Sessió d’Espai Obert: “Quina és la nostra praxi cristiana avui”

En doble sessió, presencial —al Saló d’Actes de «Cristianisme i Justícia»— i telemàtica, el passat  dissabte dia 28, va tenir lloc la darrera sessió d’«Espai Obert» del cicle d’enguany: Utopia de l’Evangeli. De quin Déu parlem?, promogut per «Cristianisme al segle XXI», sota el títol  Quina és la nostra praxi cristiana avui, a càrrec del Dr. Samuel Fabra, metge, llicenciat en Ciències religioses  i professor de l’ISCREB.  El ponent, abans de començar, va fer una presentació personal tot considerant-se protestant de tercera generació a nivell de creences, metge i expert en ciències religioses des de la banda professional i avi de vuit nets en l’aspecte familiar, l’experiència que més el satisfeia. No sense demanar-se què podia esperar l’auditori d’ell, vist que la praxi cristiana es podia considerar des de diversos aspectes, dividí la seva intervenció en tres apartats. Què enteníem per «cristià»? Què havíem d’entendre per «avui»?  I què per «praxi»? En el primer apartat oferí diferents definicions del que vol dir ser cristià, des del fet de pertànyer a una religió abrahàmica monoteista que pivota a l’entorn dels ensenyaments de Jesús, acceptant-lo com a Messies i com a segona persona trinitària, passant per una concepció religiosa que implicaria estar batejat per una església cristiana fins a persona relacionada amb el cristianisme en general. Des del punt de vista...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Moral i ètica en la figura de Jesús. L’escàndol de l’Evangeli”

Enllaç: vídeo complet de la sessió El passat dia 7 de maig , organitzada per l’Associació «Cristianisme al segle XXI» va tenir lloc la cinquena sessió d’«Espai Obert» que desenvolupa la temàtica  La utopia de l’Evangeli avui: de quin Déu parlem? La sessióduia per títol  Moral i ètica en la figura de Jesús: l’escàndol de l’Evangeli. i anava a càrrec de la catedràtica d’ètica a la UB Begoña Roman i del professor  Josep Cobo. Intervé, en primer lloc Begoña Roman, que comença per aclarir la diferència entre moral i ètica: l’ètica intenta entendre la moral, en fa ‘filosofia’ . La moral ens diu què hem de fer, l’ètica ens diu per què ho hem de fer. Com que els hàbits i costums canvien (en gran part, degut als nous mitjans de comunicació que ens manté distrets, que fan d’altaveu de problemes que abans es resolien de manera privada i generen nous contextos problemàtics com, per exemple, el gènere), la reflexió ens fa veure que hem d’assumir-los de manera crítica, discernint quins cal mantenir i quins han de canviar. Una ètica de la responsabilitat ens fa buscar raons, planteja ‘dubte moral’ que no es pot esquivar en nom del deure o de la tradició  dogmàtica.  El cristianisme ens interpel·la de diferents maneres. Cal pensar que és una ‘Bona nova’ que s’ha d’actualitzar, recrear-la des de la reflexió ètica...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “el futur incert de les institucions eclesiàstiques”

Enllaç: vídeo complet de la conferència Marta López i Pere Codina: «El col·lapse de l’Església no és cap punt i final sinó una nova oportunitat per superar la cristiandat de la imposició i els privilegis» Dins el cicle La utopia de l’Evangeli avui: de quin Déu parlem?, l’associació «Cristianisme al segle XXi» va celebrar la quarta sessió d’«Espai Obert» sota el títol Anem al col·lapse? El futur incert de les institucions eclesiàstiques, que va anar a càrrec de la  pastora protestant  Marta López i del sacerdot catòlic claretià Pere Codina, que foren presentats per  Joel Cortés. Aquest,  abans,  volgué exposar la posició contrària a la guerra d’Ucraïna del Papa Francesc i de Ioan Sauca, Secretari interí del Consell Mundial de les Esglésies —aplega  349 confessions—, el qual  no sols va fer declaracions contràries al conflicte bèl·lic (25-I i 24-II) sinó que va escriure demanant una postura clara i contrària al patriarca de Moscou, cosa que no va aconseguir. Acabà amb un poema de M. Martí i Pol de juliol de 1965, editat a l’Obra poètica (2004): I, sobretot, no oblidis que el teu temps/ és aquest temps que t’ha tocat de viure:/ no un altre, i no en desertis,/ orgullós o covard, quan et sentis cridat/ a prendre part, com tothom, en la lluita,/ car el teu lloc només...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Ponts entre diferents formes de viure la fe”

Enllaç: vídeo complet de la conferència El passat dissabte 5 de març va tenir lloc la tercera sessió del cicle de l’Espai Obert que organitza l’«Associació Cristianisme al segle XXI». El tema general del cicle d’aquest any és La utopia de l’evangeli. De quin Déu parlem?  Es desenvolupa, com es habitual, en sis sessions de dissabte matí. La sessió  del dissabte passat es va dedicar a debatre el tema ‘Ponts entre diferents formes de viure la fe’ amb la participació de dos excel·lents ponents,  Victòria Molins i  Jordi Vilà.  La sessió encara va haver de ser telemàtica. Josep Busquets, el presentador, que va proposar una breu reflexió a favor de la pau i de rebuig a tot allò que condueix a la guerra i va convidar els assistents a un minut de silenci i reflexió. Victòria (Viqui) Molins va intervenir en primer lloc. És religiosa teresiana i, segurament, ben coneguda dels que es van connectar a la sessió. Ha dedicat la vida a l’ensenyament i a fer costat als marginats de la societat i als sensesostre, al Raval, a les presons…Ha estat impulsora de l’Hospital de Campanya a l’església de Sta. Anna i n’és l’ànima.  És doctora honoris causa per la Universitat Ramon Llull. Ha escrit diversos llibres i la seva tasca ha estat reconeguda amb la Creu de...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “la figura del Jesús Històric”

Enllaç: vídeo complet de la conferència   Resum [bibliografia més avall] El ponent  parteix de  quatre arguments inicials: 1) El llenguatge religiós és simbòlic i mític. 2) Una fe adulta i alliberadora demana reflexió crítica i renovació de coneixements. 3) Hi ha hagut tres onades d’investigació (Quest) històrica sobre Jesús. 4)  Alerta! La història, la imaginació i la imatge són enganyoses. Pel que fa  al primer punt, el llenguatge religiós és simbòlic i mític. Tota expressió de fe és més mítica i mística, que no històrica. Ni la religió pertany a la història i a l’inrevés. Però el mite no empetiteix el seu valor pel fet de no ser història.  En el segon punt el coneixement del fet religiós es renova constantment amb noves descobertes.  És el cas dels Evangelis Apòcrifs  i dels Manuscrits de Qumran descoberts  el 1947 i editats a partir del 1993. O el Document Q, dites de Jesús a l’Evangeli de Mateu i  Lluc,  o la Demostració de Teòfil, un document que data del segle IV i que ha estat objecte d’ edició l’any 2009 a cura de Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger, que suposa una revisió de tots els textos de Sant Lluc, l’Evangeli i  els Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza, que és més ric que el Còdex Vaticà. Entre els escrits...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Ètica i democràcia després de la pandèmia”

Enllaç: vídeo complet de la sessió «SI NO FEM POLÍTICA DEMOCRÀTICA ENS EN FARAN D’ANTIDEMOCRÀTICA»  El passat dissabte dia 12 de juny, per via digital, va tenir lloc la sisena i darrera sessió  del curs del cicle «Espai Obert», promogut per l’associació «Cristianisme al segle XXI», que duia per títol «Com serà el món després del coronavirus?». El títol de la sessió era «Êtica i democràcia després de la pandèmia»  i va anar a càrrec de Joan Manuel del Pozo, doctor en Filosofia i professor emèrit de Filosofia política i ètica de la comunicació de la Universitat de Girona, exconseller d’Educació i Universitats (2006) i membre assessor de la Fundació Catalunya Europa. El ponent començà exposant que la seva intervenció tindria quatre blocs. El primer consistiria en una reflexió sobre els  aprenentatges que la pandèmia ens havia aportat. Encara que una infecció així es digui que passa cada centúria, no fa gaires anys vam tenir experiència de la de les vaques boges i de la grip aviària i tot plegat ha palesat conseqüències sanitàries, socials, polítiques, econòmiques i culturals que ens demostren la fragilitat de la vida. Perquè un pandèmia com la viscuda es passa individualment però es viu col·lectivament. Com deia Gloria Fuertes: «Justo antes de morir/ aprendemos a vivir». El ponent va descriure un reguitzell  d’aprenentatges que...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Globalització i migracions”

GLOBALITZACIÓ I MIGRACIONS: «ESCOLTAR, PROTEGIR, PROMOURE I INTEGRAR» Enllaç: vídeo complet de la xerrada El passat dissabte 15 de maig , l’associació «Cristianisme al segle XXI», sota el títol que encapçala aquesta crònica, celebrà telemàticament el cinquè Espai Obert del curs a càrrec de Salvador Busquets, llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i, actualment, director de Càrites Diocesana de Barcelona (CD Barcelona). L’acte començà amb una lectura d’un fragment de Cap a un nosaltres cada vegada més gran del papa Francesc, que incidia perfectament en el tema en qüestió.  El ponent explicà que per preparar aquesta xerrada, havia comptat amb el suport de l’Observatori de la Realitat Social, de CD Barcelona, i a fe que, plegats, es van lluir molt positivament. Disposà la xerrada en cinc blocs començant per unes dades de context com a introducció. Mentre el 1995 teníem 161 milions de migrants internacionals, el 2019 eren 272 milions, als quals cal afegir 41 milions de desplaçats interns. Bona part dels migrants cau en situacions de pobresa per manca de treball estable; a Catalunya, si la taxa normal d’atur el 2020 era de 10,5%, entre els migrants era del 23,4%. Sobre el conjunt de la població, les transferències socials assoleixen baixar del 27,3% les persones en situació de pobresa a 14,3%, però en relació als migrants extracomunitaris,  la...

Seguir llegint