Signes d’esperança

Montse Sintas

D’ençà de l’arribada del Papa Francesc, hi ha un aire nou a l’Església. És percep en alguns signes externs: humans, càlids, senzills i, també, d’evident sobrietat que ell mateix ha volgut protagonitzar.  Haurem de donar gràcies a l’Esperit Sant per haver alenat sobre els cardenals electors?

A hores d’ara el Papa Francesc no ha fet els nomenaments que, de ben segur, donaran noves pistes de cap a on vol conduir l’Església de Jesucrist. Però els seus nomenaments no trigaran  gaire. Es diu que està parlant amb gent diversa, de congregacions, del clergat; ha llegit  l’informe demolidor sobre els escàndols vaticans i sobre els negocis i les inversions del IOR;  coneix el que ha significat la pederàstia en el si d’una Església que no va ser valenta en la defensa de milers de víctimes confiades a institucions eclesials. Per això el pecat de l’Església és tan gran. Tant de bo parli també amb laics i laiques de diferents signes. Però, pel que s’explica del seu tarannà proper a les persones, sobretot a les més desafavorides, és segur que el Papa Francesc té ja un retrat clar dels problemes actuals de l’Església, la majoria dels quals haurà d’abordar en el seu Papat.  Per això no és casual que siguin moltes les persones creients de qualsevol condició que viuen amb il·lusió renovada aquests moments i, en concret, aquesta Pasqua. Una Pasqua que hauria de ser la de la reconversió i el retorn a les autèntiques arrels del cristianisme.

Podrà el Papa Francesc, que em recorda en les formes (qui sap si també en el fons) el venerat Papa bo, Joan XXIII, podrà vèncer totes les dificultats i els paranys que anirà trobant? Té prou salut per a resistir-ho i convertir-se en l’instrument destre i, alhora, ferm, per retornar a l’Església la credibilitat perduda i contribuir al retorn de les ovelles que estan fora del ramat? Per obrir les portes i les finestres perquè realment corri l’aire nou en una Església resclosida, que ha perdut les essències del cristianisme dels primers segles, que té massa diners, massa or, massa edificis convertits en museus, massa esglésies tancades i buides?

Sol no ho podrà fer, és evident.  Confiem que hi haurà molta gent que li farà costat.

I que Déu l’ajudi.

 

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *