Entrevista a Santi Vilanova (Diari de Girona)

Santiago Vilanova (Olot, 1947) és periodista, escriptor i consultor ambiental. Amb motiu de la publicació del seu darrer llibre, titulat «L’Emergència Climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse», diumenge passat se li va publicar una entrevista al Diari de Girona, que podeu llegir al següent...

Seguir llegint

Arcadi Oliveres, visió personal

Arcadi Oliveras i Boadella (Barcelona, 1945), casat amb Janine Künzi amb qui va tenir quatre fills, va estudiar d’adolescent als escolapis de Diputació, on va rebre una marca indeleble de Lluís M. Xirinacs El 1968, en època d’estudiant participà a la constitució clandestina del Sindicat Democràtic d’Estudiants (la «Caputxinada» de 1966) i, el 1968, l’any en què va aconseguir  la Llicenciatura en Ciències Econòmiques,  fou processat pel TOP. Acabats els estudis, començà a treballar al Centre d’Estudis de Desenvolupament Comunitari (CEDEC), des d’on treballà per al desenvolupament econòmic municipal i comarcal. Per circumstàncies personals, el 1969,  es va haver de posar al davant d’una empresa familiar, que liquidà, i es posà a treballar a l’Institut Víctor Seix de Polemologia, que arribà a dirigir.  Participà a l’Assemblea de Catalunya (1971-77), fundà l’Associació de veïns de l’Esquerra de l’Eixample (1970), milità a «Cristians pel Socialisme» (1971) i, el 1974, començà a participar  a «Pax Christi», de la qual va ser copresident conjuntament amb A. Colom i F. Roda (1974-1990). Poca gent sap que  des de l’associació s’intercedí davant de Pau VI contra les condemnes a mort de  J. Paredes Manot «Txiqui» i S. Puig Antich. El 1976 fou detingut per participar a la «Marxa per la Llibertat». El 1977 va promoure la creació Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat...

Seguir llegint

Arran del llibre “L’emergència climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse”, de Santiago Vilanova

UN LLIBRE ÈTIC I IMPRESCINDIBLE L’amic Santi Vilanova acaba de sintetizar en un llibre 40 anys de lluita ecològica per fer-nos posar les piles a tots els catalans a l’hora de saber a quin punt d’emergència el nostre país ha arribat. Si la petjada ecològica mundial (explotació que fem dels recursos naturals)  ens demostra que la nostra càrrega ambiental esmerça un planeta i mig per satisfer les necessitats humanes, resulta que depredem set Catalunyes i escreix per satisfer les nostres necessitats consumistes. El  llibre té més interès que mai davant de la pandèmia de la Covid- 19 perquè ja no hi ha ningú que negui l’impacte del canvi climàtic sobre la salut. Com va dir el Papa Francesc: «No podem pretendre viure sans en un planeta malalt» El llibre s’estructura en tres parts: el primer descriu la situació de col·lapse en què ens trobem, és un bloc analític, basat en dades científiques. A Catalunya la temperatura pujarà 2ºC, amb estius tòrrids i hiverns suaus i tempestes devastadores freqüents com han demostrat recentment els temporals Glòria i Filomena. Els nostres mals són, seguint el seu ordre, els purins de la cabana porcina, les disminuïdes glaceres dels Pirineus i el cabal dels rius, el delta de l’Ebre, que els pantans de la conca han deixat sense sediments, la regressió de platges...

Seguir llegint

Entrevista a Arcadi Oliveres (Justícia Global)

Arcadi Oliveres: “L’única prioritat a escala global és destruir el capitalisme” “No ens podem posar cap medalla: Navarra o Euskadi aporten més diners a la cooperació que nosaltres” “El capitalisme és un sistema d’explotació constant de gent, i, mentre el mantinguem, no farem res” “El frau fiscal no permet assolir la justícia global” “La gent comença a ser conscient de les conseqüències del seu consum, i això és gràcies a la tasca de les entitats” “Cal acceptar les migracions perquè és una obligació ètica de qualsevol ciutadà” “L’extrema dreta guanya vots gràcies a la mala informació: els grans mitjans de comunicació estan en mans d’aquests senyors” “Sóc molt optimista amb el moviment feminista. Crec que és cap a on hem d’anar” Enllaç: pdf de l’entrevista publicada a Justícia Global. La revista Justícia Global és el nou dossier monogràfic de CRÍTIC i de La Fede.cat, dedicat a analitzar les relacions, els conflictes i les desigualtats entre el Nord i el...

Seguir llegint

Carta pública al Gobierno de España sobre la ley del ingreso mínimo vital

Des de Cristianisme al segle XXI ens adherim a la carta pública que més d’un centenar de personalitats i associacions de l’estat han adreçat al govern central en relació a l’ingrés mínim vital. Podeu descarregar-ne el pdf fent clic aquí. La aprobación por el gobierno de España del Real Decreto-ley 20/2020, de 29 de mayo 2020, que establecía la ley del Ingreso Mínimo Vital y los primeros pasos en su implementación, infundieron esperanzas y levantaron expectativas entre las personas y familias vulnerables. Según las informaciones publicadas en la web de la Moncloa el Ingreso Mínimo Vital podría ser solicitado por 850.000 hogares y beneficiaría a 2,3 millones de personas en situación de vulnerabilidad. El presupuesto anual de esta prestación ascendería a 3.000 millones de euros anuales. En 2019, el porcentaje de la población en España en riesgo de pobreza, según la tasa AROPE, alcanzaba el 25,3%. El porcentaje en situación de privación material severa era del 4,7%, más de 2,2 millones de personas. Los efectos económicos y sociales de la Pandemia del Covid-19 han empujado a la pobreza y exclusión social a nuevos sectores de la sociedad. La ley del Ingreso Mínimo Vital podía reducir el impacto de la pobreza, mientras se preparaban las medidas para relanzar el trabajo digno y avanzar hacia el pleno empleo. Sin embargo, tras...

Seguir llegint

“Apòstrof”, de Lluís Busquets, poema guanyador dels Jocs Florals de Tardor

El membre de l’Associació Lluís Busquets va ser guardonat als Jocs Florals de Tardor del 2020 amb la Viola, premi de l’Ajuntament de Barcelona, pel seu poema “Apòstrof”, que podeu llegir a continuació:   Sovint no us veig enlloc, Senyor, ni sé on trobar-vos; aleshores m’enutja, aquest sonor silenci, perquè sé que no és vostre, sinó que surt de mi; de vegades, en canvi, us sento tan proper, en el mar, en el vent o en la verdor dels arbres que és com si m’escoltéssiu els balbuceigs que us faig. Sé que em cal esperar que un jorn vulgueu obrir la porta de la Mort, la vostra gran Serventa, que us fa de missatgera. Voldria que arribés sense fer escarafalls, benèvol i clement, 10 com l’amiga esperada de tota la família. De fet, la desconec, perquè no soc prou pur, vist que tot jo soc ganga i deixalla baldera a la vostra presència, malgrat aquella espurna d’esperit que tragino, com una gota d’aigua del mar de l’Esperit, que sou, Força increada. A voltes la interpel·lo i, molt baixet, a cau d’orella —sense ni un bri d’orgull de part meva—, l’aviso que es prepari a perdre la batalla com succeí amb Jesús: 20 «Tots els humans en Ell et derrotem!». (Ella abaixa l’esguard i posa mala cara.) D’altres vegades, hi...

Seguir llegint

Cèsar i Déu – homilia de Ramon M. Nogués el dia 19-X-20

Hem començat les lectures escoltant-ne una d’Isaïes en la que el Profeta elogia la figura de l’emperador Cir II de Pèrsia que acabà amb l’exili hebreu a Babilònia i el presenta com ungit de Déu. Isaïes es fa ressò de la idea que el poder polític ve de Déu, idea comuna en les societats antigues. L’elogi de Cir coincideix amb el caràcter lliberal i tolerant d’aquest emperador i el fet que afavorís els jueus, permetent el retorn a  Jerusalem l’any 538aC i la construcció del segon Temple. L’Evangeli ens presenta el conegut incident de la pregunta capciosa feta a Jesús sobre la licitud de pagar els impostos a l’ocupant romà. Jesús contesta amb una frase que s’ha convertit en una dita universal : “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar  i a  Déu el que és de Déu”. La lectura d’aquesta frase és diversa. Molts creuen que és com un “gag” de Jesús, que fuig d’estudi. Altres creuen que aquí es podria fonamentar l‘atribució de drets civils i eclesiàstics repartits. En els dos casos es presenta el controvertit i important tema de les relacions entre poders polítics i religiosos i les seves interseccions. Jesús no entrà en el problema polític directament, tot i que la situació de Judea en el seu temps era prou delicada i donava per...

Seguir llegint