Actualitat

 

El camí sinodal i els nomenaments episcopals

Posted by on 11:12 in Actualitat, Església, Posicionaments i adhesions | 0 comments

El camí sinodal i els nomenaments episcopals

El camí sinodal comença escoltant el poble, segons un principi molt estimat en l’Església del primer mil·leni:”allò que afecta tots ha de ser tractat amb tots”. Papa Francesc, 17 d’octubre del 2015.  Darrerament però, el relleu del bisbe Novell a Solsona per Francesc Conesa ens sembla que mostra una manera de fer pel Vaticà que ho contradiu obertament. Els catòlics del Bisbat de Solsona no hi tenien res a dir? No han trobat a Solsona ni a tot Catalunya cap sacerdot apte, que sigui de fiar, per ser escollit per presidir la seva església diocesana? Actualment només un 40% per cent dels deu bisbats de Catalunya tenen un bisbe català. Que una major part parlin el català es positiu però de tot punt insuficient. Molts d’ells han estat formats en un tarannà aliè. Un nombre important provenen del País valencià on usen habitualment en la seva litúrgia el castellà cosa que revela la nul·la voluntat de la jerarquia per atendre el poble de Déu en valencià per així connectar millor amb el seu esperit.  Dintre de poc nomenaran un nou bisbe per a Girona i per a altres bisbats i ens temem que el Vaticà procedeixi de la mateixa manera. Després es sorprendran que Catalunya miri cada cop amb més indiferència l’Església i el fet religiós. Un menyspreu que pot ben respondre a un menyspreu anterior per part d’aquesta. Sant Lleó Magne, Papa, deixà escrit:” La imposició de bisbes no desitjats pot portar  que els homes es tornin menys religiosos del que cal. L’Església dels temps dels Apòstols, en canvi, cridava a discernir en forma comuniutàsria la voluntat de Déu  i a escollir junts les persones i la millor manera de procedir.  Qui ha d’estar al capdavant de tots, ha de ser elegit per tots” (Sant Lleó Magne, 400/461). “El poble té el poder d’elegir bisbes dignes i de recusar els indignes” (Sant Cebrià, 200/258) A l’Estat espanyol venim d’una tradició de molts anys i sota règims ben diversos de pressió per part dels polítics per posar els bisbes i d’una manera especial a Catalunya, sota el seu control i al servei dels seus interessos i amb la finalitat de desnaturalitzar el país. Davant les crisis múltiples i les creixents desigualtats que pateix avui la nostra societat trobem a faltar una veu profètica de l’Església més activa en favor dels empobrits i dels més febles, de la violència contra les dones, dels desnonaments, de l’ús de la mentida…. I també caldria que estigués atenta i fes costat als desigs i a les aspiracions legítimes dels col·lectius i de les nacions, avui discriminades. “Els pobles del món volen ser artífexs del seu propi destí. Volen avançar en pau cap a la justícia. No volen tuteles ni ingerències on el més fort subordina el més feble. Volen que la seva cultura, el seu idioma, els seus processos socials i tradicions religioses siguin respectats…. la pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en els drets dels pobles, particularment el dret a la independència.” Papa Francesc.  L’arquebisbe Desmont Tutu, recentment traspassat, afirmà: “Si ets neutral en situacions d’injustícia és que has escollit el bàndol opressor”. “Déu no és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides” Papa Francesc. 5 de juliol-2014. ...

Seguir. llegint

Mercè Izquierdo, Presidenta de Cristianisme al Segle XXI, Creu de Sant Jordi

Posted by on 20:46 in Actualitat, Destacat, País | 1 comment

Mercè Izquierdo, Presidenta de Cristianisme al Segle XXI, Creu de Sant Jordi

Enllaç: notícia a Catalunya Religió Tenim el goig i  la joia d’escampar la notícia  que el govern de la Generalitat ha concedit la Creu de Sant Jordi a la presidenta de  la nostra associació «Cristianisme al Segle XXI«, Mercè Izquierdo Aymerich, pel mèrits adquirits  en el camp de la investigació científica i en l’ensenyament. Aquest guardó li serà entregat el proper dilluns 13 de desembre.  La Mercè, llicenciada en Ciències (Química) per la Universitat de Barcelona (1963), doctora en Ciències (Química) per la Universitat Autònoma de Barcelona [UAB] (1982), va ser professora de química a secundària (1964) i a la UAB (1970) i de Didàctica de les Ciències i d’Història de la Química a la UAB des de 1987. Actualment és professora emèrita de la UAB, on ha estat catedràtica del Departament de Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals. La seva recerca s’ocupa prioritàriament de la fonamentació de l’ensenyament de les ciències (especialment de la química), a partir de la filosofia i de la història de les ciències. Es dedica especialment a l’anàlisi del llenguatge científic en els informes del treball experimental i en els llibres de...

Seguir. llegint

Casimir Martí i Martí. Mort el 21 de novembre de 2021

Posted by on 23:01 in Actualitat, País | 0 comments

Casimir Martí i Martí. Mort el 21 de novembre de 2021

Sacerdot i historiador, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1926. Es va llicenciar en Teologia a la Pontifícia Universitat de Salamanca i es doctorà en Ciències socials a la Universitat Gregoriana de Roma. Fou prevere de l’església de Barcelona. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials. Com a historiador fou un estudiós dels moviments obrers. La seva tesi doctoral fou sobre “Orígenes del anarquismo en Barcelona (1959). Te diverses obres : “Barcelona a mitjans del segle XIX. El moviment obrer durant el bienni progressista”. “L’integrisme a Catalunya : les grans polèmiques”. “Expansió i crisi de la indústria i de la democràcia. 1850-1936”. Fou col·laborador habitual de diverses publicacions periòdiques entre els que es poden citar : “El Correo Catalán”, “Quaderns de Pastoral”, “Qüestions de vida cristiana”, “Serra d’ Or”, “Iglesia Viva”, “Pastoral Misionera”… Fou Director de l’Arxiu Nacional de Catalunya ( 1980-1991) i un dels seus impulsors més destacats. Fill predilecte de Vilanova i la Geltrú i Creu de Sant Jordi. En la seva tasca sacerdotal fou tant rigorós i conseqüent com en el seu treball d’historiador. Era una persona seriosa que no feia concessions a la banalitat. El seu tracte era cordial però contingut i poc donat a digressions inútils, amb un punt franc d’exigència. Sempre lamentà que les institucions eclesials clericals no sabessin estar a prop del poble com ho feu Jesús. Ell  donà exemple durant més de 30 anys atenent  a la parròquia del Gornal, zona obrera de l’Hospitalet. La seva actitud crítica fou la causa del seu posicionament  enfront de la jerarquia catòlica. En pot ser un exemple la fundació de El Pregó, revista d’informació eclesial a propòsit de la qual tingué enfrontaments amb el Cardenal Carles que no veia amb bons ulls una informació crítica i seriosa en l’àmbit eclesial. Martí resistí sempre les pressions del cardenal Carles per posar fi a la revista. Era un creient profund i conseqüent, fidel a l’Evangeli i allunyat de les postures acrítiques que feien del seguiment de Jesús un conjunt d’iniciatives institucionals i rituals allunyades d’una lectura seriosa del Nou Testament feta amb serietat. Descansi en la pau de Déu, ell que tant sensible fou als relats reveladors de Jesús. ...

Seguir. llegint

Uns apunts sobre energia

Posted by on 10:54 in Actualitat, Documents, País | 0 comments

Uns apunts sobre energia

Uns apunts sobre energia Joan Maria Bras, juny 2021   El propòsit d’aquest escrit no és tant el d’expressar unes opinions com el d’aportar unes dades que puguin ajudar, als que hi estiguin interessats, en la seva reflexió sobre la urgència d’abordar seriosament, quan encara s’hi és a temps, la qüestió de l’escalfament global (per emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, tipificats pel CO2) i la contaminació ambiental, i alhora la complexitat que això comporta per a la realitat de la vida social i econòmica, les problemàtiques que cal resoldre, el temps disponible per poder actuar amb eficàcia, les conseqüències i oportunitats que s’obren, les formes com es planteja tècnicament, amb els requeriments físics que cal atendre, i les noves perspectives que s’entreveuen.  El canvi al qual estem enfrontats, i que no podem demorar més, és un canvi radical de model energètic (pel paper que es demana a l’usuari de l’energia i pels nous models de negoci que han de configurar aquest sector), un canvi que afecta també el conjunt de l’economia i que implica un nou encaix social per a l’accés a un producte de primera necessitat com és l’energia. Aquest canvi, donat que implica una reducció dràstica del consum d’energia d’origen fòssil, també somou els actuals plantejaments geopolítics.   L’energia en el món. L’energia és un dels sectors d’activitat on és més necessari el principi d’actuar localment però pensant globalment. Un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (o “Agenda 2030”), acordats per l’ONU el 2015, és el de garantir l’accés de totes les persones a fonts d’energia assequibles, fiables, sostenibles i renovables. La sostenibilitat energètica té com a objectius el canvi climàtic, la qualitat de l’aire i l’accés universal a l’energia.  Cal disposar d’unes dades sòlides i unes previsions de futur ben fonamentades per poder adoptar unes decisions raonables de política energètica, on s’especifiquin amb claredat les mesures concretes que es proposen, es fixin unes dates realistes i es quantifiquin els resultats que es pretén assolir (els efectes i les seves conseqüències). Sobre aquesta base es poden analitzar i valorar els efectes i les conseqüències realment produïts. És important el seguiment i el control d’aquest procés perquè no existeix un camí predeterminat per assolir els resultats desitjats, entre altres raons perquè no es pot predir tot el futur (no sabem quins seran els preus de les energies primàries, els de les emissions de CO2, el creixement econòmic a les diverses àrees, les tendències demogràfiques, la innovació tecnològica i el seu desplegament i costos, etc).  Dades Algunes estadístiques poden ajudar a situar l’estat de l’energia en el món:  – el consum mundial d’energia final es distribueix: 31% de petroli, 26% de carbó, 23% de gas, 10% d’electricitat i 10% de biomassa (dades 2019), – les energies primàries utilitzades són: petroli 33,06%, carbó 27,04%, gas 24,23% hidràulica 6,45%, nuclear 4,27%, eòlica 2,18%, solar 1,11% (dades 2019), – les fonts primàries de la producció elèctrica són: carbó 35,97%, gas 22,95%. hidràulica 16,45%, nuclear 10,50%, eòlica 5,47%, tèrmica de fuel 4,21%, solar 2,72% i la resta (biomassa, geotèrmica, onatge, marees, etc.) 2,63% (dades 2019).  – el consum anual d’energia primària per càpita és (dades 2018, en tones del petroli equivalent): consum mitjà mundial 1,82, Europa 3,49, Àsia 1,50, Àfrica 0,62, Amèrica del Nord i Central 4,80, Amèrica del Sud 1,31 i Oceania 3,82....

Seguir. llegint

Jesús, una història polèmica (novetat editorial)

Posted by on 9:25 in Actualitat, Església | 0 comments

Jesús, una història polèmica (novetat editorial)

Text publicat a El Pregó (Núm. 593 (7). 2021) Acaba de sortir el llibre Jesús, una història polèmica (fòrum obert i crític) de Lluís Busquets i Grabulosa (Sant Joan les Fonts: Editoral Oliveras, 2021). Busquets i Grabulosa (Olot, la Garrotxa, 1947) és teòleg escriptor. El llibre es presenta com una proposta de muntatge teatral en forma de fòrum. Val a dir, d’entrada, que un fòrum és un lloc que acull múltiples aproximacions crítiques i, fins i tot, discrepàncies entorn d’un tema tractat: aquí, la figura de Jesús de Natzaret. Un fòrum és, per tant, un lloc de posada en crisi, és a dir, de tornar a mirar atentament alguna qüestió, de reobrir-la i de fer-la viva. Un dels mèrits de l’autor és haver recollit els estudis històrics actuals, és a dir, la crítica històrica sobre la figura de Jesús, i fer-ne una exposició ordenada i molt pedagògica, que el lector agraeix i de la qual frueix. Ara bé, el mèrit més gran és, potser, que, contra el dogma que ens vol mostrar uns textos evangèlics acabats i d’una sola peça, Busquets ens ensenya les costures dels textos, les inexactituds i incoherències, és a dir, allò que si bé sembla ben lligat, està només embastat i corre el perill imminent d’esquinçar-se; així, per exemple, els germans de Jesús, els fets del Darrer Sopar, que no quadren entre els evangelistes, el relat de la passió o, fins i tot, la virginitat de Maria. I tot i així, per l’escrit de Busquets, hi plana la fe cristiana. El fòrum està conduït per una pastora luterana, un rector i dominic. Tanmateix, té dues fonts d’ atracció, cada una dels quals estira cap a la seva banda: una feminista i un metge ateu (representants, potser, de la Il·lustració); xi un personatge conservador que encarna, potser, la tradició més recalcitrant. Si bé els primers inquireixen contínuament els ponents, el personatge conservador no para de queixar-se i indignar-se pel curs que va prenent el fòrum. I és que l’autor, com hem dit, mostra la rebotiga on tot està mig ordenat i, per tant, també, mig desordenat i imperfet. Sigui com sigui, la qüestió central rau, com insinua Busquets a través dels personatges, en la creença en la resurrecció de Jesucrist (1Co 15,14-17): «El mal només pren sentit vora la creu» (p. 99), deixa escrit l’autor. Tanmateix diu també: «El concepte de ‘resurrecció’ és completament inimaginable per a una mentalitat grega. El verb grec conjugat per a expressar la resurrecció és egerein, que significa ‘despertar’ o ‘desvetllar’ ; d’altres vegades, en referència a la resurrecció, s’empra el verb annistanai, que vol dir ‘alçar’ o ‘posar dempeus’» (p. 95). I acaba: «L’important és que els deixebles de Jesús han entès que Déu mateix ha desvetllat de la mort Jesús, el Crucificat, i l’ha alçat de la mort a la vida. És a dir, ha ressuscitat!» (p. 96). Tot plegat farà dir al personatge conservador: «Miri, vostè ens mareja. Ara resultarà que res no quadra…» Com escriu Busquets, «Tomàs d’Aquino ho formulà d’una forma brillant: els deixebles van veure el Senyor ressuscitat oculata fidei, és a dir, amb una fe que té ulls o, si ho vol d’una altra manera, amb una visió de creients» (p. 97). I és que com diu Rodolf Puigdollers al pròleg del llibre: «Moltes vegades...

Seguir. llegint

Signes de decadència: el tema dels indults i l’Eurovisió

Posted by on 22:46 in Actualitat | 0 comments

Signes de decadència: el tema dels indults i l’Eurovisió

Els sociòlegs antics oferien com a signes de decadència d’una comunitat llicències de gènere i sexe que embrutien la societat i la duien al declivi i la ruïna. Malauradament, a més de la pederàstia, hi afegien altres tendències que, avui en dia, les nostres societats consideren uns drets pels quals malda el moviment de LGTBI. Avui, hi ha sociòlegs que cerquen els signes de decadència en el món polític, judicial i cultural. Tenir un rei sota l’espasa de Dàmocles de la corrupció no ajuda a l’estabilitat de l’Estat, posem per cas. Però, segons els experts, el problema polític i judicial és quan se’ns vol fer passar gat per llebre amb tot el desvergonyiment possible. Per exemple, es diu que al rei emèrit se li ha tret el sou, però li seguim pagant amb els nostres impostos la seguretat. Diuen que el sistema judicial espanyol funciona, però rep rebolcades d’altres magistratures d’Europa i la cúpula judicial fa anys que està amb els terminis caducats sense que els polítics (que avalen la distinció de poders) arribin a cap pacte de recanvi. El tema dels indults dels presos polítics catalans ha actuat de cotó fluix per adonar-nos de la catalanofòbia que corre per la pell de brau. La concentració a la Plaça Colom de Madrid del passat dia 13, tot i fer llufa com va fer la concentració de Barcelona, n’és un botó de mostra. Cal saber que la Llei de l’indult, amb algunes modificacions del 1927, 1988 i 2015, és de 1870 i exigeix raons de «justícia, equitat o utilitat pública». La «o» disjuntiva és important. I vagi per endavant que F. González (1982-1996), només en el seu darrer any abans de perdre les eleccions, concedí 10 indults; J. M Aznar (1996-2004) en va concedir 141; Rodríguez Zapatero (2004-2011), 65; Rajoy, una dotzena. Només en el Consell de ministres de l’1-XII-2012, el ministre Acebes signà 1.328 indults, molts d’ells per corrupció; el segon any amb més indults a corruptes va ser el 1998, amb 44 (dades d’El Confidencial). (foto: Emilio Naranjo, EFE) Avui encara hi ha cappares de C’s i del PP que asseguren que els nostres presos polítics van voler fer un cop d’Estat, quan la sentència ho rebutja, tot assegurant que el simple intent era una «quimera» i que l’Estat no va patir per res. L’informe de 21 planes de Marchena (perdó, del Tribunal sentenciador) sobre els indults és per llogar-hi cadires. A banda de canviar postulats de la seva sentència, mai el poder judicial s’havia ingerit tant en l’executiu. Primer de tot diu que l’amnistia és pròpia de règims dictatorials (quan la Llei d’amnistia del 1977 el dictador ja criava malves) i posa les bases perquè d’altres diguin que la Constitució no la permet, cosa que és del tot falsa. L’art. 62j) parla del dret de gràcia «que no podrà autoritzar indults generals»; és a dir, la Constitució prohibeix els indults generals, però no parla de l’amnistia. (Només faltaria que el 2021 no es pogués fer una llei com la de 1977!) Després, l’informe parla de falta de penediment, quan la llei de l’indult no la recull; Milans del Bosch va dir explícitament que «ho tornaria a fer» (Interviú, febrer de 1985) i, que jo sàpiga, ni els indultats pel 23-F (Armada i Tejero) o els del GAL...

Seguir. llegint

Entrevista a Santi Vilanova (Diari de Girona)

Posted by on 22:38 in Actualitat, País | 0 comments

Entrevista a Santi Vilanova (Diari de Girona)

Santiago Vilanova (Olot, 1947) és periodista, escriptor i consultor ambiental. Amb motiu de la publicació del seu darrer llibre, titulat «L’Emergència Climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse», diumenge passat se li va publicar una entrevista al Diari de Girona, que podeu llegir al següent...

Seguir. llegint