Sessió d’Espai Obert: “Moral i ètica en la figura de Jesús. L’escàndol de l’Evangeli”

Enllaç: vídeo complet de la sessió

El passat dia 7 de maig , organitzada per l’Associació «Cristianisme al segle XXI» va tenir lloc la cinquena sessió d’«Espai Obert» que desenvolupa la temàtica  La utopia de l’Evangeli avui: de quin Déu parlem? La sessióduia per títol  Moral i ètica en la figura de Jesús: l’escàndol de l’Evangeli. i anava a càrrec de la catedràtica d’ètica a la UB Begoña Roman i del professor  Josep Cobo.

Intervé, en primer lloc Begoña Roman, que comença per aclarir la diferència entre moral i ètica: l’ètica intenta entendre la moral, en fa ‘filosofia’ . La moral ens diu què hem de fer, l’ètica ens diu per què ho hem de fer. Com que els hàbits i costums canvien (en gran part, degut als nous mitjans de comunicació que ens manté distrets, que fan d’altaveu de problemes que abans es resolien de manera privada i generen nous contextos problemàtics com, per exemple, el gènere), la reflexió ens fa veure que hem d’assumir-los de manera crítica, discernint quins cal mantenir i quins han de canviar. Una ètica de la responsabilitat ens fa buscar raons, planteja ‘dubte moral’ que no es pot esquivar en nom del deure o de la tradició  dogmàtica. 

El cristianisme ens interpel·la de diferents maneres. Cal pensar que és una ‘Bona nova’ que s’ha d’actualitzar, recrear-la des de la reflexió ètica abandonant hàbits i costums que no ajuden. Els joves ja ho fan, són crítics amb la moral tradicional, la volen viva, oberta, honesta. Jesús era el principal testimoni del que deia. Busquem, per tant, una moral no tant basada en l’epistemologia (massa centrada en la veritat) sinó en la vivència del que ha passat, d’allò que ens és un exemple per viure. 

Ens adonem que vivim en una societat distòpica i que hem de recuperar una utopia que sigui un horitzó que ens diu cap a on hem d’anar, malgrat ésser conscients de que no hi arribarem, que és un desig inassolible.

En aquest moment, se’ns està fent creure que una mena d’utopia que promet la fi de la humanitat, la superació de les persones per la tècnica. Sense utopia no hi ha brúixola que ens orienti i, seguint sant Agustí, ens instal·lem en l’instant, on tot és volàtil, quan hauríem de fer-ho en el present. Vivint el present des de la memòria del passat i amb obertura cap al futur es pot fer la recerca de la ‘vida bona’, amb fe crítica que no es basa en llibres sinó en la vida. És el moment de fer creïbles les creences amb la vida, en una societat desencantada de discursos buits. És el moment d’una teologia que assumeixi els canvis que s’han de produir en l’església: que consideri la funció de les dones, revisi la jerarquia, la catequesi, la formació dels sacerdots. Ens cal una moral no dogmàtica.

La fe acrítica no s’aguanta, ara. No és possible ser ‘cristià no practicant’, la creença s’ha de veure en el compromís, la vida mostra les raons per perseverar. La denominada “fe del carboner” es converteix en un catolicisme tradicional, i des del nostre punt de vista, in-creient.

El professor Josep Cobo, per la seva banda, ens parla del llegat ètic del cristianisme. Es pregunta si no en tenim prou amb els drets humans i ens fa reflexionar sobre el caràcter escandalós de les propostes de l’evangeli. Vivim en la hipocresia: diem que volem la justícia i tirem bombes.

El cristianisme no és ingenu, apunta cap a l’impossible. Quan se’ns diu que cal perdonar a l’enemic, ens diu quelcom que no podem fer humanament, que no te traducció política. Qui podrà carregar amb el cristianisme, que ens parla d’un món fraternal que és un miratge, d’un Jesús a qui Déu va abandonar mentre perdonava, d’un Déu en silenci? La creu és el signe d’un fracàs.

La idea d’un món més just és una il·lusió. Veiem que no estem parlant d’un saber sinó de creure que el món no serà millor si no ens hi posem, i ho hem de fer amb el nostre cos, amb la vida que es pot donar en condicions extremes, que està més enllà de la mort. El món se’ns dona com una possibilitat d’acció

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.