Objecció fiscal

Com la majoria deu saber, consisteix a deduir de la quota líquida de l’IRPF el percentatge igual al que els pressupostos generals de l’estat dediquen a despeses militars i a inversions en la indústria bèl·lica i lliurar aquesta quantitat a una associació solidària o pacifista.

Aquest gest de rebel·lia contra la destinació d’una part dels impostos que pago a despeses militars i tràfic d’armament fa temps que em resulta engrescador, però no trobo el camí segur i eficaç de portar-lo a la pràctica.

Durant uns anys el vaig practicar, però, després de repetides al·legacions als requeriments d’Hisenda i d’abonar repetits recàrrecs, em vaig rendir davant l’amenaça de bloquejar-me els comptes. Em vaig trobar sol i indefens davant del monstre prepotent i vaig llançar la tovallola. He passat uns anys sense practicar-la perquè la declaració de renda em sortia negativa i no podia esperar que em tornessin els diners. Ara, que tindria l’oportunitat de tornar-hi, estic desorientat i indecís, no pas perquè m’hagi desdit del propòsit, sinó pels entrebancs que no em veig amb cor de superar. I més ara, que s’ha generalitzat la tramitació telemàtica i la plantilla no admet la introducció de conceptes no reglats.

Trobo a faltar una campanya més intensa i estesa a favor de la insubmissió i un acompanyament més proper per garantir-ne l’èxit. És veritat que rebo informacions força completes i instruccions força detallades, però no deixen de ser paper fred, que se’m presenta com a estímul insuficient. M’agradaria veure-la present sovint en debats públics, als mitjans de comunicació i a les tertúlies. Penso que valdria la pena que tantes entitats contestatàries que aconsegueixen mobilitzacions exemplars i arrossegadores incloguessin aquest tema a les seves agendes i aconseguissin desvetllar corrents d’opinió puixants favorables, que empenyessin a una pràctica generalitzada i massiva de l’objecció. Si tots els indignats per la corrupció sistèmica que patim i per les escandaloses desigualtats que ens esclafen, sabéssim posar-nos d’acord per soscavar els fonaments d’aquest muntatge, segur que l’estaca acabaria ensorrant-se.

El negoci de les armes és la causa primera i principal que les guerres no s’aturin i s’embraveixin cada dia i, per tant, que les allaus de desplaçats siguin cada vegada més imparables i insostenibles. El primer objectiu a abatre, doncs, és aquest negoci, ferint-lo on més li pot doldre, boicotejant el seu finançament. I, si els diners que se li sostraguessin, es dediquessin a atendre les víctimes d’aquests desvaris, s’aconseguiria un benefici per partida doble.

En resum, vull que quedi clar el sentit d’aquestes ratlles. No són cap retret contra ningú ni cap queixa ploramiques, sinó un crit d’auxili,una petició d’ajuda per si algú que hi tingui la mà trencada accepta que l’acompanyi i i em vol guiar per poder fer arribar a bon port la meva objecció fiscal amb més garanties de seguretat i d’eficàcia.

Lluís Costa Bofill

 

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *