Arcadi Oliveras i Boadella (Barcelona, 1945), casat amb Janine Künzi amb qui va tenir quatre fills, va estudiar d’adolescent als escolapis de Diputació, on va rebre una marca indeleble de Lluís M. Xirinacs El 1968, en època d’estudiant participà a la constitució clandestina del Sindicat Democràtic d’Estudiants (la «Caputxinada» de 1966) i, el 1968, l’any en què va aconseguir  la Llicenciatura en Ciències Econòmiques,  fou processat pel TOP. Acabats els estudis, començà a treballar al Centre d’Estudis de Desenvolupament Comunitari (CEDEC), des d’on treballà per al desenvolupament econòmic municipal i comarcal. Per circumstàncies personals, el 1969,  es va haver de posar al davant d’una empresa familiar, que liquidà, i es posà a treballar a l’Institut Víctor Seix de Polemologia, que arribà a dirigir.  Participà a l’Assemblea de Catalunya (1971-77), fundà l’Associació de veïns de l’Esquerra de l’Eixample (1970), milità a «Cristians pel Socialisme» (1971) i, el 1974, començà a participar  a «Pax Christi», de la qual va ser copresident conjuntament amb A. Colom i F. Roda (1974-1990). Poca gent sap que  des de l’associació s’intercedí davant de Pau VI contra les condemnes a mort de  J. Paredes Manot «Txiqui» i S. Puig Antich. El 1976 fou detingut per participar a la «Marxa per la Llibertat». El 1977 va promoure la creació Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR). L’any 1980, començà a exercir com a professor d’economia a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, de la UAB. L’any 1993 va obtenir el títol de doctor, amb una tesi sobre «La indústria militar a Espanya», guanyà una plaça com a professor titular del Departament d’Economia Aplicada i es disposà  impartir classes a la Facultat de Ciències Polítiques fins que va obtenir el títol de catedràtic. El 1981 formà part de «Justícia i Pau», entitat que presidí (2011-14), des d’on va promoure la campanya «Catalunya pel 0,7%», entre moltes altres (objecció fiscal, insubmissió, anti-OTAN, contra l’OMC, etc., entre les quals, contra la  guerra d’Iraq i a favor de les banues ètiques). Des d’allí treballà inftigablement pel desarmament i per la pau. També presidí a Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya (1999-2003). El1 984 crea la Universitat Internacional Catalana de la Pau i fou cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes.  Conferenciant arreu del territori català i a l’estranger ((París, Brussel·les, Londres, Lausana, Hamburg, Bonn, Bremen, Lisboa, i a Sud-Amèrica, a Colòmbia, Argentina, Mèxic…. ), activista dinàmic —el trobaríem al Fòrum Social Regional Llatinoamericà, a Cartagena de Indias ( 2003). als Fòrums Socials Mundials de Bombai (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), Belem (2009), Dakar (2011),  a banda del Fòrum Social de la Mediterrània, celebrat a Barcelona (2005) i del Fòrum Social Català (2008)—,  mediador de molts conflictes,  presidí la Federació Catalana d’ONG per la Pau (2001-07) i l’any 2004 va ser elegit president de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes. També l’any 2004 va ser nomenat membre del Consell de la Ciutat de Barcelona i, el 2005, va ser elegit president del recentment constituït Consell Català de Foment de la Pau El 2011 desplegà una gran activitat en motiu del moviment dels «indignats» (15M), tot impartint dotzenes de xerrades en places públiques. L’abril de 2013, juntament amb la monja benedictina Teresa Forcades, va promoure el moviment «Procés Constituent», que vinculava la independència de Catalunya amb un canvi de model polític, econòmic i social, però mai no va militar a cap partit polític i  rebutjà  encapçalar una confluència d’esquerres el 2015. Entre els seus darrers llibres,  El meu camí cap a la utopia (2009)Aturem la crisi. Les perversions d’un sistema que és possible canviar (2010), Això no funciona. Què és l’economia? (2011), Diguem prou! : indignació i respostes a un sistema malalt ! (2012), Conversa entre...