Nou arquebisbe de Barcelona

Després de l’enrenou que es va originar en nomenar el successor del Cardenal Jubany i que va provocar la campanya “Volem bisbes catalans”, uns anys mes tard, concretament el 2001, l’associació “Cristianisme al segle XXI” vam dedicar el nostre Congrés bianual sobre el tema del nomenament de bisbes. Les actes d’aquest congrés estan publicades i recull les aportacions de José Ignacio Gonzalez Faus, Antoni Calvó, Ana Zugaza i el resultat d’una enquesta realitzada pel sociòleg Joan Estruch. No es tracta ara d’explicar amb detall el contingut de les diverses aportacions però, sintèticament, algunes resolucions d’aquell Congrés van ser les següents:

 Allò que es rebutja:

El secretisme sistemàtic que envolta el tràmit previ a la designació.
El caràcter vitalici de l’exercici de la funció episcopal.
La intervenció del nunci en la designació dels bisbes.

Allò que es considera ideal:

Establir un sistema d’elecció a través del qual clergat i laïcat puguin expressar-se sobre la persona que ha de presidir la diòcesi,
Preveure la possibilitat que es pugui demanar i decidir la substitució d’un bisbe per incompetència o incompatibilitat comprovades.
Procurar que les comunitats participin en l’elecció dels seus responsables pastorals.
Aspirar a un sistema de presentació de candidats a bisbe.

Allò que es considera factible:

Participació de laïcat i clergat en l’elecció dels bisbes.
Debat rigorós a l’entorn del perfil que es considera adequat per a la figura del bisbe, des d’una actitud de sintonia evangèlica, comunió i responsabilitat.
El nou bisbe hauria de tenir capacitat d’animar i gestionar la vida de les comunitats amb la participació de tots els creients i  coneixement de la societat i la cultura en que l’Església diocesana viu.
Intervenció significativa del conjunt de bisbes de Catalunya en el nomenament d’un bisbe del mateix territori.

Així doncs, segons el nostre Congrés, els criteris, que han de guiar el nomenament d’un bisbe són exclusivament de caràcter pastoral, de concòrdia intra-eclesial i d’adaptació al medi en el qual ha d’exercir el seu ministeri.

Davant el rumor del nomenament del cardenal Cañizares per la diòcesi de Barcelona, Cristianisme Segle XXI ha de fer les següents consideracions:

  1. Donat el context que vivim, tenim seriosos dubtes sobre si aquesta proposta respon als criteris pastorals esmentats o, senzillament, a les pressions polítiques del govern espanyol per col·locar a Barcelona a una persona de pensament i actuació política pròxima al PP.
  2. La incomprensió i bel·ligerància política que el Sr. Cañizares ha manifestat reiteradament en contra de la recuperació de la pròpia identitat que des de fa anys viu Catalunya creiem que l’inhabilita per ser arquebisbe de Barcelona.
  3. Els seus excessos de fastuositat i opulència creiem que no solament van contra les crides a l’austeritat del papa Francesc sinó que, en aquest moment i en una diòcesi castigada per la pobresa en molt amples sectors socials es convertiran en un escàndol.

Demanem per tant que s’eviti aquest nomenament i es tinguin presents els criteris evangèlics i de caràcter pastoral que fa anys Cristianisme Segle XXI va proposar.

 Junta Directiva de Cristianisme al Segle XXI

 

Comparteix aquesta entrada

1 comentari

  1. A Catalunya necessitem un pastor, senzill, proper a la gent, coneixedor del poble, de la seva llengua i cultura, que tingui empatia amb les situacions de pobresa i dificultats que estem patim. No volem un jerarca, alié a la nostra realitat, conservador i simpatitzant amb els poderss del govern actual.
    Sisplau, que s’escolti la veu del poble i dels Bisbes que coneixen i estimen Catalunya. Feu cas del Papa Francesc en el que hem posat la nostra esperança d’una renovació a fons de l’Església, absolutament ncessària.
    Estic d’acord amb el plantejament de Cristianisme al segle XXI.
    Ramona

    Enviar resposta

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *