Jesús, una història polèmica (novetat editorial)

Text publicat a El Pregó (Núm. 593 (7). 2021)

Acaba de sortir el llibre Jesús, una història polèmica (fòrum obert i crític) de Lluís Busquets i Grabulosa (Sant Joan les Fonts: Editoral Oliveras, 2021). Busquets i Grabulosa (Olot, la Garrotxa, 1947) és teòleg escriptor. El llibre es presenta com una proposta de muntatge teatral en forma de fòrum.

Val a dir, d’entrada, que un fòrum és un lloc que acull múltiples aproximacions crítiques i, fins i tot, discrepàncies entorn d’un tema tractat: aquí, la figura de Jesús de Natzaret. Un fòrum és, per tant, un lloc de posada en crisi, és a dir, de tornar a mirar atentament alguna qüestió, de reobrir-la i de fer-la viva. Un dels mèrits de l’autor és haver recollit els estudis històrics actuals, és a dir, la crítica històrica sobre la figura de Jesús, i fer-ne una exposició ordenada i molt pedagògica, que el lector agraeix i de la qual frueix.

Ara bé, el mèrit més gran és, potser, que, contra el dogma que ens vol mostrar uns textos evangèlics acabats i d’una sola peça, Busquets ens ensenya les costures dels textos, les inexactituds i incoherències, és a dir, allò que si bé sembla ben lligat, està només embastat i corre el perill imminent d’esquinçar-se; així, per exemple, els germans de Jesús, els fets del Darrer Sopar, que no quadren entre els evangelistes, el relat de la passió o, fins i tot, la virginitat de Maria. I tot i així, per l’escrit de Busquets, hi plana la fe cristiana.

El fòrum està conduït per una pastora luterana, un rector i dominic. Tanmateix, té dues fonts d’ atracció, cada una dels quals estira cap a la seva banda: una feminista i un metge ateu (representants, potser, de la Il·lustració); xi un personatge conservador que encarna, potser, la tradició més recalcitrant. Si bé els primers inquireixen contínuament els ponents, el personatge conservador no para de queixar-se i indignar-se pel curs que va prenent el fòrum. I és que l’autor, com hem dit, mostra la rebotiga on tot està mig ordenat i, per tant, també, mig desordenat i imperfet.

Sigui com sigui, la qüestió central rau, com insinua Busquets a través dels personatges, en la creença en la resurrecció de Jesucrist (1Co 15,14-17): «El mal només pren sentit vora la creu» (p. 99), deixa escrit l’autor. Tanmateix diu també: «El concepte de ‘resurrecció’ és completament inimaginable per a una mentalitat grega. El verb grec conjugat per a expressar la resurrecció és egerein, que significa ‘despertar’ o ‘desvetllar’ ; d’altres vegades, en referència a la resurrecció, s’empra el verb annistanai, que vol dir ‘alçar’ o ‘posar dempeus’» (p. 95). I acaba: «L’important és que els deixebles de Jesús han entès que Déu mateix ha desvetllat de la mort Jesús, el Crucificat, i l’ha alçat de la mort a la vida. És a dir, ha ressuscitat!» (p. 96). Tot plegat farà dir al personatge conservador: «Miri, vostè ens mareja. Ara resultarà que res no quadra…»

Com escriu Busquets, «Tomàs d’Aquino ho formulà d’una forma brillant: els deixebles van veure el Senyor ressuscitat oculata fidei, és a dir, amb una fe que té ulls o, si ho vol d’una altra manera, amb una visió de creients» (p. 97). I és que com diu Rodolf Puigdollers al pròleg del llibre: «Moltes vegades fa la impressió que, en certs autors, els textos evangèlics es llegeixen amb uns ulls d’histèria científica del segle que són, en primer lloc, textos. És a dir, que cal aplicar totes les normes científiques respecte al gènere literari, el llenguatge simbòlic, la dimensió dialogal entre el passat del qual es parla i el present de la comunitat a la qual l’evangelista es dirigeix.» I és que els evangelis són textos escrits, a més, des de la fe.

Només una curiositat per acabar: en l’escenari hipotètic ideat per Busquets, «presideix escenari […] posada de biaix, una taula llarga amb un Santcrist i un faristol amb una Bíblia». És a dir, una taula (com la taula del darrer sopar on s’instaura l’eucaristia?) posada de biaix: que no ens mostra el seu aspecte de front, de cara, i el qual només es pot intuir. Deu ser amb la mediació dels ulls de la fe que diu Tomàs d’Aquino? — Xavier Semillas

 

Text publicat a Diari de Girona

Segons justifica a l’inici del llibre, Lluís Busquets i Grabulosa, col·laborador del «Diari de Girona», fou sol·licitat pel grup olotí «Rapsòdia Veus Literàries» a escriure una passió per al segle XXI. L’escriptor i periodista, segurament la persona del país que ha publicat més llibres sobre Jesús —entre els quals, Última notícia de Jesús el Natzarè (2006), amb quatre edicions i versió castellana, Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena: la història amagada (2009), també amb versió castellana, Jesús era un heretge (2014), Déu, el mal i el meu càncer (2017)— es posà mans a l’obra, però s’adonà que, per entendre la passió, calia entendre la vida de Jesús. Aleshores, pouant de les passions populars i recordant Processo a Gesú, de Diego Fabri (1955),  elaborà Jesús, una història polèmica (Fòrum obert i crític),publicada aquest passat abril. L’obra dramàtica posa en escena un debat, on es clarifiquen els punts d’arribada dels investigadors durant els darrers trenta anys sobre la història del Natzarè. Resulta que el senyor rector d´una parròquia convida a diferents experts a un Fòrum crític i ecumènic sobre Jesús el Natzarè: un pare dominic anomenat Domènec Alfar, que aporta un il·lustrador PowerPoint al debat (el PowerPoint és al núvol  i es pot baixar a partir del link que es troba en la publicació) i la doctora Mireia Martínez, pastora luterana de Heidelberg. El fòrum, tanmateix, ha portat entre el públic Carme Gomis, membre de la Comissió Bíblica Pontifícia i el pare Rodolf Guillén, jesuïta i exdegà de la Facultat de Teologia de Barcelona, que va amb clergyman i, tanmateix, no pot passar desapercebut. Entre el públic, també seuen el metge ateu, però de tarannà obert, Manuel Parés, el conservador Eduard Miró, membre de la Junta «Germanor i Cristianisme», i la feminista Tura Olivet. Tots plegats, des de postures diverses, debaten sobre els punts més polèmics de la vida de Jesús (no va néixer a Betlem, tenia germans i germanes, Magdalena no va ser cap prostituta, els apòstols  representen diferents faccions de l’Israel dels eu temps, el darrer Sopar no va ser cap celebració de la Pasqua Jueva, els romans no deixaven apropar ningú a una crucifixió ni vora la creu, va ser crucificat nu i lliurat a rapinyaires, gossos, i salvatgines, els evangelis no coincideixen a partir de la mort…) El fòrum resulta altament interessant, fins i tot amb un punt d’intriga i diversió. En alguns moments apareix en escena el mateix Jesús i personatges acompanyants (miracles de l’hemorroïssa i de  la sirofenícia, i condemnes de Pilat i de Caifàs).

Val a dir que l’autor ha pensat l’obra com una escenificació que pugui representar-se en diferents llocs de les nostres ciutats —teatres, auditoris, bars…— o convertir-la en un muntatge televisiu, però també per a grups d’aficionats parroquials o catequètics, a tots els quals atorga llicència per afegir o suprimir tot allò que creguin més convenient. L’obra va prologada pel professor de Nou Testament a la Facultat de Teologia de Barcelona, doctor Rodolf Puigdollers, que no s’està de dir que «es tracta d’una representació trencadora» ni que «avui la fe suposa reflexió crítica i renovació de coneixements». En la bibliografia de Busquets i Grabulosa, doncs, aquesta no és una obra menor. Jesús, una història polèmica és una obra intensa, escrita sense complexes ni partits presos, que supera les posicions conservadores de molts mites arribats gairebé a dogmes sense cap base, un crit a la interpretació crítica del llenguatge simbòlic dels textos sagrats, una proposta honesta d’un intel·lectual cristià del segle XXI, que voldria, per a tothom, una fe adulta i crítica.

 

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *