Actualitat

 

Recordatori H. Küng

Posted by on 23:24 in Actualitat, Església | 0 comments

Recordatori H. Küng

El sis d’abril va morir el teòleg suís Hans Küng, el mateix dia que ens vàrem acomiadar de l’Arcadi Oliveras.  Hem perdut el mateix dia dos cristians empeltats d’esperança, Com ens deia en Lluís Busquets recordant l’Arcadi Oliveras, el seu projecte d’una ètica mundial (1990) anava de bracet amb la utopia de l’Arcadi.  Que ens serveixin de paradigma!   ‘Redes cristianas’ recorda Hans Küng amb l’escrit que reproduim, publicat a la Web www.redescristianas.net   (07/04/2021) Envueltos en la barahúnda política de estos días y bajo la amenaza de una cuarta ola de la pandemia, recibimos con pena —y a la vez con la satisfacción que nos proporciona una vida coherente y ejemplar— la muerte de Hans Küng.  Para el mundo en general y para el cristianismo crítico, mayormente de base, Hans Küng no ha sido una persona indiferente. Ha sido un referente incontestable en estas últimas décadas. Probablemente se escribirán, a partir de ahora, sesudos artículos y libros destacando su enorme producción teológica para el mejor conocimiento del misterio cristiano y la constitución de una Iglesia de iguales, su contribución esencial al planteamiento de una ética mundial y el gran papel que él otorga a las religiones en el establecimiento de la paz entre los pueblos. Todo será poco para destacar el ingente trabajo intelectual llevado a cabo por Hans Küng en favor de una mayor humanización de la humanidad y del crecimiento de la espiritualidad en la historia.  Desde el punto de vista de unos cristianos y cristianas de base como nosotros, comprometidos con la historia y con el seguimiento de Jesús en la misma, queremos destacar, en primer lugar, el enorme apoyo que han supuesto para nuestra formación espiritual algunos libros suyos que han hecho época después del Vaticano II y la Teología de liberación, como “Ser cristiano”, “¿Existe Dios?”, “La Iglesia”, “Ética Mundial”, “Una muerte Feliz”, etc. Y, en segundo lugar, nos han ayudado a abrir los ojos las grandes preguntas que Hans Küng se ha venido haciendo en su vida y las grandes claves de su búsqueda que siguen siendo para nosotros y nosotras un acicate. Preguntas sobre el final y destino de la vida, sobre la presencia y el papel de la religión como instancia de sentido y camino de paz en el mundo, sobre la gran responsabilidad de la Iglesia cristiana, como conjunto o ecúmene, en el mantenimiento o fiabilidad (infalibilidad) del mensaje que transmite y el papel ejemplar de la misma institución eclesial llamada a ofrecer a sí misma y al mundo un paradigma de democracia en este mundo de Dios. No quisiéramos cerrar esta nota sin agradecer a Hans Kang su vida ejemplar como ciudadano creyente, su lucidez y honestidad intelectual, su fe/confianza en el sentido de la realidad, de la vida. El rechazo equivocado por una Roma obcecada y poco misericorde lo ha convertido en una de las personas más católicas (en sentido universal) y más influyentes en la espiritualidad de las últimas décadas.  Queremos despedirnos de Hans con la confianza que él mismo nos ha ofrecido durante su vida y concretamente en la respuesta que dio a la periodista Anne Will que— a propósito de su libro Una muerte feliz—, le preguntaba en el canal ARD de la televisión alemana: “¿por qué desea terminar con su vida, si percibiera...

Seguir. llegint

Arcadi Oliveres, visió personal

Posted by on 21:06 in Actualitat, Destacat, País | 0 comments

Arcadi Oliveres, visió personal

Arcadi Oliveras i Boadella (Barcelona, 1945), casat amb Janine Künzi amb qui va tenir quatre fills, va estudiar d’adolescent als escolapis de Diputació, on va rebre una marca indeleble de Lluís M. Xirinacs El 1968, en època d’estudiant participà a la constitució clandestina del Sindicat Democràtic d’Estudiants (la «Caputxinada» de 1966) i, el 1968, l’any en què va aconseguir  la Llicenciatura en Ciències Econòmiques,  fou processat pel TOP. Acabats els estudis, començà a treballar al Centre d’Estudis de Desenvolupament Comunitari (CEDEC), des d’on treballà per al desenvolupament econòmic municipal i comarcal. Per circumstàncies personals, el 1969,  es va haver de posar al davant d’una empresa familiar, que liquidà, i es posà a treballar a l’Institut Víctor Seix de Polemologia, que arribà a dirigir.  Participà a l’Assemblea de Catalunya (1971-77), fundà l’Associació de veïns de l’Esquerra de l’Eixample (1970), milità a «Cristians pel Socialisme» (1971) i, el 1974, començà a participar  a «Pax Christi», de la qual va ser copresident conjuntament amb A. Colom i F. Roda (1974-1990). Poca gent sap que  des de l’associació s’intercedí davant de Pau VI contra les condemnes a mort de  J. Paredes Manot «Txiqui» i S. Puig Antich. El 1976 fou detingut per participar a la «Marxa per la Llibertat». El 1977 va promoure la creació Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR). L’any 1980, començà a exercir com a professor d’economia a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, de la UAB. L’any 1993 va obtenir el títol de doctor, amb una tesi sobre «La indústria militar a Espanya», guanyà una plaça com a professor titular del Departament d’Economia Aplicada i es disposà  impartir classes a la Facultat de Ciències Polítiques fins que va obtenir el títol de catedràtic. El 1981 formà part de «Justícia i Pau», entitat que presidí (2011-14), des d’on va promoure la campanya «Catalunya pel 0,7%», entre moltes altres (objecció fiscal, insubmissió, anti-OTAN, contra l’OMC, etc., entre les quals, contra la  guerra d’Iraq i a favor de les banues ètiques). Des d’allí treballà inftigablement pel desarmament i per la pau. També presidí a Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya (1999-2003). El1 984 crea la Universitat Internacional Catalana de la Pau i fou cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes.  Conferenciant arreu del territori català i a l’estranger ((París, Brussel·les, Londres, Lausana, Hamburg, Bonn, Bremen, Lisboa, i a Sud-Amèrica, a Colòmbia, Argentina, Mèxic…. ), activista dinàmic —el trobaríem al Fòrum Social Regional Llatinoamericà, a Cartagena de Indias ( 2003). als Fòrums Socials Mundials de Bombai (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), Belem (2009), Dakar (2011),  a banda del Fòrum Social de la Mediterrània, celebrat a Barcelona (2005) i del Fòrum Social Català (2008)—,  mediador de molts conflictes,  presidí la Federació Catalana d’ONG per la Pau (2001-07) i l’any 2004 va ser elegit president de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes. També l’any 2004 va ser nomenat membre del Consell de la Ciutat de Barcelona i, el 2005, va ser elegit president del recentment constituït Consell Català de Foment de la Pau El 2011 desplegà una gran activitat en motiu del moviment dels «indignats» (15M), tot impartint dotzenes de xerrades en places públiques. L’abril de 2013, juntament amb la monja benedictina Teresa Forcades, va promoure el moviment «Procés Constituent», que vinculava la independència de Catalunya amb un canvi de model polític,...

Seguir. llegint

Arran del llibre “L’emergència climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse”, de Santiago Vilanova

Posted by on 16:26 in Actualitat, País | 0 comments

Arran del llibre “L’emergència climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse”, de Santiago Vilanova

UN LLIBRE ÈTIC I IMPRESCINDIBLE L’amic Santi Vilanova acaba de sintetizar en un llibre 40 anys de lluita ecològica per fer-nos posar les piles a tots els catalans a l’hora de saber a quin punt d’emergència el nostre país ha arribat. Si la petjada ecològica mundial (explotació que fem dels recursos naturals)  ens demostra que la nostra càrrega ambiental esmerça un planeta i mig per satisfer les necessitats humanes, resulta que depredem set Catalunyes i escreix per satisfer les nostres necessitats consumistes. El  llibre té més interès que mai davant de la pandèmia de la Covid- 19 perquè ja no hi ha ningú que negui l’impacte del canvi climàtic sobre la salut. Com va dir el Papa Francesc: «No podem pretendre viure sans en un planeta malalt» El llibre s’estructura en tres parts: el primer descriu la situació de col·lapse en què ens trobem, és un bloc analític, basat en dades científiques. A Catalunya la temperatura pujarà 2ºC, amb estius tòrrids i hiverns suaus i tempestes devastadores freqüents com han demostrat recentment els temporals Glòria i Filomena. Els nostres mals són, seguint el seu ordre, els purins de la cabana porcina, les disminuïdes glaceres dels Pirineus i el cabal dels rius, el delta de l’Ebre, que els pantans de la conca han deixat sense sediments, la regressió de platges i herbes marines (amb el contrapès de l’invasió de meduses), la contaminació de l’aire, la pèrdua de massa vegetal pels incendis, la destrucció de la biodiversitat, la irregularitat del règim de pluges…  El segon bloc presenta un escenari revulsiu d’empoderament de la societat civil per fer front a la situació, a partir de la consciència ecològica del joves representats pels moviments de la Greta Thunberg, exigint una transició justa, un tancament de les energies brutes o fòssils (lligades al carbó, al petroli, al gas o a l’urani), l’accés a la qualitat de l’aire i a una economia ètica. El tercer bloc està dedicat a una nova governança de la transició energètica a nivell  municipal i estatal, amb un òrgan polític transversal superior a la resta de departaments, com una vicepresidència, a més de la participació democràtica mitjançant convencions ciutadanes del clima a nivell comarcal (hi parla del nou concepte de biocomarca) i l’organització dels consumidors per reclamar una fiscalitat ecològica justa i solidària i una alimentació sana. Per a ell el cotxe elèctric i el 5G duplicaran i triplicaran el consum energètic mundial que no podrà ser resolt amb les renovables i caldrà allargar la vida de les nuclears o construir-ne de nova generació com proposa Bill Gates en el llibre Com evitar el desastre climàtic que acaba de publicar Edicions 62 en la mateixa col·lecció del seu assaig. El llibre, farcit de cites científiques, acaba cada bloc amb preguntes  a científics i experts catalans, entre els quals J. E.Llebot J, Martín Vide, J. M. Gili, J. M. Mallarach, J. Ros, J. Peñuelas, que asseguren que anem molt retardats a l’hora de buscar solucions. Com arribarem amb el 100% de renovables el 2050 si avui ja no complim els acords de París? Caldria supeditar l’economia a l’ecologia i no l’autor ho veu fàcil, com demostra l’acord del govern Sánchez de prorrogar la vida de les nuclears, cosa que contradiu la Llei de canvi climàtic catalana. El llibre, que denuncia coratjosament...

Seguir. llegint

L’important viatge del Papa a l’Iraq (Diari de Girona)

Posted by on 22:01 in Actualitat, Església | 0 comments

L’important viatge del Papa a l’Iraq (Diari de Girona)

l papa Francesc volia anar a Mossul, segona ciutat de l’Iraq, al centre del que fou el Deix, on el juny del 2014, Abu Bakr al-Bagdadi proclamà el califat de l’Estat Islàmic, després que la ciutat fos arrasada pel fonamentalisme gihadista més fanàtic i intolerant. En la lluita per alliberar-la moriren 10.000 civils. A Mossul, prop de l’antiga i bíblica Nínive (capital de l’antiga Assíria i destruïda pels babilonis el 612aC), dels 45.000 cristians que hi havia, actualment deuen quedar-ne unes dotzenes.  D’ençà que, fa dos anys, Francesc s’entrevistà amb el gran imam de la Universitat d’Al Azhar, al Caire, Ahmed el Tayeb, referent teològic dels musulmans sunnites, que el papa esmentarà al punt 5 de la seva encíclica Fratelli tutti del 2020, s’esperava una trobada amb algun cap religiós xiïta. Ara, per què Francesc es volgué trobar amb Al-Sistani, líder dels xiïtes iraquians, a la ciutat santa xiïta de Najaf, i no amb l’aiatol·lah xiïta Alí Khamenei, líder suprem d’Iran, a Om, on hi ha el santuari Fàtima al-Massuma, centre de pelegrinatge? La raó és senzilla: la forma de govern d’Iraq és el d’una República federal; la d’Iran, una República islàmica teocràtica. Sistani vol que els polítics governin el país i no els imams. A Iraq hi ha l’institut xiïta iraquià Al-Khoei per al diàleg interreligiós, que assegura que Sistani pugna per crear un estat civil i vol que els estudiants universitaris no creguin en governs religiosos. Calia donar suport a un islamisme civilitzat, que defuig les teocràcies islàmiques. (No debades la premsa i TV iranianes han mirat de restar importància al periple.) Sumin a tot això la voluntat papal de fer costat a les minories cristianes més martiritzades dels darrers temps. Des del punt de vista religiós, a Iraq hi ha una majoria de xiïtes (60%); els sunnites, facció islàmica majoritària al món (el 89% de creients en l’Islam són sunnites, enfront del 9-10% de xiïtes), allà són minoria, tot i que amb Saddam Hussein controlaven el país. La minoria cristiana se’n servia com a paraigua protector, com feia a Síria amb el règim minoritari alauita, perquè el salafisme gihadista (perversió fanàtica del sunnisme) considera heretges tant els cristians com els xiïtes. La invasió angloamericana a l’Iraq el 2003 va enviar els cristians als lleons. Avui, la minoria cristiana ha passat d’1,5 milions el 2003 (sobre 25 milions d’iraquians), el 6,6% de la població, a uns 250.000, menys de l’1%. Molts es desplaçaren al Kurdistan iraquià, blindat pels peixmerges (milícies kurdes de combat). A més de la cristiana, hi ha altres minories: yazidites (minoria kurda), mandeus o sabeus segons l’Alcorà, parsis monoteistes seguidors de Zoroastre, amb tots els quals el papa es compartí una trobada religiosa a Ur…  Enllaç: reportatge complet amb la cronologia del...

Seguir. llegint

Tres anys de la mort de Jaume Botey

Posted by on 17:45 in Actualitat, Destacat, Llegat Jaume Botey | 0 comments

Tres anys de la mort de Jaume Botey

Avui fa tres anys que ens va deixar Jaume Botey i Vallès. El recordem,  sentim l’escalf de la seva presència que ens acompanya i ens manté l’Esperança que ell va viure i ens va transmetre....

Seguir. llegint

“Jaume Botey ens va fer millors persones” – Pilar Massana i Sandra Pardo (El Punt Avui)

Posted by on 15:47 in Actualitat, Llegat Jaume Botey | 0 comments

“Jaume Botey ens va fer millors persones” – Pilar Massana i Sandra Pardo (El Punt Avui)

El 3 d’octubre es va constituir l’associació Llegat Jaume Botey i Vallès, que vol preservar, difondre i continuar les causes d’un home que, des d’un cristianisme combatiu i una vocació de mestre, va treballar per desenes de causes justes. Des de la lluita per l’objecció de consciència en els anys setanta a la defensa de la ILP Renda Garantida de Ciutadania els últims anys, passant per l’alfabetització dels més vulnerables, l’Amèrica Llatina, l’ecumenisme i la teologia de l’alliberament, Jaume Botey, que va ingressar als escolapis de ben jove, va ser defensor d’una Església pobra i d’una societat anticapitalista. Des del pacifisme i començant per Can Serra, a l’Hospitalet de Llobregat –on, com a responsable de la parròquia del barri, va fundar la Casa de la Reconciliació–, va avalar la rebel·lió i la insubmissió en favor de les causes socials, humanes i polítiques que fan costat a la persona. Va morir el 15 de febrer del 2018. Enllaç: entrevista completa...

Seguir. llegint

Entrevista a Arcadi Oliveres (Justícia Global)

Posted by on 12:00 in Actualitat, País | 0 comments

Entrevista a Arcadi Oliveres (Justícia Global)

Arcadi Oliveres: “L’única prioritat a escala global és destruir el capitalisme” “No ens podem posar cap medalla: Navarra o Euskadi aporten més diners a la cooperació que nosaltres” “El capitalisme és un sistema d’explotació constant de gent, i, mentre el mantinguem, no farem res” “El frau fiscal no permet assolir la justícia global” “La gent comença a ser conscient de les conseqüències del seu consum, i això és gràcies a la tasca de les entitats” “Cal acceptar les migracions perquè és una obligació ètica de qualsevol ciutadà” “L’extrema dreta guanya vots gràcies a la mala informació: els grans mitjans de comunicació estan en mans d’aquests senyors” “Sóc molt optimista amb el moviment feminista. Crec que és cap a on hem d’anar” Enllaç: pdf de l’entrevista publicada a Justícia Global. La revista Justícia Global és el nou dossier monogràfic de CRÍTIC i de La Fede.cat, dedicat a analitzar les relacions, els conflictes i les desigualtats entre el Nord i el...

Seguir. llegint

El Llegat Jaume Botey (entrevista a Pilar Massana)

Posted by on 15:16 in Actualitat, Llegat Jaume Botey | 0 comments

El Llegat Jaume Botey (entrevista a Pilar Massana)

La Maria Pilar Massana va arribar l’any 1973 a Can Serra (L’Hospitalet) com a treballadora social, on es va trobar «una parròquia incardinada a la vida del barri, un espai de creació de vida comunitària i una manera de viure la fe sent família». Allí va entrar en contacte amb escolapis com l’Andreu Trilla i el Jaume Salas, encara amics, i el Jaume Botey que, l’any 1982, es convertiria en el seu company de vida. Van ser anys de feina i de creixement personal però també d’amistat i viatges, de lluites i somnis com-partits amb en Jaume i molts companys i companyes que van anar arribant. «La vida es va donant. Una escull si tira endavant o fa un pas enrere», explica ella per resumir aquest ser, estar i fer compromès que defineix la vida de tots dos. El 15 de febrer de 2018 el Jaume ens deixava. Per continuar amb aquesta feina encetada a Can Serra i tants altres punts, la de transformar el món en un lloc més just i humà, neix el Llegat Jaume Botey i Vallès. En aquesta entrevista, a mans d’Àngels Doñate i Carme Guardia, explica el projecte del Llegat Jaume...

Seguir. llegint

Butlletí de l’Hospital de Campanya de Santa Anna

Posted by on 19:56 in Actualitat, Església, Santa Anna | 0 comments

Butlletí de l’Hospital de Campanya de Santa Anna

Feu clic aquí per llegir el darrer butlletí de l’Hospital de Campanya de Santa Anna.

Seguir. llegint

Carta pública al Gobierno de España sobre la ley del ingreso mínimo vital

Posted by on 19:41 in Actualitat, Coronavirus, País | 0 comments

Carta pública al Gobierno de España sobre la ley del ingreso mínimo vital

Des de Cristianisme al segle XXI ens adherim a la carta pública que més d’un centenar de personalitats i associacions de l’estat han adreçat al govern central en relació a l’ingrés mínim vital. Podeu descarregar-ne el pdf fent clic aquí. La aprobación por el gobierno de España del Real Decreto-ley 20/2020, de 29 de mayo 2020, que establecía la ley del Ingreso Mínimo Vital y los primeros pasos en su implementación, infundieron esperanzas y levantaron expectativas entre las personas y familias vulnerables. Según las informaciones publicadas en la web de la Moncloa el Ingreso Mínimo Vital podría ser solicitado por 850.000 hogares y beneficiaría a 2,3 millones de personas en situación de vulnerabilidad. El presupuesto anual de esta prestación ascendería a 3.000 millones de euros anuales. En 2019, el porcentaje de la población en España en riesgo de pobreza, según la tasa AROPE, alcanzaba el 25,3%. El porcentaje en situación de privación material severa era del 4,7%, más de 2,2 millones de personas. Los efectos económicos y sociales de la Pandemia del Covid-19 han empujado a la pobreza y exclusión social a nuevos sectores de la sociedad. La ley del Ingreso Mínimo Vital podía reducir el impacto de la pobreza, mientras se preparaban las medidas para relanzar el trabajo digno y avanzar hacia el pleno empleo. Sin embargo, tras los inicios prometedores de la Ley del Ingreso Mínimo Vital (IMV), el desarrollo y gestión de su implementación hasta la fecha han provocado una gran decepción y frustración entre las personas vulnerables que han solicitado dicha prestación. Los datos publicados el 16 de diciembre por Seguridad Social son muy preocupantes: De 1.136.173 expedientes válidos de solicitud de la prestación del IMV, solo se habían aprobado 159.482 y denegados 466.973, estando el resto pendientes de subsanación y análisis. Es decir, solo 159.482 hogares donde viven 462.508 personas les ha sido reconocido el IMV. A esta cantidad hay que descontar los 74.119 hogares que percibían prestaciones por hijo a cargo sin discapacidad o con discapacidad menor del 33 y que el mes de junio recibieron la prestación de manera automática sin necesidad de presentar solicitud. En el caso de alguna provincia, como es el caso de Barcelona, las 1.596 solicitudes de IMV aprobadas solo representan el 1,9 % del conjunto de solicitudes presentadas a partir del 15 de junio 2020. Ante la triste e indignante realidad de la implementación del IMV, tras un primer análisis de la propia ley, y su contraste con la experiencia en la implementación de otras prestaciones como es el caso de la ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía, las personas y entidades firmantes de esta carta al gobierno proponemos como primeras medidas para mejorar la gestión de la implementación y el contenido de la ley del IMV: 1.- Con carácter de urgencia dotar del personal necesario para una tramitación rápida y efectiva de las solicitudes de IMV. 2.- Resolver de forma inmediata y efectiva la intercomunicación entre las distintas administraciones públicas, central, autonómica y local, para la resolución de las solicitudes y la articulación del IMV con las prestaciones similares que existen en las comunidades autónomas. 3.- Modificar el apartado 2 del artº 18 “Cómputo de los ingresos y patrimonio” de la ley del IMV, reduciendo el periodo de cómputo de los ingresos obtenidos por el...

Seguir. llegint