Actualitat

 

Uns apunts sobre energia

Posted by on 10:54 in Actualitat, Documents, País | 0 comments

Uns apunts sobre energia

Uns apunts sobre energia Joan Maria Bras, juny 2021   El propòsit d’aquest escrit no és tant el d’expressar unes opinions com el d’aportar unes dades que puguin ajudar, als que hi estiguin interessats, en la seva reflexió sobre la urgència d’abordar seriosament, quan encara s’hi és a temps, la qüestió de l’escalfament global (per emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, tipificats pel CO2) i la contaminació ambiental, i alhora la complexitat que això comporta per a la realitat de la vida social i econòmica, les problemàtiques que cal resoldre, el temps disponible per poder actuar amb eficàcia, les conseqüències i oportunitats que s’obren, les formes com es planteja tècnicament, amb els requeriments físics que cal atendre, i les noves perspectives que s’entreveuen.  El canvi al qual estem enfrontats, i que no podem demorar més, és un canvi radical de model energètic (pel paper que es demana a l’usuari de l’energia i pels nous models de negoci que han de configurar aquest sector), un canvi que afecta també el conjunt de l’economia i que implica un nou encaix social per a l’accés a un producte de primera necessitat com és l’energia. Aquest canvi, donat que implica una reducció dràstica del consum d’energia d’origen fòssil, també somou els actuals plantejaments geopolítics.   L’energia en el món. L’energia és un dels sectors d’activitat on és més necessari el principi d’actuar localment però pensant globalment. Un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (o “Agenda 2030”), acordats per l’ONU el 2015, és el de garantir l’accés de totes les persones a fonts d’energia assequibles, fiables, sostenibles i renovables. La sostenibilitat energètica té com a objectius el canvi climàtic, la qualitat de l’aire i l’accés universal a l’energia.  Cal disposar d’unes dades sòlides i unes previsions de futur ben fonamentades per poder adoptar unes decisions raonables de política energètica, on s’especifiquin amb claredat les mesures concretes que es proposen, es fixin unes dates realistes i es quantifiquin els resultats que es pretén assolir (els efectes i les seves conseqüències). Sobre aquesta base es poden analitzar i valorar els efectes i les conseqüències realment produïts. És important el seguiment i el control d’aquest procés perquè no existeix un camí predeterminat per assolir els resultats desitjats, entre altres raons perquè no es pot predir tot el futur (no sabem quins seran els preus de les energies primàries, els de les emissions de CO2, el creixement econòmic a les diverses àrees, les tendències demogràfiques, la innovació tecnològica i el seu desplegament i costos, etc).  Dades Algunes estadístiques poden ajudar a situar l’estat de l’energia en el món:  – el consum mundial d’energia final es distribueix: 31% de petroli, 26% de carbó, 23% de gas, 10% d’electricitat i 10% de biomassa (dades 2019), – les energies primàries utilitzades són: petroli 33,06%, carbó 27,04%, gas 24,23% hidràulica 6,45%, nuclear 4,27%, eòlica 2,18%, solar 1,11% (dades 2019), – les fonts primàries de la producció elèctrica són: carbó 35,97%, gas 22,95%. hidràulica 16,45%, nuclear 10,50%, eòlica 5,47%, tèrmica de fuel 4,21%, solar 2,72% i la resta (biomassa, geotèrmica, onatge, marees, etc.) 2,63% (dades 2019).  – el consum anual d’energia primària per càpita és (dades 2018, en tones del petroli equivalent): consum mitjà mundial 1,82, Europa 3,49, Àsia 1,50, Àfrica 0,62, Amèrica del Nord i Central 4,80, Amèrica del Sud 1,31 i Oceania 3,82....

Seguir. llegint

Jesús, una història polèmica (novetat editorial)

Posted by on 9:25 in Actualitat, Església | 0 comments

Jesús, una història polèmica (novetat editorial)

Text publicat a El Pregó (Núm. 593 (7). 2021) Acaba de sortir el llibre Jesús, una història polèmica (fòrum obert i crític) de Lluís Busquets i Grabulosa (Sant Joan les Fonts: Editoral Oliveras, 2021). Busquets i Grabulosa (Olot, la Garrotxa, 1947) és teòleg escriptor. El llibre es presenta com una proposta de muntatge teatral en forma de fòrum. Val a dir, d’entrada, que un fòrum és un lloc que acull múltiples aproximacions crítiques i, fins i tot, discrepàncies entorn d’un tema tractat: aquí, la figura de Jesús de Natzaret. Un fòrum és, per tant, un lloc de posada en crisi, és a dir, de tornar a mirar atentament alguna qüestió, de reobrir-la i de fer-la viva. Un dels mèrits de l’autor és haver recollit els estudis històrics actuals, és a dir, la crítica històrica sobre la figura de Jesús, i fer-ne una exposició ordenada i molt pedagògica, que el lector agraeix i de la qual frueix. Ara bé, el mèrit més gran és, potser, que, contra el dogma que ens vol mostrar uns textos evangèlics acabats i d’una sola peça, Busquets ens ensenya les costures dels textos, les inexactituds i incoherències, és a dir, allò que si bé sembla ben lligat, està només embastat i corre el perill imminent d’esquinçar-se; així, per exemple, els germans de Jesús, els fets del Darrer Sopar, que no quadren entre els evangelistes, el relat de la passió o, fins i tot, la virginitat de Maria. I tot i així, per l’escrit de Busquets, hi plana la fe cristiana. El fòrum està conduït per una pastora luterana, un rector i dominic. Tanmateix, té dues fonts d’ atracció, cada una dels quals estira cap a la seva banda: una feminista i un metge ateu (representants, potser, de la Il·lustració); xi un personatge conservador que encarna, potser, la tradició més recalcitrant. Si bé els primers inquireixen contínuament els ponents, el personatge conservador no para de queixar-se i indignar-se pel curs que va prenent el fòrum. I és que l’autor, com hem dit, mostra la rebotiga on tot està mig ordenat i, per tant, també, mig desordenat i imperfet. Sigui com sigui, la qüestió central rau, com insinua Busquets a través dels personatges, en la creença en la resurrecció de Jesucrist (1Co 15,14-17): «El mal només pren sentit vora la creu» (p. 99), deixa escrit l’autor. Tanmateix diu també: «El concepte de ‘resurrecció’ és completament inimaginable per a una mentalitat grega. El verb grec conjugat per a expressar la resurrecció és egerein, que significa ‘despertar’ o ‘desvetllar’ ; d’altres vegades, en referència a la resurrecció, s’empra el verb annistanai, que vol dir ‘alçar’ o ‘posar dempeus’» (p. 95). I acaba: «L’important és que els deixebles de Jesús han entès que Déu mateix ha desvetllat de la mort Jesús, el Crucificat, i l’ha alçat de la mort a la vida. És a dir, ha ressuscitat!» (p. 96). Tot plegat farà dir al personatge conservador: «Miri, vostè ens mareja. Ara resultarà que res no quadra…» Com escriu Busquets, «Tomàs d’Aquino ho formulà d’una forma brillant: els deixebles van veure el Senyor ressuscitat oculata fidei, és a dir, amb una fe que té ulls o, si ho vol d’una altra manera, amb una visió de creients» (p. 97). I és que com diu Rodolf Puigdollers al pròleg del llibre: «Moltes vegades...

Seguir. llegint

Signes de decadència: el tema dels indults i l’Eurovisió

Posted by on 22:46 in Actualitat | 0 comments

Signes de decadència: el tema dels indults i l’Eurovisió

Els sociòlegs antics oferien com a signes de decadència d’una comunitat llicències de gènere i sexe que embrutien la societat i la duien al declivi i la ruïna. Malauradament, a més de la pederàstia, hi afegien altres tendències que, avui en dia, les nostres societats consideren uns drets pels quals malda el moviment de LGTBI. Avui, hi ha sociòlegs que cerquen els signes de decadència en el món polític, judicial i cultural. Tenir un rei sota l’espasa de Dàmocles de la corrupció no ajuda a l’estabilitat de l’Estat, posem per cas. Però, segons els experts, el problema polític i judicial és quan se’ns vol fer passar gat per llebre amb tot el desvergonyiment possible. Per exemple, es diu que al rei emèrit se li ha tret el sou, però li seguim pagant amb els nostres impostos la seguretat. Diuen que el sistema judicial espanyol funciona, però rep rebolcades d’altres magistratures d’Europa i la cúpula judicial fa anys que està amb els terminis caducats sense que els polítics (que avalen la distinció de poders) arribin a cap pacte de recanvi. El tema dels indults dels presos polítics catalans ha actuat de cotó fluix per adonar-nos de la catalanofòbia que corre per la pell de brau. La concentració a la Plaça Colom de Madrid del passat dia 13, tot i fer llufa com va fer la concentració de Barcelona, n’és un botó de mostra. Cal saber que la Llei de l’indult, amb algunes modificacions del 1927, 1988 i 2015, és de 1870 i exigeix raons de «justícia, equitat o utilitat pública». La «o» disjuntiva és important. I vagi per endavant que F. González (1982-1996), només en el seu darrer any abans de perdre les eleccions, concedí 10 indults; J. M Aznar (1996-2004) en va concedir 141; Rodríguez Zapatero (2004-2011), 65; Rajoy, una dotzena. Només en el Consell de ministres de l’1-XII-2012, el ministre Acebes signà 1.328 indults, molts d’ells per corrupció; el segon any amb més indults a corruptes va ser el 1998, amb 44 (dades d’El Confidencial). (foto: Emilio Naranjo, EFE) Avui encara hi ha cappares de C’s i del PP que asseguren que els nostres presos polítics van voler fer un cop d’Estat, quan la sentència ho rebutja, tot assegurant que el simple intent era una «quimera» i que l’Estat no va patir per res. L’informe de 21 planes de Marchena (perdó, del Tribunal sentenciador) sobre els indults és per llogar-hi cadires. A banda de canviar postulats de la seva sentència, mai el poder judicial s’havia ingerit tant en l’executiu. Primer de tot diu que l’amnistia és pròpia de règims dictatorials (quan la Llei d’amnistia del 1977 el dictador ja criava malves) i posa les bases perquè d’altres diguin que la Constitució no la permet, cosa que és del tot falsa. L’art. 62j) parla del dret de gràcia «que no podrà autoritzar indults generals»; és a dir, la Constitució prohibeix els indults generals, però no parla de l’amnistia. (Només faltaria que el 2021 no es pogués fer una llei com la de 1977!) Després, l’informe parla de falta de penediment, quan la llei de l’indult no la recull; Milans del Bosch va dir explícitament que «ho tornaria a fer» (Interviú, febrer de 1985) i, que jo sàpiga, ni els indultats pel 23-F (Armada i Tejero) o els del GAL...

Seguir. llegint

Entrevista a Santi Vilanova (Diari de Girona)

Posted by on 22:38 in Actualitat, País | 0 comments

Entrevista a Santi Vilanova (Diari de Girona)

Santiago Vilanova (Olot, 1947) és periodista, escriptor i consultor ambiental. Amb motiu de la publicació del seu darrer llibre, titulat «L’Emergència Climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse», diumenge passat se li va publicar una entrevista al Diari de Girona, que podeu llegir al següent...

Seguir. llegint

Recordatori H. Küng

Posted by on 23:24 in Actualitat, Església | 0 comments

Recordatori H. Küng

El sis d’abril va morir el teòleg suís Hans Küng, el mateix dia que ens vàrem acomiadar de l’Arcadi Oliveras.  Hem perdut el mateix dia dos cristians empeltats d’esperança, Com ens deia en Lluís Busquets recordant l’Arcadi Oliveras, el seu projecte d’una ètica mundial (1990) anava de bracet amb la utopia de l’Arcadi.  Que ens serveixin de paradigma!   ‘Redes cristianas’ recorda Hans Küng amb l’escrit que reproduim, publicat a la Web www.redescristianas.net   (07/04/2021) Envueltos en la barahúnda política de estos días y bajo la amenaza de una cuarta ola de la pandemia, recibimos con pena —y a la vez con la satisfacción que nos proporciona una vida coherente y ejemplar— la muerte de Hans Küng.  Para el mundo en general y para el cristianismo crítico, mayormente de base, Hans Küng no ha sido una persona indiferente. Ha sido un referente incontestable en estas últimas décadas. Probablemente se escribirán, a partir de ahora, sesudos artículos y libros destacando su enorme producción teológica para el mejor conocimiento del misterio cristiano y la constitución de una Iglesia de iguales, su contribución esencial al planteamiento de una ética mundial y el gran papel que él otorga a las religiones en el establecimiento de la paz entre los pueblos. Todo será poco para destacar el ingente trabajo intelectual llevado a cabo por Hans Küng en favor de una mayor humanización de la humanidad y del crecimiento de la espiritualidad en la historia.  Desde el punto de vista de unos cristianos y cristianas de base como nosotros, comprometidos con la historia y con el seguimiento de Jesús en la misma, queremos destacar, en primer lugar, el enorme apoyo que han supuesto para nuestra formación espiritual algunos libros suyos que han hecho época después del Vaticano II y la Teología de liberación, como “Ser cristiano”, “¿Existe Dios?”, “La Iglesia”, “Ética Mundial”, “Una muerte Feliz”, etc. Y, en segundo lugar, nos han ayudado a abrir los ojos las grandes preguntas que Hans Küng se ha venido haciendo en su vida y las grandes claves de su búsqueda que siguen siendo para nosotros y nosotras un acicate. Preguntas sobre el final y destino de la vida, sobre la presencia y el papel de la religión como instancia de sentido y camino de paz en el mundo, sobre la gran responsabilidad de la Iglesia cristiana, como conjunto o ecúmene, en el mantenimiento o fiabilidad (infalibilidad) del mensaje que transmite y el papel ejemplar de la misma institución eclesial llamada a ofrecer a sí misma y al mundo un paradigma de democracia en este mundo de Dios. No quisiéramos cerrar esta nota sin agradecer a Hans Kang su vida ejemplar como ciudadano creyente, su lucidez y honestidad intelectual, su fe/confianza en el sentido de la realidad, de la vida. El rechazo equivocado por una Roma obcecada y poco misericorde lo ha convertido en una de las personas más católicas (en sentido universal) y más influyentes en la espiritualidad de las últimas décadas.  Queremos despedirnos de Hans con la confianza que él mismo nos ha ofrecido durante su vida y concretamente en la respuesta que dio a la periodista Anne Will que— a propósito de su libro Una muerte feliz—, le preguntaba en el canal ARD de la televisión alemana: “¿por qué desea terminar con su vida, si percibiera...

Seguir. llegint

Arcadi Oliveres, visió personal

Posted by on 21:06 in Actualitat, Destacat, País | 0 comments

Arcadi Oliveres, visió personal

Arcadi Oliveras i Boadella (Barcelona, 1945), casat amb Janine Künzi amb qui va tenir quatre fills, va estudiar d’adolescent als escolapis de Diputació, on va rebre una marca indeleble de Lluís M. Xirinacs El 1968, en època d’estudiant participà a la constitució clandestina del Sindicat Democràtic d’Estudiants (la «Caputxinada» de 1966) i, el 1968, l’any en què va aconseguir  la Llicenciatura en Ciències Econòmiques,  fou processat pel TOP. Acabats els estudis, començà a treballar al Centre d’Estudis de Desenvolupament Comunitari (CEDEC), des d’on treballà per al desenvolupament econòmic municipal i comarcal. Per circumstàncies personals, el 1969,  es va haver de posar al davant d’una empresa familiar, que liquidà, i es posà a treballar a l’Institut Víctor Seix de Polemologia, que arribà a dirigir.  Participà a l’Assemblea de Catalunya (1971-77), fundà l’Associació de veïns de l’Esquerra de l’Eixample (1970), milità a «Cristians pel Socialisme» (1971) i, el 1974, començà a participar  a «Pax Christi», de la qual va ser copresident conjuntament amb A. Colom i F. Roda (1974-1990). Poca gent sap que  des de l’associació s’intercedí davant de Pau VI contra les condemnes a mort de  J. Paredes Manot «Txiqui» i S. Puig Antich. El 1976 fou detingut per participar a la «Marxa per la Llibertat». El 1977 va promoure la creació Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR). L’any 1980, començà a exercir com a professor d’economia a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, de la UAB. L’any 1993 va obtenir el títol de doctor, amb una tesi sobre «La indústria militar a Espanya», guanyà una plaça com a professor titular del Departament d’Economia Aplicada i es disposà  impartir classes a la Facultat de Ciències Polítiques fins que va obtenir el títol de catedràtic. El 1981 formà part de «Justícia i Pau», entitat que presidí (2011-14), des d’on va promoure la campanya «Catalunya pel 0,7%», entre moltes altres (objecció fiscal, insubmissió, anti-OTAN, contra l’OMC, etc., entre les quals, contra la  guerra d’Iraq i a favor de les banues ètiques). Des d’allí treballà inftigablement pel desarmament i per la pau. També presidí a Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya (1999-2003). El1 984 crea la Universitat Internacional Catalana de la Pau i fou cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes.  Conferenciant arreu del territori català i a l’estranger ((París, Brussel·les, Londres, Lausana, Hamburg, Bonn, Bremen, Lisboa, i a Sud-Amèrica, a Colòmbia, Argentina, Mèxic…. ), activista dinàmic —el trobaríem al Fòrum Social Regional Llatinoamericà, a Cartagena de Indias ( 2003). als Fòrums Socials Mundials de Bombai (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), Belem (2009), Dakar (2011),  a banda del Fòrum Social de la Mediterrània, celebrat a Barcelona (2005) i del Fòrum Social Català (2008)—,  mediador de molts conflictes,  presidí la Federació Catalana d’ONG per la Pau (2001-07) i l’any 2004 va ser elegit president de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes. També l’any 2004 va ser nomenat membre del Consell de la Ciutat de Barcelona i, el 2005, va ser elegit president del recentment constituït Consell Català de Foment de la Pau El 2011 desplegà una gran activitat en motiu del moviment dels «indignats» (15M), tot impartint dotzenes de xerrades en places públiques. L’abril de 2013, juntament amb la monja benedictina Teresa Forcades, va promoure el moviment «Procés Constituent», que vinculava la independència de Catalunya amb un canvi de model polític,...

Seguir. llegint

Arran del llibre “L’emergència climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse”, de Santiago Vilanova

Posted by on 16:26 in Actualitat, País | 0 comments

Arran del llibre “L’emergència climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse”, de Santiago Vilanova

UN LLIBRE ÈTIC I IMPRESCINDIBLE L’amic Santi Vilanova acaba de sintetizar en un llibre 40 anys de lluita ecològica per fer-nos posar les piles a tots els catalans a l’hora de saber a quin punt d’emergència el nostre país ha arribat. Si la petjada ecològica mundial (explotació que fem dels recursos naturals)  ens demostra que la nostra càrrega ambiental esmerça un planeta i mig per satisfer les necessitats humanes, resulta que depredem set Catalunyes i escreix per satisfer les nostres necessitats consumistes. El  llibre té més interès que mai davant de la pandèmia de la Covid- 19 perquè ja no hi ha ningú que negui l’impacte del canvi climàtic sobre la salut. Com va dir el Papa Francesc: «No podem pretendre viure sans en un planeta malalt» El llibre s’estructura en tres parts: el primer descriu la situació de col·lapse en què ens trobem, és un bloc analític, basat en dades científiques. A Catalunya la temperatura pujarà 2ºC, amb estius tòrrids i hiverns suaus i tempestes devastadores freqüents com han demostrat recentment els temporals Glòria i Filomena. Els nostres mals són, seguint el seu ordre, els purins de la cabana porcina, les disminuïdes glaceres dels Pirineus i el cabal dels rius, el delta de l’Ebre, que els pantans de la conca han deixat sense sediments, la regressió de platges i herbes marines (amb el contrapès de l’invasió de meduses), la contaminació de l’aire, la pèrdua de massa vegetal pels incendis, la destrucció de la biodiversitat, la irregularitat del règim de pluges…  El segon bloc presenta un escenari revulsiu d’empoderament de la societat civil per fer front a la situació, a partir de la consciència ecològica del joves representats pels moviments de la Greta Thunberg, exigint una transició justa, un tancament de les energies brutes o fòssils (lligades al carbó, al petroli, al gas o a l’urani), l’accés a la qualitat de l’aire i a una economia ètica. El tercer bloc està dedicat a una nova governança de la transició energètica a nivell  municipal i estatal, amb un òrgan polític transversal superior a la resta de departaments, com una vicepresidència, a més de la participació democràtica mitjançant convencions ciutadanes del clima a nivell comarcal (hi parla del nou concepte de biocomarca) i l’organització dels consumidors per reclamar una fiscalitat ecològica justa i solidària i una alimentació sana. Per a ell el cotxe elèctric i el 5G duplicaran i triplicaran el consum energètic mundial que no podrà ser resolt amb les renovables i caldrà allargar la vida de les nuclears o construir-ne de nova generació com proposa Bill Gates en el llibre Com evitar el desastre climàtic que acaba de publicar Edicions 62 en la mateixa col·lecció del seu assaig. El llibre, farcit de cites científiques, acaba cada bloc amb preguntes  a científics i experts catalans, entre els quals J. E.Llebot J, Martín Vide, J. M. Gili, J. M. Mallarach, J. Ros, J. Peñuelas, que asseguren que anem molt retardats a l’hora de buscar solucions. Com arribarem amb el 100% de renovables el 2050 si avui ja no complim els acords de París? Caldria supeditar l’economia a l’ecologia i no l’autor ho veu fàcil, com demostra l’acord del govern Sánchez de prorrogar la vida de les nuclears, cosa que contradiu la Llei de canvi climàtic catalana. El llibre, que denuncia coratjosament...

Seguir. llegint

L’important viatge del Papa a l’Iraq (Diari de Girona)

Posted by on 22:01 in Actualitat, Església | 0 comments

L’important viatge del Papa a l’Iraq (Diari de Girona)

l papa Francesc volia anar a Mossul, segona ciutat de l’Iraq, al centre del que fou el Deix, on el juny del 2014, Abu Bakr al-Bagdadi proclamà el califat de l’Estat Islàmic, després que la ciutat fos arrasada pel fonamentalisme gihadista més fanàtic i intolerant. En la lluita per alliberar-la moriren 10.000 civils. A Mossul, prop de l’antiga i bíblica Nínive (capital de l’antiga Assíria i destruïda pels babilonis el 612aC), dels 45.000 cristians que hi havia, actualment deuen quedar-ne unes dotzenes.  D’ençà que, fa dos anys, Francesc s’entrevistà amb el gran imam de la Universitat d’Al Azhar, al Caire, Ahmed el Tayeb, referent teològic dels musulmans sunnites, que el papa esmentarà al punt 5 de la seva encíclica Fratelli tutti del 2020, s’esperava una trobada amb algun cap religiós xiïta. Ara, per què Francesc es volgué trobar amb Al-Sistani, líder dels xiïtes iraquians, a la ciutat santa xiïta de Najaf, i no amb l’aiatol·lah xiïta Alí Khamenei, líder suprem d’Iran, a Om, on hi ha el santuari Fàtima al-Massuma, centre de pelegrinatge? La raó és senzilla: la forma de govern d’Iraq és el d’una República federal; la d’Iran, una República islàmica teocràtica. Sistani vol que els polítics governin el país i no els imams. A Iraq hi ha l’institut xiïta iraquià Al-Khoei per al diàleg interreligiós, que assegura que Sistani pugna per crear un estat civil i vol que els estudiants universitaris no creguin en governs religiosos. Calia donar suport a un islamisme civilitzat, que defuig les teocràcies islàmiques. (No debades la premsa i TV iranianes han mirat de restar importància al periple.) Sumin a tot això la voluntat papal de fer costat a les minories cristianes més martiritzades dels darrers temps. Des del punt de vista religiós, a Iraq hi ha una majoria de xiïtes (60%); els sunnites, facció islàmica majoritària al món (el 89% de creients en l’Islam són sunnites, enfront del 9-10% de xiïtes), allà són minoria, tot i que amb Saddam Hussein controlaven el país. La minoria cristiana se’n servia com a paraigua protector, com feia a Síria amb el règim minoritari alauita, perquè el salafisme gihadista (perversió fanàtica del sunnisme) considera heretges tant els cristians com els xiïtes. La invasió angloamericana a l’Iraq el 2003 va enviar els cristians als lleons. Avui, la minoria cristiana ha passat d’1,5 milions el 2003 (sobre 25 milions d’iraquians), el 6,6% de la població, a uns 250.000, menys de l’1%. Molts es desplaçaren al Kurdistan iraquià, blindat pels peixmerges (milícies kurdes de combat). A més de la cristiana, hi ha altres minories: yazidites (minoria kurda), mandeus o sabeus segons l’Alcorà, parsis monoteistes seguidors de Zoroastre, amb tots els quals el papa es compartí una trobada religiosa a Ur…  Enllaç: reportatge complet amb la cronologia del...

Seguir. llegint