Sessió d’Espai Obert: “Cap a una societat més justa”

Feu clic aquí per accedir al vídeo complet de la xerrada


El passat dia 3 d’octubre, després del parèntesi imposat per la pandèmia (la darrera xerrada havia estat el 22-II), l’Associació «Cristianisme al Segle XXI» va celebrar de forma digital la seva quarta sessió d’«Espai Obert» seguint el cicle d’aquest curs Situar-se en el món d’avui amb una cinquantena de connectats. La xerrada  que obria el debat duia per títol  Noves formes d’organització col·lectiva per a una societat més justa, i anava a càrrec des de Brussel·les d’Edith Wustefel, graduada a Lovaina, experta en models d’autogestió, participant del projecte ‘Construir la utopia’ (web: <podersinpoder.tv>) i promotora, amb d’altres, de la xarxa ADES (Activitats Democràtiques, Ecològiques i Socials), els participants de la qual militen en la defensa del medi natural i social i, tot intentant  construir alternatives, pugnen contra la economia capitalista.

La ponent començà admetent que les «noves formes» del títol, potser són velles que han pres una segona embranzida a partir del 15-M-2011, vistes amb ulleres actuals, ja que es dirigeixen a comunitats horitzontals, autogestionades i sense jerarquies, superant el que va denominar «tòpics podrits». Ella i el seu company van fer un viatge d’investigació per tot Espanya i Amèrica del Sud per adonar-se de moltes formes d’autogestió en diversos camps (de l’educatiu al sanitari), entenent per autogestió l’autoorganització d’una comunitat de persones  per a tot allò que els concerneix. Aquí, per exemple, van aprendre molt de la Cooperativa Integral Catalana, una xarxa cooperativista i col·lectivitzadora que té com a objectiu construir des de baix una societat més enllà del capitalisme (un sistema fora del sistema amb moneda i tot), autogestionant el fet de cobrir  les necessitats bàsiques dels adherits com l’habitatge, el treball, la salut o l’educació.

Passà a explicar-nos la seva experiència belga de «Col·lectiva», sis persones que es mouen en el camp dels estudis associatius i que viuen d’assessorar la participació, a fi de facilitar espais d’emancipació, empadronament i emancipació, a partir de diverses eines de participació. Parteixen de dos factors: el fet d’imposar-se una «raó d’existir» clara, que pugui actuar com a far potent que il·lumini la trajectòria a fer i la intel·ligència col·lectiva. «Col·lectiva» projecta, construeix i experimenta  formes organitzadores d’una societat més justa a partit de l’autogestió, que actua de mitjà i d’objectiu al mateix temps, per pugnar contra la jerarquia, la competició i la dominació. El fet de participar en la vida pública des d’una governança horitzontal, si no és falsa participació (és a dir, si es juga des d’una possibilitat efectiva d’intervenir en les decisions), la simple participació ja pressuposa una incidència en el sistema perquè les cartes es reparteixen d’una altra manera.

Ho explicà a partir d’una frase d’Angela Davis, la dona que signà el manifest «Let catalans vote» (‘Deixeu votar els catalans’) i que assegura que sense l’esclavitud i el colonialisme el capitalisme no existiria. La històrica líder del moviment afroamericà pels drets civils assegura que «les eines de l’amo no serveixen per desmuntar la casa de l’amo» i la conferenciant  ho va prendre com la metàfora per sortir col·lectivament d’allò que ens engavanya per poder fer front participativament a problemes com els derivats del canvi climàtic de la Covid-19.

Tot seguit explicà  la seva experiència d’actuació des de  la xarxa ADES, a partir de tres vessants, l’econòmica, l’ecològica i la social, amb exemples petits, que són llavor de situacions que podran anar creixent. Entre alguns, establir un preu-marc de begudes al bar de la cooperativa, preus lliures, preus-troc o d’intercanvi. Ho exposà amb l’exemple del Park Slope de Brooklyn, a Nova York, on els 17.000 cooperadors  hi treballen unes poquíssimes hores a la setmana, a canvi d’uns productes seleccionats per la seva qualitat  i ètica de conreu a preus molt per sota de la mitjana. Són experiències que dissenyen el camí vers una societat més justa, menys opressiva, més democràtica i ecològica.

Tot seguit ens volgué  parlar d’un tema subtil, la «interseccionalitat», que seria l’estudi de les  dificultats socials encavallades  pel fet de mantenir privilegis i voler ser-ne conscients. Per a la ponent, tots tenim «dominàncies» inconscients, que afecten els altres i l’entorn. Per exemple, el fet de ser baró, blanc, heterosexual, tenir estudis, ser educat, són privilegis dominants enfront d’altres que no els tenen i que no gosen prendre la paraula quan dirigim reunions o aglutinem opinions favorables entorn nostre. Si volem una societat més justa caldrà ser conscients d’aquests privilegis. 

La ponent volgué acabar la xerrada dinamitzadora del col·loqui posterior dient que és conscient que alguns podran veure en aquestes petites accions  la dèria d’uns quants il·luminats que pugnem per una societat més justa. Hi hauria dues postures, la dels pessimistes i la dels optimistes, igualment negatives, perquè totes dues poden portar a la raó per deixar d’actuar. La conferenciant, tanmateix, basada en el llibre de Rebecca Solnit Esperança dins la foscor. Guia per canviar el món sense rendir-se al mal (2016) (Barcelona: Angle Editorial, 2017), sostenia que cal viure des de l’incertesa en la llavor de l’esperança. I aquesta esperança seria la fe que allò que fem val la pena, encara que no sapiguem com acabarà la nostra actuació.

Després d’una xerrada  tan a l’abast, i malgrat alguns petits problemes tan inicials com finals de la connexió, hi va haver molts intervencions tan escrites com de viva veu. Es tornà a la metàfora de les eines de l’amo, se li demanà si en els sis anys de la seva experiència ha vist fructificar llavors (va admetre que s’han transformat  algunes mentalitats i posà com exemple  els drets de les dones o els ds LGBTI), se li demanà si l’enemic de la prosperitat el causa la mala política… L’experta parlà d’una nova conscienciació a partir de la Covid-19 (per exemple la relocalització d’empreses, la del consum de productes de proximitat…), es tingueren en compte algunes zones alliberades del capitalisme, es reconsiderà  la renúncia de privilegis si es vol una societat més justa. Es pot dir que el debat superà les limitacions de l’estri digital.

S’acabà la sessió recordant que el 24 d’octubre tindrà lloc la cinquena sessió del cicle  sota el títol «La premsa, els digitals i el control de la gent», a càrrec de  Josep M. Tresserras, doctor en Ciències de la Informació.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *