Assemblea, representació, litúrgia, MISSA

Abans d’entrar en l’eix central d’aquest escrit  situo  la definició freda de diccionari del concepte missa:  “Celebració de l’Eucaristia”, concepte que en la seva capacitat sintètica precisa, en principi, ens podria estalviar anar més enllà; ens permetria bandejar cap afegit ulterior car tot ja està dit.  Ara pretenc referir-me a la forma rutinària i mecànica en què es viu més del que seria desitjable aquesta celebració, per una determinada part, crec, de la feligresia. Ens trobem davant d’un fet important, sobretot, no cal dir-ho, per com important també és aquesta celebració. És el nucli cabdal en la vivència evangèlica i cristològica de comunitat. És trobada comunitària  i  assemblea i trobada personal de cada creient amb Jesucrist.  I tot això pren vida a través d’un cerimonial que essencialment és una representació; és la traducció en  cal·ligrafia simbòlica i representativa -que es representa, valgui la redundància-  d’una realitat transcendent. I amb el concepte representació hom entra en el moll de l’os del tema. Si és representació vol dir que hi ha un text que pauta  un argument que ha de ser representat/interpretat per uns actors;  el símil teatral ens ajuda a entendre-ho i, en conseqüència, a reviure-ho a cada representació. I aquest guió, aquest text, és el que se segueix de manera generalitzada i que conforma la missa;  i en la...

Seguir llegint

Catolicisme i cristianisme

He llegit en un diari l’article que signa Eugenio García Gascón sobre el creixement de les religions. Tot i que centra gran part de les reflexions en el judaisme, conté afirmacions generals que m’han cridat l’atenció. En copio dos paràgrafs. “Les religions més puixants avui són també les més conservadores ideològicament i socialment, de manera que veiem que el mateix progrés que està acabant amb el catolicisme està impulsant altres religions” “Molts van vaticinar que el desenvolupament acabaria amb les religions i veiem que està passant al revés. Es va dir que l’oxidació de les creences no científiques relegaria les religions a l’últim calaix de la història i comprovem que no és així”. En primer lloc, crec que convé fer una puntualització sobre el llenguatge. Quan parla de religions suposo que es refereix a institucions que basen la seva dinàmica en rituals i litúrgies, en celebracions i recitals estereotipats, en vestits i ornamentacions que marquen els límits i l’ordit que trava els fidels. El catolicisme es pot incloure en aquest marc i crec que no es pot dir que s’acabi, tot i que moltes esglésies es buidin i minvin els ‘practicants’, si ho comparem amb altres èpoques. Els moviments interns conservadors i (ultra)ortodoxos són ben vius i fan molt de soroll. El progrés, per tant, no acaba amb el...

Seguir llegint

La pandèmia

Àngel Miret

Seguir llegint

Ensenyeu-nos supervivència!

Una bona alumna d’ESO feia el següent suggeriment per aconseguir que les classes fossin més interessants: ensenyeu-nos supervivència! Aquesta intervenció, feta de manera espontània i amb desig de col·laborar, ens diu molt de com impacta en els joves l’època incerta que estem vivint. És incerta perquè els avisos constants dels mitjans de comunicació sobre el canvi climàtic i els desastres que se’n derivaran en el futur coexisteixen amb unes propostes polítiques i econòmiques que no semblen tenir-los en compte; el gran públic contempla atònit els missatges apocalíptics de la fi de la història. Són els nens els encarregats de fer sonar les alarmes!  Mr.  Hair ho recull amb sensibilitat i agudesa en el aquest dibuix.    En la recent cimera sobre el clima a Glasglow, COP26, hem vist grans manifestacions de joves i nens amb pancartes en què demanen ‘als grans’ que facin la feina, que el planeta està malalt i que ells volen un futur. ‘Life on plastic is not fantastic’, If not now, never’, ‘There is no planet B’… són els missatges de les pancartes que circulaven pels carrers en uns dies gèlids i plujosos del novembre escocès. El nens diuen als líders mundials que volen accions contra el canvi climàtic i no només paraules. Han seguit la crida de Greta Thunberg, que a la cimera de...

Seguir llegint

Papa Francesc: que el món estigui lliure d’armes nuclears

El 22 de gener de 2021 va entrar en vigor el Tractat per a la prohibició de les Armes Nuclears (TPAN). En l’audiència del dia 20 Francesc demanava “Animo fortament tots els Estats i totes les persones que treballin amb determinació per promoure les condicions necessàries per a un món sense armes nuclears, contribuint a l’avenç de la pau i la cooperació multilateral, que tan necessita avui la humanitat” . “Un crim contra l’home i la seva dignitat i contra tota possibilitat de futur.” Així és com el Papa ha definit repetidament l’ús de les armes nuclears, jutjant fins i tot d’immoral la seva mera possessió. Si “realment volem construir una societat més justa i segura hem de deixar que les armes caiguin de les nostres mans”. El papa Francesc condemna no solament l’ús de les armes nuclears, sinó també la seva possessió. I subratlla amb força el caràcter immoral d’aquestes últimes. Des de la creació de les armes nuclears, l’Església catòlica s’ha posicionat en primera línia en la lluita contra aquestes a través dels seus valors morals de pau, justícia i defensa dels drets humans, del seu paper com a mediadora de conflictes en l’escena internacional i de la seva concepció de la guerra justa i ha recordat amb regularitat que “sempre es pot, però, témer que els...

Seguir llegint

Canvi religiós, canvi espiritual, canvi cultural

Religions i espiritualitats pertanyen, com les filosofies, les arts o les mateixes ciències a les dimensions que constitueixen els sistemes simbòlics amb què la ment humana dona resposta a la irrenunciable capacitat de transcendir els objectius més immediats de la supervivència animal, intentant trobar sentit a l’aventura del viure. De fet el fet religiós/espiritual és un dels fets culturals més significatius de la història humana i, encara avui, més de tres quartes parts de la humanitat segueixen inspirant la seva transcendència mental amb les espiritualitats o les religions. No és fàcil distingir ambdós conceptes perquè mantenen interseccions notables, però una primera aproximació, que caldria alliberar de simplisme, podria assenyalar que la transcendència religiosa sol parlar de Déu o déus, mentre que les espiritualitats solen centrar-se en el conreu del món interior, del jo i dels seus avatars. A casa nostra, seguint un moviment general europeu però amb una intensitat i velocitat destacables, religions i espiritualitats sofreixen un canvi potent. El canvi religiós a Catalunya ha significat per al catolicisme romà (l’adscripció religiosa més destacable a Catalunya) un desballestament històric que encara no ha tocat fons. En el període de tres generacions, la pertinença catòlica dels catalans ha passat més o menys d’un 80% a un 20%. Aquest fet va acompanyat d’un desinterès cultural clar i fins i tot un...

Seguir llegint

Església filipina i llatinoamericana enlloc d’Església catalana?

Lluís Busquets i Grabulosa

Seguir llegint