Manifest de la reconciliació (fragment de “Can Serra – 50 anys”, de Jaume Botey)

MANIFEST DE LA CASA DE RECONCILIACIÓ

 MANIFEST DE LA RECONCILIACIÓ AMB MOTIU DEL FINAL DE LES OBRES 24 DE JUNY DE 1975

Alimentats per l’esperança d’una terra millor —que una minoria ens ha negat—, solidaris amb els que pateixen i lluiten per la pau i la justícia, des d’aquesta Casa construïda amb les mans i l’ànim d’obrers, volem manifestar obertament que la  Reconciliació consisteix en el ple reconeixement dels nostres drets i, per això, proclamem:

PRIMER

Que mentre hi hagi diferències i privilegis entre els homes, classes socials, mentre continuï existint l’explotació de l’home sobre l’home, no pot haver-hi Reconciliació.

No hi pot haver Reconciliació:

  • mentre no hi hagi una autèntica representativitat obrera en uns sindicats construïts en llibertat, democràtics i autònoms, sindicats de classe,
  • mentre se’ns privi, dia a dia, del mitjà més elemental de defensa que amb dolor i glòria va elaborar la classe treballadora: el dret de vaga,
  • mentre sigui possible l’acomiadament lliure, legalitzat per l’article Per aquest article, molts obrers han perdut el seu lloc de treball i queden abocats a la incertesa,
  • mentre l’estructuració de l’economia segueixi provocant la situació d’atur, considerant els treballadors com a rendibles en els moments de creixement, però sent els primers a patir l’escassetat en els moments de crisi,
  • mentre els barris per a treballadors siguin piles de blocs, la seva construcció es regeixi per l’especulació del sòl per enriquiment d’uns pocs i no tinguin els serveis necessaris,
  • mentre la cultura sigui patrimoni d’uns pocs,
  • mentre sigui necessari emigrar de la pròpia terra per subsistir o no siguin respectats els drets de totes les Regions i Cultures. Creiem que la Reconciliació passa per l’alliberament col·lectiu de les classes populars i per la necessitat de posar-nos en camí per aconseguir-lo. Per la supressió de les classes socials en vista a una societat més justa, d’igualtat, fraternitat i respecte.

SEGON

Malgrat les promeses d’obertura, subsisteix intacta la situació de fons. La Reconciliació́ rau a aconseguir el que per dret ens correspon.

No hi pot haver Reconciliació:

  • mentre una minoria decideix per tots, no puguem elegir els nostres governants i no es doni la possibilitat de participació col·lectiva i democràtica en la tasca,
  • mentre es continuï negant els drets d’associació reunió i expressió lliure,
  • mentre no hi hagi amnistia per a tots els delictes polítics, hi hagi la pena de mort, quedin empremtes d’una guerra que va dividir fa 40 anys els pobles, homes i germans, lluitant en diferents camps,
  • mentre per mantenir l’ordre siguin necessàries mesures repressives i situacions espacials.
  • mentre no es pugui expressar la veritable voluntat popular en cadascuna de les zones i regions d’Espanya,

Hi haurà Reconciliació quan ens posem plegats en camí cap a una societat democràtica, en la qual tots puguem participar, sense vencedors ni vençuts.

TERCER

Solidaris amb tots els homes de bona voluntat que han lluitat pels humils de la terra, acollim el missatge de Crist: “Feliços els pobres, els que tenen fam i set de justícia, els que treballen per la pau”. Per a molts de la mateixa classe obrera, la persona de Crist dóna un nou sentit a la lluita i la seva vida.

No hi pot haver Reconciliació:

  • mentre l’Església estigui allunyada del poble,
  • mentre els que formem l’Església no reconeguem la nostra part de culpa en les divisions i abusos que ha patit el poble,
  • mentre hi hagi qui es cregui propietari únic de la veritat, tant entre els creients com entre els que no poden creure,
  • mentre no hi hagi veritable llibertat, respecte mutu i ganes d’enriquir-se entre uns i altres.

Amb Crist i amb tots aquells que, sense creure en Ell lluiten per la realització plena dels homes, anem construint “un cel nou i una terra nova”, conscients que la nostra il·lusió per transformar persones i estructures és ja una passa més cap a un món futur.

QUART

La construcció d’aquesta casa ens ennobleix, ens dignifica, és motiu d’orgull per a nosaltres, fruit i signe de Reconciliació. Per això:

  1. Ens comprometem a fer d’aquesta casa una zona de llibertat, de diàleg i
  2. Exigim a tots els que entrin aquí aquestes mateixes
  3. A tots els que, amb sinceritat, busqueu la Reconciliació amb vosaltres mateixos i amb els altres, us fem una crida perquè entre tots puguem construir-la. Teniu la porta oberta, perquè aquí s’ha donat:
    • reconciliació entre l’Església i el poble,
    • reconciliació entre creients i no creients,
    • reconciliació entre joves i grans,
    • reconciliació entre els arribats d’altres regions i els nascuts en aquesta terra,
    • reconciliació entre la fe i els senyals que en donem,
    • reconciliació de l’home amb si mateix,
    • reconciliació de l’home amb Déu.

Aquesta còpia del Manifest ha estat lliurat a la Trobada anual del LLEGAT JAUME BOTEY i VALLÈS celebrada a la Casa de Reconciliació de L’H, el 19 de febrer de 2022. 

Enllaç: pdf del document

Comparteix aquesta entrada

1 comentari

  1. Amics: Estic d’acord amb el cinjunt deel manifdestaa, però crec que hi ha un error, crec, potser estic equivocat que sense oertorbar la gran veritat el conjunt del document, si és com penso, s’hauria de tenir en coimote. EWn el segon apartat, tercer argument s’assenyala que existeix la pena de mort. Segur que encara és legal? Ho pregunto.

    Enviar resposta

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.