Manifest sobre la resolució del Suprem sobre les esglésies protestants

MANIFEST DE “CRISTIANISME AL SEGLE XXI”

Sobre la resolució del Tribunal Suprem:

Declaració de la Renda i discriminació de les esglésies protestants

1  –  Hi ha sentències del poder judicial que, per molt ajustades a dret que semblin, manifesten falta de sensibilitat democràtica. La causa pot estar tant en la llei que s’aplica com en la interpretació parcial o restrictiva que en poden fer els tribunals. Perquè hi ha lleis que són manifestament injustes i tribunals que actuen amb evident venalitat.

És el cas del que ha passat amb la recent resolució de la Sala III del Tribunal Suprem en rebutjar la petició de la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE) de poder comptar amb una casella pròpia per a l’aportació voluntària dels seus fidels en la declaració oficial de la renda. La FEREDE basa la seva petició en els drets constitucionals d’igualtat i no discriminació per motius ideològics o religiosos, i el Tribunal Suprem —confirmant una sentència prèvia de l’Audiència Nacional que, al seu torn, validava el dictamen del Ministeri d’Hisenda— fonamenta la seva negativa en què aquesta confessió no té una base jurídica similar a la que té l’Església catòlica, reconeguda pels Acords de l’Estat espanyol amb la Santa Seu, signats el 1979.

2  –  Aquesta resolució del Suprem —que previsiblement serà recorreguda davant instàncies superiors—posa en evidència situacions greus que criden l’atenció. En primer lloc, que una entitat privada com l’Església catòlica, ¡i només ella!, tingui una casella de recaptació particular en el lloc més emblemàtic de l’IRPF del Ministeri d’Hisenda, que pertany a tota la ciutadania. Això, a més, suposa una contradicció cada cop més gran en la mida que la societat espanyola és progressivament més laica i posa en qüestió l’antiga “majoria catòlica” del país. Cal considerar que, fins i tot en els sectors més sensibles a les creences, hi ha un gran pluralisme confessional i religiós. La presència d’aquesta casella per l’església catòlica en l’IRPF manifesta el tracte de favor que l’Estat té respecte d’una part de la societat i suposa una pràctica discriminatòria amb la resta de confessions i institucions siguin o no confessionals.

Sorprèn també el fet que un Estat que es defineix constitucionalment “a-confessional” es presti a mantenir aquest tracte de favor i el negui a la resta de confessions que reconeix de “notori arrelament”. És comprensible que l’Estat estableixi jurídicament la seva relació amb les institucions privades i els serveis que presta o rep de les mateixes, però no és just ni constitucional que discrimini entre unes i altres en raó de la seva ideologia i les seves creences.

En tercer lloc, denunciem la contradicció en la que viu la Jerarquia catòlica: d’una banda participant solemnement aquests dies en actes en la Setmana de la Unitat dels Cristians o commemorant els 500 anys de Luter i, de l’altra, mantenint un clamorós silenci tant sobre aquesta resolució com el que ha tingut davant la constant negativa del govern espanyol a aplicar als pastors evangèlics i les seves vídues la sentència favorable del Tribunal d’Estrasburg sobre seus drets a les pensions.

3  –  Cristianisme al Segle XXI rebutja aquesta resolució del Tribunal Suprem pel reconeixement que fa de la diferència entre els drets d’unes institucions privades i altres. Desacredita tant les lleis en què es fonamenta com als mateixos tribunals que les apliquen.

Com a catòlics considerem necessari caminar cap al no finançament amb diners públics de les confessions religioses, perquè en una societat laica i pluralista aquestes han de caminar cap a l’autofinançament i en conseqüència l’eliminació de totes les caselles a la declaració de l’IRPF. I finalment, per tractar-se de la base jurídica en què es fonamenta la resolució del Suprem, demanem, com ja hem dit tantes vegades, la derogació dels Acords de 1979, signats per l’Estat espanyol amb la Santa Seu.

 

Directiva de Cristianisme al Segle XXI

Setmana de la Unitat dels Cristians. 13 de gener de 2017

Comparteix aquesta entrada

2 comentaris

  1. Un escàndol més en aquest àmbit. Us felicito per la denúncia

    Enviar resposta
  2. Com a cristià, sóc contrari a qualsevol casella d’aquest tipus. L’església (com a institució) hauria de ser finançada pels seus feligressos, sense interferències de cap altre organisme o instittució. Des del meu punt de vista s’hauria de suprimir aquesta casella, ja que és un privilegi que no haurien de tenir. Pel que fa al tema de la pensió als pastors o a les seves vidues, molt d’acord amb la sentencia del tribunal europeu. Atentament

    Enviar resposta

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *