Catolicisme i cristianisme

He llegit en un diari l’article que signa Eugenio García Gascón sobre el creixement de les religions. Tot i que centra gran part de les reflexions en el judaisme, conté afirmacions generals que m’han cridat l’atenció. En copio dos paràgrafs.

“Les religions més puixants avui són també les més conservadores ideològicament i socialment, de manera que veiem que el mateix progrés que està acabant amb el catolicisme està impulsant altres religions”

“Molts van vaticinar que el desenvolupament acabaria amb les religions i veiem que està passant al revés. Es va dir que l’oxidació de les creences no científiques relegaria les religions a l’últim calaix de la història i comprovem que no és així”.

En primer lloc, crec que convé fer una puntualització sobre el llenguatge. Quan parla de religions suposo que es refereix a institucions que basen la seva dinàmica en rituals i litúrgies, en celebracions i recitals estereotipats, en vestits i ornamentacions que marquen els límits i l’ordit que trava els fidels. El catolicisme es pot incloure en aquest marc i crec que no es pot dir que s’acabi, tot i que moltes esglésies es buidin i minvin els ‘practicants’, si ho comparem amb altres èpoques. Els moviments interns conservadors i (ultra)ortodoxos són ben vius i fan molt de soroll.

El progrés, per tant, no acaba amb el catolicisme, sinó que impulsa els seus corrents més conservadors, com passa a les altres religions. Probablement esdevé el catalitzador de la crisi que afavoreix la batuda, la separació del gra de la palla, a definir amb més precisió què és catolicisme i què es cristianisme; aquest darrer implica el seguiment del camí que ens marca Jesús, que té molt poc a veure amb les carcasses i afegitons que les conjuntures històriques hi han anat incrustant.

Des d’aquesta perspectiva podem dir que el seguiment de Jesús (cristianisme) també creix, encara que no sigui explícit. Hi ha moltíssimes persones que malden per exercir i escampar la misericòrdia, la tendresa, la fraternitat, l’acolliment, la generositat…, virtuts fonamentals de l’Evangeli de Jesús, encara que no facin tant de soroll ni busquin titulars en els mitjans de comunicació. Ell ja ens ha advertit que els seus deixebles sempre seríem un petit ramat mig perdut en la boscúria, però va afegir-hi una recomanació vibrant: No tingueu por! No us acomplexeu per aquesta migradesa quantitativa, perquè un pessic de llevat pot fer fermentar tot un sac de farina i només un gra que mori pot fer germinar una espiga ufanosa.

És veritat que moltes creences no científiques s’han oxidat i s’han ensorrat molts dogmes inefables, encara que legions de fanàtics de tota mena hi continuen aferrats irracionalment per no perdre els privilegis adquirits amb nocturnitat i traïdoria, però d’altres s’han purificat i han renascut amb prou vigor per mantenir l’esperança que el Regne de Déu va creixent, de nit i de dia, malgrat les males herbes i la sequera que massa sovint ens destrempa.

 

Lluís Costa

Comparteix aquesta entrada

1 comentari

  1. Gràcies, mossèn Llu-is Diu veritats com temples

    Enviar resposta

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.