Sessió d’Espai Obert: “Ponts entre diferents formes de viure la fe”

Enllaç: vídeo complet de la conferència

El passat dissabte 5 de març va tenir lloc la tercera sessió del cicle de l’Espai Obert que organitza l’«Associació Cristianisme al segle XXI». El tema general del cicle d’aquest any és La utopia de l’evangeli. De quin Déu parlem?  Es desenvolupa, com es habitual, en sis sessions de dissabte matí. La sessió  del dissabte passat es va dedicar a debatre el tema ‘Ponts entre diferents formes de viure la fe’ amb la participació de dos excel·lents ponents,  Victòria Molins i  Jordi Vilà. 

La sessió encara va haver de ser telemàtica. Josep Busquets, el presentador, que va proposar una breu reflexió a favor de la pau i de rebuig a tot allò que condueix a la guerra i va convidar els assistents a un minut de silenci i reflexió.

Victòria (Viqui) Molins va intervenir en primer lloc. És religiosa teresiana i, segurament, ben coneguda dels que es van connectar a la sessió. Ha dedicat la vida a l’ensenyament i a fer costat als marginats de la societat i als sensesostre, al Raval, a les presons…Ha estat impulsora de l’Hospital de Campanya a l’església de Sta. Anna i n’és l’ànima.  És doctora honoris causa per la Universitat Ramon Llull. Ha escrit diversos llibres i la seva tasca ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi.

Va desenvolupat la seva intervenció en tres punts:  1) el significat de ‘religió’, com relligament amb Déu; 2) enriquiment derivat de l’intercanvi amb altres confessions religioses; 3) vivència de la fe des dels marges.

  1. A casa seva, en la infantesa (nascuda el 1936) , la religió va ser viscuda amb alegria, però no era així en l’escola i les parròquies, que imposaven  una  religió dogmàtica, normativa, que parlava més de pecat que de viure amb Jesús; i d’ una missa que es presentava com obligació i no com el goig d’una trobada. Calia una altra manera de viure la fe!
  2. Si bé es parlava de que ‘fora de l’església no hi ha salvació’, ha viscut la gran experiència de compartir de descobrir que diverses confessions religioses comparteixen un mateix Déu. En el Grup interreligiós del Raval preguen junts, llegeixen els textos sagrats de diferents tradicions religioses (l’Alcorà, la Bíblia..), comparteixen la vida, parlen d’un Déu que està per damunt de ritus o maneres de dir. Ha conegut un Déu viscut per persones en la perifèria: drogaaddictes, sensesostres en la taula de fraternitat de l’Hospital de Campanya Sta. Anna, joves empresonats; han resat junts
  3. A Nicaragua va experimentar una manera joiosa i compromesa de viure i expressar la fe, amb unes misses meravelloses que ha pogut continuar al Raval, en reunions amb diverses comunitats cristianes. Recorda la pandèmia de la SIDA en els anys 80-90 del segle passat, amb situacions molt dures (la malaltia era viscuda amb sensació de culpabilitat) però alhora amb experiències pregones de solidaritat i espiritualitat. Tenir ara una parròquia oberta, en els marges, és un regal de Déu

Va finalitzar la seva exposició preguntant com és que s’arriba a donar més importància a la religió que a Déu, com podem posar normes a la fe. I proposa llegir atentament l’episodi de la samaritana, a qui   Jesús diu  ..ve l’hora que el lloc on adorareu el Pare no és aquesta muntanya ni Jerusalem … els autèntics adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. En començar la seva intervenció ens havia dit que la seva edat avançada era una gran riquesa i la feia feliç ; el públic va agrair que la compartís i poder gaudir amb  la seva saviesa. 

L’altre ponent va ser Jordi Vilà, escolapi amb una gran experiència docent que ha desenvolupat a Senegal , a Xile… Nascut a Caldes, ha estat director de l’escola Luz Casanova de La Verneda i actualment dirigeix diverses activitats al Raval i a la parròquia del Carme, que és també la de la Viqui.

També va estructurar la seva intervenció en tres punts. 1) Situar-se: que són els ponts? 2) reflexionar: renovació; 3) vivència: des del cor. 

  1. Els ponts són importants, és el primer que es destrueix en una guerra. Són sortida i són entrada. Ens porten cap a l’altre cantó’ cap a la pluralitat, cap a la casa de l’altre  (És l’església en sortida que vol el Papa). Però també és entrada que porta a la interculturalitat, és lloc de trobada, d’acollida, de deixar-nos transformar per l’altre. Al Raval es parlen 250 llengües, a l’escola hi ha alumnes de 67  nacionalitats. Hem de revisar la nostra cultura acollint la diversitat, la manera d’entendre què és la persona, què som nosaltres mateixos, com és el temps que ens toca viure: el jo, la cultura, la globalitat
  2. Viure la fe amb voluntat de ‘pont’ no és només un canvi de vestit sinó que és una transformació pregona. És el moment de la conversió, de la renovació de les institucions. El Sínode que vol el Papa és una ocasió que no pot decebre. Ha de ser de la gent, no dels bisbes: que busqui als exclosos, que treballi amb actitud d’escolta que recuperi el feminisme  (la manera de viure i veure l’evangeli des de la mirada i vivències femenines) i  doni la paraula a les dones. El pont és també diàleg amb els ateus i agnòstics. Això requereix cultura religiosa però també mística, saltar-nos normatives i anar a la font a l’evangeli, que és exigent però és vida que celebrem. Per això, fer ponts  és també trobar nous espais de pregària, incorporant mètodes orientals que relacionen l’església llatina amb l’ortodoxa. 

L’Evangeli no està passat de moda; és llum que ens ajuda a aprendre de la vida i també a desaprendre, perquè hi ha molt a ‘deixar de fer’ i molt a construir de nou. 

  1. És fer un camí. Ens calen referents i una comunitat que aculli, que acompanyi, que perdoni. Busquem referents, claus per a la interpretació actualitzada dels textos i per a la participació activa en les comunitats: parlar, escoltar, deixar-nos interpel·lar pels altres. A la catequesi  del Raval tenim ara una important comunitat filipina, 47 nens i nenes i només un barceloní: ens hem d’inculturar per poder acollir!

Hem de viure la fe essent, nosaltres,  benaurança viscuda des del carrer; es requereix una proximitat que és difícil en la gran ciutat i de vegades es troba en la conversa amb marginats i persones sense llar. Així es viu a la comunitat de les 8 del vespre a l’església del Carme, al Raval, molt diversa i que es construeix entre tots.

La sessió va finalitzar amb l’agraïment sincer dels assistents, que només es pogué manifestar en el xat degut a les limitacions de la pantalla. Les preguntes dels assistents foren nombroses i les respostes obriren noves reflexions que enriquiren el debat i que aportaren noves idees que caldrà debatre.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.