“On sou, bisbes?” Epístoles d’Isabel Turull i la Conferència Episcopal Tarraconense

Carta d’Isabel Turull Negre a la Conferència Episcopal Tarraconense i a la jerarquia eclesiàstica catalana (publicada al diari Ara)

Com a cristiana i persona que ha triat Crist com a eix que guiï la meva vida i que, per tant, miro cada dia de viure i créixer en els valors cristians, em pregunto: on sou? On sou els que se suposa que heu de ser els meus representants? On sou els que us considereu representants de Jesús a la Terra?

Jesús digué: truqueu i us obriran. Com és que les portes de la jerarquia eclesiàstica resten tancades a una injustícia que estan patint alguns dels vostres germans i veïns i que ha portat uns d’ells a optar per una opció tan dràstica com és una vaga de fam per clamar justícia? També digué Jesús: allò que feu al més petits dels meus germans, m’ho feu a mi. Què faria ell sabent que hi ha nou persones del seu poble, molts d’ells seguidors seus, tancades injustament i veient vulnerats els seus drets civils i humans? Restaria callat?

No us demano que us posicioneu a favor de la independència, la qüestió no és aquesta. Faig un crit desesperat perquè com a cristians us pronuncieu davant d’una injustícia. Segur que sabeu el que està passant, ja que l’Església no ha d’estar tancada en despatxos sinó al costat del seu poble. Estic segura que voleu estar informats de si realment s’està produint una injustícia o no amb aquests germans. No m’heu de creure a mi quan parlo d’injustícia, ho podeu esbrinar vosaltres mateixos i, amb tot el respecte, ho hauríeu de fer. I si realment existeix la injustícia de què us parlo, heu de dir-ho ben alt.

L’Església, com va fer Jesús, no s’ha d’amagar de res i ha de ser valenta en els moments difícils

De què teniu por? De perdre clientela? Si és això, llavors la vostra Església és una empresa i us hauríeu de treure la paraula ‘cristians’. Qui sap, potser faríeu que moltes d’aquestes persones que teniu por de perdre coneguessin realment l’Evangeli i el missatge de Jesús. Potser és el que toca, tornar a les arrels cristianes per construir un món més just on primer siguin les persones i on les persones s’estimin, que és l’únic manament que ens donà Jesús. D’altra banda, quan anuncieu l’Evangeli però no el poseu en pràctica, també em pregunto si això no seria una mica “fer servir el nom de Déu en va”.

I si esteu fent alguna cosa, per què tant de secretisme? Porten més d’un any injustament tancats. Jesús denunciava la injustícia a tot arreu i sense por, per què vosaltres n’heu de tenir? Llegiu entre d’altres Lc 21, 12-19.

¿No ens va dir Jesús “Sou la llum del món […] ningú encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties perquè faci llum […] Que brilli igualment la vostra llum davant la gent, així veuran les vostres bones obres” (Mt 5, 14-16)? Per això he decidit fer-vos arribar aquesta carta de forma pública: perquè l’Església, com va fer Jesús, no s’ha d’amagar de res i ha de ser valenta en els moments difícils. “Feliços els perseguits pel fet de ser justos” (Mt 5, 10). I per això m’agradaria rebre una resposta d’una Església valenta, d’una Església que no s’amaga, d’una Església que doni una resposta pública sense importar-li les conseqüències per part de les persones que només tenen el poder com a Déu.

Faig un crit desesperat perquè com a cristians us pronuncieu davant d’una injusticia

Potser un cop més s’obtindrà el silenci com a resposta. Cadascú que segueixi la seva consciència. Només voldria que recordéssiu com és que un dia vàreu decidir seguir el Crist i que tornéssiu a l’Evangeli, no amb paraules, sinó amb fets.

¿No va ser Jesús, que curava en dissabte, i en preguntar-l’hi, va respondre: “Què és primer, la llei o les persones?” No us explicaré la crueltat que patim famílies i presos per una situació que ara s’ha agreujat. Però sapigueu que les persones no s’han tingut en compte, ans al contrari, s’ha anat a fer mal. Podeu fer la comparació amb molts casos recents.

Malgrat que obtingui el silenci com a resposta, dins meu no hi ha espai ni per a la rancúnia, ni per a l’odi, ni per a la venjança. He crescut des de petita amb valors cristians i no conec ni vull conèixer aquests sentiments, que només fan malbé les persones. Tampoc la meva fe es veurà afectada en absolut pel silenci jeràrquic, ans al contrari. Ara és temps d’Advent, d’esperança.

Si em dieu que l’Església no fa política, us diré que en el moment en què no denuncia el fet que unes persones honestes, que no han fet cap mal a ningú, estiguin tancades a la presó, l’Església catòlica està faltant al seu principi cristià de ser al costat del poble, dels que pateixen, del proïsme… i, per tant, amb el seu silenci està fent política. Voldria recordar que al Concili Vaticà II, arran dels problemes amb els drets del pobles d’Amèrica, es va acordar que l’Església no es posicionaria però vetllaria perquè es pogués negociar d’igual a igual. I jo pregunto, com es pot negociar d’igual a igual amb persones innocents a la presó?

Podeu dir que particularment pregueu per ells i estic segura que deu ser així. Jesús també pregava, però la pregària li donava la força per actuar. Sisplau, per la caritat i la misericòrdia que tan paleses queden a l’Evangeli, actueu!

I és bo no oblidar algunes cites: “Era a la presó, i vinguéreu a veure’m” (Mt 25, 36). I “recordeu-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells” (He 13, 3).

Per a mi, l’únic camí és i serà sempre “Estimeu-vos els uns als altres”.

Isabel Turull Negre és germana de Jordi Turull.

 

Resposta de la Conferència Episcopal Tarraconense (descarregable aquí)

Benvolguda Isabel,

Fa alguns dies que vau escriure una carta oberta als bisbes de Catalunya, i us preguntàveu on eren en aquests moments en què el vostre germà Jordi Turull i altres dirigents polítics es troben sofrint una llarga presó preventiva, i en el moment angoixant en què quatre d’ells han iniciat una vaga de fam a la presó de Lledoners. I explicàveu que mereixen molt de respecte per les seves fermes conviccions i creences. Les vostres paraules són colpidores, per als Srs. Bisbes.

En aquest moment volen expressar-vos el seu respecte i alhora la seva profunda preocupació, davant la vaga de fam que porten a terme aquests quatre polítics, que posa greument en perill la seva salut i la seva vida. Els cristians som defensors de la vida i vetllem per no posar-la en risc. Aquesta iniciativa mostra la situació excepcional en què es troben aquests i altres dirigents catalans en presó preventiva decretada pel Tribunal Suprem que els comporta un llarg temps de privació de llibertat, sense que s’hagi celebrat cap judici oral. En el seu cas costa d’entendre la llarga presó preventiva. Els Bisbes confien que les autoritats judicials competents resoldran de forma ràpida i ajustada al dret els recursos plantejats, i que el futur judici a què seran sotmesos serà un judici amb plenes garanties i en el mínim període de temps possible.

Fins ara els bisbes de Catalunya, sempre amb discerniment pastoral i per responsabilitat envers la missió rebuda, han donat a conèixer de formes diverses, amb les seves intervencions en notes, escrits, homilies, declaracions, entrevistes i intencions de pregària, el seu desig que s’arribi a una solució justa per als polítics empresonats, que ajudi la pau social. A la reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense del passat mes de juliol varen manifestar amb unanimitat de tots tretze bisbes que havien tingut notícia de l’apropament d’alguns antics membres del Govern de la Generalitat i altres dirigents socials a Centres penitenciaris ubicats en territori català, i que celebraven l’aplicació d’aquesta mesura legal i humanitària que, sens dubte, afavoriria el contacte amb les famílies d’aquests detinguts en presó preventiva. També afegien que desitjaven que es donessin passos perquè es pogués trobar una solució a l’actual situació que fos justa i acceptable per a tothom, amb un gran esforç de diàleg des de la veritat, amb generositat i recerca del bé comú.

No van citar al juliol el text on s’inspiraren i que estava subjacent del Papa Francesc, quan es va dirigir a l’Associació Internacional de Dret Penal (24.10.2014), que afirmava que “la presó preventiva (quan de forma abusiva procura un avançament de la pena prèvia a la condemna, o com a mesura que s’aplica davant la sospita més o menys fundada d’un delicte comès) constitueix una altra forma contemporània de pena il·lícita oculta, més enllà d’un vernís de legalitat. La qüestió dels detinguts sense condemna s’ha d’afrontar amb la deguda cautela, des del moment que es corre el risc de crear un altre problema tan greu com el primer, si no pitjor: el dels reclusos sense judici, condemnats sense que es respectin les normes del procés”.

També us puc dir que des de llavors, els bisbes que tenen polítics empresonats en centres situats a les seves Diòcesis han visitat, de forma volgudament discreta però compromesa, els qui pateixen la manca de llibertat. I ho faran novament amb motiu del Nadal ja proper, com fan sempre. També s’han entrevistat amb alguns familiars per donar-los suport en aquests moments de sofriment, i valoren que moltes Parròquies i Centres religiosos siguin promotors dels drets de les persones i procurin estar ben propers i acollidors a totes les situacions de sofriment, com les de la vostra família, o per altres causes.

Us puc assegurar que els pastors de l’Església que fa camí en aquesta terra, han volgut transmetre a les seves comunitats cristianes i a la societat en general, de forma respectuosa i humil, que el diàleg, el respecte, el perdó mutu, la reconciliació i la recerca del bé més gran, ni que sigui amb sacrificis per part de tots, serà el que ens durà a la concòrdia i a la pau social.

Els bisbes s’uneixen respectuosament a la vostra preocupació pel vostre germà i pels altres que estan realitzant vaga de fam, i sapigueu que, el respecte escrupolós que els bisbes volen mantenir a les diverses opcions polítiques lícites i presents en la comunitat eclesial, no és absentisme o distància freda sinó valoració positiva de la pluralitat que actualment es dóna entre nosaltres i atenció pastoral a la unitat eclesial i a la caritat que ha de regnar en tot.

Restem a la vostra disposició, i continuem pregant per ells i pel futur en pau del nostre país.

Ben cordialment,

Mn. Norbert Miracle

Vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense

 

Posicionament de Cristianisme al Segle XXI

Isabel Turull es pregunta on són els bisbes catalans i també ens podria preguntar on som els creients catalans en el Natzarè, on som nosaltres, els que conformem “Cristianisme al segle XXI”. Els bisbes han respost, nosaltres també ho volem fer.

Estem al teu costat, Isabel. Denunciem la manca de resposta del Tribunal Constitucional als recursos d’empara dels presos perquè no és de llei i ha provocat l’única protesta pacífica possible: la vaga de fam.

Ens indigna la indiferència amb la qual membres del govern d’Espanya  i d’alguns partits se’n fan ressò als mitjans i ens avergonyeix la tebior de tots plegats. Enllà de la pregària, voldríem encertar les accions de solidaritat i suport adients (sempre pacifiques) per denunciar el reguitzell d’injustícies a què s’han vist sotmesos els nostre presos polítics. Voldríem sentir-nos acompanyats per altres germans creients arreu de la pell de brau en aquest panorama polític desconcertant per la manca de respecte als polítics electes i per la crueltat de les represàlies a uns fets que han estat interpretats esbiaixadament i sense el suficient contrast.

Voldríem que la llum del Nadal que s’apropa obrís els ulls a la ceguesa de tots plegats perquè poguéssim treballar conjuntament per una Catalunya pròspera, lliure i pacífica.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *