Debats a Sant Ildefons: “El manifest del convivencialisme”

Enllaç: vídeo complet del debat

El passat dissabte 29-V-2021 va tenir lloc telemàticament el primer dels «Debats a Sant Ildefons»  del curs, organitzat per l’associació «Cristianisme al segle XXI», sota el títol El Manifest del Convivialisme. Va anar a càrrec dels senyor Josep Busquets i Martí Olivella, promotors empedreïts  de les lluites per la pau i la no-violència, que foren presentats per la presidenta de l’Associació la doctora Mercè Izquierdo, després de l’habitual lectura evangèlica.

El senyor Josep Busquets explicà que aquest Segon Manifest Convivialista publicat a França el febrer del 2020 posa les bases  filosòfiques d’un món interdependent, postneoliberal i postcreixement, que afronti el marasme actual l’emergència de climàtica, l’augment escandalós de desigualtats, la concentració de la riquesa i poder i la pèrdua de democràcia. Som en un moment crític en plena crisi sanitària, econòmica i social i el tema pren enfocs nous. És una crida per retrobar-nos i lluitar des de la no-violència per canviar  una realitat que, només aparentment, sembla imposar-se’ns. Aquest manifest ha estat treballat durant una dècada amb aportacions de 275 personalitats de 33 països diferents  —la llista consta al final— , totes elles intel·lectuals i activistes  amb diferents sensibilitats transformadores, entre les quals,  Alberto Acosta, Leonardo Boff, Jean Ziegler, Boaventura de Sousa Santos, Noam Chomsky (i, entre els hispànics,  Federico Demaria i Daniel Innerarity), només per fer alguns noms. Presentat com un moviment en pro de l’art de conviure (viure amb), amb valors que facin avançar i obrir camins, ha de permetre als humans competir per una millor cooperació, progressar amb consciencia plena de la naturalesa finita en recursos naturals i amb la certesa compartida de la necessària cura dels altres i del món. No es tracta  de cap imposició política, de cap doctrina ni de cap recerca de solucions màgiques. L’imperatiu categòric de la filosofia és clar: evitar l’excés, la desmesura, l’arrogància de la superioritat (l’hybris grega). Aquest segon manifest, no sols ofereix alternatives per a un món postneoliberal, sinó que crida a organitzar una Internacional Convivialista, que pugui ajudar a enquadrar les infinites lluites i alternatives que busquen construir un món que superi l’hegemonia capitalista neoliberal.

Acabà el seu enfoc amb tres punyents pinzellades: a) els joves es mobilitzen cercant sortides al món globalitzat; b) l’hegemonia de les idees no sempre s’ha de convertir en  accions hegemòniques, perquè un altre futur és possible (més enllà de la Socetat de Mont-Pèlerin que va voler acabar amb el keynesianisme de la redistribució estatal); c) cal conjurar els sis postulats neoliberals per excel·lència: 1) No hi ha societats ni col·lectius ni cultures; sols hi ha individus; 2) L’ambició i l’afany de lucre són bons; 3) Com més s’enriqueixin els rics, millor, perquè tothom fruirà de les engrunes; 4) El lliure mercat sense restriccions és desitjable ja que s’autoregula sol; 5) Si anem a més, anem a millor; no hi ha límits; i,  6) No hi ha alternativa al món actual.

El senyor Martí Olivella, que es presentà telemàticament amb un fos primaveral, entrà en el terreny del contingut del Manifest. El món va a la deriva perquè les doctrines polítiques heretades (capitalisme, comunisme, liberalisme, anarquisme…) no són guies suficients davant la finitud dels recursos naturals, la pluralitat de cultures,  l’aspiració infantil d’una omnipotència impossible. Cal innovar cercant una filosofia política de la vida en comú, a la recerca de la cooperació, que no evitarà el conflicte, però  el mirarà de resoldre sense violències. No ens podem resignar a acceptar les coses com ens venen donades, ni a l’enaltiment de la globalització neoliberal ni als profetes populistes de tendències feixistoides. Partim de cinc principis comuns: no som amos de la natura,  pugnem contra totes les discriminacions, el principi de socialitat  ens diu que la riquesa i les relacions han de ser socials, partim del principi legítim d’individuació  com a primera motivació humana  i, finalment, pel principi de l’oposició creativa valorem com a foraviats certs liberalismes en relació amb els que van acabar amb les monarquies absolutistes i despòtiques).

Enllà de l’imperatiu categòric  ja exposat, vol acabar amb quatre orientacions generals per al futur de la humanitat: 1) Per al 2050 l’objectiu ecològic hauria de ser zero (= emissions d’efecte hivernacle, 0 consum d’energies fòssils, 0 residus); 2) Hi ha d’haver una reducció significativa de les desigualtats, cosa que suposa una renda mínima per a tothom i un sostre de renda participatiu (en aquest sentit, proposà un referèndum sobre escales salarials); 3) Cal fer renéixer l’ideal democràtic més enllà de la democràcia parlamentària en pro d’una democràcia més directa i participativa): i 4) Cal promoure un universalisme plural (el denominat pluriversalisme),que ens permeti un marc per valora problemes i respostes.

Els dos ponents van voler ser curts, per permetre un debat. I a fe que va ser participatiu i profund. Es digué que el convivialisme exigia una difícil conversió personal i individual, un capgirament d’actituds, tot i que els ponents  opinaven que el missatge es vol transmetre per sortir de l’actual confusió. El principi d’individuació, proper als principis anarquistes, també portà cua, perquè, si d’una banda, contraria als principis col·lectivistes que ofeguen l’individu, les tradicions monoteistes sempre han estat en línia de la responsabilitat individual, i, per tant de la sostenibilitat del «jo», cosa que no passa a l’Orient, per exemple, amb el budisme, en què el «jo» pot considerar-se un engany (i, actualment, a Occident també assistim a una certa desfeta del «jo»). Això va fer reflexionar a un dels ponents. Admetent que el Manifest surt d’una França laica, i que, potser, en un futur, caldria assumir aportacions de la banda de les religions i d’altres, que també hi manquen, com una visual des del feminisme. Encara hi va haver qui va oposar el «jo» i l’«ego» i qui distingí una responsabilitat individuals d’una de psicosocial… Per als ponents l’important és que  cal sortir del marasme actual sense deixar ningú enrere. En la discussió, s’oposà, també, la Internacional Convivialista a la Internacional Neoliberal,  que es reuneix cada any a Davos, al Club de Bilderberg i té moltes Escoles de negocis escampades pel món, de  la sorgida poc després, la Internacional Progressita, promoguda per Gianis Varufakis, Bernie Sanders, també impulsada per Choimsky i d’altres, que han aconseguit que Amazon cotitzi on cal. El debat va derivar en la necessitat de valors per al nostre segle XXI i hi va haver qui va al·ludir a la Fundació Ètica Mundial, sorgida l’entorn de Hans Küng (la qual, a partir de la premissa «No es possible un nou ordre mundial sense una ètica mundial» promociona quatre compromisos: la cultura de la no-violència i del respecte a tota vida, l’ordre econòmic just i solidari, un estil de vida honrat, veraç i tolerant i la igualtat entre home-dona) i qui demanava  basar-se en els principis de la Declaració dels Drets Humans de l’ONU, tot i que, en les seves onades posteriors a la primera, ja van ser criticats i, com es va opinar debat, els Drets Humans que a nosaltres ens semblen tan clars, no són valors admesos universalment, vist que des del punt de vista musulmà, per exemple,  es qüestionen i molt. 

Una sessió, en definitiva, del tot enriquidora.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *