Teixint complicitats en l’època de la postveritat

Serà veritat que res és veritat, que totes les afirmacions en majúscula que semblaven de pedra picada (sobre el món, sobre els valors) estan sota sospita de ser mentides ben guarnides per la propaganda dels especialistes en entabanar per interessos diversos? No sabem si creure-ho (ens fa basarda!) …i  tenim el perill que ens sedueixin les diverses propostes d’autoajuda que se’ns ofereixen, les quals, tot i no ser, tampoc, fiables i semblar poc racionals, al menys promouen el benestar.

Decididament, això no m’agrada gens; crec que podem conèixer de manera fiable el món en què vivim i trobar un nord cap a on caminar i un sistema de valors per avaluar si fem bé allò que fem. Però, com que també m’estimo la meva època, intentaré comprendre-la, perquè en tot aquest embolic de veritats i mentides s’hi intueix un desig nou de viure la vida, ara i aquí, que inclou un pessic de transcendència formulat d’una manera ‘existencialista’ ben interessant.

Les recerques actuals en ciències cognitives han fet veure la importància de les emocions,  i no només de la raó, en la construcció del coneixement humà (fins i tot el científic). Són emocions pròpies  de l’activitat humana que es fa amb un objectiu que interessa, que empeny a assolir quelcom. Se’ns diu que la ment és més que el cervell: inclou els instruments que es fan servir, l’intercanvi amb altres persones… és ‘cos’… Conèixer racionalment ja no és un procés mental lògic, objectiu… és, també, ‘vital’.  La ment humana és, alhora, lògica (racional) i narrativa (creadora de significats) i aquestes dues vessant treballen juntes i, aquest és el punt crucial que jo afegiria, no ho fan de manera arbitrària. El tresor cultural de tants segles de vida humana ens ho demostra. 

Des d’aquesta perspectiva, veiem que la ‘no veritat’ en la societat actual  és una manipulació de les emocions per interessos de tota mena que genera Veritats  de Consum. Però, alhora, que hi ha una Veritat (complexa) que fonamenta la vida humana i que ho ha fet al llarg dels temps. Aquesta Veritat està feta de Conceptes i de Relats, és paraula i és emoció; ambdues, juntes, humanitzen. Generen germanor quan es comparteixen i quan, amb això, es generen complicitats que fan reconèixer una filiació comuna, amb una llarga història de família. Els cristians tenim aquesta Història i ens l’estimem.

Ara ser cristià no està de moda perquè sembla que obliga a acceptar un conjunt d’afirmacions sobre el món i el més enllà que no ajuden a viure bé. Però a la llarga la postveritat es fa  desconcertant i estèril, ens fa apreciar la Veritat de l’Evangeli, que ja no són ‘paraules màgiques’, sinó un ‘tripartit’ de solidaritat, intercanvi i reflexió que convergeix en una Bona Nova que ressona en l’interior de la persona.  Per sort, tenim mestres en viure l’evangeli ara i aquí: pensem en Jaume Botey i la seva proposta solidària a l’Olivera; en Lluís Maria Xirinacs i el seu llegat de Vida Bona que es reviu al mas El Negre.  

La nostra Associació patrocina estades a l’Olivera i al Mas El Negre per passar uns dies de feina solidària en grup d’amistat i de reflexió. Compartint un bocí de vida ens farem còmplices de les petites veritats que sustenten  els valors que cadascú fa seus, perquè totes apunten a un mateix anunci d’humanització amb el final feliç però segurament sorprenent d’una Veritat que abraça penes i alegries i les fa lluir totes. 

Teixirem complicitats que, potser, ens retornaran les paraules, els gestos, els símbols: sí que hi ha veritat, però molt acolorida i diversa. No són les paraules i discursos, sinó el que aquestes fan fer i en el ressò íntim de les unes i les altres en el projecte (relat) que cada persona es va fent del perquè de la seva existència. 

Mercè Izquierdo

Per a més infromació sobre les estades a l’Olivera i al Mas El Negre descarregueu-ne el Díptic o consulteu l’agenda de la pàgina web.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *