Editorials
“Melilla”...
No preguntes cuántos son los que murieron, tampoco cuántos han sido los heridos. “Centenares”, dicen. Cien arriba, cien abajo, ¿a quién importa? No preguntes cómo murieron. No preguntes si esas muertes fueron evitables. No preguntes por responsabilidades en ese crimen contra unos jóvenes africanos sin derechos y sin pan. No preguntes. La culpa es de los muertos. Los violentos son los muertos. Los responsables son los muertos. Las autoridades de los pueblos sólo pueden felicitarse de haber conseguido que los violentos estén muertos, que los sin derechos estén muertos,...
El Repte de la propera...
Aquest estiu, entre finals d’agost i principis de setembre, se celebrarà a Karlsruhe (Alemanya) la 11a Assemblea del Consell Mundial d’Esglésies, on es reuniran més de 4000 cristians i cristianes d’arreu del món de diferents confessions cristianes. Serà aquest un gran esdeveniment, ja que la trobada es convoca cada vuit anys i han succeït i estan succeint moltes coses al món que, com esglésies, hem de saber mirar, veure i discernir i pot ser aquest un moment especial i transcendent per a un nou rumb del cristianisme. El lema...
Assemblea, representació,...
Abans d’entrar en l’eix central d’aquest escrit situo la definició freda de diccionari del concepte missa: “Celebració de l’Eucaristia”, concepte que en la seva capacitat sintètica precisa, en principi, ens podria estalviar anar més enllà; ens permetria bandejar cap afegit ulterior car tot ja està dit. Ara pretenc referir-me a la forma rutinària i mecànica en què es viu més del que seria desitjable aquesta celebració, per una determinada part, crec, de la feligresia. Ens trobem davant d’un fet important, sobretot, no cal dir-ho, per com important també és...
Catolicisme i cristianisme
He llegit en un diari l’article que signa Eugenio García Gascón sobre el creixement de les religions. Tot i que centra gran part de les reflexions en el judaisme, conté afirmacions generals que m’han cridat l’atenció. En copio dos paràgrafs. “Les religions més puixants avui són també les més conservadores ideològicament i socialment, de manera que veiem que el mateix progrés que està acabant amb el catolicisme està impulsant altres religions” “Molts van vaticinar que el desenvolupament acabaria amb les religions i veiem que està passant al revés. Es...
Ensenyeu-nos supervivència!
Una bona alumna d’ESO feia el següent suggeriment per aconseguir que les classes fossin més interessants: ensenyeu-nos supervivència! Aquesta intervenció, feta de manera espontània i amb desig de col·laborar, ens diu molt de com impacta en els joves l’època incerta que estem vivint. És incerta perquè els avisos constants dels mitjans de comunicació sobre el canvi climàtic i els desastres que se’n derivaran en el futur coexisteixen amb unes propostes polítiques i econòmiques que no semblen tenir-los en compte; el gran públic contempla atònit els missatges apocalíptics de la...
Papa Francesc: que...
El 22 de gener de 2021 va entrar en vigor el Tractat per a la prohibició de les Armes Nuclears (TPAN). En l’audiència del dia 20 Francesc demanava “Animo fortament tots els Estats i totes les persones que treballin amb determinació per promoure les condicions necessàries per a un món sense armes nuclears, contribuint a l’avenç de la pau i la cooperació multilateral, que tan necessita avui la humanitat” . “Un crim contra l’home i la seva dignitat i contra tota possibilitat de futur.” Així és com el Papa...
Canvi religiós, canvi...
Religions i espiritualitats pertanyen, com les filosofies, les arts o les mateixes ciències a les dimensions que constitueixen els sistemes simbòlics amb què la ment humana dona resposta a la irrenunciable capacitat de transcendir els objectius més immediats de la supervivència animal, intentant trobar sentit a l’aventura del viure. De fet el fet religiós/espiritual és un dels fets culturals més significatius de la història humana i, encara avui, més de tres quartes parts de la humanitat segueixen inspirant la seva transcendència mental amb les espiritualitats o les religions. No...
No saben el que fan
Crec que podríem convenir que els camins pels quals transita la història humana en els darrers temps no albiren res de bo; i no ho dic per la pandèmia mundial que ens ha tocat viure des de fa un any i escaig. Ens hem de remuntar ben bé fins les darreres dècades del segle passat per trobar les primeres senyals on era possible descobrir que alguna cosa s’estava torçant. En bona part, mig adormits per viure en una zona del mon certament confortable, on sentíem repetir una i altre...
Missaires i/o samaritans
El drama provocat per l’impacte de la Covid-19 en la humanitat presenta molt variades conseqüències i panorames. Alguns dramàticament durs i concrets, com la malaltia i la mort o les greus conseqüències socioeconòmiques, i altres més oberts a les reflexions de llarg abast. Algunes d’aquestes reflexions afecten l’experiència cristiana i es presten a consideracions interessants. Durant els diferents confinaments, molts cristians s’han vist impedits de poder assistir als serveis religiosos, la celebració eucarística en el cas de moltes esglésies cristianes. Per a moltíssims catòlics la Missa és el centre...
Semper reformanda…
El proper 31 d’octubre les esglésies protestants celebraran el Dia de la Reforma, una commemoració que no pretén en absolut ser la festivitat d’un cisma, sinó el profund convenciment que la Paraula de Déu arriba sempre i en tot moment per transformar la vida dels éssers humans. Més enllà de les cinc soles, pilars on s’han anat construint les esglésies de la reforma, si hi ha un lema fonamental en el protestantisme, seria aquell de Ecclesia semper reformanda est; el lema, popularitzat per Karl Barth, ha servit moltes vegades...
Eixordador silenci
Parteixo d’aquesta definició tan exacta del concepte silenci: No expressió del pensament a algú en paraules o per escrit. Significativament ens trobem davant d’un concepte que es defineix per la via negativa —no acció— i que, tanmateix, en la realitat comporta i ha comportat un trasbalsament davant de fets positius —accions— d’una enorme transcendència; i, a més, en una infinitat de tipologies i circumstàncies i amb una riquíssima i sovint contradictòria gamma de resultats. Uns resultats en els quals l’acció i també la inacció han pogut suposar avenços transcendentals...
