Carta pública al Gobierno de España sobre la ley del ingreso mínimo vital

Des de Cristianisme al segle XXI ens adherim a la carta pública que més d’un centenar de personalitats i associacions de l’estat han adreçat al govern central en relació a l’ingrés mínim vital. Podeu descarregar-ne el pdf fent clic aquí. La aprobación por el gobierno de España del Real Decreto-ley 20/2020, de 29 de mayo 2020, que establecía la ley del Ingreso Mínimo Vital y los primeros pasos en su implementación, infundieron esperanzas y levantaron expectativas entre las personas y familias vulnerables. Según las informaciones publicadas en la web de la Moncloa el Ingreso Mínimo Vital podría ser solicitado por 850.000 hogares y beneficiaría a 2,3 millones de personas en situación de vulnerabilidad. El presupuesto anual de esta prestación ascendería a 3.000 millones de euros anuales. En 2019, el porcentaje de la población en España en riesgo de pobreza, según la tasa AROPE, alcanzaba el 25,3%. El porcentaje en situación de privación material severa era del 4,7%, más de 2,2 millones de personas. Los efectos económicos y sociales de la Pandemia del Covid-19 han empujado a la pobreza y exclusión social a nuevos sectores de la sociedad. La ley del Ingreso Mínimo Vital podía reducir el impacto de la pobreza, mientras se preparaban las medidas para relanzar el trabajo digno y avanzar hacia el pleno empleo. Sin embargo, tras...

Seguir llegint

Educant per a la vida

Joel Cortés

Seguir llegint

Drets en temps de virus

Un simple virus, que ni tan sols és un ésser viu, ha aconseguit sumir en una gran crisi a tot el món, una crisi sanitària, econòmica, social i política.  La majoria dels governs van decretar el confinament a casa, i per aconseguir-ho van haver de desplegar una campanya comunicativa impressionant. Les metàfores utilitzades han estat bèl·liques: estem en guerra, guerra al virus, tots som soldats, vencerem, els herois… les metàfores comunicatives serveixen per preparar a la població a acceptar les mesures que s’implantaran. Aquesta pandèmia ha servit per posar en marxa mesures securitàries, amb restriccions de drets fonamentals. Així se’ns ha tret el dret de mobilitat (no podíem sortir de casa excepte per comprar menjar o medicament), el dret de manifestació, el dret de reunió o el dret d’ocupar l’espai públic. La policia tenia la tasca d’impedir, sota coaccions, que sortíssim de casa i exercíssim qualsevol d’aquests drets. Aquests drets sabem que lentament els anirem recuperant, com ja ho estem veient, però la meva gran preocupació està a anticipar quina part d’algun d’aquests drets no recuperarem. L’experiència de l’11-S (crisi del terrorisme) ens mostra que hi ha mesures que es van aplicar en moments de crisi que no s’han revertit, com entrar en un aeroport amb líquids de més de 100 ml o la presó il·legal de Guantanamo, que...

Seguir llegint

La Pasqua com a categoria (divagacions en confinament)

Ramon M. Nogués

Seguir llegint

Comunicat de la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania

Aquests dies d’excepcionalitat social i econòmica, la Renda Garantida de Ciutadania torna a estar al focus del debat. La Comissió Promotora de la RGC ha emès un comunicat al respecte del qual ens volem fer ressò. Podeu descarregar-lo en pdf fent clic aquí. A partir d’avui 1 de abril de 2020 finalitza el període de transició de les quanties econòmiques de la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania aconseguint en el cas d’una persona el 100% de l’Indicador de renda de suficiència (IRSC) (664 euros/mes). La taula de prestacions queda de la següent forma: Una persona……………..664 euros/mes (100% de l’IRSC) Dues persones…………..996 euros/mes (100% + 50% IRSC) Tres persones…………..1.096 euros/mes (165% IRSC) Quatre persones………..1.196 euros/mes (180% IRSC) Cinc persones………….. 1.208 euros/mes (182% IRSC) L’actualització de l’IRSC amb l’IPC de Catalunya acumulat des del 1 de gener de 2010 el 16,4% (està congelat des d’aquesta data) significarà que la quantia de la prestació per a una persona arribarà 773 euros mes, i també facilitarà l’accés a aquesta prestació a les persones o famílies amb ingressos inferiors a aquest nou llindar (773 euros/mes una persona, o 1.406 euros / mes en el cas d’unitats familiars o de convivència d’un màxim de cinc persones). Fem una crida a tots els grups parlamentaris a votar a favor de les esmenes presentades a...

Seguir llegint

Una Pasqua només interior

És una obvietat teològica i pastoral que la Fe és una experiència interior, és a dir, que es viu  mentalment en l’àmbit intern. Però enguany aquesta obvietat agafa, pel confinament, una expressió obligada i un xic dramàtica. Efectivament la Fe normalment es desplega en expressions rituals, relacionals i comunitàries. Aquesta vegada, d’una forma general, la Pasqua quedarà reduïda a una festa interior, gairebé exclusivament personal. La Setmana Santa serà exteriorment una setmana “plana” com mai. Ni esglésies obertes, ni celebracions, ni palmons,  ni festes… només els gestos admirables i fins i tot heroics de sanitaris i serveis essencials d’atenció i abastiment. Tindrem els “sagraments” (signes sensibles d’una presència edificant i esperançada) als hospitals, residències, supermercats, vehicles públics que funcionen… tots seran sagraments d’un servei “essencial” que es fa lluny de la litúrgia, però que serà l’autèntica litúrgia pasqual d’enguany. La Pasqua comença en un vell itinerari concret cap a l’alliberament. D’aquell alliberament n’anem revifant la memòria, jueus i cristians, i ho fem de formes molt diverses. Habitualment pensem en sagraments litúrgics i rituals, però aquesta Pasqua potser ens pot ajudar a pensar en sagraments purament samaritans, fets fora de les sinagogues i temples, al mig dels camins i entorn dels llits on moren, però també es curen (es curen molts més que no pas moren), coneguts i desconeguts, en...

Seguir llegint

En Jaume Busquets, un amic estimat que ens ha deixat

En Jaume ha mort i  ja l’enyorem. El virus que ens te confinats a casa ha pogut amb ell, un home tan fort i valent.  Encara no puc creure que ja no compartiré amb ell aquelles reunions, trobades, xerrades fent cua a les parades del mercat…que la seva vitalitat, sentit de l’humor  criteri feien característiques, úniques. En Jaume ha estat un membre actiu de l’Associació des de que es va fundar. Com la majoria de socis que varen compartir amb la Maria Rosa Farré la convicció que el nou mil·lenni reclamaria canvis importants en l’església, el seu compromís amb institucions i grups que volien un evangeli viscut i compromès venia de molt  lluny: era una projecte de tota la vida.  De jove amb els minyons escoltes, més endavant en moviments d’església, la nova perspectiva que el Concili ens va oferir , tot plegat va orientar la seva dedicació cap a les comunitats parroquials que als anys setanta s’organitzaven en grups cristians de base, amb més il·lusió que èxit. No en vam saber més, amic Jaume. Saps molt bé quantes vegades n’havíem parlat en el nostre petit  grup de Sant Gervasi i com intentem encara desempallegar-nos de llasts teòrics i pràctics que fan opaca la nostra fe, poc atractiva per a la gent jove i difícil de compartir en els...

Seguir llegint