12 i 13 de novembre: XII congrés de Cristianisme al Segle XXI

Els propers dies 12 i 13 de novembre se celebrarà la dotzena edició del Congrés de Cristianisme al Segle XXI. Tot recuperant la presencialitat d’ençà el 2019, el tema al voltant del qual giraran les ponències és “REPTES I OPORTUNITATS DESPRÉS DE LA PANDÈMIA”. L’esdeveniment se celebrarà a la sala d’actes del CIC (Via Augusta 205) i us hi podeu inscriure portant el formulari del fulletó, adjunt al programa, imprès i omplert el primer dia. Enllaç: Programa complet del XII congrés...

Seguir llegint

Papa Francesc: que el món estigui lliure d’armes nuclears

El 22 de gener de 2021 va entrar en vigor el Tractat per a la prohibició de les Armes Nuclears (TPAN). En l’audiència del dia 20 Francesc demanava “Animo fortament tots els Estats i totes les persones que treballin amb determinació per promoure les condicions necessàries per a un món sense armes nuclears, contribuint a l’avenç de la pau i la cooperació multilateral, que tan necessita avui la humanitat” . “Un crim contra l’home i la seva dignitat i contra tota possibilitat de futur.” Així és com el Papa ha definit repetidament l’ús de les armes nuclears, jutjant fins i tot d’immoral la seva mera possessió. Si “realment volem construir una societat més justa i segura hem de deixar que les armes caiguin de les nostres mans”. El papa Francesc condemna no solament l’ús de les armes nuclears, sinó també la seva possessió. I subratlla amb força el caràcter immoral d’aquestes últimes. Des de la creació de les armes nuclears, l’Església catòlica s’ha posicionat en primera línia en la lluita contra aquestes a través dels seus valors morals de pau, justícia i defensa dels drets humans, del seu paper com a mediadora de conflictes en l’escena internacional i de la seva concepció de la guerra justa i ha recordat amb regularitat que “sempre es pot, però, témer que els...

Seguir llegint

Canvi religiós, canvi espiritual, canvi cultural

Religions i espiritualitats pertanyen, com les filosofies, les arts o les mateixes ciències a les dimensions que constitueixen els sistemes simbòlics amb què la ment humana dona resposta a la irrenunciable capacitat de transcendir els objectius més immediats de la supervivència animal, intentant trobar sentit a l’aventura del viure. De fet el fet religiós/espiritual és un dels fets culturals més significatius de la història humana i, encara avui, més de tres quartes parts de la humanitat segueixen inspirant la seva transcendència mental amb les espiritualitats o les religions. No és fàcil distingir ambdós conceptes perquè mantenen interseccions notables, però una primera aproximació, que caldria alliberar de simplisme, podria assenyalar que la transcendència religiosa sol parlar de Déu o déus, mentre que les espiritualitats solen centrar-se en el conreu del món interior, del jo i dels seus avatars. A casa nostra, seguint un moviment general europeu però amb una intensitat i velocitat destacables, religions i espiritualitats sofreixen un canvi potent. El canvi religiós a Catalunya ha significat per al catolicisme romà (l’adscripció religiosa més destacable a Catalunya) un desballestament històric que encara no ha tocat fons. En el període de tres generacions, la pertinença catòlica dels catalans ha passat més o menys d’un 80% a un 20%. Aquest fet va acompanyat d’un desinterès cultural clar i fins i tot un...

Seguir llegint

Església filipina i llatinoamericana enlloc d’Església catalana?

Lluís Busquets i Grabulosa

Seguir llegint

L’abraçada de l’amor

Marta López Batalla

Seguir llegint

Boabacar, l’Altre i el Pecat d’omissió

Jaume Comellas

Seguir llegint

Arcadi Oliveres, visió personal

Arcadi Oliveras i Boadella (Barcelona, 1945), casat amb Janine Künzi amb qui va tenir quatre fills, va estudiar d’adolescent als escolapis de Diputació, on va rebre una marca indeleble de Lluís M. Xirinacs El 1968, en època d’estudiant participà a la constitució clandestina del Sindicat Democràtic d’Estudiants (la «Caputxinada» de 1966) i, el 1968, l’any en què va aconseguir  la Llicenciatura en Ciències Econòmiques,  fou processat pel TOP. Acabats els estudis, començà a treballar al Centre d’Estudis de Desenvolupament Comunitari (CEDEC), des d’on treballà per al desenvolupament econòmic municipal i comarcal. Per circumstàncies personals, el 1969,  es va haver de posar al davant d’una empresa familiar, que liquidà, i es posà a treballar a l’Institut Víctor Seix de Polemologia, que arribà a dirigir.  Participà a l’Assemblea de Catalunya (1971-77), fundà l’Associació de veïns de l’Esquerra de l’Eixample (1970), milità a «Cristians pel Socialisme» (1971) i, el 1974, començà a participar  a «Pax Christi», de la qual va ser copresident conjuntament amb A. Colom i F. Roda (1974-1990). Poca gent sap que  des de l’associació s’intercedí davant de Pau VI contra les condemnes a mort de  J. Paredes Manot «Txiqui» i S. Puig Antich. El 1976 fou detingut per participar a la «Marxa per la Llibertat». El 1977 va promoure la creació Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat...

Seguir llegint