Actualitat

 

Butlletí de l’Hospital de Campanya de Santa Anna

Posted by on 19:56 in Actualitat, Església | 0 comments

Butlletí de l’Hospital de Campanya de Santa Anna

Feu clic aquí per llegir el darrer butlletí de l’Hospital de Campanya de Santa Anna.

Seguir. llegint

Carta pública al Gobierno de España sobre la ley del ingreso mínimo vital

Posted by on 19:41 in Actualitat, Coronavirus, País | 0 comments

Carta pública al Gobierno de España sobre la ley del ingreso mínimo vital

Des de Cristianisme al segle XXI ens adherim a la carta pública que més d’un centenar de personalitats i associacions de l’estat han adreçat al govern central en relació a l’ingrés mínim vital. Podeu descarregar-ne el pdf fent clic aquí. La aprobación por el gobierno de España del Real Decreto-ley 20/2020, de 29 de mayo 2020, que establecía la ley del Ingreso Mínimo Vital y los primeros pasos en su implementación, infundieron esperanzas y levantaron expectativas entre las personas y familias vulnerables. Según las informaciones publicadas en la web de la Moncloa el Ingreso Mínimo Vital podría ser solicitado por 850.000 hogares y beneficiaría a 2,3 millones de personas en situación de vulnerabilidad. El presupuesto anual de esta prestación ascendería a 3.000 millones de euros anuales. En 2019, el porcentaje de la población en España en riesgo de pobreza, según la tasa AROPE, alcanzaba el 25,3%. El porcentaje en situación de privación material severa era del 4,7%, más de 2,2 millones de personas. Los efectos económicos y sociales de la Pandemia del Covid-19 han empujado a la pobreza y exclusión social a nuevos sectores de la sociedad. La ley del Ingreso Mínimo Vital podía reducir el impacto de la pobreza, mientras se preparaban las medidas para relanzar el trabajo digno y avanzar hacia el pleno empleo. Sin embargo, tras los inicios prometedores de la Ley del Ingreso Mínimo Vital (IMV), el desarrollo y gestión de su implementación hasta la fecha han provocado una gran decepción y frustración entre las personas vulnerables que han solicitado dicha prestación. Los datos publicados el 16 de diciembre por Seguridad Social son muy preocupantes: De 1.136.173 expedientes válidos de solicitud de la prestación del IMV, solo se habían aprobado 159.482 y denegados 466.973, estando el resto pendientes de subsanación y análisis. Es decir, solo 159.482 hogares donde viven 462.508 personas les ha sido reconocido el IMV. A esta cantidad hay que descontar los 74.119 hogares que percibían prestaciones por hijo a cargo sin discapacidad o con discapacidad menor del 33 y que el mes de junio recibieron la prestación de manera automática sin necesidad de presentar solicitud. En el caso de alguna provincia, como es el caso de Barcelona, las 1.596 solicitudes de IMV aprobadas solo representan el 1,9 % del conjunto de solicitudes presentadas a partir del 15 de junio 2020. Ante la triste e indignante realidad de la implementación del IMV, tras un primer análisis de la propia ley, y su contraste con la experiencia en la implementación de otras prestaciones como es el caso de la ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía, las personas y entidades firmantes de esta carta al gobierno proponemos como primeras medidas para mejorar la gestión de la implementación y el contenido de la ley del IMV: 1.- Con carácter de urgencia dotar del personal necesario para una tramitación rápida y efectiva de las solicitudes de IMV. 2.- Resolver de forma inmediata y efectiva la intercomunicación entre las distintas administraciones públicas, central, autonómica y local, para la resolución de las solicitudes y la articulación del IMV con las prestaciones similares que existen en las comunidades autónomas. 3.- Modificar el apartado 2 del artº 18 “Cómputo de los ingresos y patrimonio” de la ley del IMV, reduciendo el periodo de cómputo de los ingresos obtenidos por el...

Seguir. llegint

“Apòstrof”, de Lluís Busquets, poema guanyador dels Jocs Florals de Tardor

Posted by on 17:16 in Actualitat, País | 0 comments

“Apòstrof”, de Lluís Busquets, poema guanyador dels Jocs Florals de Tardor

El membre de l’Associació Lluís Busquets va ser guardonat als Jocs Florals de Tardor del 2020 amb la Viola, premi de l’Ajuntament de Barcelona, pel seu poema “Apòstrof”, que podeu llegir a continuació:   Sovint no us veig enlloc, Senyor, ni sé on trobar-vos; aleshores m’enutja, aquest sonor silenci, perquè sé que no és vostre, sinó que surt de mi; de vegades, en canvi, us sento tan proper, en el mar, en el vent o en la verdor dels arbres que és com si m’escoltéssiu els balbuceigs que us faig. Sé que em cal esperar que un jorn vulgueu obrir la porta de la Mort, la vostra gran Serventa, que us fa de missatgera. Voldria que arribés sense fer escarafalls, benèvol i clement, 10 com l’amiga esperada de tota la família. De fet, la desconec, perquè no soc prou pur, vist que tot jo soc ganga i deixalla baldera a la vostra presència, malgrat aquella espurna d’esperit que tragino, com una gota d’aigua del mar de l’Esperit, que sou, Força increada. A voltes la interpel·lo i, molt baixet, a cau d’orella —sense ni un bri d’orgull de part meva—, l’aviso que es prepari a perdre la batalla com succeí amb Jesús: 20 «Tots els humans en Ell et derrotem!». (Ella abaixa l’esguard i posa mala cara.) D’altres vegades, hi parlo amical i li demano que ens sigui benigna (i llavors penso en tota la família i el buit que ens deixarem). No em sé imaginar encara la Vida eterna i nova que em tocarà encetar: ni em fondré amb l’univers ni em dissoldré en el Tot; sé sols que romandré —no sé on, com ni quan— amb el cos transformat, essent el que jo he estat, 30 i que podré abraçar els éssers més volguts i recrear-hi allí llaços d’eternitat. No estic, encara, a punt per un traspàs tan ple i, quan parlo amb la Mort, li confio un desig: que en els meus temps darrers em purifiqui al foc d’adherències mundanes fins a esdevenir llum i pugui convertir l’espurna que m’amara en flama d’Esperit que m’abrusi sens foc. Vos m’accepteu la trampa (que ha d’implicar més temps) i ella somriu airada. Aleshores li faig 40 un programa de coses i una llista de llibres, que tinc pendents encara abans del meu final. «Quan ho hagi acabat tot, trobaràs sal i pa al rebedor de casa, que tindrà el llum encès i la porta badada», li dic. (I Vós, Déu meu. m’encobriu la jugada.) I encara li demano —ja ens hem tractat un xic i ens tenim confiança— que a l’hora del traspàs em vingui a trobar al llit, amb reverent silenci, voltat dels qui m’estimen i amb el seny del tot lúcid… per connectar-me amb Vos. Lluís Busquets i Grabulosa, desembre...

Seguir. llegint

Butlletí de l’Hospital de Santa Anna

Posted by on 19:48 in Actualitat, Església | 0 comments

Butlletí de l’Hospital de Santa Anna

Feu clic aquí per llegir el darrer butlletí de l’Hospital de Campanya de Santa Anna.

Seguir. llegint

Butlletí de l’Hospital de santa Anna

Posted by on 22:39 in Actualitat, Llegat Jaume Botey | 0 comments

Butlletí de l’Hospital de santa Anna

Feu clic aquí per llegir el darrer butlletí de l’Hospital de Campanya de Santa Anna.

Seguir. llegint

Projecte ‘Luz para todos’

Posted by on 22:58 in Actualitat, Llegat Jaume Botey | 0 comments

Projecte ‘Luz para todos’

‘Luz para todos’ és un projecte de sobirania energètica de la comunitat de San Pable, Tacaná, (Dpt. San Marcos), a Guatemala. Consisteix en la construcció d’una micro-central hidroelèctrica, i està finançat a tres bandes: primer, el municipi de Tacaná; després, la Comunitat de San Pablo; i finalment, un préstec a 10 anys de 250.000€ de la cooperativa Coop57, que varen avalar moltes persones amigues de Jaume Botey i que gestiona l’Olivera junt amb la contrapart de Guatemala. Des de Gautemala van arribant notícies dels progressos, com el que es veu al vídeo. Per a més informació, visiteu la pàgina...

Seguir. llegint

Semper reformanda…

Posted by on 13:00 in Actualitat, Destacat, Editorials, Església | 1 comment

Semper reformanda…

El proper 31 d’octubre les esglésies protestants celebraran el Dia de la Reforma, una commemoració que no pretén en absolut ser la festivitat d’un cisma, sinó el profund convenciment que la Paraula de Déu arriba sempre i en tot moment per transformar la vida dels éssers humans. Més enllà de les cinc soles, pilars on s’han anat construint les esglésies de la reforma, si hi ha un lema fonamental en el protestantisme, seria aquell de Ecclesia semper reformanda est; el lema, popularitzat per Karl Barth, ha servit moltes vegades per a justificar la diversitat del món protestant, que ja va néixer amb quatre caps diferents, cinc si hi afegim l’església anglicana i molts més si tenim presents reformes anteriors, com la de l’església valdense, i que, amb la corredoria del temps, s’ha anat diversificant en un entroncat de branques que, per a qui el mira des de fora, sembla complicat d’entendre. Aquest esperit del semper reformanda ha mogut durant segles avivaments eclesials, que volien inspirar de nou les comunitats que, amb el pas del temps, s’anaven anquilosant i convertint l’evangeli en rutina institucionalitzada; però crec que el lema té una profunditat més gran i important que la mera renovació externa, de formes o interessos, una profunditat que ha d’esdevenir repte per a totes i tots els seguidors del Crist que formen comunitat, perquè dir i viure el semper reformanda és, en realitat, teologia de l’encarnació, del Déu que es vol fer present en la realitat concreta de cada ésser humà, per portar a ella la gràcia de la seva Paraula. El repte de l’església del Crist, avui com ahir, no és sobreviure, sinó ser útil en el context en què li ha tocat viure; reformar-se no és canviar formes, sinó aprendre a arribar a les persones que comparteixen el nostre present, parlar al cor d’una societat amb el seu llenguatge i preocupar-se amb ella pels seus neguits; semper reformanda esdevé l’esperit de buscar en tot moment i en tot context una expressió de salvació que pugui ser compresa i abraçada per la humanitat concreta que la rep i, en aquest esperit de recerca, és on la comunitat cristiana ha d’esforçar-se a escoltar i a dialogar amb el món on viu, fent de l’encarnació de la Paraula una realitat en tots els temps. Deia Karl Barth, en el seu llibre Esbossos de dogmàtica: “Ningú és únicament cristià; tots som, a més, un tros de món. I això pertoca necessàriament a posicionaments mundans, traduïts de la nostra responsabilitat en aquest àmbit. Per tant, la confessió de fe requereix ser efectuada amb aplicació a la vida que tots vivim, als problemes de la nostra existència real en les qüestions teòriques i pràctiques del nostre dia a dia”, en aquesta teologia de l’encarnació de la confessió ha d’esdevenir el semper reformanda, com a referent espiritual, perquè no som cos de Crist alienat del nostre present concret, sinó manifestació de la salvació que en tot temps es presenta i que busca en qualsevol context totes les persones. En aquest esperit de ser per als altres, celebrarem, el proper 31 d’octubre, el Dia de la Reforma, recordant que la Paraula de Déu, dita en Jesús, vol ser rellevant i vital també per al nostre món, que ara mateix està vivint temps de preocupació i d’incertesa...

Seguir. llegint

Butlletí de l’Hospital de Santa Anna

Posted by on 22:29 in Actualitat, Llegat Jaume Botey | 0 comments

Butlletí de l’Hospital de Santa Anna

Feu clic aquí per llegir el darrer butlletí de l’Hospital de Campanya de Santa Anna.

Seguir. llegint

Cèsar i Déu – homilia de Ramon M. Nogués el dia 19-X-20

Posted by on 12:26 in Actualitat, País | 0 comments

Cèsar i Déu – homilia de Ramon M. Nogués el dia 19-X-20

Hem començat les lectures escoltant-ne una d’Isaïes en la que el Profeta elogia la figura de l’emperador Cir II de Pèrsia que acabà amb l’exili hebreu a Babilònia i el presenta com ungit de Déu. Isaïes es fa ressò de la idea que el poder polític ve de Déu, idea comuna en les societats antigues. L’elogi de Cir coincideix amb el caràcter lliberal i tolerant d’aquest emperador i el fet que afavorís els jueus, permetent el retorn a  Jerusalem l’any 538aC i la construcció del segon Temple. L’Evangeli ens presenta el conegut incident de la pregunta capciosa feta a Jesús sobre la licitud de pagar els impostos a l’ocupant romà. Jesús contesta amb una frase que s’ha convertit en una dita universal : “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar  i a  Déu el que és de Déu”. La lectura d’aquesta frase és diversa. Molts creuen que és com un “gag” de Jesús, que fuig d’estudi. Altres creuen que aquí es podria fonamentar l‘atribució de drets civils i eclesiàstics repartits. En els dos casos es presenta el controvertit i important tema de les relacions entre poders polítics i religiosos i les seves interseccions. Jesús no entrà en el problema polític directament, tot i que la situació de Judea en el seu temps era prou delicada i donava per entrar-hi amb força. Un país ocupat, amb grups independentistes (els zelotes), d’entre els quals alguns formaven part del seguici de Jesús (l’Evangeli presenta a alguns seguidors de Jesús armats i disposats a atacar amb l’espasa, Lc 22,49). El Nou Testament es fa ressò de l’opinió que el poder ve de Déu. El mateix Evangeli posa en boca de Jesús aquest plantejament quan presenta a Jesús advertint a Pilat en el seu dramàtic judici que el poder que ostenta ve de Déu (Jn 19,11). Sant Pau per la seva banda diu expressament que el poder civil ve de Déu (Rom. 13,1-7 ) i Sant Pere insisteix en aquest plantejament (1 Pe 2,13-17). Aquesta idea ha planat sobre la història del cristianisme fins fa poc, especialment entre els poderosos i els dictadors, però avui no te cap crèdit;  s’atribueix simplement a una deformació cultural. Avui nosaltres no creiem que el poder polític vingui de Déu sinó del poble. Jesús no entrà directament en el tema polític, però va engegar un moviment que es caracteritzà pel rebuig als poderosos  i els tirans que mantenen  sota els seu poder els seus súbdits  (Mt 20,25). El cant típic del Magnificat celebra que Déu treu dels seus trons els poderosos i exalça els humils (Lc 1,52) i repetidament elogia els pobres i senzills.  Jesús mateix, que insultà els poderosos opressors d’Israel (digué que Herodes era una guineu, Lc 13,31-32), fou víctima dels poderosos pels seus desafiaments a les autoritats, tema que acabà amb el seu assassinat legal.  El seu moviment doncs, encara que no era específicament polític, tenia conseqüències polítiques molt concretes. Per tant, des de l’òptica de Jesús, les solucions polítiques són dessacralitzades (la política és un tema secular i no religiós, és un tema del Cèsar i no de Déu); ara bé, les actituds que es dedueixen dels seguiment de Jesús, per raons religioses, apunten cap a plantejaments igualitaris i particularment alliberadors d’aquells que són víctimes d’imposicions dels poderosos. Ii això, políticament,t és molt...

Seguir. llegint