Una reparació inaudita

Lluís Costa Bofill

Aquestes darreres setmanes hem dedicat les sessions de la catequesi familiar a contemplar la historieta evangèlica de la conversió de Zaqueu.

Hi ha dues fites que criden fortament l’atenció. La primera és la força transformadora de la paraula, el testimoni i la presència de Jesús, que aconsegueixen que un cobrador d’impostos, trampós i prepotent com la majoria dels grans financers, capgiri el seu cap i el seu cor i esdevingui model de persona noble, justa i generosa. Davant d’això, hem fet una constatació lamentable: Aquest ímpetu, que també va capgirar la vida dels apòstols i dels primers deixebles més aplicats del Mestre, ben aviat es va ofegar per la ufanor de les males herbes, perquè les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses van asfixiar la seva florida. Ara estem tan aferrats a aquestes preocupacions i a aquesta seducció que, tot i sentir les mateixes paraules i creure en la presència del mateix Jesús, ens resulta quasi impossible d’emprendre una transformació personal i col·lectiva seguint el full de ruta que Ell ha dissenyat.

La segona fita, colofó natural de la primera, és encara més inaudita. La reparació del dany comès, generosament quadruplicada, és un gest que trenca tots els nostres esquemes de raonament moral. Sovint, després de reconèixer, amb més o menys reticències, els nostres errors i malifetes, arribem a presentar alguna excusa de mal pagador o, potser, a demanar perdó amb alguna paraula mínimament amable. Però, de seguida, arxivem l’afer, sense trencar-nos-hi més el cap. La reparació del dany comès ens inquieta ben poc; hi passem com el gat sobre les brases. Ens costa massa de comprendre que, si no hi ha reparació, el mal roman viu i que la reparació justa és l’única penitència vàlida per assolir la reconciliació. De fet, quan es tracta dels altres, la solem exigir amb vehemència, però això fa encara més palesa la nostra hipocresia.

La historieta de Zaqueu, doncs, dibuixa un programa clar per mostrar-nos creïblement deixebles de Jesús: dir quatre vegades més fort la veritat, quan l’hem amagat o disfressat a favor dels nostres interessos; treballar gratuïtament quatre vegades més, quan la desídia o la mandra ens han vençut; fer quatre favors més grans als que hem ofès o menystingut; pagar quatre vegades més als que hem estafat o explotat; retornar l’esperança amb quadruplicada intensitat a aquells a qui hem enfonsat les il·lusions… I tot això no solament si hem estat autors directes i immediats de les nafres, sinó també en la mesura que ens n’hàgim de reconèixer còmplices actius o passius.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *