Misericòrdia aigualida

Lluís Costa Bofill

Fa uns dies, en una reunió de pastoral, es va plantejar aquesta pregunta: “Què fem per celebrar l’any jubilar de la misericòrdia?” Alguns hi van respondre: “Nosaltres fem unes conferències; nosaltres recitem vespres algun dissabte i fem una vetlla de pregària; nosaltres hem organitzat una ruta amb parades de reflexió, debat i pregària”. I, després, va venir l’altra pregunta: “Què podem fer conjuntament?” Només hi va haver una resposta: “Podríem organitzar una peregrinació a un santuari acreditat per guanyar el jubileu”

En aquell moment, vaig quedar perplex i no se’m va acudir cap aportació interessant. Quan vaig ser a casa, les preguntes continuaven donant voltes pel cap i va saltar l’alarma. La pregària, la reflexió i les prèdiques són les activitats més apropiades per celebrar aquest any jubilar? Segur que no, perquè la misericòrdia no és pas un tema per a sermons, sinó una virtut que cal exercir amb responsabilitat i eficàcia. Crec que haurien estat més apropiades unes altres preguntes i unes altres respostes. Per exemple, en quins àmbits més propers i amb quines persones més pròximes cal que intensifiquem la pràctica de la misericòrdia? De quines situacions d’on ha fugit la misericòrdia som còmplices més o menys actius i directes?

Que quedi clar que no desqualifico els altres assistents a la reunió ni retrec incapacitats alienes. Ja he dit que jo vaig quedar perplex i no vaig saber suggerir cap proposta alternativa. Encara ara, tot i que les preguntes són més clares, no tinc pas respostes precises ni engrescadores. Només sento el corc de no haver sabut obrir altres camins. Penso, però, que si ho haguéssim plantejat des d’aquesta perspectiva, entre tots, hauríem trobat alguna escletxa per encetar-ne i avançar en la direcció encertada.

També hi ha una altra iniciativa que em va decebre. El Papa ha establert la figura del “missioner de la misericòrdia”. Entre els assistents hi havia un teòleg a qui s’ha encomanat aquesta missió, que consisteix, segons ell mateix va dir, a tenir a punt unes conferències per difondre el missatge. Això sí que ho tinc més clar: és una missió desenfocada, que es passeja per les branques i no apunta amb prou nitidesa a la diana bàsica: l’organització decidida d’una xarxa d’activistes i agitadors socials, lúcids i diligents, que converteixin la misericòrdia en el motor d’una revolució que redueixi a un mínim suportable el patiment de tantes víctimes, aquest 99% de la població que només té l’1% dels béns d’aquest món, que coneix la paraula misericòrdia, però que no sap per a què serveix.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *