28 de maig: propera sessió d’Espai Obert

Cristianisme al Segle XXI us convoca a la darrera sessió d’Espai Obert 2022 pel proper dissabte 28 de maig de 2022 a les 11 del matí. Aquesta sessió tindrà lloc a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia i, tal com ja vàrem fer a la cinquena sessió, aquesta vegada també podreu seguir l’acte de forma presencial i telemàtica. Com recordareu, el tema genèric del cicle es “La utopia de l’Evangeli avui. De quin Déu parlem?. Aquesta sessió porta per títol:  “Quina és la nostra praxi cristiana avui” Per tractar aquest tema hem convidat a  Samuel Fabra i Mestre, llicenciat en Medicina i llicenciat en Ciències Religioses. Aquells que preferiu seguir la sessió telemàticament, podeu connectar-vos utilitzant l’enllaç següent: https://us02web.zoom.us/j/84254125980  ...

Seguir llegint

Setmana Laudato si’ 2022, convocada pel Papa Francesc

Amb el lema Escoltar i caminar junts, 7 anys després de la publicació de l’encíclica Laudato si’ del Papa Francesc,  durant la setmana del 22 al 29 de maig, els 1.300 milions de catòlics d’arreu del món, celebrem  els progressos que ja s’estan aconseguint en el camí de la conversió ecològica integral i ens volem comprometre a caminar plegats per  intensificar els nostres esforços en la cura de la casa comuna. Dilluns 23 de maig se celebra un acte de manera presencial i online alhora: a la Sala de Cristianisme i Justícia (Carrer Roger de Llúria, 13) i a través de www.cristianismeijusticia.net/directe. Per a més informació: full informatiu i pàgina...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Moral i ètica en la figura de Jesús. L’escàndol de l’Evangeli”

Enllaç: vídeo complet de la sessió El passat dia 7 de maig , organitzada per l’Associació «Cristianisme al segle XXI» va tenir lloc la cinquena sessió d’«Espai Obert» que desenvolupa la temàtica  La utopia de l’Evangeli avui: de quin Déu parlem? La sessióduia per títol  Moral i ètica en la figura de Jesús: l’escàndol de l’Evangeli. i anava a càrrec de la catedràtica d’ètica a la UB Begoña Roman i del professor  Josep Cobo. Intervé, en primer lloc Begoña Roman, que comença per aclarir la diferència entre moral i ètica: l’ètica intenta entendre la moral, en fa ‘filosofia’ . La moral ens diu què hem de fer, l’ètica ens diu per què ho hem de fer. Com que els hàbits i costums canvien (en gran part, degut als nous mitjans de comunicació que ens manté distrets, que fan d’altaveu de problemes que abans es resolien de manera privada i generen nous contextos problemàtics com, per exemple, el gènere), la reflexió ens fa veure que hem d’assumir-los de manera crítica, discernint quins cal mantenir i quins han de canviar. Una ètica de la responsabilitat ens fa buscar raons, planteja ‘dubte moral’ que no es pot esquivar en nom del deure o de la tradició  dogmàtica.  El cristianisme ens interpel·la de diferents maneres. Cal pensar que és una ‘Bona nova’ que s’ha d’actualitzar, recrear-la des de la reflexió ètica...

Seguir llegint

Assemblea, representació, litúrgia, MISSA

Abans d’entrar en l’eix central d’aquest escrit  situo  la definició freda de diccionari del concepte missa:  “Celebració de l’Eucaristia”, concepte que en la seva capacitat sintètica precisa, en principi, ens podria estalviar anar més enllà; ens permetria bandejar cap afegit ulterior car tot ja està dit.  Ara pretenc referir-me a la forma rutinària i mecànica en què es viu més del que seria desitjable aquesta celebració, per una determinada part, crec, de la feligresia. Ens trobem davant d’un fet important, sobretot, no cal dir-ho, per com important també és aquesta celebració. És el nucli cabdal en la vivència evangèlica i cristològica de comunitat. És trobada comunitària  i  assemblea i trobada personal de cada creient amb Jesucrist.  I tot això pren vida a través d’un cerimonial que essencialment és una representació; és la traducció en  cal·ligrafia simbòlica i representativa -que es representa, valgui la redundància-  d’una realitat transcendent. I amb el concepte representació hom entra en el moll de l’os del tema. Si és representació vol dir que hi ha un text que pauta  un argument que ha de ser representat/interpretat per uns actors;  el símil teatral ens ajuda a entendre-ho i, en conseqüència, a reviure-ho a cada representació. I aquest guió, aquest text, és el que se segueix de manera generalitzada i que conforma la missa;  i en la...

Seguir llegint

Proposta de Redes Cristianas al Sínode

“Los grupos de Redes Cristianas acogemos la invitación del papa Francisco, participando y ofreciendo nuestra propuesta al Sínodo de la Sinodalidad desde nuestra propia experiencia como Iglesia. Redes Cristianas nace en 2006 como un amplio espacio de coordinación de colectivos católicos de ámbito estatal, con talante crítico y propositivo, inspirado en el Evangelio y en el espíritu del Vaticano II. “Ante la compleja situación que están atravesando la sociedad y la Iglesia —que entendemos como consecuencia de un cambio radical de civilización, frecuentemente ignorado por estas instituciones— hemos decidido coordinarnos para actuar con mayor eficacia y responsabilidad, según las exigencias y posibilidades de nuestros días. Como seguidores de Jesús de Nazaret nos proponemos anunciar con alegría la Buena Noticia del Reino, presente ya como semilla en este mundo y en la Iglesia, pero abierto a su plenitud en el futuro. Pretendemos ser otra voz crítica y alternativa y coordinarnos para dar una respuesta conjunta en pro de la transformación democrática de la Iglesia y de la sociedad”. (Carta de Identidad de Redes Cristianas). La perspectiva para situarnos en la sociedad y la Iglesia españolas está condicionada por nuestra experiencia, tanto de los pueblos y barrios populares en que vivimos, como de sus horizontes culturales y científico-técnicos. Esa experiencia, y el compromiso con los movimientos socio-políticos que luchan por conseguir...

Seguir llegint

El dia dels justos

Els nostres temps no afavoreixen l’esperança. La guerra de Síria, els atemptats terroristes, el triomf dels fonamentalistes a l’Afganistan, la pandèmia provocada per un coronavirus d’origen desconegut  (militar?), la incomprensible guerra d’Ucraïna, alhora que els prop de 30 conflictes armats que perviuen al món i la corrupció, les injustícies i les desigualtats, provoquen que moltes persones tinguin una visió molt negativa sobre la naturalesa humana. S’arriba a percebre la situació actual com la fi d’una era que n’encetarà una altra de molt pitjor.  Els psiquiatres adverteixen que les malalties mentals creixen, que una de les primeres causes de mort entre els joves és el suïcidi i que  aquest nombre és creixent. No és aliè a aquesta situació el consum de substàncies estupefaents per evadir-se i l’ús de tecnologies que ens aïllen de la realitat. Però, malgrat tot, hi ha esperança: milions de persones silencioses, que no apareixen en els mitjans de comunicació, i que cada dia honoren la humanitat, treballen amb esforç i honradament, cuiden els fills, els nets, els pares, amb amor i abnegació, que donen un cop de mà a veïns, amics i a qualsevol que ho necessiti. Els coneixeu, oi? Hi ha milers de voluntaris —ho estem constatant aquests dies— que allotgen refugiats a casa, que els recullen a la frontera, cuinen per a ells, els...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “el futur incert de les institucions eclesiàstiques”

Enllaç: vídeo complet de la conferència Marta López i Pere Codina: «El col·lapse de l’Església no és cap punt i final sinó una nova oportunitat per superar la cristiandat de la imposició i els privilegis» Dins el cicle La utopia de l’Evangeli avui: de quin Déu parlem?, l’associació «Cristianisme al segle XXi» va celebrar la quarta sessió d’«Espai Obert» sota el títol Anem al col·lapse? El futur incert de les institucions eclesiàstiques, que va anar a càrrec de la  pastora protestant  Marta López i del sacerdot catòlic claretià Pere Codina, que foren presentats per  Joel Cortés. Aquest,  abans,  volgué exposar la posició contrària a la guerra d’Ucraïna del Papa Francesc i de Ioan Sauca, Secretari interí del Consell Mundial de les Esglésies —aplega  349 confessions—, el qual  no sols va fer declaracions contràries al conflicte bèl·lic (25-I i 24-II) sinó que va escriure demanant una postura clara i contrària al patriarca de Moscou, cosa que no va aconseguir. Acabà amb un poema de M. Martí i Pol de juliol de 1965, editat a l’Obra poètica (2004): I, sobretot, no oblidis que el teu temps/ és aquest temps que t’ha tocat de viure:/ no un altre, i no en desertis,/ orgullós o covard, quan et sentis cridat/ a prendre part, com tothom, en la lluita,/ car el teu lloc només...

Seguir llegint