El dia dels justos

Els nostres temps no afavoreixen l’esperança. La guerra de Síria, els atemptats terroristes, el triomf dels fonamentalistes a l’Afganistan, la pandèmia provocada per un coronavirus d’origen desconegut  (militar?), la incomprensible guerra d’Ucraïna, alhora que els prop de 30 conflictes armats que perviuen al món i la corrupció, les injustícies i les desigualtats, provoquen que moltes persones tinguin una visió molt negativa sobre la naturalesa humana. S’arriba a percebre la situació actual com la fi d’una era que n’encetarà una altra de molt pitjor.  Els psiquiatres adverteixen que les malalties mentals creixen, que una de les primeres causes de mort entre els joves és el suïcidi i que  aquest nombre és creixent. No és aliè a aquesta situació el consum de substàncies estupefaents per evadir-se i l’ús de tecnologies que ens aïllen de la realitat. Però, malgrat tot, hi ha esperança: milions de persones silencioses, que no apareixen en els mitjans de comunicació, i que cada dia honoren la humanitat, treballen amb esforç i honradament, cuiden els fills, els nets, els pares, amb amor i abnegació, que donen un cop de mà a veïns, amics i a qualsevol que ho necessiti. Els coneixeu, oi? Hi ha milers de voluntaris —ho estem constatant aquests dies— que allotgen refugiats a casa, que els recullen a la frontera, cuinen per a ells, els...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “el futur incert de les institucions eclesiàstiques”

Enllaç: vídeo complet de la conferència Marta López i Pere Codina: «El col·lapse de l’Església no és cap punt i final sinó una nova oportunitat per superar la cristiandat de la imposició i els privilegis» Dins el cicle La utopia de l’Evangeli avui: de quin Déu parlem?, l’associació «Cristianisme al segle XXi» va celebrar la quarta sessió d’«Espai Obert» sota el títol Anem al col·lapse? El futur incert de les institucions eclesiàstiques, que va anar a càrrec de la  pastora protestant  Marta López i del sacerdot catòlic claretià Pere Codina, que foren presentats per  Joel Cortés. Aquest,  abans,  volgué exposar la posició contrària a la guerra d’Ucraïna del Papa Francesc i de Ioan Sauca, Secretari interí del Consell Mundial de les Esglésies —aplega  349 confessions—, el qual  no sols va fer declaracions contràries al conflicte bèl·lic (25-I i 24-II) sinó que va escriure demanant una postura clara i contrària al patriarca de Moscou, cosa que no va aconseguir. Acabà amb un poema de M. Martí i Pol de juliol de 1965, editat a l’Obra poètica (2004): I, sobretot, no oblidis que el teu temps/ és aquest temps que t’ha tocat de viure:/ no un altre, i no en desertis,/ orgullós o covard, quan et sentis cridat/ a prendre part, com tothom, en la lluita,/ car el teu lloc només...

Seguir llegint

El Papa Francesc prega per a que s’acabi la guerra

La nit del 24 de febrer de 2022 va començat una nova guerra a Europa. Aquest mateix dia, el Secretari d’Estat del Vaticà Pietro Parolín  va dir que el Papa va sentir un “gran dolor”, “angoixa i preocupació” i va demanar a totes les parts implicades que “s’abstinguessin de qualsevol acció que pugues causar encara més sofriments a les poblacions”, “desestabilitzes la convivència pacífica” i “desacredites el dret internacional” i encara abrigava esperances en una negociació entre les parts. El cardenal Omella aquest mateix dia condemnava la invasió. I la Conferència Episcopal Espanyola va mostrar la seva proximitat i solidaritat amb el poble d’Ucraïna, i van pregar per a que s’arribés aviat a uns acord de pau. També el president del Consell de Conferencies Episcopals Europees (CCEE), monsenyor Gintaras Grusas, va indicar que “les Esglésies d’Europa condemnen enèrgicament el que ha ocorregut a Ucraïna”. El Papa fa mesos que realitza declaracions en contra d’una nova guerra a Ucraïna, “seria una bogeria” i esperava que les tensions internacionals al voltant d’aquest país es poguessin superar a través del diàleg multilateral.  Abans de l’inici de la guerra, el 23 de gener, el Papa manifestava la seva preocupació i el bisbe de Roma va fer una crida a totes “les persones de bona voluntat” per a que preguin a Déu, i perquè...

Seguir llegint

Ucraïna: reflexions d’una pacifista

En el Centre Delàs portem anys fent informes i avisant de com es preparen les guerres, de com es financen i s’armen; alertem dels punts calents en el planeta. Però quan esclata la guerra, el periodisme d’emocions solament fomenta el suport incondicional a la guerra, no propicia la reflexió, l’abordatge de la complexitat o la reflexió sobre que cal canviar per no acabar cada pocs anys en el mateix punt. Amb la guerra de la ex iugoslava ens va passar el mateix, el dolor i sofriment que veiem en la vida de les persones conduïa a la població europea a donar suport als bombardejos a Sèrbia, a acabar amb la vida de Milosevic, a acabar amb la guerra, sense fer un balanç del que suposava per la vida de les persones que sofririen els nostres bombardejos. En aquells dies els que argumentàvem que matar per acabar amb la mort no era una solució, els que al·ludíem que les paus conquerides no son mai pau, ens titllaven d’il·lusos, d’anar de bonistes, d’anar amb un lliri a la mà … Si recordàvem les lluites no violentes que havien conduit a canvis de governs o enderrocat règims polítics, ens recordaven que parlar de noviolència activa no tocava, ens deien “ara no toca”, com també ara ens ho han dit. Després de diverses...

Seguir llegint

2 d’abril: trobada memorial “Referents”

...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Ponts entre diferents formes de viure la fe”

Enllaç: vídeo complet de la conferència El passat dissabte 5 de març va tenir lloc la tercera sessió del cicle de l’Espai Obert que organitza l’«Associació Cristianisme al segle XXI». El tema general del cicle d’aquest any és La utopia de l’evangeli. De quin Déu parlem?  Es desenvolupa, com es habitual, en sis sessions de dissabte matí. La sessió  del dissabte passat es va dedicar a debatre el tema ‘Ponts entre diferents formes de viure la fe’ amb la participació de dos excel·lents ponents,  Victòria Molins i  Jordi Vilà.  La sessió encara va haver de ser telemàtica. Josep Busquets, el presentador, que va proposar una breu reflexió a favor de la pau i de rebuig a tot allò que condueix a la guerra i va convidar els assistents a un minut de silenci i reflexió. Victòria (Viqui) Molins va intervenir en primer lloc. És religiosa teresiana i, segurament, ben coneguda dels que es van connectar a la sessió. Ha dedicat la vida a l’ensenyament i a fer costat als marginats de la societat i als sensesostre, al Raval, a les presons…Ha estat impulsora de l’Hospital de Campanya a l’església de Sta. Anna i n’és l’ànima.  És doctora honoris causa per la Universitat Ramon Llull. Ha escrit diversos llibres i la seva tasca ha estat reconeguda amb la Creu de...

Seguir llegint

Manifest de la reconciliació (fragment de “Can Serra – 50 anys”, de Jaume Botey)

MANIFEST DE LA CASA DE RECONCILIACIÓ  MANIFEST DE LA RECONCILIACIÓ AMB MOTIU DEL FINAL DE LES OBRES 24 DE JUNY DE 1975 Alimentats per l’esperança d’una terra millor —que una minoria ens ha negat—, solidaris amb els que pateixen i lluiten per la pau i la justícia, des d’aquesta Casa construïda amb les mans i l’ànim d’obrers, volem manifestar obertament que la  Reconciliació consisteix en el ple reconeixement dels nostres drets i, per això, proclamem: PRIMER Que mentre hi hagi diferències i privilegis entre els homes, classes socials, mentre continuï existint l’explotació de l’home sobre l’home, no pot haver-hi Reconciliació. No hi pot haver Reconciliació: mentre no hi hagi una autèntica representativitat obrera en uns sindicats construïts en llibertat, democràtics i autònoms, sindicats de classe, mentre se’ns privi, dia a dia, del mitjà més elemental de defensa que amb dolor i glòria va elaborar la classe treballadora: el dret de vaga, mentre sigui possible l’acomiadament lliure, legalitzat per l’article Per aquest article, molts obrers han perdut el seu lloc de treball i queden abocats a la incertesa, mentre l’estructuració de l’economia segueixi provocant la situació d’atur, considerant els treballadors com a rendibles en els moments de creixement, però sent els primers a patir l’escassetat en els moments de crisi, mentre els barris per a treballadors siguin piles de blocs, la seva...

Seguir llegint