Xirinacs, 10 anys: “Cristianisme al segle XXI a la XLIX Universitat Catalana d’Estiu

Per tretzè any consecutiu,  ”Cristianisme al segle XXI” dedicà la jornada del passat  dijous 18 d’agost, sota el títol, “Deu anys sense Lluís M. Xirinacs”,  a recordar la figura  del lluitador pacifista. L’activitat començà ales deu del matí amb el visionat del documental de Zeba Produccions, dirigit per Sergi Guix, Xirinacs a contracorrent. A les 11, Lluís Busquets i Grabulosa, autor de la biografia Xirinacs, el profetisme radical i noviolent, exposà breument els aspectes biogràfics menys coneguts de L. M. Xirinacs i, tot, seguit, s’obrí un breu debat fins a ¾ de 12. Rere el descans, a les 12, es féu un minut de silenci per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, com arreu del país,   i es procedí al visionat d’una conversa de tres quarts d’hora sobre el llegat de Xirinacs entre  Jaume Asens, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i David Fernàndez, exparlamentari. Arribà l’hora de dinar sense gairebé temps per al debat anunciat.

A la tarda,  a les quatre , Lluís Planas, promotor d’El Negre (un centre d’acolliment sobre la figura de l’exsenador tres vegades candidat al Nobel de la Pau a frec de Serra Cavallera, no lluny del lloc on s’oferí) i del Camí dels PPCC, profund coneixedor de l’entorn de Sant Amanç, ens explicà el pas de la Política a la Demòtica i com Xirinacs maldava no sols perquè tot individu aconseguís la seva plenitud sinó perquè l’assolissin totes les comunitats humanes i totes les nacions del món, començant per un camí ascètic de domini del jo fenomènic fins arribar a la transcendència noümènica (aplicava el model globalista de Xirinacs en les seves explicacions) per retornar al fenomen de la vida i de la tasca a la qual cadascú de nosaltres ha estat cridat. “Xirinacs, va dir, era dels qui carbonitzava els que el volien seguir de més a prop”. Tot seguit, Jaume Botey, President de “Cristianisme al Segle XXI” i amic que fou de Xirinacs, explicà les relacions  entre Xirinacs i el seu germà Francesc, es confessà “carbonitzat” per ell, tot i que durant tota la vida l’ha tingut de model, referent i bandera, perquè era un mirall capaç de reflectir  la teva pròpia i fràgil imatge, i admeté que  tot i haver protestat  quan se li proposà de parlar d’espiritualitat, profetisme i mística en Xirinacs, ho feia amb molt de gust. Després de precisar aquests conceptes, volgué deixar parlar Xirinacs i seleccionà  fragments molt significatius del seu dietari místic “Darreres espurnes” i també del més miscel·lànic, “Cinc anys”, de manera que va deixar ens suspens l’hàlit de la cinquantena de presents.

Planes i Botey s’havien allargat enllà del temps que els corresponia i Busquets, com a mantenidor  de l’homenatge, proposà als assistents de prescindir del visionat programat d’una conversa entre el metge forense ,que alçà el cadàver de Xirinacs al Pla de Can Pegot, i el seu metge personal —Botey en resumí el contingut—, i donar pas a l’editor Ramon Balasch, tant de la biografia com d’Amic i Amat, tres homes de Déu en diàleg, el qual trià també alguns textos del segon llibre —un en què  Xirinacs explicitava com entenia qui era l’Amic i qui era l’Amat— i explicà algunes vicissituds poc conegudes de les il·lustracions de la biografia, inicialment proposada a un pres de la Model de Barcelona.

Això va permetre un debat fins passades les 6, que va concloure el vicerector de la Univesitat Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon (director del Servei d’Oncologia Radioteràpica, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, UAB), que va fer una magnífica síntesi del que havia pogut escoltar durant tota la tarda i felicità a “Cristianisme al Segle XXI” de part de l’UCE, perquè, va dir, “jornades com a d’avui, dignifiquen i enriqueixen la Universitat Catalana d’Estiu”.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *