28 de maig: propera sessió d’Espai Obert

Cristianisme al Segle XXI us convoca a la darrera sessió d’Espai Obert 2022 pel proper dissabte 28 de maig de 2022 a les 11 del matí. Aquesta sessió tindrà lloc a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia i, tal com ja vàrem fer a la cinquena sessió, aquesta vegada també podreu seguir l’acte de forma presencial i telemàtica. Com recordareu, el tema genèric del cicle es “La utopia de l’Evangeli avui. De quin Déu parlem?. Aquesta sessió porta per títol:  “Quina és la nostra praxi cristiana avui” Per tractar aquest tema hem convidat a  Samuel Fabra i Mestre, llicenciat en Medicina i llicenciat en Ciències Religioses. Aquells que preferiu seguir la sessió telemàticament, podeu connectar-vos utilitzant l’enllaç següent:...

Seguir llegint

Assemblea, representació, litúrgia, MISSA

Abans d’entrar en l’eix central d’aquest escrit  situo  la definició freda de diccionari del concepte missa:  “Celebració de l’Eucaristia”, concepte que en la seva capacitat sintètica precisa, en principi, ens podria estalviar anar més enllà; ens permetria bandejar cap afegit ulterior car tot ja està dit.  Ara pretenc referir-me a la forma rutinària i mecànica en què es viu més del que seria desitjable aquesta celebració, per una determinada part, crec, de la feligresia. Ens trobem davant d’un fet important, sobretot, no cal dir-ho, per com important també és aquesta celebració. És el nucli cabdal en la vivència evangèlica i cristològica de comunitat. És trobada comunitària  i  assemblea i trobada personal de cada creient amb Jesucrist.  I tot això pren vida a través d’un cerimonial que essencialment és una representació; és la traducció en  cal·ligrafia simbòlica i representativa -que es representa, valgui la redundància-  d’una realitat transcendent. I amb el concepte representació hom entra en el moll de l’os del tema. Si és representació vol dir que hi ha un text que pauta  un argument que ha de ser representat/interpretat per uns actors;  el símil teatral ens ajuda a entendre-ho i, en conseqüència, a reviure-ho a cada representació. I aquest guió, aquest text, és el que se segueix de manera generalitzada i que conforma la missa;  i en la...

Seguir llegint

El Papa Francesc prega per a que s’acabi la guerra

La nit del 24 de febrer de 2022 va començat una nova guerra a Europa. Aquest mateix dia, el Secretari d’Estat del Vaticà Pietro Parolín  va dir que el Papa va sentir un “gran dolor”, “angoixa i preocupació” i va demanar a totes les parts implicades que “s’abstinguessin de qualsevol acció que pugues causar encara més sofriments a les poblacions”, “desestabilitzes la convivència pacífica” i “desacredites el dret internacional” i encara abrigava esperances en una negociació entre les parts. El cardenal Omella aquest mateix dia condemnava la invasió. I la Conferència Episcopal Espanyola va mostrar la seva proximitat i solidaritat amb el poble d’Ucraïna, i van pregar per a que s’arribés aviat a uns acord de pau. També el president del Consell de Conferencies Episcopals Europees (CCEE), monsenyor Gintaras Grusas, va indicar que “les Esglésies d’Europa condemnen enèrgicament el que ha ocorregut a Ucraïna”. El Papa fa mesos que realitza declaracions en contra d’una nova guerra a Ucraïna, “seria una bogeria” i esperava que les tensions internacionals al voltant d’aquest país es poguessin superar a través del diàleg multilateral.  Abans de l’inici de la guerra, el 23 de gener, el Papa manifestava la seva preocupació i el bisbe de Roma va fer una crida a totes “les persones de bona voluntat” per a que preguin a Déu, i perquè...

Seguir llegint

Catolicisme i cristianisme

He llegit en un diari l’article que signa Eugenio García Gascón sobre el creixement de les religions. Tot i que centra gran part de les reflexions en el judaisme, conté afirmacions generals que m’han cridat l’atenció. En copio dos paràgrafs. “Les religions més puixants avui són també les més conservadores ideològicament i socialment, de manera que veiem que el mateix progrés que està acabant amb el catolicisme està impulsant altres religions” “Molts van vaticinar que el desenvolupament acabaria amb les religions i veiem que està passant al revés. Es va dir que l’oxidació de les creences no científiques relegaria les religions a l’últim calaix de la història i comprovem que no és així”. En primer lloc, crec que convé fer una puntualització sobre el llenguatge. Quan parla de religions suposo que es refereix a institucions que basen la seva dinàmica en rituals i litúrgies, en celebracions i recitals estereotipats, en vestits i ornamentacions que marquen els límits i l’ordit que trava els fidels. El catolicisme es pot incloure en aquest marc i crec que no es pot dir que s’acabi, tot i que moltes esglésies es buidin i minvin els ‘practicants’, si ho comparem amb altres èpoques. Els moviments interns conservadors i (ultra)ortodoxos són ben vius i fan molt de soroll. El progrés, per tant, no acaba amb el...

Seguir llegint

El camí sinodal i els nomenaments episcopals

El camí sinodal comença escoltant el poble, segons un principi molt estimat en l’Església del primer mil·leni:”allò que afecta tots ha de ser tractat amb tots”. Papa Francesc, 17 d’octubre del 2015.  Darrerament però, el relleu del bisbe Novell a Solsona per Francesc Conesa ens sembla que mostra una manera de fer pel Vaticà que ho contradiu obertament. Els catòlics del Bisbat de Solsona no hi tenien res a dir? No han trobat a Solsona ni a tot Catalunya cap sacerdot apte, que sigui de fiar, per ser escollit per presidir la seva església diocesana? Actualment només un 40% per cent dels deu bisbats de Catalunya tenen un bisbe català. Que una major part parlin el català es positiu però de tot punt insuficient. Molts d’ells han estat formats en un tarannà aliè. Un nombre important provenen del País valencià on usen habitualment en la seva litúrgia el castellà cosa que revela la nul·la voluntat de la jerarquia per atendre el poble de Déu en valencià per així connectar millor amb el seu esperit.  Dintre de poc nomenaran un nou bisbe per a Girona i per a altres bisbats i ens temem que el Vaticà procedeixi de la mateixa manera. Després es sorprendran que Catalunya miri cada cop amb més indiferència l’Església i el fet religiós. Un menyspreu que...

Seguir llegint

Espai Obert: programa 2022

      Després d’haver dedicat el nostre cicle d’«Espai Obert» 2021 i el Congrés del passat novembre als efectes del Covid-19 i als reptes que ens plantejava, hem cregut oportú dedicar el cicle actual a reflexionar, avui, després d’aquesta experiència, com ens plantegem l’Evangeli de Jesús; és realment una Bona Nova per a la humanitat malgrat tots els malgrats? Per això el titulem La utopia de l’Evangeli. De quin Déu parlem? La qüestió de fons és aquesta: Quan parlem de Déu, parlem del Déu que ens revelà Jesús? Això, pressuposa, abans, caure en el compte que els humans tenim diferents formes de coneixement i que, amb les dades d’avui dia, la figura del Jesús històric no és la mateixa de cinquanta anys enrere. Això és el que plantejaran les dues primeres sessions. Les tres següents, prendran forma d’un debat dual: som capaços d’establir ponts entre les diferents vivències de la fe? Altrament les institucions eclesiàstiques, com d’altres, caminen vers el col·lapse? Finalment, si l’Evangeli resultà un escàndol —que la nostra societat procura tamisar— quines van ser la moral i l’ètica de Jesús. El cicle acabarà amb una reflexió sobre al nostra praxi cristiana. Esperem que a tots ens sigui profitós....

Seguir llegint

La pandèmia

Àngel Miret

Seguir llegint