Les revolucions del cor

            El neuròleg Antonio Damasio recordava que William Faulkner, preocupat pel futur de la humanitat, deia als seus col·legues escriptors que no donessin cabuda en els seus escrits “a res que no fossin les velles conviccions i veritats del cor, a les antigues veritats universals –l’amor, l’honor, la pietat i l’orgull, la compassió i el sacrifici–, sense les quals tota història és efímera i resta condemnada al fracàs”. Ho deia Damasio a propòsit de la boja carrera tècnica de la humanitat, de les maniobres dels fons “voltors” que manipulen les economies  mundials, de les manefleries que sota el nom de política modulen les relacions internacionals i nacionals… de tot allò que manifesta en la conducta humana un mal veïnatge entre els millors sentiments humans i les lògiques raonables que podrien presidir la conducta humana. Efectivament, el progrés humà fiable ha de néixer d’una progressiva revolució que tingui el seu origen en la millor síntesi dels afectes humans i el privilegi de raonar de manera correcta tenint presents els millors objectius de la justícia en el seu sentit més ampli. Damasio ha fet interessants aportacions a la necessitat que la ment humana agermani sentiments i enraonaments en favor de la integritat i la justícia.

            Tot i ésser conscients que les nostres debilitats no ens permeten erigir-nos en jutges implacables de ningú, cal reconèixer que la sociopolítica general presenta un panorama (proper i llunyà) decebedor de paranys, estafes, mentides, cinisme i barra que fa esfereir. Veiem llocs importants de la política i l’economia ocupats arreu per persones que han acabat mostrant uns perfils humans lamentables i que arriben a ennuvolar perillosament la majoria honrada d’éssers humans que viuen, treballen i pateixen lliurats amb esforç a causes dignes. 

            Enfront d’això, cal una revolució, com tantes vegades s’ha dit. Però les bones revolucions, com han recordat totes les persones de qualitat espiritual, han de començar pel cor. Un cor bo és l’única garantia versemblant que les gestions i feines generals no es convertiran en maniobres al servei dels interessos de vol més baix. Damasio i Faulkner poden servir de memòria per a enfocar les revolucions que necessitem perquè els humans ens anem humanitzant.

Ramon M. Nogués

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *