On és el Cel del pare Manel? (Diari Ara)

Ara que te n’has anat darrere del Carles Flavià i el Pepe Rubianes no sé on, no oblido quin és el teu Cel: fer una copa als barris nord de Barcelona, els que, amb el Raval, tot Ciutat Vella i Montjuïc, eren casa teva, el braç de la creu totalment desigual a l’altre que va de Pedralbes a Diagonal Mar d’aquesta Barcelona que crucifica “els que no tenen”. I amb tot, a l’altre braç, hi tenies molts amics i amigues. Gent que t’ajudava, gent que t’estimava. Els que no t’estimaven eren els del poder jeràrquic. Manel, ja no estem als anys en què els capellans i les monges circulaven anònimament. Ara cal anar amb ortodòxia i distinció! Però a tu l’únic que et distingia era el somriure murri, despenjat, i anar de bracet dels més tirats, dels del barri, els de la presó. I si era una noia, millor. Eres un capellà d’un altre temps. Ja no encaixaves. Se’ns acaba una època, amb tu i amb el Pere Casaldàliga. L’època dels que, des de la mirada profunda de la fe, us heu emmerdat en el fang del món, dels desposseïts, dels abandonats. I el Pere des de la denúncia valenta. … Feu clic aquí per llegir l’article complet al web del Diari...

Seguir llegint

Confiança salvadora

Lluís Costa Bofill

Seguir llegint

Funeral de Pere Casaldàliga

Enllaç per veure el vídeo de l’enterrament celebrat el 9 d’agost del 2020. Foto: Joan...

Seguir llegint

Compromís amb una ecologia integral

Ens adherim al manifest publicat per Justícia i Pau “en ocasió del cinquè aniversari de la Carta Encíclica Laudato si’
del Papa Francesc (24/05/2015) “.

Seguir llegint

Manifest #AlcemLaVeu

Manifest per la igualtat i la no discriminació de les dones a l’Església

Seguir llegint

Comunicat davant la sentència del Tribunal Suprem

Davant la sentència del Tribunal Suprem L’Associació Cristianisme al Segle XXI expressa el seu rebuig absolut a una sentencia que criminalitza uns fets on s’expressava de forma totalment pacífica i no violenta el desig de les persones de poder exercir els seus drets. Considerem que la condemna d’unes persones, que no van fer altra cosa que complir el mandat democràtic pel qual van resultar escollides, així com dels líders socials que els van secundar, es injusta i reflecteix el fracàs absolut de la política portada a terme pels responsables de la majoria de partits d’àmbit estatal. L’aplicació de les penes màximes, sense cap diferència ni matisació jurídica, a més de ser clarament desproporcionada, indica fins a quin punt el T.S. ha volgut interpretar erròniament la llei amb la màxima duresa, com a càstig i venjança contra tot el moviment independentista. Demanem a la classe política la immediata obertura d’un diàleg constructiu que faciliti, en primer lloc, el retorn a casa seva de les persones injustament condemnades i, en segon lloc, l’establiment d’una taula de negociació on es considerin les legítimes aspiracions del poble català.   Barcelona, 15 d’octubre de 2019 La Junta Directiva de Cristianisme al Segle XXI    ...

Seguir llegint

“Judici”

Quan tot el país es fa ressò d’una forma o altra d’una sentència resultat d’un judici molt important, no podem posar-nos de perfil. I a banda de la valoració tècnica i política que mereix, des del punt de vista cristià tenim interessants consideracions a fer. EL CAS DE JESÚS En la celebració eucarística , al centre de la pregària i després de proclamar les paraules de Jesús en la Cena pasqual diem : “anunciem la vostra mort…”, és a dir, ens fem ressò del resultat tràgic d’una sentència aberrant: l’assassinat de Jesús. Aquesta sentència fou el resultat de la confabulació del poder eclesiàstic jueu (el sanedrí, Mt. 26,59) i el poder romà (Pilat, el governador ocupant, Mt, 27,11). Aquesta confabulació contemplà l’aportació de falsos testimonis acusant a Jesús de sublevar el poble (Lc. 23,2) i de voler destruir violentament el Temple (Mt.26,61). Finalment s’argumentà que hi havia una llei, i segons aquesta llei, Jesús havia de morir (Jo, 19,7). Els cristians, doncs, a propòsit de judicis discutibles i lleis dubtoses, vivim d’una historia fundacional.   JUSTÍCIA , LLEI I PODER Les lleis són unes regles de joc amb què els humans ens dotem per a evitar el caos en les relacions socials.  L’espècie humana no encerta a conviure sense una certa contenció forçada de les nostres pulsions, singularment les...

Seguir llegint