Jaume Botey, premi Joan XXIII

L’Institut Víctor Seix de Polemologia i la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) han decidit atorgar el Memorial Joan XXIII del 2017 al professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en Teologia i doctor en Antropologia i Filosofia Jaume Botey per la seva dedicació als moviments socials i culturals i amb especial atenció a les perifèries ciutadanes d’Amèrica Llatina i Mèxic. Nascut a Barcelona l’any 1940, sempre ha tingut una important faceta d’activista, des de la política sent regidor pel PSUC a l’Hospitalet entre el 1979 i el 1983 i participant en les creacions d’ICV i EUiA –partit del qual en va ser coordinador entre el 2000 i la seva dimissió al 2002 pel pacte que donaria peu a la coalició d’ICV-EUiA–, però també des de fora, promovent les escoles d’adults i la Casa de la Reconciliació, fundant el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i rebent el Premi d’Honor d’aquesta ciutat l’any 1999.

A nivell global, la seva lluita ha estat vinculada als moviments crítics amb el procés de globalització econòmica impulsada per entitats com l’Organització Mundial del Comerç, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial i, alhora, ha treballat en favor del diàleg multicultural i entre religions. De fet, forma part de la plataforma d’entitats cristianes Cristianisme al segle XXI –que defensa la religiositat en el marc d’un món laic– i del centre d’estudis Cristianisme i Justícia, creat el 1981 per fomentar la reflexió social i teològica. Des d’aquest activisme cristià – de jove va ser capellà– ha posat en dubte la tasca de la Conferència Episcopal Espanyola i al 2008 de la mà de diversos col·lectius fins i tot va ser la cara visible per demanar el trencament dels acords de l’Estat espanyol amb el Vaticà. Consideraven que l’Església té uns privilegis derivats del Concordat que s’han d’acabar per caminar cap a l’autofinançament.

Botey explicava en una entrevista a la Xarxa el 2016 que la vinculació de l’església catalana a la lluita en favor dels pobres al voltant dels anys 60 va suposar un desafiament amb el règim i un apropament de molts religiosos a les tesis antifranquistes. Aquella branca de l’església, diu, estava vinculada als suburbis i al moviment obrer. D’allà va sorgir la seva lluita en favor de les perifèries i en contra dels grans poders, una crítica que passa a casa nostra per la Unió Europea, una institució que, com ell mateix explicava ara fa quatre anys a la televisió de l’Associació per la Taxació de les Transaccions i per l’Ajuda als Ciutadans (ATTAC), suposa la imposició d’un model neoliberal que passa per la pèrdua de sobirania dels estats.

El seu bagatge l’ha fet seguir amb interès processos d’apoderament d’arreu del món i, a casa nostra, amb especial interès el 15M, que se’l va trobar com una reacció nova, desempallegada de la politització d’altres moviments precedents i trencant amb les dinàmiques de l’obrerisme tradicional i dels partits i sindicats majoritaris. A l’igual que fa sis anys es va mirar atentament allò que passava a les places del país, també s’ha mirat amb atenció allò que hem anomenat procés. I al programa Acció Política de TV3 ho va deixar ben clar ara fa només dos mesos: “No entendre el que està passant en aquest moment a Catalunya és greu perquè és l’única possibilitat que hi ha actualment a l’Estat espanyol de posar en qüestió el règim del 78”.

El Memorial Frederic Roda reconeix la tasca d’Stop Mare Mortum

L’Institut Víctor Seix i la UNIPAU han donat a conèixer també el guardonat amb el segon Memorial Frederic Roda d’enguany, la plataforma Stop Mare Mortum, que pretén incidir en el canvi de polítiques migratòries, de protecció internacional i d’acció exterior per un món on es respectin els drets humans. Han tingut, com el seu propi nom indica, una visibilització molt gran en el marc de l’augment de la migració de persones que demanen asil a Europa fugint de la guerra de Síria, principalment. Però la seva lluita no només parla de persones refugiades –per a les quals han demanat el compliment de les quotes d’acollida pactades pels estats europeus– sinó també de migrades en general amb una denúncia de les dificultats que es troben milers de persones que acaben abocades a creuar el mar Mediterrani en condicions pèssimes per fugir de la fam i les guerres.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *