Manifest en solidaritat amb els migrants i refugiats

Justícia i Pau va organitzar, juntament amb altres entitats religioses o espirituals, una celebració interreligiosa i interconviccional en solidaritat amb les persones que cerquen refugi a Europa, obligades per la guerra inacabable de Síria i països limítrofs, i també amb els immigrants que cerquen treball, habitatge i un millor benestar a Europa.

Va ser un acte per agrair i solidaritzar-se amb les persones que intenten salvar vides, per anunciar les causes del rebuig que reben les persones que cerquen refugi i per presentar propostes concretes d’acolliment.

L’acte es va fer el 18 de juny a les 19h als Escolapis de Sant Antoni (ronda de Sant Pau 72-80, Barcelona). Es va  comptar amb el testimoni de persones refugiades i voluntaris/ries intercalant amb moments musicals oferts per la Coral AUDIR i per l’Escola de Música dels Jesuïtes de Casp i també es va llegar el manifest que es troba a continuació.

Les entitats organitzadores varen ser: Germanetes de l’Assumpció, Justícia i Pau, AUDIR (Associació Unesco de Diàleg Interreligiós), Comunitats Budistes-tradició Mahayana, Església Evangèlica de C/Nació de Barcelona, Associació de famílies pakistaneses de l’Hospitalet, Església ortodoxa Siro-Antioquena, Comunitat Bahà’í, Associació Brahama Kumaris, Federació de Famílies per a la pau i unificació mundial.

MANIFEST en SOLIDARITAT amb les persones que MIGREN i les que cerquen REFUGI

  1. Al llarg de la història, sempre s’han donat moviments migratoris. L’actual migració, però, és més sobtada i la quantitat de persones que cerquen refugi és més alta i inclou persones d’una gran varietat de cultures, creences i conviccions. Es veuen obligades a fugir de les guerres i de la fam, amb l’esperança de trobar en un altre país noves perspectives vitals.
  2. Un conjunt de persones i comunitats religioses i espirituals:
    • Manifestem la nostra solidaritat amb les persones que migren i les que cerquen refugi. L’acollida i l’hospitalitat amb el foraster i l’ajut als qui tenen necessitats són valors fonamentals en les nostres tradicions. Des de la nostra experiència religiosa, espiritual i conviccional, creiem que l’altre, el diferent, és un do, que ens ajuda a créixer com a persones, a conèixer i apreciar més els nostres propis valors, coneixent els seus. L’arribada de gent de fora rejoveneix la nostra envellida població i aporta riquesa econòmica, social i cultural.
    • Valorem les diferències culturals, religioses, espirituals i conviccionals. Ens volem respectar i acceptar com a persones i sentim que estem unides en una germanor universal. Aquest amor és el que permet la recíproca comprensió i la convivència. Gràcies a les nostres conviccions profundes som conscients i experimentem que tots formem part d’una sola família.
  3. Les causes de les migracions, són, entre altres, la guerra (i els negocis que l’envolten), la inseguretat, injustícia, la manca d’unitat, la fam, la pobresa i la manca d’oportunitats. Avui en dia ens trobem amb una ofensiva de les elits oligàrquiques i de polítics corruptes, en contra dels drets econòmics, socials, civils i polítics dels ciutadans i ciutadanes i amb una multiplicació dels dispositius autoritaris i antidemocràtics. Es subordinen els drets de les persones als “drets del Gran Capital”. Europa té a la seva consciència els 15.000 cadàvers de persones ofegades al Mediterrani, els 15.000 més de persones mortes travessant el Sahara, i els de les famílies assassinades i destruïdes per les guerres de l’Orient Mitjà, Àfrica i d’altres llocs. També té a les seves espatlles responsabilitats en les causes que impulsen moltes persones a cercar un altre país on viure arriscant la seva vida i la dels seus.
  4. Davant d’aquests fets, contra l’hostilitat, invitem a tothom a l’hospitalitat, actitud humana i espiritual i deure que compartim totes les tradicions espirituals i religioses i conviccionals. I per això:
    • Volem acollir i encarar els fluxos migratoris a la Mediterrània a través de polítiques desmilitaritzades i basades en la cultura de la pau i en la seguretat humana. Cal crear corredors humanitaris segurs. 
    • Volem denunciar els genocidis que es produeixen en els països en guerra on es massacren poblacions senceres i donar a conèixer les realitats de patiment d’aquestes poblacions.
    • Volem protegir i defensar els drets i la dignitat per tal de prevenir l’explotació, evitar el negoci del tràfic de persones i garantir el dret als serveis socials, a l’habitatge, al treball, a l’educació, a la seguretat social i a la sanitat.
    • Volem promoure i fomentar el desenvolupament humà integral: el coneixement de les llengües i cultures del país d’acollida, i el dret a la llibertat religiosa i de consciència.
    • Volem procurar una major participació de les persones que migren i les que cerquen refugi, per enriquir humanament les comunitats locals. Volem oferir les oportunitats pel creixement mutu i de tothom, valorant les riqueses de les diferents cultures. Per tant, cal accelerar els processos de legalització, d’adquisició de la nacionalitat i del dret al vot en el país d’acollida.
    • Volem donar curs al diàleg interreligiós i interconviccional i així aprendrem a aproximar-nos, conèixer-nos, obrir-nos a l’altre, a escoltar-lo, a entrar en la seva cultura i creences i a percebre’ns com a persones dignes. Així també accedirem al més profund de la persona humana i això ens orientarà vers la humilitat, i a valorar l’altre com a un igual. Totes les persones, limitades i senzilles, esdevenim aprenents els uns dels altres.
  5. Catalunya ha estat un país d’acollida. La seva capital, Barcelona, és una ciutat acollidora. Comunitats religioses i entitats civils han aportat molt a l’hospitalitat i ho segueixen fent.
    • Recolzem tot el que estan fent les diferents comunitats religioses, les entitats civils i bastants municipis en l’atenció, ajut i acompanyament de les persones que migren i de les que cerquen refugi.
    • Davant de les actituds tancades o xenòfobes que lamentablement també hi ha en una bona part de l’estament polític, en determinats sectors del teixit social, i en alguns grups intolerants de les diferents tradicions religioses, reivindiquem el llegat humanista i ètic de les tradicions religioses i conviccionals que, des de llenguatges diferents, ens exhorten a acollir l’hoste, a atendre les seves necessitats, a tractar-lo amb dignitat i cura.
    • Seguirem aportant a la nostra societat, com a comunitats religioses i conviccionals i com a entitats civils, la nostra acció transformadora i alliberadora de les estructures econòmiques, socials, polítiques culturals que facin avançar vers una societat més lliure, justa i fraternal.
    • Fem una crida al Govern espanyol i als governs europeus que reconeguin i respectin el dret a migrar i el dret d’asil i a obrir vies legals i segures per l’acollida de les persones que fugen de la violència, la fam, la persecució, la inseguretat i la guerra. I demanem que compleixin els compromisos adquirits en aquest sentit, i evitin l’expulsió col·lectiva. El govern espanyol es va comprometre a acollir 17.000 persones refugiades, de les quals només n’han arribat 2.550 (el 15%). 
    • Animem a tothom a implicar-se en aquests compromisos, a impulsar la creació i consolidació de vincles entre les diferents comunitats religioses, espirituals i conviccionals i els moviments i entitats socials, a col·laborar en la construcció de la justícia i la pau al nostre país i a tot el món i a acollir segons les seves possibilitats les persones i famílies emigrades que busquen refugi en la nostra societat, plural i acollidora.

 

“No és possible la supervivència sense una ètica universal, no és possible la pau al món sense la pau entre les religions, i no és possible la pau entre les religions sense el diàleg entre elles” (Hans Küng).

 

18 juny 2018, Barcelona. Escolapis Ronda Sant Pau 80.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *