Actualitat

 

Signes de decadència: el tema dels indults i l’Eurovisió

Posted by on 22:46 in Actualitat | 0 comments

Signes de decadència: el tema dels indults i l’Eurovisió

Els sociòlegs antics oferien com a signes de decadència d’una comunitat llicències de gènere i sexe que embrutien la societat i la duien al declivi i la ruïna. Malauradament, a més de la pederàstia, hi afegien altres tendències que, avui en dia, les nostres societats consideren uns drets pels quals malda el moviment de LGTBI. Avui, hi ha sociòlegs que cerquen els signes de decadència en el món polític, judicial i cultural. Tenir un rei sota l’espasa de Dàmocles de la corrupció no ajuda a l’estabilitat de l’Estat, posem per cas. Però, segons els experts, el problema polític i judicial és quan se’ns vol fer passar gat per llebre amb tot el desvergonyiment possible. Per exemple, es diu que al rei emèrit se li ha tret el sou, però li seguim pagant amb els nostres impostos la seguretat. Diuen que el sistema judicial espanyol funciona, però rep rebolcades d’altres magistratures d’Europa i la cúpula judicial fa anys que està amb els terminis caducats sense que els polítics (que avalen la distinció de poders) arribin a cap pacte de recanvi. El tema dels indults dels presos polítics catalans ha actuat de cotó fluix per adonar-nos de la catalanofòbia que corre per la pell de brau. La concentració a la Plaça Colom de Madrid del passat dia 13, tot i fer llufa com va fer la concentració de Barcelona, n’és un botó de mostra. Cal saber que la Llei de l’indult, amb algunes modificacions del 1927, 1988 i 2015, és de 1870 i exigeix raons de «justícia, equitat o utilitat pública». La «o» disjuntiva és important. I vagi per endavant que F. González (1982-1996), només en el seu darrer any abans de perdre les eleccions, concedí 10 indults; J. M Aznar (1996-2004) en va concedir 141; Rodríguez Zapatero (2004-2011), 65; Rajoy, una dotzena. Només en el Consell de ministres de l’1-XII-2012, el ministre Acebes signà 1.328 indults, molts d’ells per corrupció; el segon any amb més indults a corruptes va ser el 1998, amb 44 (dades d’El Confidencial). (foto: Emilio Naranjo, EFE) Avui encara hi ha cappares de C’s i del PP que asseguren que els nostres presos polítics van voler fer un cop d’Estat, quan la sentència ho rebutja, tot assegurant que el simple intent era una «quimera» i que l’Estat no va patir per res. L’informe de 21 planes de Marchena (perdó, del Tribunal sentenciador) sobre els indults és per llogar-hi cadires. A banda de canviar postulats de la seva sentència, mai el poder judicial s’havia ingerit tant en l’executiu. Primer de tot diu que l’amnistia és pròpia de règims dictatorials (quan la Llei d’amnistia del 1977 el dictador ja criava malves) i posa les bases perquè d’altres diguin que la Constitució no la permet, cosa que és del tot falsa. L’art. 62j) parla del dret de gràcia «que no podrà autoritzar indults generals»; és a dir, la Constitució prohibeix els indults generals, però no parla de l’amnistia. (Només faltaria que el 2021 no es pogués fer una llei com la de 1977!) Després, l’informe parla de falta de penediment, quan la llei de l’indult no la recull; Milans del Bosch va dir explícitament que «ho tornaria a fer» (Interviú, febrer de 1985) i, que jo sàpiga, ni els indultats pel 23-F (Armada i Tejero) o els del GAL...

Seguir. llegint

Entrevista a Santi Vilanova (Diari de Girona)

Posted by on 22:38 in Actualitat, País | 0 comments

Entrevista a Santi Vilanova (Diari de Girona)

Santiago Vilanova (Olot, 1947) és periodista, escriptor i consultor ambiental. Amb motiu de la publicació del seu darrer llibre, titulat «L’Emergència Climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse», diumenge passat se li va publicar una entrevista al Diari de Girona, que podeu llegir al següent...

Seguir. llegint

Recordatori H. Küng

Posted by on 23:24 in Actualitat, Església | 0 comments

Recordatori H. Küng

El sis d’abril va morir el teòleg suís Hans Küng, el mateix dia que ens vàrem acomiadar de l’Arcadi Oliveras.  Hem perdut el mateix dia dos cristians empeltats d’esperança, Com ens deia en Lluís Busquets recordant l’Arcadi Oliveras, el seu projecte d’una ètica mundial (1990) anava de bracet amb la utopia de l’Arcadi.  Que ens serveixin de paradigma!   ‘Redes cristianas’ recorda Hans Küng amb l’escrit que reproduim, publicat a la Web www.redescristianas.net   (07/04/2021) Envueltos en la barahúnda política de estos días y bajo la amenaza de una cuarta ola de la pandemia, recibimos con pena —y a la vez con la satisfacción que nos proporciona una vida coherente y ejemplar— la muerte de Hans Küng.  Para el mundo en general y para el cristianismo crítico, mayormente de base, Hans Küng no ha sido una persona indiferente. Ha sido un referente incontestable en estas últimas décadas. Probablemente se escribirán, a partir de ahora, sesudos artículos y libros destacando su enorme producción teológica para el mejor conocimiento del misterio cristiano y la constitución de una Iglesia de iguales, su contribución esencial al planteamiento de una ética mundial y el gran papel que él otorga a las religiones en el establecimiento de la paz entre los pueblos. Todo será poco para destacar el ingente trabajo intelectual llevado a cabo por Hans Küng en favor de una mayor humanización de la humanidad y del crecimiento de la espiritualidad en la historia.  Desde el punto de vista de unos cristianos y cristianas de base como nosotros, comprometidos con la historia y con el seguimiento de Jesús en la misma, queremos destacar, en primer lugar, el enorme apoyo que han supuesto para nuestra formación espiritual algunos libros suyos que han hecho época después del Vaticano II y la Teología de liberación, como “Ser cristiano”, “¿Existe Dios?”, “La Iglesia”, “Ética Mundial”, “Una muerte Feliz”, etc. Y, en segundo lugar, nos han ayudado a abrir los ojos las grandes preguntas que Hans Küng se ha venido haciendo en su vida y las grandes claves de su búsqueda que siguen siendo para nosotros y nosotras un acicate. Preguntas sobre el final y destino de la vida, sobre la presencia y el papel de la religión como instancia de sentido y camino de paz en el mundo, sobre la gran responsabilidad de la Iglesia cristiana, como conjunto o ecúmene, en el mantenimiento o fiabilidad (infalibilidad) del mensaje que transmite y el papel ejemplar de la misma institución eclesial llamada a ofrecer a sí misma y al mundo un paradigma de democracia en este mundo de Dios. No quisiéramos cerrar esta nota sin agradecer a Hans Kang su vida ejemplar como ciudadano creyente, su lucidez y honestidad intelectual, su fe/confianza en el sentido de la realidad, de la vida. El rechazo equivocado por una Roma obcecada y poco misericorde lo ha convertido en una de las personas más católicas (en sentido universal) y más influyentes en la espiritualidad de las últimas décadas.  Queremos despedirnos de Hans con la confianza que él mismo nos ha ofrecido durante su vida y concretamente en la respuesta que dio a la periodista Anne Will que— a propósito de su libro Una muerte feliz—, le preguntaba en el canal ARD de la televisión alemana: “¿por qué desea terminar con su vida, si percibiera...

Seguir. llegint

Arcadi Oliveres, visió personal

Posted by on 21:06 in Actualitat, Destacat, País | 0 comments

Arcadi Oliveres, visió personal

Arcadi Oliveras i Boadella (Barcelona, 1945), casat amb Janine Künzi amb qui va tenir quatre fills, va estudiar d’adolescent als escolapis de Diputació, on va rebre una marca indeleble de Lluís M. Xirinacs El 1968, en època d’estudiant participà a la constitució clandestina del Sindicat Democràtic d’Estudiants (la «Caputxinada» de 1966) i, el 1968, l’any en què va aconseguir  la Llicenciatura en Ciències Econòmiques,  fou processat pel TOP. Acabats els estudis, començà a treballar al Centre d’Estudis de Desenvolupament Comunitari (CEDEC), des d’on treballà per al desenvolupament econòmic municipal i comarcal. Per circumstàncies personals, el 1969,  es va haver de posar al davant d’una empresa familiar, que liquidà, i es posà a treballar a l’Institut Víctor Seix de Polemologia, que arribà a dirigir.  Participà a l’Assemblea de Catalunya (1971-77), fundà l’Associació de veïns de l’Esquerra de l’Eixample (1970), milità a «Cristians pel Socialisme» (1971) i, el 1974, començà a participar  a «Pax Christi», de la qual va ser copresident conjuntament amb A. Colom i F. Roda (1974-1990). Poca gent sap que  des de l’associació s’intercedí davant de Pau VI contra les condemnes a mort de  J. Paredes Manot «Txiqui» i S. Puig Antich. El 1976 fou detingut per participar a la «Marxa per la Llibertat». El 1977 va promoure la creació Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR). L’any 1980, començà a exercir com a professor d’economia a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, de la UAB. L’any 1993 va obtenir el títol de doctor, amb una tesi sobre «La indústria militar a Espanya», guanyà una plaça com a professor titular del Departament d’Economia Aplicada i es disposà  impartir classes a la Facultat de Ciències Polítiques fins que va obtenir el títol de catedràtic. El 1981 formà part de «Justícia i Pau», entitat que presidí (2011-14), des d’on va promoure la campanya «Catalunya pel 0,7%», entre moltes altres (objecció fiscal, insubmissió, anti-OTAN, contra l’OMC, etc., entre les quals, contra la  guerra d’Iraq i a favor de les banues ètiques). Des d’allí treballà inftigablement pel desarmament i per la pau. També presidí a Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya (1999-2003). El1 984 crea la Universitat Internacional Catalana de la Pau i fou cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes.  Conferenciant arreu del territori català i a l’estranger ((París, Brussel·les, Londres, Lausana, Hamburg, Bonn, Bremen, Lisboa, i a Sud-Amèrica, a Colòmbia, Argentina, Mèxic…. ), activista dinàmic —el trobaríem al Fòrum Social Regional Llatinoamericà, a Cartagena de Indias ( 2003). als Fòrums Socials Mundials de Bombai (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), Belem (2009), Dakar (2011),  a banda del Fòrum Social de la Mediterrània, celebrat a Barcelona (2005) i del Fòrum Social Català (2008)—,  mediador de molts conflictes,  presidí la Federació Catalana d’ONG per la Pau (2001-07) i l’any 2004 va ser elegit president de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes. També l’any 2004 va ser nomenat membre del Consell de la Ciutat de Barcelona i, el 2005, va ser elegit president del recentment constituït Consell Català de Foment de la Pau El 2011 desplegà una gran activitat en motiu del moviment dels «indignats» (15M), tot impartint dotzenes de xerrades en places públiques. L’abril de 2013, juntament amb la monja benedictina Teresa Forcades, va promoure el moviment «Procés Constituent», que vinculava la independència de Catalunya amb un canvi de model polític,...

Seguir. llegint

Arran del llibre “L’emergència climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse”, de Santiago Vilanova

Posted by on 16:26 in Actualitat, País | 0 comments

Arran del llibre “L’emergència climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse”, de Santiago Vilanova

UN LLIBRE ÈTIC I IMPRESCINDIBLE L’amic Santi Vilanova acaba de sintetizar en un llibre 40 anys de lluita ecològica per fer-nos posar les piles a tots els catalans a l’hora de saber a quin punt d’emergència el nostre país ha arribat. Si la petjada ecològica mundial (explotació que fem dels recursos naturals)  ens demostra que la nostra càrrega ambiental esmerça un planeta i mig per satisfer les necessitats humanes, resulta que depredem set Catalunyes i escreix per satisfer les nostres necessitats consumistes. El  llibre té més interès que mai davant de la pandèmia de la Covid- 19 perquè ja no hi ha ningú que negui l’impacte del canvi climàtic sobre la salut. Com va dir el Papa Francesc: «No podem pretendre viure sans en un planeta malalt» El llibre s’estructura en tres parts: el primer descriu la situació de col·lapse en què ens trobem, és un bloc analític, basat en dades científiques. A Catalunya la temperatura pujarà 2ºC, amb estius tòrrids i hiverns suaus i tempestes devastadores freqüents com han demostrat recentment els temporals Glòria i Filomena. Els nostres mals són, seguint el seu ordre, els purins de la cabana porcina, les disminuïdes glaceres dels Pirineus i el cabal dels rius, el delta de l’Ebre, que els pantans de la conca han deixat sense sediments, la regressió de platges i herbes marines (amb el contrapès de l’invasió de meduses), la contaminació de l’aire, la pèrdua de massa vegetal pels incendis, la destrucció de la biodiversitat, la irregularitat del règim de pluges…  El segon bloc presenta un escenari revulsiu d’empoderament de la societat civil per fer front a la situació, a partir de la consciència ecològica del joves representats pels moviments de la Greta Thunberg, exigint una transició justa, un tancament de les energies brutes o fòssils (lligades al carbó, al petroli, al gas o a l’urani), l’accés a la qualitat de l’aire i a una economia ètica. El tercer bloc està dedicat a una nova governança de la transició energètica a nivell  municipal i estatal, amb un òrgan polític transversal superior a la resta de departaments, com una vicepresidència, a més de la participació democràtica mitjançant convencions ciutadanes del clima a nivell comarcal (hi parla del nou concepte de biocomarca) i l’organització dels consumidors per reclamar una fiscalitat ecològica justa i solidària i una alimentació sana. Per a ell el cotxe elèctric i el 5G duplicaran i triplicaran el consum energètic mundial que no podrà ser resolt amb les renovables i caldrà allargar la vida de les nuclears o construir-ne de nova generació com proposa Bill Gates en el llibre Com evitar el desastre climàtic que acaba de publicar Edicions 62 en la mateixa col·lecció del seu assaig. El llibre, farcit de cites científiques, acaba cada bloc amb preguntes  a científics i experts catalans, entre els quals J. E.Llebot J, Martín Vide, J. M. Gili, J. M. Mallarach, J. Ros, J. Peñuelas, que asseguren que anem molt retardats a l’hora de buscar solucions. Com arribarem amb el 100% de renovables el 2050 si avui ja no complim els acords de París? Caldria supeditar l’economia a l’ecologia i no l’autor ho veu fàcil, com demostra l’acord del govern Sánchez de prorrogar la vida de les nuclears, cosa que contradiu la Llei de canvi climàtic catalana. El llibre, que denuncia coratjosament...

Seguir. llegint

L’important viatge del Papa a l’Iraq (Diari de Girona)

Posted by on 22:01 in Actualitat, Església | 0 comments

L’important viatge del Papa a l’Iraq (Diari de Girona)

l papa Francesc volia anar a Mossul, segona ciutat de l’Iraq, al centre del que fou el Deix, on el juny del 2014, Abu Bakr al-Bagdadi proclamà el califat de l’Estat Islàmic, després que la ciutat fos arrasada pel fonamentalisme gihadista més fanàtic i intolerant. En la lluita per alliberar-la moriren 10.000 civils. A Mossul, prop de l’antiga i bíblica Nínive (capital de l’antiga Assíria i destruïda pels babilonis el 612aC), dels 45.000 cristians que hi havia, actualment deuen quedar-ne unes dotzenes.  D’ençà que, fa dos anys, Francesc s’entrevistà amb el gran imam de la Universitat d’Al Azhar, al Caire, Ahmed el Tayeb, referent teològic dels musulmans sunnites, que el papa esmentarà al punt 5 de la seva encíclica Fratelli tutti del 2020, s’esperava una trobada amb algun cap religiós xiïta. Ara, per què Francesc es volgué trobar amb Al-Sistani, líder dels xiïtes iraquians, a la ciutat santa xiïta de Najaf, i no amb l’aiatol·lah xiïta Alí Khamenei, líder suprem d’Iran, a Om, on hi ha el santuari Fàtima al-Massuma, centre de pelegrinatge? La raó és senzilla: la forma de govern d’Iraq és el d’una República federal; la d’Iran, una República islàmica teocràtica. Sistani vol que els polítics governin el país i no els imams. A Iraq hi ha l’institut xiïta iraquià Al-Khoei per al diàleg interreligiós, que assegura que Sistani pugna per crear un estat civil i vol que els estudiants universitaris no creguin en governs religiosos. Calia donar suport a un islamisme civilitzat, que defuig les teocràcies islàmiques. (No debades la premsa i TV iranianes han mirat de restar importància al periple.) Sumin a tot això la voluntat papal de fer costat a les minories cristianes més martiritzades dels darrers temps. Des del punt de vista religiós, a Iraq hi ha una majoria de xiïtes (60%); els sunnites, facció islàmica majoritària al món (el 89% de creients en l’Islam són sunnites, enfront del 9-10% de xiïtes), allà són minoria, tot i que amb Saddam Hussein controlaven el país. La minoria cristiana se’n servia com a paraigua protector, com feia a Síria amb el règim minoritari alauita, perquè el salafisme gihadista (perversió fanàtica del sunnisme) considera heretges tant els cristians com els xiïtes. La invasió angloamericana a l’Iraq el 2003 va enviar els cristians als lleons. Avui, la minoria cristiana ha passat d’1,5 milions el 2003 (sobre 25 milions d’iraquians), el 6,6% de la població, a uns 250.000, menys de l’1%. Molts es desplaçaren al Kurdistan iraquià, blindat pels peixmerges (milícies kurdes de combat). A més de la cristiana, hi ha altres minories: yazidites (minoria kurda), mandeus o sabeus segons l’Alcorà, parsis monoteistes seguidors de Zoroastre, amb tots els quals el papa es compartí una trobada religiosa a Ur…  Enllaç: reportatge complet amb la cronologia del...

Seguir. llegint

Tres anys de la mort de Jaume Botey

Posted by on 17:45 in Actualitat, Destacat, Llegat Jaume Botey | 0 comments

Tres anys de la mort de Jaume Botey

Avui fa tres anys que ens va deixar Jaume Botey i Vallès. El recordem,  sentim l’escalf de la seva presència que ens acompanya i ens manté l’Esperança que ell va viure i ens va transmetre....

Seguir. llegint

“Jaume Botey ens va fer millors persones” – Pilar Massana i Sandra Pardo (El Punt Avui)

Posted by on 15:47 in Actualitat, Llegat Jaume Botey | 1 comment

“Jaume Botey ens va fer millors persones” – Pilar Massana i Sandra Pardo (El Punt Avui)

El 3 d’octubre es va constituir l’associació Llegat Jaume Botey i Vallès, que vol preservar, difondre i continuar les causes d’un home que, des d’un cristianisme combatiu i una vocació de mestre, va treballar per desenes de causes justes. Des de la lluita per l’objecció de consciència en els anys setanta a la defensa de la ILP Renda Garantida de Ciutadania els últims anys, passant per l’alfabetització dels més vulnerables, l’Amèrica Llatina, l’ecumenisme i la teologia de l’alliberament, Jaume Botey, que va ingressar als escolapis de ben jove, va ser defensor d’una Església pobra i d’una societat anticapitalista. Des del pacifisme i començant per Can Serra, a l’Hospitalet de Llobregat –on, com a responsable de la parròquia del barri, va fundar la Casa de la Reconciliació–, va avalar la rebel·lió i la insubmissió en favor de les causes socials, humanes i polítiques que fan costat a la persona. Va morir el 15 de febrer del 2018. Enllaç: entrevista completa...

Seguir. llegint

Entrevista a Arcadi Oliveres (Justícia Global)

Posted by on 12:00 in Actualitat, País | 1 comment

Entrevista a Arcadi Oliveres (Justícia Global)

Arcadi Oliveres: “L’única prioritat a escala global és destruir el capitalisme” “No ens podem posar cap medalla: Navarra o Euskadi aporten més diners a la cooperació que nosaltres” “El capitalisme és un sistema d’explotació constant de gent, i, mentre el mantinguem, no farem res” “El frau fiscal no permet assolir la justícia global” “La gent comença a ser conscient de les conseqüències del seu consum, i això és gràcies a la tasca de les entitats” “Cal acceptar les migracions perquè és una obligació ètica de qualsevol ciutadà” “L’extrema dreta guanya vots gràcies a la mala informació: els grans mitjans de comunicació estan en mans d’aquests senyors” “Sóc molt optimista amb el moviment feminista. Crec que és cap a on hem d’anar” Enllaç: pdf de l’entrevista publicada a Justícia Global. La revista Justícia Global és el nou dossier monogràfic de CRÍTIC i de La Fede.cat, dedicat a analitzar les relacions, els conflictes i les desigualtats entre el Nord i el...

Seguir. llegint