Papa Francesc: que el món estigui lliure d’armes nuclears

El 22 de gener de 2021 va entrar en vigor el Tractat per a la prohibició de les Armes Nuclears (TPAN). En l’audiència del dia 20 Francesc demanava “Animo fortament tots els Estats i totes les persones que treballin amb determinació per promoure les condicions necessàries per a un món sense armes nuclears, contribuint a l’avenç de la pau i la cooperació multilateral, que tan necessita avui la humanitat” . “Un crim contra l’home i la seva dignitat i contra tota possibilitat de futur.” Així és com el Papa ha definit repetidament l’ús de les armes nuclears, jutjant fins i tot d’immoral la seva mera possessió. Si “realment volem construir una societat més justa i segura hem de deixar que les armes caiguin de les nostres mans”. El papa Francesc condemna no solament l’ús de les armes nuclears, sinó també la seva possessió. I subratlla amb força el caràcter immoral d’aquestes últimes. Des de la creació de les armes nuclears, l’Església catòlica s’ha posicionat en primera línia en la lluita contra aquestes a través dels seus valors morals de pau, justícia i defensa dels drets humans, del seu paper com a mediadora de conflictes en l’escena internacional i de la seva concepció de la guerra justa i ha recordat amb regularitat que “sempre es pot, però, témer que els...

Seguir llegint

Canvi religiós, canvi espiritual, canvi cultural

Religions i espiritualitats pertanyen, com les filosofies, les arts o les mateixes ciències a les dimensions que constitueixen els sistemes simbòlics amb què la ment humana dona resposta a la irrenunciable capacitat de transcendir els objectius més immediats de la supervivència animal, intentant trobar sentit a l’aventura del viure. De fet el fet religiós/espiritual és un dels fets culturals més significatius de la història humana i, encara avui, més de tres quartes parts de la humanitat segueixen inspirant la seva transcendència mental amb les espiritualitats o les religions. No és fàcil distingir ambdós conceptes perquè mantenen interseccions notables, però una primera aproximació, que caldria alliberar de simplisme, podria assenyalar que la transcendència religiosa sol parlar de Déu o déus, mentre que les espiritualitats solen centrar-se en el conreu del món interior, del jo i dels seus avatars. A casa nostra, seguint un moviment general europeu però amb una intensitat i velocitat destacables, religions i espiritualitats sofreixen un canvi potent. El canvi religiós a Catalunya ha significat per al catolicisme romà (l’adscripció religiosa més destacable a Catalunya) un desballestament històric que encara no ha tocat fons. En el període de tres generacions, la pertinença catòlica dels catalans ha passat més o menys d’un 80% a un 20%. Aquest fet va acompanyat d’un desinterès cultural clar i fins i tot un...

Seguir llegint

Església filipina i llatinoamericana enlloc d’Església catalana?

Lluís Busquets i Grabulosa

Seguir llegint

L’abraçada de l’amor

Marta López Batalla

Seguir llegint

Boabacar, l’Altre i el Pecat d’omissió

Jaume Comellas

Seguir llegint

Prou sacrificis

Lluís Costa

Seguir llegint

No saben el que fan

Crec que podríem convenir que els camins pels quals transita la història humana  en els darrers temps no albiren res de bo; i no ho dic per la pandèmia mundial  que ens ha tocat viure des de fa un any i escaig. Ens hem de remuntar ben bé fins les darreres dècades del segle passat per trobar les primeres senyals on era possible descobrir que alguna cosa  s’estava torçant. En bona part, mig adormits per viure en una zona del mon certament confortable, on sentíem repetir una i altre vegada allò de la “societat del benestar”, la majoria de les vegades com una conquesta que era inalienable. Quedaven lluny en el record les penúries de dues guerres mundials i, a casa nostra, la d’una guerra civil cruel i traumàtica, com ho van ser encara més, els seus efectes durant quaranta llargs anys. També veiem en confiança la superació de la “guerra freda”; veiem allunyar-se el perill d’una guerra nuclear que es va fer molt present a l’octubre de l’any 1962 en la denominada “crisis dels míssils”, tal volta és el moment en que se’ns ha fet més patent aquest perill, encara que hem viscut durant anys sobre un autèntic polvorí, la majoria de vegades oblidat, però sempre present, una amenaça constant que ens ha acompanyat i que ho continua...

Seguir llegint