XLI Universitat Catalana d'Estiu – 2009

uce2009_cartellXLI Universitat Catalana d’estiu
19-25 / AGOST / 2009

Una Església plural per construir el cristianisme del segle XXI

Liceu Renouvier — Prada (Conflent)
18 d’agost, 2009

Aquest any, la nostra participació ha estat programada conjuntament amb Església plural, com es desprèn del cartell que reproduïm.

La nostra aportació a aquesta edició de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada del Conflent, tingué lloc el dia 18 d’agost, amb dues ponències:

uce2009_posterLa primera, a les 10 del matí, a càrrec d’Albert Sáez i Casas, President de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CMA), que feu l’exposició de la seva aportació amb el títol “Els mitjans de comunicació i el pluralisme religiós en un Estat laic”,.

La segona, a càrrec de Mossèn Francesc Romeu, periodista, amb el títol “Pluralisme religiós més enllà dels mitjans de comunicació”.  A la tarda tingué lloc el debat  entorn dels temes exposats el matí, amb una síntesi introductòria a càrrec d’Ester Busquets i Alibés, Llicenciada en filosofia, llicenciada en infermeria, membre de l’Institut Borja de Bioètica.

Cartell anunciador de l’aportació de “Cristianisme al segle XXI” 

Pàgina web d’UCE 2009

Resum de la ponència d'Albert Sáez i Casas

Resum de la ponència d’Albert Sáez i Casas sobre “Els mitjans de comunicació i el pluralisme religiós en un Estat laic”

L’exposició del Dr. Albert Sáez, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya, va girar entorn de quatre eixos:

1)  Laïcitat i laïcisme.
2)  Pluralitat i pluralisme.
3)  Paper de l’estat en relació al pluralisme i a la laïcitat.
4)  Mitjans de comunicació com servei públic i essencial.

Entre confessionalitat, laïcitat i laïcisme, afirma que procedeix la laïcitat de l’Estat, que,  enfront el laïcisme  que pretén eradicar la religió de la vida de les persones o  recloure el que és religiós a l’esfera de l’estrictament privat,  comporta garantir la separació entre l’Estat i les religions o confessions, la llibertat religiosa i de consciència, la consideració positiva de la dimensió religiosa i de les religions per les persones i la societat, i l’establiment  de cooperació amistosa entre les religions i l’Estat. Referint-se a  les arrels cristianes de Catalunya, afirma que parlar d’elles és parlar científicament i no és fer proselitisme.

La pluralitat reconeix que som diferents, i respecta les diferències. El pluralisme, en canvi, fa de la diferència un fet de separació. El pluralisme és equiparable al multiculturalisme, que ens diu que hem de viure uns al costat dels altres, però sense arribar a la convivència. Definits així un i altre, afirma que l’Estat ha de defensar la pluralitat, però no el pluralisme, que, en definitiva, promou la disgregació de la societat.

Laïcitat i el pluralisme els considera, dins l’Estat espanyol, bastant reeixits en els àmbits educatiu i sanitari, menys ben solucionats en els serveis socials, i molt mal resolts en els mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació, en tant que són un servei públic i essencial, han de garantir que tothom es pugui expressar lliurement. El fet religiós s’ha de poder expressar, i s’ha de poder expressar en totes les experiències religioses. Ningú no es pot quedar fora de l’espai públic, ni hi poden haver monopolis.

I això només és possible si els mitjans de comunicació són considerats serveis públics i essencials que ha de garantir l’estat amb la força de les institucions democràtiques.

Resum de la ponència de Francesc Romeu

Resum de la ponència de Francesc Romeu sobre “Pluralisme religiós més enllà dels mitjans de comunicació”

Planteja el ponent que per tal que les tradicions religioses formin part de la realitat mediàtica, que s’ha de perdre la por als continguts doctrinals, que cal assumir la tolerància, és a dir que tothom pugui dir el que vulgui mentre no faci mal a ningú, i que s’ha d’assumir que el pluralisme religiós no ha de ser un problema  sinò una font d’enriquiment per tothom, tenint en compte que totes les religions porten una part de veritat.

Partint d’aquests principis, proposa  sengles llistes de coses a fer i actituds a tenir els mitjans de comunicació i les tradicions religioses, deixant ben clar que tant l’una com l’altra de les esmentades llistes és enunciativa però no limitativa del que correspon a cadascú.

Així, suggereix pel que fa als mitjans:

1. Evitar el simplisme, i exigir un nivell més elevat de formació religiosa als informadors.
2. Sincretisme: evitar que tota religió es consideri igual. Cadascuna és síntesi d’elements culturals i religiosos d’origen diferent que experimenten una reinterpretació.
3. Descobrir les riqueses de les religions, més que no pas les seves misèries.
4. Cal que els mitjans es plantegin la distinció entre religió i cultura.
5. Cal vèncer els prejudicis sobre qualsevol condició religiosa, i demanar coneixement, no reconeixement, de la religió.
6. Interès periodístic del fet religiós amb criteris d’objectivitat.
7. Connectar amb els sectors més dialogants de les tradicions religioses.

I pel que respecta a les tradicions religioses:

1. Reconèixer el que les uneix, més que no el que les separa.. Passar de l’ecumenisme al diàleg interreligiós.
2. Adaptar-se els formats, sense que el canvi dels formats afecti als continguts.
3. Crear una aliança de les creences religioses.
4. Evitar parlar de veritats úniques i excloents, ja que tota tradició religiosa té llavors de veritat.
5. Tenir present que les tres tradicions religioses monoteistes més presents enre nosaltres (cristianisme, judaisme i islam) són  filles d’una revelació.
6. Crear opinió pública dintre de cada religió, ja que el pluralisme està dintre de cada religió.
7. Creure en els testimonis, ja que arriben i entren pels mitjans de comunicació.
8. Dialogar amb els agnòstics i ateus. L’agnosticisme demana que s’entenguin les esglésies per poder tenir amb qui dialogar.
9. Cal evitar una visió totalitària dels mitjans de comunicació
10. Evitar l’adoctrinament i la propaganda.
11. Evita sacralitzar el silenci per defensar el misteri.
12. Preocupar-se més per la imatge que donen les tradicions religioses.

 

Comparteix aquesta entrada