Quan acaben les festes

Centrem-nos una mica darrere el brogit del seguit de festes que han omplert tot el mes de desembre fins al dia de Reis d’aquest any, que per caure en divendres s’ha allargat fins al diumenge dia 8. Quaranta dies de rebombori entre les festes pròpiament dites, i la gran quantitat de trobades i celebracions de molts grups, de família, d’empresa, d’amics, de les penyes esportives, de companys d’escola, de pares d’escola dels nostres fills… i un llarguíssim etcètera perquè qualsevol motiu és bo per reunir-nos amb qui sigui. No ho critico, és bo que puguem relacionar-nos i retrobar-nos festivament amb persones que estimem i amb la que mantenim un contacte més o menys dilatat en el temps, però que el Nadal ens els fa més propers. Una de les frases més repetides aquests dies és: “com passa el temps! sembla que era ahir i ja hi tornem a ser”. No obstant això, la relativitat de la durada d’un any fa que per a alguns sigui eterna si les condicions de vida no són bones, i per a d’altres efímera si tot els va bé. No és el temps el que compta, sinó el contingut que li dóna sentit.

Al darrere de tanta celebració, que hi ha de debò? De veritat el Nadal ens mou a tanta celebració? ¿És realment l’Encarnació del Fill de Déu el que mobilitza aquest món nostre, tan turmentat d’altra banda? Anem a pams; hi ha de tot com és lògic; hi ha moltes situacions en les quals, per desconeixement, no m’atreveixo a entrar-hi, però la que sí m’interessa és la nostra, la de tots els qui ens diem cristians, perquè per a nosaltres el que hi ha de debò darrere l’Encarnació és el Misteri, amb majúscula, no el misteri d’allò que és obscur o secret, sinó el designi de Déu de realitzar la salvació dels homes per mitjà del seu Fill Jesucrist que l’ha revelat. L’Encarnació, la defineix amb claredat Sant Pau en la carta als filipencs: “Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d’esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu”. (Fp 2,6-8) I només amb aquestes paraules enllaça el Misteri de l’Encarnació amb el Misteri de la Pasqua i la Resurrecció de Crist, els dos Misteris centrals de la nostra fe.

Som conscients que és això el que celebrem? Si és així, en les nostres celebracions hi sobren moltes coses i no em refereixo al desig legítim de cercar totes les companyies al nostre abast i a tot allò que dóna sentit a la festa perquè la nostra celebració sigui el més reeixida possible; parlo de la contaminació de tants i tants motius de celebració que res tenen a veure amb el naixement de l’infant Jesús que va capgirar la història de la humanitat. El més evident de tots ells és el consum desmesurat que utilitza símbols com el Nadal, l’arbre, el tió, el Pare Noel, Sant Nicolau, els Reis per empènyer-nos a una compra compulsiva que en res incrementa la nostra percepció de felicitat. Més encara si tenim en compte que els centres comercials, per atendre la gran demanda de l’anomenada campanya de Nadal, necessiten reforçar la seva plantilla de treballadors, i ho fan amb contractes molt precaris de joves amb poca formació, la majoria de menys d’un mes de durada, i més encara, un 75% d’aquests contractes són d’una setmana o menys. Com han informat els mitjans de comunicació, a Catalunya se n’han fet 167.000 i a tot l’Estat espanyol 950.000.

És legítim això? Si per legítim fem referència a la llei hem de dir que sí perquè la darrera reforma laboral del govern de l’Estat espanyol ho legitima i a sobre la ministra de Treball diu que és millor un contracte que cap. Ara bé, la pregunta no és aquesta, la pregunta ha de ser, és ètic això? I la resposta clarament és, no! És un abús laboral que perpetua la precarietat i impossibilita sortir de l’alt percentatge d’atur juvenil actual.

No està a les nostres mans trobar solucions, però sí que estem obligats a denunciar-ho. Que l’economia no permet fer-ho d’altra manera? No hi podem estar d’acord, i ens hem de moure per camins tortuosos per sensibilitzar la societat que així no anem bé.

La solidaritat que desenvolupen moltes entitats altruistes ens hi ajuda: el gran recapte, el banc d’aliments Adrià Trescents, Càritas Diocesana i totes les Càritas parroquials que reparteixen aliments i roba, el Cel del Pare Manel, Mans Unides, el Domund, Intermón, la Marató de TV3 i tantes ONGs repartides arreu, amb tot el voluntariat que s’hi mou, aquí és on rau el veritable esperit de Nadal.

  Josep Maria Lari

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *