Setmana Laudato si’ 2022, convocada pel Papa Francesc

Amb el lema Escoltar i caminar junts, 7 anys després de la publicació de l’encíclica Laudato si’ del Papa Francesc,  durant la setmana del 22 al 29 de maig, els 1.300 milions de catòlics d’arreu del món, celebrem  els progressos que ja s’estan aconseguint en el camí de la conversió ecològica integral i ens volem comprometre a caminar plegats per  intensificar els nostres esforços en la cura de la casa comuna. Dilluns 23 de maig se celebra un acte de manera presencial i online alhora: a la Sala de Cristianisme i Justícia (Carrer Roger de Llúria, 13) i a través de www.cristianismeijusticia.net/directe. Per a més informació: full informatiu i pàgina...

Seguir llegint

El Papa Francesc prega per a que s’acabi la guerra

La nit del 24 de febrer de 2022 va començat una nova guerra a Europa. Aquest mateix dia, el Secretari d’Estat del Vaticà Pietro Parolín  va dir que el Papa va sentir un “gran dolor”, “angoixa i preocupació” i va demanar a totes les parts implicades que “s’abstinguessin de qualsevol acció que pugues causar encara més sofriments a les poblacions”, “desestabilitzes la convivència pacífica” i “desacredites el dret internacional” i encara abrigava esperances en una negociació entre les parts. El cardenal Omella aquest mateix dia condemnava la invasió. I la Conferència Episcopal Espanyola va mostrar la seva proximitat i solidaritat amb el poble d’Ucraïna, i van pregar per a que s’arribés aviat a uns acord de pau. També el president del Consell de Conferencies Episcopals Europees (CCEE), monsenyor Gintaras Grusas, va indicar que “les Esglésies d’Europa condemnen enèrgicament el que ha ocorregut a Ucraïna”. El Papa fa mesos que realitza declaracions en contra d’una nova guerra a Ucraïna, “seria una bogeria” i esperava que les tensions internacionals al voltant d’aquest país es poguessin superar a través del diàleg multilateral.  Abans de l’inici de la guerra, el 23 de gener, el Papa manifestava la seva preocupació i el bisbe de Roma va fer una crida a totes “les persones de bona voluntat” per a que preguin a Déu, i perquè...

Seguir llegint

Ucraïna: reflexions d’una pacifista

En el Centre Delàs portem anys fent informes i avisant de com es preparen les guerres, de com es financen i s’armen; alertem dels punts calents en el planeta. Però quan esclata la guerra, el periodisme d’emocions solament fomenta el suport incondicional a la guerra, no propicia la reflexió, l’abordatge de la complexitat o la reflexió sobre que cal canviar per no acabar cada pocs anys en el mateix punt. Amb la guerra de la ex iugoslava ens va passar el mateix, el dolor i sofriment que veiem en la vida de les persones conduïa a la població europea a donar suport als bombardejos a Sèrbia, a acabar amb la vida de Milosevic, a acabar amb la guerra, sense fer un balanç del que suposava per la vida de les persones que sofririen els nostres bombardejos. En aquells dies els que argumentàvem que matar per acabar amb la mort no era una solució, els que al·ludíem que les paus conquerides no son mai pau, ens titllaven d’il·lusos, d’anar de bonistes, d’anar amb un lliri a la mà … Si recordàvem les lluites no violentes que havien conduit a canvis de governs o enderrocat règims polítics, ens recordaven que parlar de noviolència activa no tocava, ens deien “ara no toca”, com també ara ens ho han dit. Després de diverses...

Seguir llegint

Manifest de la reconciliació (fragment de “Can Serra – 50 anys”, de Jaume Botey)

MANIFEST DE LA CASA DE RECONCILIACIÓ  MANIFEST DE LA RECONCILIACIÓ AMB MOTIU DEL FINAL DE LES OBRES 24 DE JUNY DE 1975 Alimentats per l’esperança d’una terra millor —que una minoria ens ha negat—, solidaris amb els que pateixen i lluiten per la pau i la justícia, des d’aquesta Casa construïda amb les mans i l’ànim d’obrers, volem manifestar obertament que la  Reconciliació consisteix en el ple reconeixement dels nostres drets i, per això, proclamem: PRIMER Que mentre hi hagi diferències i privilegis entre els homes, classes socials, mentre continuï existint l’explotació de l’home sobre l’home, no pot haver-hi Reconciliació. No hi pot haver Reconciliació: mentre no hi hagi una autèntica representativitat obrera en uns sindicats construïts en llibertat, democràtics i autònoms, sindicats de classe, mentre se’ns privi, dia a dia, del mitjà més elemental de defensa que amb dolor i glòria va elaborar la classe treballadora: el dret de vaga, mentre sigui possible l’acomiadament lliure, legalitzat per l’article Per aquest article, molts obrers han perdut el seu lloc de treball i queden abocats a la incertesa, mentre l’estructuració de l’economia segueixi provocant la situació d’atur, considerant els treballadors com a rendibles en els moments de creixement, però sent els primers a patir l’escassetat en els moments de crisi, mentre els barris per a treballadors siguin piles de blocs, la seva...

Seguir llegint

Butlletí informatiu de Santa Anna (178)

Enllaç: darrer butlletí informatiu de la Parròquia de Santa Anna 

Seguir llegint

Carta pública al Parlament de Catalunya – Renda Garantida Ciutadana

Carta de la Comissió Promotora de la Renda Garantida Ciutadana (enllaç: arxiu pdf) La població en situació d’exclusió social a Catalunya el 2021 s’ha incrementat de manera alarmant fins a assolir el 29,1%, i la que està en exclusió severa el 13,6%, segons el recent informe de FOESSA. Les dades publicades per IDESCAT sobre la població en risc de pobresa i privació material severa el 2020 ja indicaven un notable increment respecte de les dades del 2019. És alarmant i motiu per a una urgent reflexió i adopció de mesures reparadores que sigui Catalunya al costat de les Canàries, segons aquest informe, les comunitats autònomes que lideren l’exclusió social, en particular la de caràcter severa, a l’estat espanyol. Aquest drama social s’agreuja amb una inflació del 6,5% el 2021 i les previsions d’un augment notable del cost de la vida el 2022. La recuperació del poder adquisitiu de salaris, pensions i prestacions socials és una demanda social urgent. L’agreujament de la pobresa a Catalunya demostra que les polítiques aplicades pel Govern de la Generalitat per avançar en la cohesió social i corregir-ne la desigualtat han estat ineficaces i insuficients. O simplement, no han estat una prioritat. En efecte, l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) que serveix per regular l’accés i les quanties econòmiques de diverses prestacions socials,...

Seguir llegint

El camí sinodal i els nomenaments episcopals

El camí sinodal comença escoltant el poble, segons un principi molt estimat en l’Església del primer mil·leni:”allò que afecta tots ha de ser tractat amb tots”. Papa Francesc, 17 d’octubre del 2015.  Darrerament però, el relleu del bisbe Novell a Solsona per Francesc Conesa ens sembla que mostra una manera de fer pel Vaticà que ho contradiu obertament. Els catòlics del Bisbat de Solsona no hi tenien res a dir? No han trobat a Solsona ni a tot Catalunya cap sacerdot apte, que sigui de fiar, per ser escollit per presidir la seva església diocesana? Actualment només un 40% per cent dels deu bisbats de Catalunya tenen un bisbe català. Que una major part parlin el català es positiu però de tot punt insuficient. Molts d’ells han estat formats en un tarannà aliè. Un nombre important provenen del País valencià on usen habitualment en la seva litúrgia el castellà cosa que revela la nul·la voluntat de la jerarquia per atendre el poble de Déu en valencià per així connectar millor amb el seu esperit.  Dintre de poc nomenaran un nou bisbe per a Girona i per a altres bisbats i ens temem que el Vaticà procedeixi de la mateixa manera. Després es sorprendran que Catalunya miri cada cop amb més indiferència l’Església i el fet religiós. Un menyspreu que...

Seguir llegint