Presentació del nou llibre de Ramon M. Nogués, “La Salut Espiritual”

El passat dimecres 30 de novembre, a la sala d’actes el CIC,  amb presència de l’exgeneral dels escolapis, l’actual provincial, el director d’Afers religiosos de la Generalitat de Catalunya, el director general de la Institució Cultural del CIC i molt públic assistent tingué lloc la presentació del llibre  La salut espiritual. Neurociència i qualitat mental, de Ramon M. Nogués, membre de la junta de “Cristianisme al segle XXI”.

Presentà l’acte Ignasi Moreta, que volgué explicar que l’autor  va fer confiança a l’editorial des de l’inici, quan hi publicà Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió (2007) i seguí amb Cervell i transcendència (20152). Tot seguit donà la paraula a Luis López González, doctor amb psicopedagogia i coordinador del programa TREVA (Tècniques de Relaxació  Espiritual Aplicades a l’Aula), el qual subratllà l’estil proper, sensible, instructiu, amable i discret del llibre tot i que no deixa d’afrontar els temes més candents i donar-hi resposta des de la seva confessió cristiana i sense cap por d’afrontar altres confessions. Incidí en un interrogant i el seu contrari: Es pot ser saludable sense obertura espiritual? I explicà la manera d’entendre l’espiritualitat com una concepció del coneixement i experiència global. Per a ell, el llibre volia ser un “avís per a navegants espirituals” perquè, a la frase “els divans dels psiquiatres estan plens de religiosos” hi oposava: “Els monestirs estan plens de psicòlegs i psiquiatres”. Reivindicà la part material de l’espiritualitat perquè, digué,  “tenim teologies de la corporeïtat, però poca corporeïtat en les teologies”. I acabà exposant que Nogués reivindicava els dons de l’Esperit d’una manera ben actual.

Parlà tot seguit l’autor assegurant que els 7,2 milers de milions de la humanitat, més de 6,2 diuen pertànyer a una tradició espiritual o religiosa, que a la cambra de lords de Gran Bretanya hi ha 26 bisbes i que al nord d’Europa hi ha esglésies oficials. Posà com exemple el parlament finlandès, que no es pot constituir sense majoria de parlamentaris pertanyents a l’església luterana finlandesa. I, tot això, en l’Europa d’avui. Mostrà les 30 pàgines mensuals que l’Institut Biocultural de la Religió dels EUA envia mensualment amb unes 300 cites biogràfiques i explicà com als hospitals es comencen a practicar tècniques de meditació per ajudar determinades les teràpies. “Assistim a un món en què es van substituint les religions per les espiritualitats, i haurem d’assistir a aquesta evolució”; digué. Acabà l’exposició esmentant quatre característiques d’una espiritualitat saludable: 1) Tenir el Jo ben establert (contra les confusions de l’advaita o no-dualitat actual); 2) Voler obrir-se a un camp mental crític, perquè tota religió ha de poder ser reflcxionada (no sols racionalitzada); 3) Posseir un sistema simbòlic de referències (ateses les limitacions del cervell humà); i, 4) Procurar  arribar a una practica  que ens nodreixi de saviesa.

Tot seguit intervingué el conseller de Sanitat Antoni Comín, que duia el llibre subratllat de dalt a baix i, després  de lloar la tasca editorial de Fragmenta i confessar que assistia a l’acte en qualitat de conseller, de creient cristià i de filòsof, s’excusà perquè, digué no havia pogut preparar cap discurs com el llibre requeria. La veritat, tanmateix, fou és que en feu una síntesi tan lúcida com brillant a partir de quatre punts. En primer lloc, explicà que el llibre superava la psicologia de la modernitat. En la premodernitat es parlava de cultura i ànima sense base biològica material (el cos); en la modernitat i la postmodernitat, teníem en compte el cos, la matèria, sense l’ànima, l’esperit; el llibre supera aquestes dues posicions i  parla de la vocació espiritual de la matèria, del cos. I es que, vulgues no vulgues, tothom té experiència de tres transcendències (l’estètica, l’ètica i la religiosa). Totes tres tenen bases neurobiològiques. Sense elles no hi hauria vida autènticament humana. Arribats ena quest segon punt,, sorgia un parany: per què no arribar a aquestes transcendències amb una intervenció química substitu-tòria? Perquè seria fer un pas enrere, seria tornar a la matèria sense esperit. El pas endavant és el de l’autor del llibre: tota la matèria ( i per tant, el cos) té vocació espiritual. Per això l’era axial de les religions (entorn del s. V aC, quan els profetes d’Israel, les religions s’originen en una mateixa època, quan l’evolució humana ja disposava d’un excedent per “espiritualitzar-se”.

D’aquí passà, en un tercer punt, a la consideració del cos com a cervell (“des de la punta del dit petit del peu fins al darrer cabell”, insistí) i de l’espiritualitat  com a necessitat excedent, no necessària (un humà sense vida espiritual no viuria pou humanament). Referint-se a Damasio, si l’impuls de la vida és viure voldria dir, al capdavall, viure espiritualment. I va concloure des d’una seriosa ironia: Si la salut mental forma part de la salut i la salut espiritual de la salut mental, ja podem començar a pensar en una Direcció General de Salut Espiritual. Això,per acabar,  li va fer obrir el discurs fins a conseqüències imprevisibles. Vist que no totes les espiritualitats són font de salut,  glosant l’autor, caldrà una avaluació científica de les espiritualitats. Admeté que els nostres sistemes de salut hauran de canviar de dalt a baix (“vist que els sistemes immunològics, depenen de la salut espiritual, potser haurem de portar la meditació als CAPs”, digué) i explicà algunes experiències que ja es duen a terme a Catalunya. Acabà pronosticant que les coses anirien tal com plantejava el llibre del professor Nogués. I, per indicació de l’editor, donà l’acte per conclòs.

La salut també espiritual forma part de la salut mental i, per això mateix, simplement de la salut. La recerca espiritual ha de ser una direcció d’alliberament, de donar sentit a l’existència, de proposar visions de la realitat que possibilitin les actuacions responsables de cada persona envers els altres, la societat humana i la preservació de la integritat del planeta.
Aquesta perspectiva creativa de l’espiritualitat és possible i, fins i tot, necessària i urgent.
Aquesta obra aporta algunes reflexions a propòsit de la luxuosa, enriquidora recerca de l’espiritualitat. Ho fa amb una referència clara a la neurobiologia, però sense que aquesta forma d’aproximació pretengui convertir-se en la referència central del món espiritual. La neurobiologia i l’espiritualitat són dos instruments magnífics per conèixer i fer funcionar adequadament el món mental humà de manera que la persona pugui apreciar el goig de viure.

Compra’l aquí

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *