No saben el que fan

Crec que podríem convenir que els camins pels quals transita la història humana  en els darrers temps no albiren res de bo; i no ho dic per la pandèmia mundial  que ens ha tocat viure des de fa un any i escaig. Ens hem de remuntar ben bé fins les darreres dècades del segle passat per trobar les primeres senyals on era possible descobrir que alguna cosa  s’estava torçant. En bona part, mig adormits per viure en una zona del mon certament confortable, on sentíem repetir una i altre vegada allò de la “societat del benestar”, la majoria de les vegades com una conquesta que era inalienable. Quedaven lluny en el record les penúries de dues guerres mundials i, a casa nostra, la d’una guerra civil cruel i traumàtica, com ho van ser encara més, els seus efectes durant quaranta llargs anys. També veiem en confiança la superació de la “guerra freda”; veiem allunyar-se el perill d’una guerra nuclear que es va fer molt present a l’octubre de l’any 1962 en la denominada “crisis dels míssils”, tal volta és el moment en que se’ns ha fet més patent aquest perill, encara que hem viscut durant anys sobre un autèntic polvorí, la majoria de vegades oblidat, però sempre present, una amenaça constant que ens ha acompanyat i que ho continua...

Seguir llegint

Curs per a professorat de Primària i Secundària

Ens plau anunciar que oferim als professors un espai de reflexió i comentari sobre les conferències de l’Espai Obert, que ha estat reconegut pel Departament d’Enenyament com a 15 hores de formació permanent. Les inscripcions es poden tramitar a través del següent...

Seguir llegint

Tres anys de la mort de Jaume Botey

Avui fa tres anys que ens va deixar Jaume Botey i Vallès. El recordem,  sentim l’escalf de la seva presència que ens acompanya i ens manté l’Esperança que ell va viure i ens va transmetre....

Seguir llegint

Good bye, Trump… o no?

Àngel Miret

Seguir llegint

La dignitat humana i noves armes autònomes

Tica Font

Seguir llegint

Missaires i/o samaritans

El drama provocat per l’impacte de la Covid-19 en la humanitat presenta molt variades conseqüències i panorames. Alguns dramàticament durs i concrets, com la malaltia i la mort o les greus conseqüències socioeconòmiques, i altres més oberts a les reflexions de llarg abast. Algunes d’aquestes reflexions afecten l’experiència cristiana i es presten a consideracions interessants. Durant els diferents confinaments, molts cristians s’han vist impedits de poder assistir als serveis religiosos, la celebració eucarística en el cas de moltes esglésies cristianes. Per a moltíssims catòlics la Missa és el centre absolut de la seva fe i el fet de no poder-hi assistir de forma general no s’havia presentat mai en la seva vida. Una primera sensació sorprenent ha estat que, sense anar a Missa, també es podia ser un pietós creient i que –si em permeteu que ho engegui pel broc gros– “ no passava res”. O més ben dit, “passava molt”, perquè ens forçava a capbussar-nos en les entranyes de la fe i la conducta. Correlativament amb aquesta experiència es generava una reflexió molt interessant: quin era el centre de la Fe sense Missa?  Els Evangelis parlen poc de “la Missa”. Només una vegada poc abans de la mort de Jesús. En canvi parlen a desdir de com cal orientar la vida concreta de cadascú en funció d’una actitud...

Seguir llegint

Missatge de Nadal

L’EMMANUEL I LA LLUM QUE RESPLENDEIX EN LA FOSCA   La celebració de la Paraula de l’Eucaristia de Nadal comença amb els primers versets del capítol 9 del profeta Isaïes «El poble que caminava en la fosca/ ha vist una gran llum;/ una llum ha resplendit/ per als qui vivien al país tenebrós» (Is 9,1). L’Evangelista Mateu, com a bon jueu coneixedor de la Torà i els Profetes, serà el primer a aplicar el text d’Isaïes a Jesús. Per a ell, jueu convertit, Jesús és la llum del món. Copia Isaïes, amb referència als territoris tenebrosos, on la llum s’imposarà a la fosca. Escriu: «Terra de Zabuló i de Neftalí,/ camí del mar, l’altra banda del Jordà,/ Galilea dels pagans:  el poble que vivia en la fosca/ ha vist una gran llum…» (Mt 4,15-16). En d’altres paraules: aquests territoris de fosca sobre els quals la llum resplendirà són les terres de les antigues tribus, això és, bona part de les contrades del regne d’Israel. I per què eren el país tenebrós?  Els assiris pressionaven Palestina de manera que els reis d’Israel, Síria i Tir volien establir una coalició bèl·lica per plantar-los cara, a la qual també exigien que hi entrés el regne de Judà. Tanmateix,  el jove rei Acaz de Judà s’hi negà. Per forçar-lo a entrar-hi, en la...

Seguir llegint