Casimir Martí i Martí. Mort el 21 de novembre de 2021

Sacerdot i historiador, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1926. Es va llicenciar en Teologia a la Pontifícia Universitat de Salamanca i es doctorà en Ciències socials a la Universitat Gregoriana de Roma. Fou prevere de l’església de Barcelona. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials. Com a historiador fou un estudiós dels moviments obrers. La seva tesi doctoral fou sobre “Orígenes del anarquismo en Barcelona (1959). Te diverses obres : “Barcelona a mitjans del segle XIX. El moviment obrer durant el bienni progressista”. “L’integrisme a Catalunya : les grans polèmiques”. “Expansió i crisi de la indústria i de la democràcia. 1850-1936”. Fou col·laborador habitual de diverses publicacions periòdiques entre els que es poden citar : “El Correo Catalán”, “Quaderns de Pastoral”, “Qüestions de vida cristiana”, “Serra d’ Or”, “Iglesia Viva”, “Pastoral Misionera”… Fou Director de l’Arxiu Nacional de Catalunya ( 1980-1991) i un dels seus impulsors més destacats. Fill predilecte de Vilanova i la Geltrú i Creu de Sant Jordi. En la seva tasca sacerdotal fou tant rigorós i conseqüent com en el seu treball d’historiador. Era una persona seriosa que no feia concessions a la banalitat. El seu tracte era cordial però contingut i poc donat a digressions inútils, amb un punt franc d’exigència. Sempre lamentà que les institucions...

Seguir llegint

Uns apunts sobre energia

Uns apunts sobre energia Joan Maria Bras, juny 2021   El propòsit d’aquest escrit no és tant el d’expressar unes opinions com el d’aportar unes dades que puguin ajudar, als que hi estiguin interessats, en la seva reflexió sobre la urgència d’abordar seriosament, quan encara s’hi és a temps, la qüestió de l’escalfament global (per emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, tipificats pel CO2) i la contaminació ambiental, i alhora la complexitat que això comporta per a la realitat de la vida social i econòmica, les problemàtiques que cal resoldre, el temps disponible per poder actuar amb eficàcia, les conseqüències i oportunitats que s’obren, les formes com es planteja tècnicament, amb els requeriments físics que cal atendre, i les noves perspectives que s’entreveuen.  El canvi al qual estem enfrontats, i que no podem demorar més, és un canvi radical de model energètic (pel paper que es demana a l’usuari de l’energia i pels nous models de negoci que han de configurar aquest sector), un canvi que afecta també el conjunt de l’economia i que implica un nou encaix social per a l’accés a un producte de primera necessitat com és l’energia. Aquest canvi, donat que implica una reducció dràstica del consum d’energia d’origen fòssil, també somou els actuals plantejaments geopolítics.   L’energia en el món. L’energia és un dels sectors...

Seguir llegint

Jesús, una història polèmica (novetat editorial)

Text publicat a El Pregó (Núm. 593 (7). 2021) Acaba de sortir el llibre Jesús, una història polèmica (fòrum obert i crític) de Lluís Busquets i Grabulosa (Sant Joan les Fonts: Editoral Oliveras, 2021). Busquets i Grabulosa (Olot, la Garrotxa, 1947) és teòleg escriptor. El llibre es presenta com una proposta de muntatge teatral en forma de fòrum. Val a dir, d’entrada, que un fòrum és un lloc que acull múltiples aproximacions crítiques i, fins i tot, discrepàncies entorn d’un tema tractat: aquí, la figura de Jesús de Natzaret. Un fòrum és, per tant, un lloc de posada en crisi, és a dir, de tornar a mirar atentament alguna qüestió, de reobrir-la i de fer-la viva. Un dels mèrits de l’autor és haver recollit els estudis històrics actuals, és a dir, la crítica històrica sobre la figura de Jesús, i fer-ne una exposició ordenada i molt pedagògica, que el lector agraeix i de la qual frueix. Ara bé, el mèrit més gran és, potser, que, contra el dogma que ens vol mostrar uns textos evangèlics acabats i d’una sola peça, Busquets ens ensenya les costures dels textos, les inexactituds i incoherències, és a dir, allò que si bé sembla ben lligat, està només embastat i corre el perill imminent d’esquinçar-se; així, per exemple, els germans de Jesús, els fets del...

Seguir llegint

Entrevista a Mercè Izquierdo, presidenta de Cristianisme al Segle XXI

Entrevista publicada al diari El Punt Avui

Seguir llegint

Signes de decadència: el tema dels indults i l’Eurovisió

Els sociòlegs antics oferien com a signes de decadència d’una comunitat llicències de gènere i sexe que embrutien la societat i la duien al declivi i la ruïna. Malauradament, a més de la pederàstia, hi afegien altres tendències que, avui en dia, les nostres societats consideren uns drets pels quals malda el moviment de LGTBI. Avui, hi ha sociòlegs que cerquen els signes de decadència en el món polític, judicial i cultural. Tenir un rei sota l’espasa de Dàmocles de la corrupció no ajuda a l’estabilitat de l’Estat, posem per cas. Però, segons els experts, el problema polític i judicial és quan se’ns vol fer passar gat per llebre amb tot el desvergonyiment possible. Per exemple, es diu que al rei emèrit se li ha tret el sou, però li seguim pagant amb els nostres impostos la seguretat. Diuen que el sistema judicial espanyol funciona, però rep rebolcades d’altres magistratures d’Europa i la cúpula judicial fa anys que està amb els terminis caducats sense que els polítics (que avalen la distinció de poders) arribin a cap pacte de recanvi. El tema dels indults dels presos polítics catalans ha actuat de cotó fluix per adonar-nos de la catalanofòbia que corre per la pell de brau. La concentració a la Plaça Colom de Madrid del passat dia 13, tot i fer...

Seguir llegint

Església filipina i llatinoamericana enlloc d’Església catalana?

Lluís Busquets i Grabulosa

Seguir llegint

Entrevista a Santi Vilanova (Diari de Girona)

Santiago Vilanova (Olot, 1947) és periodista, escriptor i consultor ambiental. Amb motiu de la publicació del seu darrer llibre, titulat «L’Emergència Climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse», diumenge passat se li va publicar una entrevista al Diari de Girona, que podeu llegir al següent...

Seguir llegint