Manifest a favor d’un relat no esbiaixat i d’un judici just

Davant de la situació que vivim a Catalunya  no podem restar callats. Arran del procés d’independència, declarada el 27 d’octubre del 2017 pels líders independentistes, després d’haver-los estat negat un referèndum acordat d’autodeterminació en multitud d’ocasions, el govern del PP imposà l’article 155 de la Constitució, en l’apartat primer de la qual es diu que el govern podrà adoptar “les mesures necessàries per obligar una Comunitat Autònoma (CA) al compliment forçós de les seves obligacions” i, en el segon que “per a l’execució de les mesures previstes en l’apartat anterior el govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de la CA”, sense que enlloc es llegeixi que el govern  legítim de Catalunya pogués ser destituït ni el seu president revocat. Malgrat tot, el govern del PP ho va fer, empresonà els líders polítics catalans a més dels de l’ANC i Òmnium Cultural, i convocà eleccions per al 21-XII-17, tornades a guanyar per les forces independentistes, que s’hi havien presentat sense amagar el seu programa electoral (2.021.469 vots sobiranistes). Malgrat aquella victòria, no es va permetre investir el president Puigdemont que era a l’exili (malgrat el rebuig de la impugnació del Consell d’Estat del 26-I-2018) ni cap dels líders empresonats i, en una ingerència mai vista del poder judicial sobre el legislatiu, s’empresonà el Sr. Jordi Turull en plena defensa de la seva investidura el 23-III-18, iniciada la vigília.

Tot plegat té un ordre d’esdeveniments objectius:

  • 8-IV-2014: El Congrés de Diputats (les Cortes) rebutjà la petició que li han anat a fer  Turull (CDC), Rovira (ERC) i Herrera (ICV) amb 47 vots en contra a fi que la Generalitat de Catalunya  pogués rebre les competències per poder celebrar un referèndum d’autodeterminació d’acord amb l’art. 150.2 de la Constitució que permet les consultes pactades.
  • 9-XI-2014:  Procés participatiu català en vista de la prohibició de referèndums  i consultes. 1.800.000 catalans voten en urnes de cartró (seran 2,3 milions, perquè les urnes segueixen obertes durant uns dies). El dia 12 es reuneix la Fiscalia general de l’Estat i la de Catalunya per acostar posicions i el 18-XII dimiteix Eduardo Torres-Dulce, Fiscal General de l’Estat per massa ingerències polítiques en el cas del procés participatiu català.
  • 9-VII-2015: 9-VII: Discurs del papa Francesc a la II Trobada dels moviments populars a Bolívia: “Els pobles del món volen ser els artífex del propi destí. Volen recórrer en pau el propi camí vers la justícia. No volen tuteles o ingerències en les quals el més fort sotmet el més feble. Volen que la seva cultura, la seva llengua, els seus processos socials i les seves tradicions religioses siguin respectades. Cap poder fàctic o constituït té el dret de privar cap país del ple exercici de la pròpia sobirania i, quan ho fan, veiem noves formes de colonialisme que comprometen seriosament la possibilitat de pau i de justícia, perquè «la pau es basa no només en el respecte dels drets de l’home, sinó també en els drets dels pobles, en particular el dret a la independència» (Consell Pontifici de la Justícia i de la Pau, Compendi de la Doctrina Social de l’Església, 157)”.
  • 27-IX-15: Eleccions autonòmiques anunciades com a plebiscitàries. Els rotatius asseguren que ha guanyat el «sí» sumant 72 vots (JxSí + CUP), que són 1.932.529; en contra, 52 del «no» sumant C’s+PP (1.579.194 vots) i deixant als llimbs els 11 escons de Catalunya sí que es pot. La participació ha estat altíssima: 77,4% (quan al referèndum constitucional va ser 62,9%).
  •  10-I-2016: Investidura del President Puigdemont com a President de la Generalitat després que Artur Mas fes un pas al costat obligat per la CUP pels casos de corrupció al seu partit.
  • 26-V-2016: Eleccions legislatives espanyoles. PP, 137 escons; PSOE, 85; Podem i confluències 71; ERC,9; CDC,8; PNB, 5; EH- Bildu,2, CC,1. Rajoy no serà investit fins al 29-X, amb els vots de C’s, els canaris i l’abstenció històrica del PSOE. Pedro Sánchez reconeix a l’Évole que Espanya és una nació de nacions per primera vegada.
  • 6-II/10-II-2017: Judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, responsables del Procés Participatiu del 9-XI-2014.
  • 25-V: Rajoy rebutja la petició del govern de negociar un referèndum i s’activa la via de la unilateralitat. Quinze dies després, el 9-VI, Puigdemont i Junqueras anuncien la data  (1-Octubre) i la pregunta del referèndum.
  • 6 i 7-IX-2017: El Parlament aprova la Llei del Referèndum i  la Llei de transitorietat política, sense cap comentari de Madrid.
  • 18-IX-2017: Montoro, ministre d’Economia del PP, intervé els comptes de la Generalitat.
  • 20-IX-2017: Detenen 14 persones acusades d’organitzar el referèndum. Milers de números de les FCSE a Barcelona. De Huelva i altres llocs d’Andalusia surten furgonetes de membres de les FCSE  sota els crits de “A por ellos!”. Davant de la seu de la Conselleria d’Economia gran manifestació mentre s’està efectuant judicialment un escorcoll. La Secretària judicial no vol sortir pel passadís que se li fet a fora i prefereix  sortir pel terrat d’un teatre. A la nit Cuixart i Sànchez, presidents d’Òmnium i l’ANC, pugen a un jeep de la Guàrdia Civil a petició d’un caporal demanant a la gent que se’n vagi i desfaci la manifestació. La gent ho fa. Els jeeps tenien armes a dins i ningú i les ha tocat.
  • 27-IX-17: La Jutgessa Mercedes Armas fa cessar en les seves diligències de la Fiscalia Superior de Catalunya (José M: Romero de Tejada)  i es carrega a l’esquena les accions contra l’1-O: ordena la coordinació de Mossos, Policia Nacional i Guardia Civil des d’Interior i arriba el Sr. Diego Pérez de los Cobos per fer-ho. Mana que es prenguin les mesures necessàries per impedir el referèndum garantint que les altres administracions de Catalunya no relacionades amb la votació  no en paguin les conseqüències i “sin afectar la normal convivencia ciudadana”.
  • 1-X-17. Referèndum. Han aparegut les urnes. Càrregues policials, cops de porra, agressions a noies i velles, sang a la cara, dispars prohibits de  pilotes de goma, destruccions de mobiliari… Imatges esfereïdores per a les TV internacionals. Malgrat tots els impediments informàtics, a més de la persecució de  paperetes i urnes, els Observadors Internacionals donen per vàlid el Referèndum, tot i haver-hi 770.00 persones censades en col·legis clausurats. Hi han pogut participar 2.362.424, amb un 90,9% de SI, 7,8% de NO i 2’1% de BLANCS. (Nota personal: a la  meva sogra no la van deixar votar perquè duia una fotocòpia del DNI i no l’original.)
  • 3-X-17: Real aturada general a Catalunya. A les 9 parla el Rei Felip VI. No parla ni dels ferits ( i hi ha qui ha perdut un ull). Molts catalans interpreten el seu discurs com un “¡A por ellos!” monàrquic.
  • El discurs oficial va canviant. Es parla de fets “tumultuaris” dels dies 6/7-IX i 20 –X per poder acusar els líders catalans de sedició i rebel·lió.
  • 10-X-17: El President Puigdemont obligat a donar els resultats, davant centenars de càmeres de TV de mig món, assumeix la República Catalana però la suspèn tot seguit perquè li han ofert diàleg des del govern central. Un cop més, l’han traït.
  • 27-X-17: Sense obtenir les garanties que demana per convocar eleccions, Puigdemont fa llegir la part expositiva de la Declaració  unilateral d’independència. Rajoy aplica a Catalunya, “sui generis”, el 155. (Interviú del 13-XI parla de forces de seguretat disposades a entrar al Parlament per “tierra, aire y subsuelo” per detenir Puigdemont, si s’hi atrinxerava!).
  • 2-XI-17: A partir d’aquest moment actua la jutgessa Lamela de la Audiència Nacional i el jutge Llarena del Tribunal Suprem, que aglutinarà la causa catalana (24-XI) en comptes de ser jutjada pel TSJC, amb tot d’errors en agafar la causa, en les interlocutòries, en execucions i retirades d’ordres d’extradició dels consellers exiliats perquè ni la justícia belga ni l’alemanya li dona la raó, a banda de les ingerències en el poder legislatiu. Queden en presó preventiva injustificada J. Cuixart, J. Sànchez, O. Junqueras, J. Forn, J. Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull, Carme Forcadell. I, a l’exilli,  C. Puigdemont., T. Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig, M. Rovira, A. Gabriel.
  • 5-IV-18: El tribunal d’Schleswig-Hölstein no troba  cap delicte de rebel·lió ni sedició en Puigdemont i el deixa lliure…a l’espera d’estudiar la malversació. A la Magistratura espanyola  li cau molt malament. L’Audiència Nacional acusa Trapero de sedició i organització criminal.
  • 18-IV-18: El ministre d’Hisenda del PP  C. Montoro assegura públicament que ni un euro públic havia anat a parar al procés català.
  • 1-VI-18: Prospera la moció de censura contra Rajoy, amb el suport dels independentistes catalans al PSOE. El PP fora del govern.
  • 4 i 11-VII-18. Els presoners catalans traslladats a Lledoners. Bassa i Forcadell , també a Catalunya.
  • 2-XI-18: Surten les acusacions i els anys de presó que demanen Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat per las líders catalans; a molts juristes els semblen una exageració i una ignomínia.
  • 3-XII-18, J. Forn i J. Rull s’afegeixen a la vaga de fam de J. Sànchez i J. Turull començada el dia 1.

I, tanmateix,

  1. Contínuament sentim falsejats els fets esdevinguts el 6/7 i 20 de setembre del 2017, entreteixint-hi un relat de violència, que en cap moment no va existir, de manera que, a partir d’un relat amb manifestacions “tumultuàries” que mai no van tenir lloc, es presenta el poble català com a impetuós i agressiu, quan, en tot el procés, els líders sempre han demanat actuar en base als estris de la lluita pacífica de la no-violència i la desobediència civil, tant més quan alguns d’ells interfectes eren militants actius  no-violents i deixebles de L. M. Xirinacs, el Gandhi català;
  2. L’exercici del dret a l’autodeterminació, des d’una postura democràtica i pacífica, s’ha presentat des de certs bàndols polítics com un “Cop d’Estat”, dut a terme per partidaris “colpistes”, amb la intenció de trencar l’Estat —o, almenys, l’ordre establert— des de la “sedició” o la “rebel·lia” (avançant-se abans de cap sentència judicial a la possibilitat de misericòrdia i indult), quan en cap moment ha estat així, com van determinar els tribunals belga i  d’Schleswig-Hölstein l’abril passat.
  3. Els líders de la Unió Europea —especialment Juncker, Tajani i Tusk—, guardonats amb el Premi Princesa d’Astúries per l’Estat espanyol, s’han oposat sense oferir raons al dret a l’autodeterminació dels catalans.
  4. L’opinió pública, cada cop més enreveixinada, ha dividit artificialment els partits catalans entre constitucionalistes  i no constitucionalistes, com si fos veritat que els més de dos milions de votants l’1-O no sentissin la Constitució de 1978,  votada majoritàriament a Catalunya (cosa que no pot dir Pp que hi anava en contra), com un punt de partida propi per progressar en llibertat i democràcia.
  5. Opinadors, tertulians i periodistes poc responsables han exagerat les actuacions dels CDR criminalitzant-los d’accions violentes com ara aturar trànsit o aixecar barreres d’autopista justament quan al país veí els gilettes jaunes actuaven de la mateixa manera i de formes molt pitjors (cremant cotxes) oferint una imatge de barbàrie pels carres de Catalunya que no es correspon absolutament  amb la realitat.
  6. La Magistratura ha anat enfilant un relat per poder-lo encaixar amb els delictes de rebel·lió (art. 472 del Codi Penal) i sedició (art. 544 del CP) i allargar la presó provisional tot volent aplicar  l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal, la qual iguala els individus terroristes amb els rebels, de tal manera que “un cop ferm l’aute de processament i decretada presó provisional… el funcionari que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en els eu exercici mentre duri la situació de presó.” Centenars de magistrats, jutges, juristes i  catedràtics de dret s’han manifestat contra la instrucció del jutge, contra aquesta presó provisional i contra els delictes imputats el 2-XI-18 i en la mateixa vista prèvia del 18-XII no s’ha tingut en compte la defensa de retornar la causa com s’escauria al TSJC.
  7. Amb la declaració de Felip VI el 3-X-17 moltes persones han cregut que la monarquia ultrapassà el paper que li atorga la Constitució en l’art. 56 d’arbitrar i moderar el funcionament de les institucions i posar-se d’una part.
  8. Tampoc l’Església catalana ni la CEE ha sabut fer un paper moderador en el conflicte català, ni ha pugnat per arribar a la veritat dels fets que han de ser jutjats, cosa provada en la resposta de l’Episcopat català a la carta d’Isabel Turull que es pot llegir a la nostra web.
  9. Cal posar en el seu just  valor i context les vagues de fam de Jordi Turull, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Josep Rull, que s’han anat estenent com una taca d’oli per tot el país, creant una consciència de responsabilitat i sintonia.

 

Per tot plegat “Cristianisme al Segle XXI”,

 

MANIFESTA

Que sol·licita a la Magistratura Espanyola que es vulguin jutjar els fets esdevinguts a Catalunya el passat mes d’octubre del 2017 d’acord amb la realitat, sense fer-ho de manera esbiaixada, en un judici just, llunyà de la venjança i la revenja, i malgrat les pressions, no tingui por d’absoldre;

Que la Unió Europea, amb observadors ad hoc, vulgui veure en els anhels de llibertat i majoria d’edat de bona part del poble català la possibilitat d’endegar aquests desitjos i vulgui ajudar a trobar l’equilibri d’un conflicte palès;

Que la opinió pública espanyola i els responsables dels mitjans de comunicació no atiïn més foc al conflicte sinó que informin i opinin  de la manera més objectiva possible, sense que els interessos partidistes polititzin més una tasca judicial, prou difícil en ella mateixa;

Que la monarquia vulgui esmenar l’error que va cometre i arbitri i moderi les institucions, sense decantaments, com li exigeix la Constitució;

Que l’Església catalana i espanyola es comporti de la manera més evangèlica possible, amb el testimoni del Papa Francesc, que cada any visita els presos de Roma: ”Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè era a la presó, i vinguéreu a veure’m”, Mt 25,34.36);

Que la ciutadania espanyola vulgui entendre la situació d’uns líders polítics els quals no van fer altra cosa que  obeir el mandat majoritari del poble català, els anhels del qual caldrà tenir en compte políticament i no pas judicialment en el futur.

 

Barcelona Nadal de 2018

Comparteix aquesta entrada

2 comentaris

  1. Animo a tots els que ens sentim cristians a escampar la llavor d’aquesta proclama, per tot
    arreu i a tothom

    Enviar resposta
  2. Benvolgudes Benvolguts: Hi estic absolutament d’acord amb tot el que heu expossat en el vostre Manifest, però creiem que la justicía que és deriva contra persones absolutament innocents i a les quals se’ls hauria d’absoldre, i donar-los plena llibertat en tots els àmbits de la seva existència, o sia que poguessin ocupar el seu seient al Parlament de Catalunya, creiem que no n’és possible, per què l’estat espanyol no pràctica una autèntica demòcracia, ha nascut la Forza Nova, aquests en són la reencarnació d’en Franco, i crec que la justicía continuara éssent de caire polític, per tan no se’ls en donará el que els en pertoca que n’és l’abssolució, i els seus drets plens per a fer-n’he us en tots els àmbits de la seva existència. Crec que la Esglesia catalana s’hauría d’haver decantat a favor dels drets d’autodeterminació de la nació catalana, i no girar-s’he i ja s’ho faran, crec que és una falta de respecte al seu poble-nació, a tots/es els cristians/es, i a totes les persones que en tinguin les idees religiioses que en tinguin en són persones que viuen o han estat adoptades per les persones de la nacionalitat catalana, tot i no éssent nosaltres gaire acceptats per a no dir no ser-no gens per a aquestes persones que nosaltres com a persones nascudes en el territori de la nació catalana els hem acceptat com a catalans adoptius. Tenim uns temps díficils, si el Parlament català o prenc una deteminació de fer la unilatelaritat, ens podem trobar amb un 155 permanent, i passades els dos següents anys en poden tancar-nos la Generalitat i el Parlament. Jo personalment en penso que tots i totes els cristians i cristianes, i totes les persones que en volen la separació d’aquest estat per què ja hem donat el tan per cent en la votació de 1 d’Octubre per a demostrar que en tenim ple dret a la nostra pròpia autodeterminació, cosa que l’estat espanyol és nega rotundament a donar el dret a fer un nou referèdum, és d’agrair aquest fet del vostre manifest, i us en dessitgue que en tingueu una resposta absolutaent positiva, cosa que no la puc veure gens clara. Ens Mantindren tots i totes sempre dempeus amb tota la pau i el bé que en Sant Francesc en pregonava, però mai en cedirem en el fet del nostre dret d’autodeterminació, per a tot el que els meus i vostres tataravis, besavis, avis, i pares i totes les generacions que és van veure obligades a arraconar la seva pròpia identitat sense deixar-la morir del tot mai, tot i que la senyora Carme Junyent (no recordo el no del seu títol), sobre la llengua, no és pas filosofía, però abans d’ahir per a Tv de Barcelona, en va sortir en un programa que és diu Terra, i en va parlar sobre la llengua, hi va expressar que la llengua catalana estava en perill de mort, i jo en penso en aquest angle el mateix que ella, hi en fa trenta nou anys que empro la llengua catalana amb totho, trobant-‘he infinitament amb enores faltes de respecte contra la llengua i els catalans, n’és una llengua marcada, i això apart d’accions no pas com les que han utilitzat fins ara, que segons la senyora Carme Junyent voldría saber com s’han gastat els diners per a normalitzar la llengua, jo en crec que les persones catalanoparlants hauríen d’emprar la seva llengua amb bona jeia, bona joia, bon taranna i alegría amb tot tipus d’interlocutors. Bé us en dessitjo el màxim de sort, tot i que no en tinc pas fulla web, i no en sortirà aquest meu escrit, pau i bé per a totho que en porta a terme Catalunya Cristiana, i per a tots i totes els cristians i cristianes de Catalunya.
    Ramona Ibarra i Solà

    Enviar resposta

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *