Hilari – Pilar Rahola (La Vanguardia)

Des de «Cristianisme al Segle XXI» volem recordar tres sacerdots traspassats recentment, el bisbe Pere Casaldàliga, Mossèn Manel Pousa («El pare Manel») i el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat, a través d’un article de Pilar Rahola, aparegut a La Vanguardai el passat dia 4-X-20. Es dona el cas que  Pilar Rahola participà en el nostre darrer Congrés i que el P. Raguer ho va fer en el nostre passat cicle d’«Espai Obert», amb una ponència titulada Tres catalans de la tercera Espanya: Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, Manuel Carrasco i Formiguera i Domènec Batet. Tres figures que no es poden arrenglerar ni en l’Espanya dita roja ni en l’altra dita blanca durant conflicte civil. Com deia el P. Hilari Raguer, «a Catalunya hi havia més persones que enlloc que no se sentien identificades  i amb una ni amb l’altra, que no hi cabien i que fins i tot eren perseguides a mort a totes dues zones». Així ho va dir en la ponència del passat 23-V-2019, recollida en el volum que,  amb la participació d’altres experts com  N. Garolera, J. Aymar, R. Corts, Bernabé Dalmau i P. Codina, recull tot el cicle sota el títol Església Catalana i reconstrucció nacional (2020), que teniu disponibles a la nostra Associació i a Amazon. Que serveixi d’homenatge.

 

HILARI

per Pilar Rahola (La Vanguardia,4-X-2010) 

Amb la mort d’Hilari Raguer es tanca un triangle de pèrdues doloroses de grans sacerdots catalans, la vida exemplar dels quals honora Catalunya.

Primer va arribar el traspàs de Pere Casaldàliga, mort el proppassat agost, després d’una vida sencera d’entrega al proïsme i d’una espiritualitat marcada per l’ideal de la justícia social. A les poques setmanes moria l’estimat pare Manel, igualment entregat a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. I aquest divendres ens ha deixat Hilari Raguer, monjo de Montserrat des de feia 60 anys, i amb una llarga vida dedicada a l’entrega espiritual, a una ingent obra historiogràfica i al seu compromís amb Catalunya i els valors de la llibertat. Amb aquestes tres morts, l’Església catalana perd tres dels seus membres més exemplars, i el país perd tres activistes del compromís, el servei a la comunitat i la cultura. Són els màxims exponents d’una fe entesa com una entrega completa al proïsme, deslliurada de jerarquies, de poders, de dogmes intolerants, amb un fort sentit crític i un inequívoc sentiment d’amor als altres.

Si Pere Casaldàliga va ser el bisbe dels oblidats, i el pare Manel va ser la veu dels pobres, Hilari Raguer va ser el savi dels llibres, igualment compromès amb la societat a través de la seva intensa obra intel·lectual. Antifranquista des de ben jove (el 1951 passa set mesos a la presó per la vaga de tramvies), i llicenciat en Dret a Barcelona i en Ciències Polítiques a la Sorbona, Raguer està considerat el màxim expert a tot Espanya en el paper de l’Església catòlica durant la guerra i el franquisme, i els seus estudis de Carrasco i Formiguera i del general Batet són d’obligada lectura per als historiadors. A més, va ser l’avaluador de l’arxiu de la Generalitat dipositat a la Fundació Sabino Arana, i finalment retornat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Es definia com a “antifranquista, demòcrata i independentista” ( Ser independentista no és cap pecat és el títol d’un dels seus llibres), i sempre va lluitar per destapar el que anomenava “el franquisme social i clerical”, amb especial dedicació a la denúncia del paper de l’Església a favor de Franco, fins al punt que se’l considerava “l’historiador dels catòlics que varen perdre la guerra del 36”, és a dir, tant els represaliats per la república com els perseguits per la dictadura. Molt relacionat amb la història basca, d’ell ha dit l’exsenador Anasagasti: “No crec que hi hagi cap benedictí de la categoria humana i històrica d’Hilari Raguer”.

Compromès, lluitador, català, universal, savi. Descansi en pau.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *