Sessió d’Espai Obert: “la figura del Jesús Històric”

Enllaç: vídeo complet de la conferència

 

Resum [bibliografia més avall]

El ponent  parteix de  quatre arguments inicials: 1) El llenguatge religiós és simbòlic i mític. 2) Una fe adulta i alliberadora demana reflexió crítica i renovació de coneixements. 3) Hi ha hagut tres onades d’investigació (Quest) històrica sobre Jesús. 4)  Alerta! La història, la imaginació i la imatge són enganyoses.

Pel que fa  al primer punt, el llenguatge religiós és simbòlic i mític. Tota expressió de fe és més mítica i mística, que no històrica. Ni la religió pertany a la història i a l’inrevés. Però el mite no empetiteix el seu valor pel fet de no ser història. 

En el segon punt el coneixement del fet religiós es renova constantment amb noves descobertesÉs el cas dels Evangelis Apòcrifs  i dels Manuscrits de Qumran descoberts  el 1947 i editats a partir del 1993. O el Document Q, dites de Jesús a l’Evangeli de Mateu i  Lluc,  o la Demostració de Teòfil, un document que data del segle IV i que ha estat objecte d’ edició l’any 2009 a cura de Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger, que suposa una revisió de tots els textos de Sant Lluc, l’Evangeli i  els Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza, que és més ric que el Còdex Vaticà. Entre els escrits neotestamentaris descoberts hi ha l’Evangeli de Tomàs que comprèn 114 dites o sentències, 74 de les quals coincideixen amb els evangelis sinòptics. Va ser trobat a Nag Hammadi el 1945. 

Pel que fa a les onades d’investigació històrica sobre Jesús, en la primera s’hi deia que calia bandejar tot allò que en els Evangelis s’oposa  a la raó. A partir del començament del segle XIX  es posa en crisi la possibilitat de conèixer el Jesús històric, cosa que supera la segona onada. Des  des dels anys vuitanta del segle passat, en plena tercera onada, es mira d’arribar des de diverses visuals al Jesús històric. Es recorda també que la imaginació i la imatge plàstica són enganyoses.  A un nivell més immediat. des d’una fe adulta, no són certs fets que convencionalment ens han arribat de la tradició  com els Reis,  la cova de Betlem o els pastors, mitificats com a bons jans quan podien ser violents en la defensa dels seus terrenys de pastura.

 Quant al Jesús històric, no es poden menystenir les fonts paganes i, pel que fa a les cristianes, cada evangeli parteix de llurs pròpies perspectives tenint en compte les diferències d’èpoques en que van ser escrits: El  de Mateu entre  els anys 80 i 90, el de Marc, del 40 al 70 i el de Lluc cap el 90; són els evangelis sinòptics. El quart, de Joan,  va ser escrit, sense plena exactitud, entre els anys 90 i 110. 

Les epístoles de Sant Pau es consideren fonts  indirectes; de les 14 que se li atribueixen només 7 són autèntiques. Les altres són pseudoepigràfiques. Les autèntiques són 1 Tessalonicencs,1 i 2 Corintis, Gàlates, Filipencs, Filemó i Romans.

Quant a la família de Jesús,  Mt i Mc ens parlen de germans, no de parents; fills d’un mateix matrimoni? No ho sabem . Ara,si Jesús fos fill d’un matrimoni formal no passaria res. La fugida d’Egipte, la matança dels Innocents no són fets certs. Com no és cert que Josep fos exclusivament fuster; era una mena de tapaforats, un manetes (tekton, diu l’evangeli). I a Natzaret no hi havia cap sinagoga, ni cap cingle on poder estimbar Jesús. I quan es parla que va llegir o escriure, tampoc no és cert, car era analfabet; a l’Evangeli de Joan ho diu: “No sabia de lletra”.  Sí que tenia una gran cultura oral; com la majoria de gent, es devia saber de memòria 150 salms. En temps de Jesús, a Galilea, amb prou feines el 3 per cent dels habitants estaven alfabetitzats. 

La llista dels apòstols balla d’un evangelista a l’altre i comprèn diferències d’estaments socials i moviments polítics: fariseus, zelotes, saduceus etcètera. Probablement Jesús era fariseu.  Jesús estava en dialèctica oposada  als principis del credo jueu dominant. Les seves sentències són desconcertants i provocatives: El primer serà el darrer... Feu als altres el que voleu que els altres us facin a vosaltres;  . Heu  sentit a dir  “No mataràs,,,Jo us dic “No t’irritis, no insultis no matis”;  Heu sentit: “no cometis adulteri… jo us dic “si mires a una dona amb el desig de posseir-la, ja has comès adulteri en el teu cos.  Totes aquestes sentències són contradictòries.

A les Benaurances hi ha diferències de llenguatge entre Mateu  i Lluc. Les sentències capgiren el sentit acceptat. I també passa el mateix a les Malaurances .

El relat de la darrera setmana de vida de Jesús també està ple d’incoherències. A la imatge de la maledicció de la figuera, Jesús es al temple que no dona fruit. Jesús va desmuntar el muntatge que els sacerdots  tenien de la Pasqua. El sopar de  Jesús amb els deixebles va ser un sopar amical el dijous, no el divendres que és quan els jueus celebraven el sopar pasqual. Jesús mor el dia que escorxaven els anyells; ell serà la imatge de l’anyell pasqual.

 Jesús confia la seva mare no a cap germà  sinó al deixeble  més estimat que no se sap qui era; i  Marc deixa constància que en aquells moments qui entén què estava passant va ser un centurió; per tant un pagà és qui el confessa Fill de Déu.

Al peu de la creu no hi havia ningú. A distància sí que hi havia Maria Magdalena; aquesta surt a tots els evangelis, mentre les altres dones presents canvien. La figura de Josep d’Arimatea com a responsable d’enterrar Jesús no és certa i la trobada de  la tomba  buida és una invenció de  Marc. Segons Marc es va aparèixer un àngel i segons Lluc, van ser dos àngels. Per Mateu han d’anar a Galilea i per Lluc no s’han de moure de Jerusalem. Es va escriure sense haver-hi assistit. De la resurrecció no en parla cap evangeli sinòptic. La resurrecció no pot ser provada des d’una consideració empírica. És la imatge de victòria de Jesús sobre els morts. És un fet tan extraordinari que Lluc el va exposar en tres escenes: Resurrecció, Ascensió i Pentacosta.

La figura de Maria Magdalena ha estat objecte de diverses visions.  Es troba molt representat, tanmateix té totes les característiques pròpies de la figura de l’apòstol. Llegendàriament  se li atribueix l’estada a l’Orient, a Efes i segons una altra versió a Occident a la Borgonya o a Provença,  i això ha donat peu a diverses  imatges de la seva figura, amb un reguitzell ampli pel que fa a relíquies seves escampades arreu. Molts títols inicials dels sants pares atribuïts a Maria Maria Magdalena van ser traslladats a Maria.

Definitivament cal establir  que els Evangelis són els vestit que porta a Jesús; com així s’esdevé també amb les biografies. 

La conclusió és que sobre Jesús no ho sabem tot; cada 6 hores apareixen estudis seriosos sobre la seva figura i per tant, cal posar-se al dia contínuament. Cada Evangeli correspon a un enfocament diferent en conseqüència amb el divers moment en que van ser escrits, la personalitat de cada autor i les circumstàncies. L’important és meditar la perspectiva i la intencionalitat. Cal separar allò que és essencial d’allò que és accidental. S’imposa prescindir dels fets no històrics i substituir-los per la creença mística i religiosa que el mite amaga i intentar que els ornaments literaris no pertorbin l’experiència religiosa.

 

Bibliografia

BUSQUETS I GRABULOSA, L.: Última noticia de Jesús el Natzarè (Barcelona: Proa, 20074). També en castellà.

BUSQUETS I GRABULOSA, L.: Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena: la història amagada (Barcelona: Ara Llibres, 2008). També en castellà.

BUSQUETS I GRABULOSA, L.: Carta al Papa d’un creient crític amb motiu del seu viatge a Santiago de Compostel·la i Barcelona (Barcelona: Ara Llibres, 2010)

BUSQUETS I GRABULOSA, L.: Jesús era un heretge (Barcelona: Ara Llibres, 2014).

BUSQUETS I GRABULOSA, L.: Heretges, perseguits i excomunicats. La cara oculta de la historia de l’Església (Barcelona: Proa, 2015).

BUSQUETS I GRABULOSA, L.: Déu, el mal i el meu càncer (Barcelona: Claret, 2017)

BUSQUETS I GRABULOSA, L.: Jesús, una història polèmica (fòrum obert i crític) (Sant Joan Les fonts: Oliveras, 2021).

 

En el darrer d’aquests llibres, que es troba fàcilment a la Llibreria Claret, hi trobareu la majoria dels esquemes del PowerPoint de la ponència, a més a més d’alguns d’altres.

 

Quant a la llista de films sol·licitada, des de CRISTIANISME AL SEGLE XXI creiem que pot ser útil aquesta informació:

—El Departament de cinema de la comisión episcopal de Medios de comunicación Social de la CEE edità: Jesucristo en el cine. Más de cien películas sobre el hecho cristiano (Madrid: EDICE, 1997); cf. també, Jesucrist en el cinema: <http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/jesucristo.htm>, i Rànquing de les millors pel·lícules sobre Jesús: <http://jesucristoenelcine.blogspot.com.es/2009/11/las-mejores-peliculas-sobre-jesus-de.htm>. Oferim aquí una petita llista a mena de testimoni:

  • La passion du Christ (1897), de Léar i Basili, una de les més antigues.
  • Christus (1916) G. Antamoro: <https://www.youtube.com/watch?v=fOO2wB7lB6g>.
  • Rei de reis (1917), deCc. B. de Mille: amb remake de Nicholas Ray (1961).
  • Barrabàs (1953), d’Alf Sjöberg: <https://www.youtube.com/watch?v= 7yMlIps-pws>; amb remake de Richard Fleisher (1961).
  • La túnica sagrada (1953), d’Henry coster.
  • Ben Hur (1959), de w. wyle, sobre la novel·la de L. walalce de 1880.
  • El Evangelio según San Mateo (1964), de Pier Paolo Passolini.
  • La historia más grande jamás contada (1965), George Stevens: <https://vimeo.com/123573108>.
  • Jesucristo superstar (1972), musical de Norman Jewison.
  • El Messies (1976), de Roberto Rossellini
  • Jesús de Nazaret (1977), de franco Zeffirelli.
  • L’última temptació de Crist (1988), de Martin Scorsese.
  • La passió de Crist (2004), de Mel Gibson.
  • The Nativity Story (2006), de catherine Hardwicke, presenta un relat històric sense captar el significat simbòlic.
  • Maria Magdalena, de Garth Davis (2018), un film auster i ben proper a com devien esdevenir-se les coses.

— La minisèrie completa de DvD sobre personatges de la Bíblia, de RBA, en té un dedicat a Jesús i dos a Sant Pau; la col·lecció de produccions sobre els grans personatges cal tenir en compte les dues parts de El mestre de Natzaret <https://www.youtube.com/watch? v=7Mv_Nun4kwU> i   <https://www.youtube.com/watch?v= 7Mv_Nun4kwU>, la segona dedicada a la passió <https://www.youtube.com/watch?v=21sow1f94xE>.

— Avui tenim a youtube moltes representacions de la vida de Jesús. I també existeixen molts films de personatges a l’entorn de Jesús, en especial, Maria, Pau i d’altres. En aquest sentit, C. Saura realitzà, el 2002, el film Salomé.

 

Finalment, tenim el goig d’anunciar  que  el ponent té a impremta tres volums amb el comentari a tots els llibres de la Bíblia, el darrer dels quals, tracta de Jesús:

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.