Actualitat

 

El Repte de la propera Assemblea del Consell Mundial d’Esglésies

Posted by on 23:45 in Actualitat, Destacat, Editorials, Església | 0 comments

El Repte de la propera Assemblea del Consell Mundial d’Esglésies

Aquest estiu, entre finals d’agost i principis de setembre, se celebrarà a Karlsruhe (Alemanya) la 11a Assemblea del Consell Mundial d’Esglésies, on es reuniran més de 4000 cristians i cristianes d’arreu del món de diferents confessions cristianes. Serà aquest un gran esdeveniment, ja que la trobada es convoca cada vuit anys i han succeït i estan succeint moltes coses al món que, com esglésies, hem de saber mirar, veure i discernir i pot ser aquest un moment especial i transcendent per a un nou rumb del cristianisme. El lema d’aquesta assemblea serà “L’amor de Crist porta el món a la reconciliació i a la unitat”, una consigna que ressonarà entre el terrible bramul dels enfrontaments bèl·lics a Ucraïna. I és que, si quan va organitzar-se la trobada es tenia al cap, sobretot, la vivència de la pandèmia de la Covid-19, ara el repte per als cristians i cristianes, les esglésies i l’ecumenisme passa també per una guerra que ha dividit i enfrontat la cristiandat a l’est d’Europa; les missives entre l’actual secretari general, en funcions, del CMI, Rev. Prof. Dr. Ioan Sauca, i el patriarca Kirill de Moscou i tota Rússia (que es poden consultar a la pàgina web del CMI, https://cutt.ly/2JFClb6), són exemple dels reptes que l’enfrontament entre els dos països pot portar a la propera Assemblea. No és aquest un tema fàcil perquè, més enllà dels posicionaments personals que crec que totes i tots tenim, la crida no és a la criminalització d’una de les parts, sinó a la reconciliació i a la unitat, que el lema de l’Assemblea recorda, en l’amor de Crist. I és fàcil proclamar-ho quan tot va bé, quan no hi ha divisió interna; era fàcil d’escollir aquest lema quan “l’enemic” era la pandèmia i la crida a la solidaritat esdevenia solament un posicionament per a la vacunació mundial, però ara tot s’ha capgirat; el lema és el mateix, però la crida és per a nosaltres, com esglésies germanes i confessions amigues, per trobar en l’amor la unitat enmig de la guerra i això no serà fàcil ni senzill. I malgrat creure que la pau és el que totes i tots volem, cadascú la veu des del seu cantó de la frontera i potser la pau que desitgen uns no serà la que desitgin les altres. De vegades la vida té aquestes ironies, perquè no hi ha compromís si parlem d’amor quan tot va bé; no t’enganxes els dits quan la unitat no l’ha trencat una guerra o quan la guerra passa tan lluny de casa teva que tampoc t’afecta tant, però el lema escollit ahir ens crida avui, ens demana ser agents de pau enmig de la realitat del conflicte i el repte no és fútil, perquè del resultat de l’Assemblea expressarà el nostre testimoni com a fills i filles de Déu. Com podem condemnar el conflicte sense criminalitzar les persones? Com podrem fer justícia i mantenir la unitat? En una conferència de preparació de l’Assemblea el professor Pavlo Smytsnyuk, de l’Institut d’Estudis Ecumènics de Lviv (Ucraïna), especialitzat en diàleg ecumènic i interreligiós, explicava el repte davant el qual estava la cristiandat a l’est d’Europa, explicava que un dia la guerra acabarà, perquè totes les guerres acaben, però que la tasca de reconciliació no serà fàcil. Destacava el professor la necessitat de...

Seguir. llegint

Setmana Laudato si’ 2022, convocada pel Papa Francesc

Posted by on 9:31 in Activitats, Actualitat, Recomanem | 0 comments

Setmana Laudato si’ 2022, convocada pel Papa Francesc

Amb el lema Escoltar i caminar junts, 7 anys després de la publicació de l’encíclica Laudato si’ del Papa Francesc,  durant la setmana del 22 al 29 de maig, els 1.300 milions de catòlics d’arreu del món, celebrem  els progressos que ja s’estan aconseguint en el camí de la conversió ecològica integral i ens volem comprometre a caminar plegats per  intensificar els nostres esforços en la cura de la casa comuna. Dilluns 23 de maig se celebra un acte de manera presencial i online alhora: a la Sala de Cristianisme i Justícia (Carrer Roger de Llúria, 13) i a través de www.cristianismeijusticia.net/directe. Per a més informació: full informatiu i pàgina...

Seguir. llegint

El Papa Francesc prega per a que s’acabi la guerra

Posted by on 1:10 in Actualitat, Destacat | 0 comments

El Papa Francesc prega per a que s’acabi la guerra

La nit del 24 de febrer de 2022 va començat una nova guerra a Europa. Aquest mateix dia, el Secretari d’Estat del Vaticà Pietro Parolín  va dir que el Papa va sentir un “gran dolor”, “angoixa i preocupació” i va demanar a totes les parts implicades que “s’abstinguessin de qualsevol acció que pugues causar encara més sofriments a les poblacions”, “desestabilitzes la convivència pacífica” i “desacredites el dret internacional” i encara abrigava esperances en una negociació entre les parts. El cardenal Omella aquest mateix dia condemnava la invasió. I la Conferència Episcopal Espanyola va mostrar la seva proximitat i solidaritat amb el poble d’Ucraïna, i van pregar per a que s’arribés aviat a uns acord de pau. També el president del Consell de Conferencies Episcopals Europees (CCEE), monsenyor Gintaras Grusas, va indicar que “les Esglésies d’Europa condemnen enèrgicament el que ha ocorregut a Ucraïna”. El Papa fa mesos que realitza declaracions en contra d’una nova guerra a Ucraïna, “seria una bogeria” i esperava que les tensions internacionals al voltant d’aquest país es poguessin superar a través del diàleg multilateral.  Abans de l’inici de la guerra, el 23 de gener, el Papa manifestava la seva preocupació i el bisbe de Roma va fer una crida a totes “les persones de bona voluntat” per a que preguin a Déu, i perquè “tota acció e iniciativa política estigui al servei de la fraternitat humana, és que als interessos d’algunes parts”. De la mateixa manera, ha expressat que “qui persegueix els seus interessos en detriment del dany dels altres menysprea la seva pròpia vocació humana”. el 26 de gener va donar les gràcies a tots el que varen resar per la pau a Ucraïna i va demanar de imploréssim a Déu pel diàleg. Al 18 de febrer el Papa Francesc mostrava la seva preocupació per aquesta possibilitat i ens deia “La humanitat, que s’enorgulleix dels seus avenços en la ciència, en el pensament, en tantes coses boniques, va cap enrere quan es tracta de teixir la pau. Es campiona en fer la guerra. ¡Es una vergonya per tots!… “Sembla que el major premi per la pau deu ser atorgat a les guerres: ¡una contradicció! Estem apagats a les guerres, i això és tràgic! El 27 de febrer durant el prec de l’Àngelus del diumenge el Papa va expressat en seu profund dolor per la guerra i va fer una crida a la pau: “No parteix del poble, no mira la vida concreta de les persones, sinó que anteposa a tot, els interessos partidistes i el poder. Es confia a la lògica diabòlica y perversa de les armes, que es  la mes allunyada de la voluntat de Déu. I s’allunya de la gent comú, que vol la pau; i que en tots els conflictes –la gent comuna– és la veritable víctima, que paga en la seva pròpia pell les bogeries de la guerra”. El 12 de març a la seva compta de twitter el papa ens deia:” ¡Mai la guerra! Pensin sobretot en els nens, a qui se’ls treu l’esperança d’una vida digna: nens morts, ferits, orfes; nens que tenen com a joguines residus bèl·lics. ¡En nom de Déu, parin-se! A l’endemà el Papa ha enviat a dos cardenals a Hongria i Polònia a atendre els refugiats. Cada setmana, cada diumenge després de l’Àngelus ...

Seguir. llegint

Ucraïna: reflexions d’una pacifista

Posted by on 1:03 in Actualitat, Posicionaments i adhesions | 0 comments

Ucraïna: reflexions d’una pacifista

En el Centre Delàs portem anys fent informes i avisant de com es preparen les guerres, de com es financen i s’armen; alertem dels punts calents en el planeta. Però quan esclata la guerra, el periodisme d’emocions solament fomenta el suport incondicional a la guerra, no propicia la reflexió, l’abordatge de la complexitat o la reflexió sobre que cal canviar per no acabar cada pocs anys en el mateix punt. Amb la guerra de la ex iugoslava ens va passar el mateix, el dolor i sofriment que veiem en la vida de les persones conduïa a la població europea a donar suport als bombardejos a Sèrbia, a acabar amb la vida de Milosevic, a acabar amb la guerra, sense fer un balanç del que suposava per la vida de les persones que sofririen els nostres bombardejos. En aquells dies els que argumentàvem que matar per acabar amb la mort no era una solució, els que al·ludíem que les paus conquerides no son mai pau, ens titllaven d’il·lusos, d’anar de bonistes, d’anar amb un lliri a la mà … Si recordàvem les lluites no violentes que havien conduit a canvis de governs o enderrocat règims polítics, ens recordaven que parlar de noviolència activa no tocava, ens deien “ara no toca”, com també ara ens ho han dit. Després de diverses guerres, Iraq, Afganistan, Líbia, Sira o Iemen, ens segueixen dient “ara no toca”. La qüestió és, i quan toca? Quan parlarem d’assentar unes bases diferent per no acabar dirimint els conflictes d’interessos per la força? Quan toca parlar de construir la pau, quan ja no escolta ningú? Crec que és important que els periodistes repensin com han d’abordar la guerra, com ha de ser el periodisme de guerra. Tots sabem que a la guerra el primer que es perd és la veritat. Estem davant d’un escenari de periodisme on cada bàndol utilitza les comunicacions a favor seu, utilitzen el llenguatge que els sigui favorable, Putin ha prohibit fer servir les paraules guerra, invasió i destrucció, el bàndol rus quan parla de la guerra d’Ucraïna maximitza els seus resultats i minimitza les baixes o errors. Putin mostra imatges netes de la guerra, només es veuen soldats en formació, tancs…, no mostra atacs, no mostra destrucció a edificis, hospitals o escoles, no mostra ferits o morts, no mostra població angoixada. Putin mostra mapes d’avenç militar, mostra els seus èxits. Ucraïna fa el mateix, però a l’inrevés: mostra destrucció, atacs a infraestructures que fan malbé la vida, mostra la desesperació de les persones, mostra les llargues cues de refugiats i el malson pel que estan passant, mostra els ferits, els morts, els danys a les cases; mostra la seva resistència a l’exèrcit rus, un exèrcit que no pot amb ells. I nosaltres veiem la guerra, veiem els patiments de la gent, empatitzem amb ells i deixem que les emocions guiïn les nostres decisions. Quan les emocions pesen més que la raó donem suport a tot allò que el govern proposi, sigui involucrar-se en la guerra, vendre armes o gastar més diners. Aquests dies veiem a molta població amb reaccions primàries demanant que entrem en guerra, com si la guerra fos una pel·lícula, o demanant fermesa als governs. ¡Que li parin els peus al Putin!. També veiem població que criminalitza a qualsevol persona pel...

Seguir. llegint

Manifest de la reconciliació (fragment de “Can Serra – 50 anys”, de Jaume Botey)

Posted by on 17:58 in Actualitat, Llegat Jaume Botey, Posicionaments i adhesions | 1 comment

Manifest de la reconciliació (fragment de “Can Serra – 50 anys”, de Jaume Botey)

MANIFEST DE LA CASA DE RECONCILIACIÓ  MANIFEST DE LA RECONCILIACIÓ AMB MOTIU DEL FINAL DE LES OBRES 24 DE JUNY DE 1975 Alimentats per l’esperança d’una terra millor —que una minoria ens ha negat—, solidaris amb els que pateixen i lluiten per la pau i la justícia, des d’aquesta Casa construïda amb les mans i l’ànim d’obrers, volem manifestar obertament que la  Reconciliació consisteix en el ple reconeixement dels nostres drets i, per això, proclamem: PRIMER Que mentre hi hagi diferències i privilegis entre els homes, classes socials, mentre continuï existint l’explotació de l’home sobre l’home, no pot haver-hi Reconciliació. No hi pot haver Reconciliació: mentre no hi hagi una autèntica representativitat obrera en uns sindicats construïts en llibertat, democràtics i autònoms, sindicats de classe, mentre se’ns privi, dia a dia, del mitjà més elemental de defensa que amb dolor i glòria va elaborar la classe treballadora: el dret de vaga, mentre sigui possible l’acomiadament lliure, legalitzat per l’article Per aquest article, molts obrers han perdut el seu lloc de treball i queden abocats a la incertesa, mentre l’estructuració de l’economia segueixi provocant la situació d’atur, considerant els treballadors com a rendibles en els moments de creixement, però sent els primers a patir l’escassetat en els moments de crisi, mentre els barris per a treballadors siguin piles de blocs, la seva construcció es regeixi per l’especulació del sòl per enriquiment d’uns pocs i no tinguin els serveis necessaris, mentre la cultura sigui patrimoni d’uns pocs, mentre sigui necessari emigrar de la pròpia terra per subsistir o no siguin respectats els drets de totes les Regions i Cultures. Creiem que la Reconciliació passa per l’alliberament col·lectiu de les classes populars i per la necessitat de posar-nos en camí per aconseguir-lo. Per la supressió de les classes socials en vista a una societat més justa, d’igualtat, fraternitat i respecte. SEGON Malgrat les promeses d’obertura, subsisteix intacta la situació de fons. La Reconciliació́ rau a aconseguir el que per dret ens correspon. No hi pot haver Reconciliació: mentre una minoria decideix per tots, no puguem elegir els nostres governants i no es doni la possibilitat de participació col·lectiva i democràtica en la tasca, mentre es continuï negant els drets d’associació reunió i expressió lliure, mentre no hi hagi amnistia per a tots els delictes polítics, hi hagi la pena de mort, quedin empremtes d’una guerra que va dividir fa 40 anys els pobles, homes i germans, lluitant en diferents camps, mentre per mantenir l’ordre siguin necessàries mesures repressives i situacions espacials. mentre no es pugui expressar la veritable voluntat popular en cadascuna de les zones i regions d’Espanya, Hi haurà Reconciliació quan ens posem plegats en camí cap a una societat democràtica, en la qual tots puguem participar, sense vencedors ni vençuts. TERCER Solidaris amb tots els homes de bona voluntat que han lluitat pels humils de la terra, acollim el missatge de Crist: “Feliços els pobres, els que tenen fam i set de justícia, els que treballen per la pau”. Per a molts de la mateixa classe obrera, la persona de Crist dóna un nou sentit a la lluita i la seva vida. No hi pot haver Reconciliació: mentre l’Església estigui allunyada del poble, mentre els que formem l’Església no reconeguem la nostra part de culpa en les divisions i abusos que ha...

Seguir. llegint

Butlletí informatiu de Santa Anna (178)

Posted by on 19:23 in Actualitat, Església | 0 comments

Butlletí informatiu de Santa Anna (178)

Enllaç: darrer butlletí informatiu de la Parròquia de Santa Anna 

Seguir. llegint

Carta pública al Parlament de Catalunya – Renda Garantida Ciutadana

Posted by on 19:16 in Actualitat, Posicionaments i adhesions | 0 comments

Carta pública al Parlament de Catalunya – Renda Garantida Ciutadana

Carta de la Comissió Promotora de la Renda Garantida Ciutadana (enllaç: arxiu pdf) La població en situació d’exclusió social a Catalunya el 2021 s’ha incrementat de manera alarmant fins a assolir el 29,1%, i la que està en exclusió severa el 13,6%, segons el recent informe de FOESSA. Les dades publicades per IDESCAT sobre la població en risc de pobresa i privació material severa el 2020 ja indicaven un notable increment respecte de les dades del 2019. És alarmant i motiu per a una urgent reflexió i adopció de mesures reparadores que sigui Catalunya al costat de les Canàries, segons aquest informe, les comunitats autònomes que lideren l’exclusió social, en particular la de caràcter severa, a l’estat espanyol. Aquest drama social s’agreuja amb una inflació del 6,5% el 2021 i les previsions d’un augment notable del cost de la vida el 2022. La recuperació del poder adquisitiu de salaris, pensions i prestacions socials és una demanda social urgent. L’agreujament de la pobresa a Catalunya demostra que les polítiques aplicades pel Govern de la Generalitat per avançar en la cohesió social i corregir-ne la desigualtat han estat ineficaces i insuficients. O simplement, no han estat una prioritat. En efecte, l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) que serveix per regular l’accés i les quanties econòmiques de diverses prestacions socials, entre les quals la Renda Garantida de Ciutadania, està congelat des del gener del 2010 fins a l’actualitat. L’IPC a Catalunya durant aquest període és el 22,7% (vegeu càlcul INE), fet que significa una devaluació del poder adquisitiu de les prestacions en aquest percentatge. La no aplicació de la moció aprovada pel Parlament el 6 de febrer del 2020 que establia l’actualització de l’IRSC en el percentatge de l’IPC durant el temps que ha estat congelat, i la no implementació de la disposició addicional 17 dels pressupostos de la Generalitat de 2020 que necessitava l’increment de l’IRSC amb la quantia de l’augment de l’IPREM (5% als pressupostos generals de l’estat aprovats a finals de 2020), són motiu suficient per exigir rendició de comptes al govern de la Generalitat, i obrir un debat a el Parlament per actualitzar l‟IRSC en els termes de la moció indicada. Un altre factor molt preocupant és el balanç de la implementació pel govern de la Generalitat de la Renda Garantida de Ciutadania, que ha estat objecte d’anàlisi crítica al recent informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya. Aquest dret social de la ciutadania, si s’hagués implementat sense restriccions, havia de donar cobertura, com a mínim, a la població en situació de privació material severa a Catalunya. Segons dades d’IDESCAT, el 2020 la població amb privació material severa arribava al 6,2% i afectava 474.953 persones. El Departament de Drets Socials en les darreres dades publicades de 31 desembre 2021, reconeixia que 170.798 persones eren beneficiàries de prestacions de Renda Garantida de Ciutadania i complements, la taxa de cobertura sobre les dades de privació material severa del 2020 era només del 36%. La taxa real de cobertura, si tenim en compte les dades de l’informe de Foessa per a Catalunya el 2021, és molt més baixa. D’altra banda, les iniciatives impulsades per la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania per corregir el Reglament de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania no van...

Seguir. llegint

El camí sinodal i els nomenaments episcopals

Posted by on 11:12 in Actualitat, Destacat, Església, Posicionaments i adhesions | 0 comments

El camí sinodal i els nomenaments episcopals

El camí sinodal comença escoltant el poble, segons un principi molt estimat en l’Església del primer mil·leni:”allò que afecta tots ha de ser tractat amb tots”. Papa Francesc, 17 d’octubre del 2015.  Darrerament però, el relleu del bisbe Novell a Solsona per Francesc Conesa ens sembla que mostra una manera de fer pel Vaticà que ho contradiu obertament. Els catòlics del Bisbat de Solsona no hi tenien res a dir? No han trobat a Solsona ni a tot Catalunya cap sacerdot apte, que sigui de fiar, per ser escollit per presidir la seva església diocesana? Actualment només un 40% per cent dels deu bisbats de Catalunya tenen un bisbe català. Que una major part parlin el català es positiu però de tot punt insuficient. Molts d’ells han estat formats en un tarannà aliè. Un nombre important provenen del País valencià on usen habitualment en la seva litúrgia el castellà cosa que revela la nul·la voluntat de la jerarquia per atendre el poble de Déu en valencià per així connectar millor amb el seu esperit.  Dintre de poc nomenaran un nou bisbe per a Girona i per a altres bisbats i ens temem que el Vaticà procedeixi de la mateixa manera. Després es sorprendran que Catalunya miri cada cop amb més indiferència l’Església i el fet religiós. Un menyspreu que pot ben respondre a un menyspreu anterior per part d’aquesta. Sant Lleó Magne, Papa, deixà escrit:” La imposició de bisbes no desitjats pot portar  que els homes es tornin menys religiosos del que cal. L’Església dels temps dels Apòstols, en canvi, cridava a discernir en forma comuniutàsria la voluntat de Déu  i a escollir junts les persones i la millor manera de procedir.  Qui ha d’estar al capdavant de tots, ha de ser elegit per tots” (Sant Lleó Magne, 400/461). “El poble té el poder d’elegir bisbes dignes i de recusar els indignes” (Sant Cebrià, 200/258) A l’Estat espanyol venim d’una tradició de molts anys i sota règims ben diversos de pressió per part dels polítics per posar els bisbes i d’una manera especial a Catalunya, sota el seu control i al servei dels seus interessos i amb la finalitat de desnaturalitzar el país. Davant les crisis múltiples i les creixents desigualtats que pateix avui la nostra societat trobem a faltar una veu profètica de l’Església més activa en favor dels empobrits i dels més febles, de la violència contra les dones, dels desnonaments, de l’ús de la mentida…. I també caldria que estigués atenta i fes costat als desigs i a les aspiracions legítimes dels col·lectius i de les nacions, avui discriminades. “Els pobles del món volen ser artífexs del seu propi destí. Volen avançar en pau cap a la justícia. No volen tuteles ni ingerències on el més fort subordina el més feble. Volen que la seva cultura, el seu idioma, els seus processos socials i tradicions religioses siguin respectats…. la pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en els drets dels pobles, particularment el dret a la independència.” Papa Francesc.  L’arquebisbe Desmont Tutu, recentment traspassat, afirmà: “Si ets neutral en situacions d’injustícia és que has escollit el bàndol opressor”. “Déu no és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides” Papa Francesc. 5 de juliol-2014. ...

Seguir. llegint

Mercè Izquierdo, Presidenta de Cristianisme al Segle XXI, Creu de Sant Jordi

Posted by on 20:46 in Actualitat, Destacat, País | 1 comment

Mercè Izquierdo, Presidenta de Cristianisme al Segle XXI, Creu de Sant Jordi

Enllaç: notícia a Catalunya Religió Tenim el goig i  la joia d’escampar la notícia  que el govern de la Generalitat ha concedit la Creu de Sant Jordi a la presidenta de  la nostra associació «Cristianisme al Segle XXI«, Mercè Izquierdo Aymerich, pel mèrits adquirits  en el camp de la investigació científica i en l’ensenyament. Aquest guardó li serà entregat el proper dilluns 13 de desembre.  La Mercè, llicenciada en Ciències (Química) per la Universitat de Barcelona (1963), doctora en Ciències (Química) per la Universitat Autònoma de Barcelona [UAB] (1982), va ser professora de química a secundària (1964) i a la UAB (1970) i de Didàctica de les Ciències i d’Història de la Química a la UAB des de 1987. Actualment és professora emèrita de la UAB, on ha estat catedràtica del Departament de Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals. La seva recerca s’ocupa prioritàriament de la fonamentació de l’ensenyament de les ciències (especialment de la química), a partir de la filosofia i de la història de les ciències. Es dedica especialment a l’anàlisi del llenguatge científic en els informes del treball experimental i en els llibres de...

Seguir. llegint