El camí sinodal i els nomenaments episcopals

El camí sinodal comença escoltant el poble, segons un principi molt estimat en l’Església del primer mil·leni:”allò que afecta tots ha de ser tractat amb tots”. Papa Francesc, 17 d’octubre del 2015. 

Darrerament però, el relleu del bisbe Novell a Solsona per Francesc Conesa ens sembla que mostra una manera de fer pel Vaticà que ho contradiu obertament. Els catòlics del Bisbat de Solsona no hi tenien res a dir? No han trobat a Solsona ni a tot Catalunya cap sacerdot apte, que sigui de fiar, per ser escollit per presidir la seva església diocesana? Actualment només un 40% per cent dels deu bisbats de Catalunya tenen un bisbe català. Que una major part parlin el català es positiu però de tot punt insuficient. Molts d’ells han estat formats en un tarannà aliè. Un nombre important provenen del País valencià on usen habitualment en la seva litúrgia el castellà cosa que revela la nul·la voluntat de la jerarquia per atendre el poble de Déu en valencià per així connectar millor amb el seu esperit. 

Dintre de poc nomenaran un nou bisbe per a Girona i per a altres bisbats i ens temem que el Vaticà procedeixi de la mateixa manera. Després es sorprendran que Catalunya miri cada cop amb més indiferència l’Església i el fet religiós. Un menyspreu que pot ben respondre a un menyspreu anterior per part d’aquesta. Sant Lleó Magne, Papa, deixà escrit:” La imposició de bisbes no desitjats pot portar  que els homes es tornin menys religiosos del que cal. L’Església dels temps dels Apòstols, en canvi, cridava a discernir en forma comuniutàsria la voluntat de Déu  i a escollir junts les persones i la millor manera de procedir. 

Qui ha d’estar al capdavant de tots, ha de ser elegit per tots” (Sant Lleó Magne, 400/461). “El poble té el poder d’elegir bisbes dignes i de recusar els indignes” (Sant Cebrià, 200/258)

A l’Estat espanyol venim d’una tradició de molts anys i sota règims ben diversos de pressió per part dels polítics per posar els bisbes i d’una manera especial a Catalunya, sota el seu control i al servei dels seus interessos i amb la finalitat de desnaturalitzar el país. Davant les crisis múltiples i les creixents desigualtats que pateix avui la nostra societat trobem a faltar una veu profètica de l’Església més activa en favor dels empobrits i dels més febles, de la violència contra les dones, dels desnonaments, de l’ús de la mentida…. I també caldria que estigués atenta i fes costat als desigs i a les aspiracions legítimes dels col·lectius i de les nacions, avui discriminades. “Els pobles del món volen ser artífexs del seu propi destí. Volen avançar en pau cap a la justícia. No volen tuteles ni ingerències on el més fort subordina el més feble. Volen que la seva cultura, el seu idioma, els seus processos socials i tradicions religioses siguin respectats…. la pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en els drets dels pobles, particularment el dret a la independència.” Papa Francesc. 

L’arquebisbe Desmont Tutu, recentment traspassat, afirmà: “Si ets neutral en situacions d’injustícia és que has escollit el bàndol opressor”. “Déu no és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides” Papa Francesc. 5 de juliol-2014. 

Poca cosa li demanem al nou bisbe que ens enviïn. Que no vulgui emprendre moltes coses. Que tingui empatia, que sàpiga fer companyia, sostenir, animar i donar esperança. 

 

Fòrum Joan Alsina

Bisbat de Girona

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.