Carta pública al Parlament de Catalunya – Renda Garantida Ciutadana

Carta de la Comissió Promotora de la Renda Garantida Ciutadana (enllaç: arxiu pdf)

La població en situació d’exclusió social a Catalunya el 2021 s’ha incrementat de manera alarmant fins a assolir el 29,1%, i la que està en exclusió severa el 13,6%, segons el recent informe de FOESSA. Les dades publicades per IDESCAT sobre la població en risc de pobresa i privació material severa el 2020 ja indicaven un notable increment respecte de les dades del 2019.

És alarmant i motiu per a una urgent reflexió i adopció de mesures reparadores que sigui Catalunya al costat de les Canàries, segons aquest informe, les comunitats autònomes que lideren l’exclusió social, en particular la de caràcter severa, a l’estat espanyol.

Aquest drama social s’agreuja amb una inflació del 6,5% el 2021 i les previsions d’un augment notable del cost de la vida el 2022.

La recuperació del poder adquisitiu de salaris, pensions i prestacions socials és una demanda social urgent.

L’agreujament de la pobresa a Catalunya demostra que les polítiques aplicades pel Govern de la Generalitat per avançar en la cohesió social i corregir-ne la desigualtat han estat ineficaces i insuficients. O simplement, no han estat una prioritat.

En efecte, l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) que serveix per regular l’accés i les quanties econòmiques de diverses prestacions socials, entre les quals la Renda Garantida de Ciutadania, està congelat des del gener del 2010 fins a l’actualitat. L’IPC a Catalunya durant aquest període és el 22,7% (vegeu càlcul INE), fet que significa una devaluació del poder adquisitiu de les prestacions en aquest percentatge.

La no aplicació de la moció aprovada pel Parlament el 6 de febrer del 2020 que establia l’actualització de l’IRSC en el percentatge de l’IPC durant el temps que ha estat congelat, i la no implementació de la disposició addicional 17 dels pressupostos de la Generalitat de 2020 que necessitava l’increment de l’IRSC amb la quantia de l’augment de l’IPREM (5% als pressupostos generals de l’estat aprovats a finals de 2020), són motiu suficient per exigir rendició de comptes al govern de la Generalitat, i obrir un debat a el Parlament per actualitzar l‟IRSC en els termes de la moció indicada.

Un altre factor molt preocupant és el balanç de la implementació pel govern de la Generalitat de la Renda Garantida de Ciutadania, que ha estat objecte d’anàlisi crítica al recent informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Aquest dret social de la ciutadania, si s’hagués implementat sense restriccions, havia de donar cobertura, com a mínim, a la població en situació de privació material severa a Catalunya.

Segons dades d’IDESCAT, el 2020 la població amb privació material severa arribava al 6,2% i afectava 474.953 persones. El Departament de Drets Socials en les darreres dades publicades de 31 desembre 2021, reconeixia que 170.798 persones eren beneficiàries de prestacions de Renda Garantida de Ciutadania i complements, la taxa de cobertura sobre les dades de privació material severa del 2020 era només del 36%. La taxa real de cobertura, si tenim en compte les dades de l’informe de Foessa per a Catalunya el 2021, és molt més baixa.

D’altra banda, les iniciatives impulsades per la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania per corregir el Reglament de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania no van ser recollides per l’administració sent objecte del recurs corresponent, i les quatre esmenes de lectura única registrades per fer complir plenament aquesta llei sobre la compatibilitat amb els treballs a temps parcial, d’harmonització amb el període de residència que estableix la llei de l’Ingrés Mínim Vital, d’escurçament del període administratiu de resolució, i d’increment de la quantia per als menors de edat, encara no s’han tramitat, igual que altres propostes parlamentàries per millorar la llei de la Renda Garantida de Ciutadania.

Finalment, la implementació de la Llei de l’Ingrés Mínim Vital no ha cobert les expectatives anunciades per donar cobertura a la població en condicions de vulnerabilitat. Les dificultats per cedir la gestió a l’administració de la Generalitat juntament amb altres motius expliquen el baix percentatge de sol·licituds aprovades a Catalunya. En efecte, l’informe publicat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions l’1 d’octubre del 2021 indicava l’aprovació de 28.285 expedients de sol·licitud de l’IMV a Catalunya (20,1%), i la denegació de 107.108 expedients (79, 1%) sobre la totalitat dexpedients resolts. Crida l’atenció les dades publicades sobre el País Basc, 16.817 expedients aprovats (68,6%) i 7.690 denegats (31,4%).

En conclusió, les entitats i persones signants de la present carta pública al Parlament de Catalunya sol·licitem al conjunt de diputats i diputades el compliment de les seves obligacions en la defensa dels drets de la ciutadania, especialment de les persones en situació de vulnerabilitat, i en conseqüència adoptin les accions següents:

  1. Actualitzar l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) amb l’increment de l’IPC de Catalunya des del gener del 2010 fins al 31 de desembre del 2021 estimat en el 22,7%, i apliquin la moció aprovada pel Parlament 6 de febrer del 2020.
  2. Realitzar una Auditoria independent sobre la gestió i implementació de la Renda Garantida de Ciutadania pels Governs de la Generalitat des del seu inici fins a lactualitat.
  3. Tramitar per via durgència les esmenes de lectura única registrades per la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania, així com les propostes de millora de la llei registrada pels grups parlamentaris.
  4. Adoptar les iniciatives que corresponguin per exigir al govern d’Espanya la cessió de la gestió de la prestació de l’Ingrés Mínim Vital a la Generalitat de Catalunya, així com dels recursos econòmics i mitjans en personal per fer aquesta gestió.

Senyores/s diputades/ts, esperem que ens puguin donar una resposta positiva en les properes setmanes. Els drets de ciutadania de les persones vulnerables han de respectar-se plenament i sense més dilació.

Barcelona, febrer 2022

 

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.