Som postseculars, posem-nos a la feina!

Els que érem joves quan Joan XXIII va convocar  el Concili encara estem desconcertats per l’absència de Déu en la societat actual. Vàrem rebre amb entusiasme l’anunci d’una església ‘posada al dia’ i estàvem disposats a viure-la en comunitats renovades; però la postmodernitat o ves a saber què ens va fer una mala passada. Sense els rituals de sempre, la religió ha esdevingut invisible. Per a molts nens, joves i adults, parlar de Déu té menys significat que parlar de vampirs, de bruixots o de robots, dels quals tenen referents en pel·lícules i novel·les; però ningú els parla de Déu, que s’associa a una altra vida, a pecats, a sacrificis…temes  que han deixat de preocupar.

La professora Margarita Mauri, en la sessió d’Espai Obert del mes d’abril dedicada a Laïcitat i laïcisme en les societats postseculars,  ens va presentar una nova perspectiva, la d’una societat que ja no és secular (ni laïca i el laïcisa) , és ‘postsecular. Després d’un parell de segles de discurs cientifista que posava la creença religiosa en l’àmbit de la irracionalitat, ben separada de la ciència experimental ‘racional’, ara es va veient que les religions formen  part de la historia de la cultura, que han fet aportacions valuoses al pensament racional.

En la societat postsecular la religió no es contraposa a la raó sinó que  l’enriqueix perquè l’orienta cap a la vida real de les persones. Això és una bona notícia, però també és un repte: la religió no serà silenciada, però tampoc tindrà cap privilegi; surt a camp obert,  es farà escoltar només si ofereix el seu ric bagatge de textos i maneres de viure obertes al transcendent que té, sense imposicions i amb esperit de recerca, colze a colze amb persones de diferent ideologia, tarannà, filiacions però amb una mateixa cerca de sentit a la vida, a la nostra petitesa enmig del Cosmos, a la meravellosa capacitat d’estimar.

Ens havia passat per alt, que vivim en una societat postsecular i no simplement secular o laica?  Perquè amb aquesta informació podem interpretar millor què passa i què cal fer per recuperar aquesta dimensió de transcendència viscuda de manera oberta, encarnada, sense desconcert ni complexos. Moltes de les grans preguntes que  es plantegen en la societat postsecular són inèdites, les solucions raonables i raonades les haurem de buscar plegats els creients de diferents religions i els no creients: haurem d’aprendre a escoltar-nos. No podrem fugir d’estudi amb paraules que sonen bé però que no ressonen perquè no tenen un referent precís.  Haurem d’estar sempre a punt de donar fe de la nostra fe.

La pluralitat en la qual ens hem de moure requereix una comunitat forta, amb llibertat per adoptar nous símbols, nous llenguatges, nous ministeris (superar les ridícules limitacions als ministeris de les dones!), noves maneres de pregar …

Això inclou un compromís didàctic. Margarita Mauri va cloure la seva conferència amb unes paraules del cardenal Vidal i Barraquer: en els anys trenta, lamentava la indiferència religiosa dels joves motivada pel laïcisme, que qualificava de ‘catàstrofe’. Han passat gairebé cent anys i la catàstrofe ha pres la forma d’una ignorància generalitzada de temes religiosos que fa vergonya, perquè desfigura la història, l’art, la filosofia, la literatura …que s’aprenen a l’escola. Superat el laïcisme, què caldrà  fer per a posar-hi remei?

Mercè Izquierdo Aymerich

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *