Sessió d’Espai Obert: “Saber envellir”

Dins el cicle “Espai Obert” organitzat per l’Associació “Cristianisme al Segle XXI”, el passat dissabte 25 de gener, a la sala d’Actes de “Cristianisme i Justícia” del carrer Roger de Llúria 13 de Barcelona,  va tenir lloc la segona sessió d’aquest curs sota el títol Envelliment, degradació física i mental, aferrissament terapèutic i testament vital, a càrrec del professor Josep de Martí, un home expert en gerontologia, viatger incansable per visitar residències de la tercera edat arreu del món i amb experiència a l’administració de la Generalitat. El local es va omplir fins al punt que hi havia gent asseguda als ampits dels finestrals. Començà la xerrada, subratllada amb imatges de power point, amb estadístiques de població tot oferint dades singulars: actualment el 19% té més de 65 anys i ens acostarem aviat al 35%; per cada octogenari del 1900, avui n’hi ha 12; a partir dels 65 anys, una de cada 3 persones és dependent; a partir dels 85, una de cada tres pateix problemes cognitius o demència. A Espanya el 1991  eren més persones de 65 anys en amunt que de quinze per avall. La corba de creixement des del 1900 ha estat exponencial i, entre nosaltres, la població disminueix, encara que maquillem les dades amb la immigració. Arribat aquí va fer prendre consciència al públic, que...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “De les religions a les espiritualitats. Entre salvació i narcisisme?”

Resum de la primera sessió d’Espai Obert del curs 2019-2020, celebrada el dissabte 26 d’octubre

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “El Vaticà II i la renovació de l’Església Catalana”

El passat dissabte dia 15 va tenir lloc la sisena i última sessió  del cicle 2018-2019 d’“Espai Obert”, organitzada per l’associació Cristianisme al segle XXI, sobre el tema que encapçala aquesta crònica, a càrrec Pere Codina, claretià, teòleg, sociòleg, documentalista i  director d’El Pregó. Com a pròleg, recordà el document episcopal Arrels cristianes de Catalunya de 1985, signat per bisbes d’origen català vint anys després de la cloenda del Vaticà II, on textualment es donava fe “de la realitat nacional de Catalunya”. Tot seguit, després d’assegurar que parlar del Vaticà II era oceanogràfic i que seleccionaria uns quants punts, ja que una cosa era la doctrina establerta en constitucions i decrets i l’altra  l’ambient i el significat simbòlic que el concili suposà, d’una manera molt didàctica, desenvolupà la xerrada en aquests vuit punts. Església i postguerra. Cal no confondre la cristiandat (coincidència de societat civil i religiosa, on una església autoritària podia tendir a abusar del poder per imposar més que per convèncer) del nacionalcatolicisme viscut a la pell de brau (la religió cristiana  esdevingut element constitutiu de la nació, com va dir l’arquebisbe de Toledo en prendre possessió de la cadira de l’Acadèmia d’Història: Sin las raíces cristianas España dejará de ser España.) Enfront d’això, el naixement d’una diàspora era natural. Tanmateix, en la dècada dels 50, els...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Tres catalans de la Tercera Espanya” (Hilari Raguer)

El passat dissabte 23 de març, al saló d’actes dels jesuïtes de Casp, tingué lloc la cinquena sessió del cicle “Església catalana i reconstrucció nacional”, promoguda per Cristianisme al Segle XXI, a càrrec d’Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador, sota el títol Tres catalans de la tercera Espanya, en referència al cardenal Francesc  d’Assís Vidal i Barraquer, el polític d’Acció Catalana, Manuel Carrasco i Formiguera, i el general Domènec Batet. Començà constatant que, durant la guerra civil, allargada voluntàriament per Franco (i per això els “Comitès per la pau”, ja que el conflicte es debatia a les cancelleries estrangeres), la jerarquia eclesiàstica se sumà a un dels dos bàndols, el franquista, bé que a Catalunya hi havia molta gent que no s’hi sentia bé, ni tampoc en el bàndol republicà, cosa que li permetia parlar de la tercera Espanya, bons representants de la qual eren les tres personalitats que serien objecte de la seva conferència. Tots tres, catalans i catòlics amb diferents matisos, van acabar malament: el cardenal morí a l’exili i els altres dos executats. De Carrasco i Formiguera, explicà que el 27-IV-1985, el cardenal Jubany el felicità pel discurs que havia fet pocs dies abans, el dia 9-IV, en la commemoració dels 50 anys de l’afusellament del polític, explicant  la compatibilitat de ser cristià i patriota...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Els abats de Montserrat i la catalanitat”

El passat dissabte 9 de febrer, amb el títol Els grans abats de Montserrat i la seva acció en favor de la catalanitat, a la Sala d’actes de «Cristianisme i Justícia» dels jesuïtes del carrer Casp de Barcelona va tenir lloc la quarta sessió d’«Espai Obert» promoguda per l’associació «Cristianisme al segle XXI» a càrrec de dom Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat i director de Documents d’Església. El monjo va defugir el tractament d’historiador  i es presentà com un tastaolletes a l’hora d’exposar el tema. Segons ell,  potser hauria calgut parlar d’altres abats començant des del segle XV, quan Montserrat  assolí la independència de Ripoll (1409), sota l’abadia del qual havia nascut per voluntat  de l’abat Oliba, també bisbe de Vic, l’any 1025, a partir de l’ermita de Santa Maria que havia donat Guifré el Pilós vers l’any 880 al monestir de Ripoll. Aviat, doncs, se’n celebrarà el mil·lenari. Però el seu discurs abraçaria només des de la restauració de Montserrat, bandejant la destrucció, ocupació i el saqueig dels tresors i l’incendi  per Suchet durant la Guerra del francès l’any 1811 —si no hagués estat fortificat, les tropes potser haurien passat de llarg—, i l’abandonament del lloc pels monjos agreujat per la desamortització de 1835, quan se suprimiren els ordes religiosos masculins que no tinguessin finalitats socials com l’ensenyament...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: la “qüestió catalana” al Vaticà

El passat dissabte da 12, a la sala d’actes de «Cristianisme i Justícia» dels Jesuïtes del carrer Llúria, núm. 13 (xamfrà Casp), va tenir lloc la tercera sessió d’«Espai Obert» organitzada per «Cristianisme al segle XXI», amb el títol Catalunya a l’Arxiu secret Vaticà, a càrrec de l’historiador mossèn Ramon Corts, autor del volum La qüestió catalana en l’arxiu secret Vaticà (1875-1923) (Barcelona: FTC, 2018). L’historiador començà advertint de la temptació del «presentisme», que consisteix a voler fer dir a la història el que ens agradaria que digués en la situació actual. Sortosament, el seu estudi  —que arriba fins a Primo de Rivera, perquè a partir de la I Dictadura les relacions del Vaticà amb Espanya i Catalunya són tota una altra cosa— es basa en documents, que diuen el que diuen, sense condemnar ni canonitzar res ni ningú. Inicià a conferència explicant que el terme «qüestió catalana» es troba originàriament el 1825 («els catalans són gent inquieta i poderosa») i, deu anys més tard, quan s’escriu que a Aragó i Catalunya  «l’esperit de l’antiga independència s’ha desvetllat i senyoreja». Aquestes expressions que els nuncis comuniquen al Secretari d’Estat no s’han pas d’entendre com a reivindicacions autonomistes sinó més aviat foralistes (en termes de descentralització), perquè som en plena primera carlinada (1833-40) i el carlisme de caire integrista arrelaria...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “El fil vermell de Catalunya i el Vaticà

El passat 24 de novembre, a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia  (Roger de Llúria,13, xamfrà amb Casp), promoguda per l’associació”Cristianisme al segle XXI”,  va tenir lloc una nova sessió del cicle d’enguany, Església Catalana i reconstrucció nacional, a càrrec de mossèn Jaume Aymar, doctor en història de l’art,  director de “Catalunya Cristiana” i Ràdio Estel, degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i publicista empedreït, sota el títol El fil vermell de Catalunya i el Vaticà. El mossèn començà explicant que l’objectiu de la xerrada tocava de ple a la història de la cultura, ben necessària i desapareguda dels plans d’estudi universitaris, fins i tot en els de la Constitució apostòlica Veritatis Gaudium, del gener d’engany, que tracta del rellançament i renovació els estudis eclesiàstics. Sortosament, segons ell,  Catalunya ha tingut figures eminents en aquest sentit, esmentà el P. Miquel Batllori, que anomenà, “Príncep del Renaixement”, i anuncià la propera aparició d’una obra de Josep M. Benítez, ex-degà de la Facultat d’història de la Pontifícia Universitat Gregoriana ,sota el títol Presències de cultura catalana a Roma. Anuncià tot seguit que seguiria unes quantes monjoies de la presencia catalana a Roma en el seu discurs i començà exposant que, si Catalunya havia estat cristianitzada al s. III i al s.IV ja tenia la província...

Seguir llegint