El Repte de la propera Assemblea del Consell Mundial d’Esglésies

Aquest estiu, entre finals d’agost i principis de setembre, se celebrarà a Karlsruhe (Alemanya) la 11a Assemblea del Consell Mundial d’Esglésies, on es reuniran més de 4000 cristians i cristianes d’arreu del món de diferents confessions cristianes.

Serà aquest un gran esdeveniment, ja que la trobada es convoca cada vuit anys i han succeït i estan succeint moltes coses al món que, com esglésies, hem de saber mirar, veure i discernir i pot ser aquest un moment especial i transcendent per a un nou rumb del cristianisme.

El lema d’aquesta assemblea serà “L’amor de Crist porta el món a la reconciliació i a la unitat”, una consigna que ressonarà entre el terrible bramul dels enfrontaments bèl·lics a Ucraïna. I és que, si quan va organitzar-se la trobada es tenia al cap, sobretot, la vivència de la pandèmia de la Covid-19, ara el repte per als cristians i cristianes, les esglésies i l’ecumenisme passa també per una guerra que ha dividit i enfrontat la cristiandat a l’est d’Europa; les missives entre l’actual secretari general, en funcions, del CMI, Rev. Prof. Dr. Ioan Sauca, i el patriarca Kirill de Moscou i tota Rússia (que es poden consultar a la pàgina web del CMI, https://cutt.ly/2JFClb6), són exemple dels reptes que l’enfrontament entre els dos països pot portar a la propera Assemblea.

No és aquest un tema fàcil perquè, més enllà dels posicionaments personals que crec que totes i tots tenim, la crida no és a la criminalització d’una de les parts, sinó a la reconciliació i a la unitat, que el lema de l’Assemblea recorda, en l’amor de Crist. I és fàcil proclamar-ho quan tot va bé, quan no hi ha divisió interna; era fàcil d’escollir aquest lema quan “l’enemic” era la pandèmia i la crida a la solidaritat esdevenia solament un posicionament per a la vacunació mundial, però ara tot s’ha capgirat; el lema és el mateix, però la crida és per a nosaltres, com esglésies germanes i confessions amigues, per trobar en l’amor la unitat enmig de la guerra i això no serà fàcil ni senzill. I malgrat creure que la pau és el que totes i tots volem, cadascú la veu des del seu cantó de la frontera i potser la pau que desitgen uns no serà la que desitgin les altres.

De vegades la vida té aquestes ironies, perquè no hi ha compromís si parlem d’amor quan tot va bé; no t’enganxes els dits quan la unitat no l’ha trencat una guerra o quan la guerra passa tan lluny de casa teva que tampoc t’afecta tant, però el lema escollit ahir ens crida avui, ens demana ser agents de pau enmig de la realitat del conflicte i el repte no és fútil, perquè del resultat de l’Assemblea expressarà el nostre testimoni com a fills i filles de Déu.

Com podem condemnar el conflicte sense criminalitzar les persones? Com podrem fer justícia i mantenir la unitat? En una conferència de preparació de l’Assemblea el professor Pavlo Smytsnyuk, de l’Institut d’Estudis Ecumènics de Lviv (Ucraïna), especialitzat en diàleg ecumènic i interreligiós, explicava el repte davant el qual estava la cristiandat a l’est d’Europa, explicava que un dia la guerra acabarà, perquè totes les guerres acaben, però que la tasca de reconciliació no serà fàcil. Destacava el professor la necessitat de mirar amb ulls pacificadors, amb cors presos de l’amor de Déu, per entendre que l’enemic no són els russos sinó la guerra i davant el seu testimoni colpidor se’ns animava a pregar, pregar per la reconciliació, una que porti justícia però també, i potser sobretot, pau.

El problema és que normalment la pau que construïm com humanitat és fràgil, massa vegades es fonamenta en concessions que poden menystenir les víctimes o els crims i crec que en som conscients en un país on, després de la dictadura, la pau solament va poder arribar sense memòria. Per això és important que en la tasca de pacificar, de ser veritables pacificadors, trobem la guia de l’Esperit del Déu que és veritable pau, no com ho és el món sinó com ho és en Jesús (Joan 16, 33).

Esperàvem amb delit l’esdeveniment, aquesta 11a Assemblea, però allò que s’albirava com un temps de compartir, de conèixer i de viure la unitat de l’únic Esperit, avui serà un temps de treball i de construcció, un temps per escoltar-nos i escoltar Déu, a qui demanem la seva guia i la seva benedicció perquè com a filles i fills sapiguem trobar la justícia que reconstrueix vides, el perdó que reconcilia veritablement i la pau de l’amor per a portar la seva paraula, feta acció del seu poble enmig de la guerra.

Marta López

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.