L’oració de Nietzsche: al Déu desconegut

01/04/2011 LEONARDO BOFF107 RESSENYES

Molts només coneixen de Nietzsche la frase “Déu ha mort”. No és el Déu viu qui és immortal. Però des del Déu de la metafísica, de les representacions religioses i culturals, fetes només per calmar la gent i evitar que s’enfrontin als reptes de la condició humana. Aquest Déu és només una representació i una imatge. És bo que moris per alliberar el Déu vivent. Però no hem de confondre la imatge de Déu amb Déu com a realitat essencial. Nietzsche va estudiar teologia. Vaig poder donar una conferència a la Universitat de Basilea a l’aula on feia classes, quan hi era professor visitant l’any 1998. Aquesta pregària que es publica aquí és desconeguda per molts, fins i tot pels estudiosos del filòsof. És per això que al final indico les fonts en alemany a partir de les quals he fet la traducció. En l’original, amb rimes, és d’una gran bellesa. LB.

 

Pregària a un déu desconegut

Abans de continuar el meu camí
I llançar la meva mirada cap endavant
Un cop més aixeco, sol, les mans cap a Tu,
Cap a qui fuig.
A tu, des del fons del meu cor,
he dedicat altars festius,
perquè en cada moment la
teva veu em cridi.

En aquests altars hi ha gravada al foc
aquesta paraula: “al Déu desconegut”
Sóc teu, encara que fins al moment
m’han associat amb sacrílegs.
Sóc teu, malgrat que els llaços
em portin cap a l’abisme.
Fins i tot amb ganes de fugir
em sento obligat a servir-te.

Et vols conèixer, desconegut!
Tu que penetres en la meva ànima
I quin remolí envaeix la meva vida.
Tu, l’Incomprensible, M’agrada.
Vull conèixer-te i servir-te.

 

Friedrich Nietzsche (1844-1900) a Lyrisches und Spruchhaftes (1858-1888). El text alemany es pot trobar a Die schönsten Gedichte von Friederich Nietzsche, Diogenes Taschenbuch, Zürich 2000, 11-12 o a F.Nietzsche, Gedichte, Diogenes Verlag, Zurich 1994.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *