Missatge de Nadal

L’EMMANUEL I LA LLUM QUE RESPLENDEIX EN LA FOSCA

 

La celebració de la Paraula de l’Eucaristia de Nadal comença amb els primers versets del capítol 9 del profeta Isaïes «El poble que caminava en la fosca/ ha vist una gran llum;/ una llum ha resplendit/ per als qui vivien al país tenebrós» (Is 9,1). L’Evangelista Mateu, com a bon jueu coneixedor de la Torà i els Profetes, serà el primer a aplicar el text d’Isaïes a Jesús. Per a ell, jueu convertit, Jesús és la llum del món. Copia Isaïes, amb referència als territoris tenebrosos, on la llum s’imposarà a la fosca. Escriu: «Terra de Zabuló i de Neftalí,/ camí del mar, l’altra banda del Jordà,/ Galilea dels pagans:  el poble que vivia en la fosca/ ha vist una gran llum…» (Mt 4,15-16). En d’altres paraules: aquests territoris de fosca sobre els quals la llum resplendirà són les terres de les antigues tribus, això és, bona part de les contrades del regne d’Israel. I per què eren el país tenebrós? 

Els assiris pressionaven Palestina de manera que els reis d’Israel, Síria i Tir volien establir una coalició bèl·lica per plantar-los cara, a la qual també exigien que hi entrés el regne de Judà. Tanmateix,  el jove rei Acaz de Judà s’hi negà. Per forçar-lo a entrar-hi, en la conxorxa, li declararen la guerra. Som als anys 734-732 aC i la pugna es coneix històricament com la guerra siro-efraïmita (Efraïm i Benjamí eren el nucli del territori de Judà). Acaz, aleshores, va recórrer a Tiglat-Pilèsser III d’Assíria. Li pagà tribut i li demanà ajut contra els col·ligats. Els assiris van respondre amb dues expedicions contra Palestina, el 734 aC i l’any següent. Arribaren a Filistea, s’annexionaren bona part dels terrenys del regne del Nord, deportaren israelites i imposaren Oixea com a rei d’Israel (730-722 aC). Vet aquí, doncs, que el «país tenebrós» no era altre que el dels territoris d’Israel sotmesos a la guerra i a la deportació i devastats pels assiris. De fet, Israel havia pagat car l’intent de coalició. Es reduí tant el seu que Oixea d’Israel acabà conspirant amb Egipte. Els assiris no li ho permeteren. L’any 722 aC, els exèrcits de Sargon II ocuparen Samaria i el que restava del regne del Nord. Israel desaparegué del mapa. 

Els dos grans oracles d’Isaïes es van donar aquells temps i cal relacionar-los. El primer és gratuït i inesperat. El profeta Isaïes va a trobar el rei Acaz abans de la seva petició d’ajuda als assiris i li prega de que confiar en Jahvè: pot demanar un senyal de la seva assistència. El rei refusa histriònicament amb l’excusa de no voler temptar el Senyor. Aleshores Isaïes anuncia el primer oracle: «El Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: ‘Déu amb nosaltres’). […] Abans que sigui capaç de destriar el bé del mal, les terres d’aquests dos reis que et fan tanta basarda hauran estat abandonades» (Is 7, 14-17). Va ser així mateix. La noia gràvida era la muller d’Acaz; el fill d’ambdós seria el príncep Ezequies. Malauradament, la Bíblia grega, la Septuaginta, va traduir ‘noia’ per ‘verge’ i els cristians, durant molt temps, vam aplicar la profecia a la Verge Maria. Aquest oracle va relacionat amb el d’Isaïes 9, el de l’anunci de la llum en la fosca. «Perquè ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill/ que porta a l’espatlla/ la insígnia de príncep.» Al capítol 7 se’ns anunciava que naixeria; ara, al 9, se’ns proclama l’entronització del príncep Ezequies (Acaz associà el seu fill al tron l’any 729). I segueix: «Aquest és el seu nom: ‘Conseller prodigiós’, ‘Déu heroi’, / ‘Pare per sempre’, ‘Príncep de pau’» (Is 9,5). A l’Egipte, en la cerimònia de la coronació, s’imposaven cinc sobrenoms als faraons. Aquí en tenim quatre, perquè el cinquè ja estava dit i donat: ‘Emmanuel’. I segueix: «Estendrà arreu la sobirania,/ i la pau no tindrà fi (Is 9,4).

El nou rei superaria la foscor de les tribulacions passades. En aquell temps, l’entronització d’un nou rei suposava un munt d’expectatives: implicava canvis en els sistemes judicial i militar, la condonació dels deutes i, sobretot, el perdó de les culpes amb la proclamació de l’amnistia. Amnistia, de fet, prové d’‘amnèsia’, un mot grec que inclou ‘oblit’ i ‘perdó’. Popularment vol dir començar de cap i de nou; jurídicament extingeix qualsevol responsabilitat penal. Ja no hi ha ex-culpables com en l’indult, sinó innocents per extinció de la figura delictiva… 

Per a Isaïes, el regnat del nou príncep obriria un període de pau i prosperitat, sense la foscor de les guerres passades. Nadal és això: llum en la foscor i la tenebra, salvació en l’esmarriment i la dissort. Mateu va fer bé d’aplicar a Jesús la profecia de la llum que resplendiria per al poble que caminava desorientat en la tenebra. Encara que la tenebra, avui, sigui econòmica, social, climàtica, energètica i, sobretot, sanitària per culpa de la pandèmia. Celebrar el Nadal vol dir que, enllà de qualsevol foscor que ens tenalli, tenim esperances de llum i salvació. Malgrat tots els malgrats, doncs, Bon Nadal a tothom!

Per «Cristianisme al segle XXI»,

                                                                        Lluís Busquets i Grabulosa

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *