Teresa Codina, guardonada amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya

Les Medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya es van crear el 1978 per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic..

Aquest any, la Medalla d’Or s’ha atorgat a Maria Teresa Codina i Mir, que és sòcia de Cristianisme al segle XXI. Amb aquesta concessió, la Generalitat de Catalunya honora una persona referent en el món de l’ensenyament a Catalunya. 

 

Estimada Maria Teresa, et felicitem ben de cor per aquest reconeixement tan merescut. Has estat present i activa en tots els fronts innovadors i has rebutjat amb valentia les claudicacions que sovint impedeixen els canvis necessaris. 

Celebrem aquest reconeixement, n’estem molt contents. Gràcies pel teu mestratge!

 

Entrevista a VilaWeb: ‘”la clau és pell fina i sentit comú”

Maria Teresa Codina i Mir va néixer a Barcelona el 6 de març de 1927. Va obtenir el títol de mestra (1951) i la llicenciatura de Filosofia i Lletres en l’especialitat de Filologia Clàssica (1952). Posteriorment va fer una estada a França, on va rebre una intensa formació pedagògica al Centre d’Études Pédagogiques dirigit per Pierre Faure, a més d’altres cursos a la Sorbonne. De retorn a Catalunya, després d’iniciar i abandonar els estudis de Pedagogia a la Universitat de Barcelona per trobar-los excessivament teòrics i descontextualitzats, es va decantar pel treball educatiu al Col·legi Internat La Molina, dirigit per Jordi Galí i Herrera, on va obtenir una sòlida experiència que va orientar definitivament la seva vocació pedagògica a través d’una acció educativa rigorosa i científica.

La trajectòria de Maria Teresa Codina s’emmarca plenament en l’evolució de l’educació del segle XX a Catalunya, en la qual hi té un protagonisme destacat. Tant ella com la generació de mestres a la qual pertany van impulsar la segona onada de la renovació pedagògica que té les arrels i els fonaments en la pedagogia activa i el moviment de l’Escola Nova del primer terç del segle XX i que va projectar l’educació catalana vers els canvis profunds que van caracteritzar la transició i l’etapa democràtica del darrer quart del segle passat.

Les fites més rellevants d’aquest itinerari són: fundació i direcció de l’escola Talitha (1956-1974), participació en l’equip fundador de l’Escola de Mestres Rosa Sensat (1965), docència a l’Escola Nostra Senyora del Port i l’Institut Nacional de Batxillerat Casa Antúnez (1974-1977) i desenvolupament del projecte d’actuació integral a la zona de Can Tunis de Barcelona, un barri de població majoritàriament gitana, a través de l’escola Avillar Chavorrós (1977-1983) i, uns anys després, de l’escola secundària adaptada Xavó-Xaví (1989-1992). El bagatge i els coneixements adquirits van comportar que la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Ensenyament (1983-1987), i l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (1987-1992) li encarreguessin la direcció de programes d’acció especial, educació compensatòria i educació en la diversitat.

L’impuls de la renovació pedagògica de l’escola catalana, la coherència del projecte educatiu, el treball en equip, el compromís amb una escola al servei de la comunitat, la millora de la formació dels mestres i la lluita pel dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats són eixos que han orientat l’acció educativa de Maria Teresa Codina i Mir. Una acció que s’ha completat amb una notable activitat en la publicació de llibres i articles de didàctica, educació infantil, experiències educatives, atenció a la diversitat i lectures per a infants.

Ha rebut les següents distincions: Premi Ramon Llull d’experiències pedagògiques (1979), Premi Hidalgo de Presència Gitana (1983), Premi Ramon Fuster a la seva trajectòria professional (1995), Premi Catalunya d’Educació (2002), Premi Mestres 68 (2009), reconeixement del valor del seu itinerari pedagògic per part de la Societat Catalana de Pedagogia (2012) i nomenament de Doctora Honoris Causa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (2018).

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *