Good bye, Trump… o no?

    Una de les qüestions que històricament ha trasbalsat moltes persones és per què un poble com l’alemany va votar als anys 30 del segle passat, encara que inicialment sense una majoria absoluta, Adolf Hitler amb un programa polític fonamentat en l’exaltació nacionalista, el racisme, l’antisemitisme i l’expansió territorial. Un programa que, implacablement aplicat, va esdevenir un dels règims polítics més inhumans que mai no han existit: els camps d’extermini i les cambres de gas constitueixen el paradigma de la màxima expressió de la maldat humana.  

    Aquests interrogants es poden replicar, certament amb matisos, actualment. Com és possible que un personatge tan grotesc com Donald Trump hagi pogut presidir l’estat més poderós de la terra i que ara mateix hagi obtingut el suport de més de setanta milions d’estatunidencs? I el mateix podríem dir d’Orbán a Hongria, de Bolsonaro a Brasil, de Morawiecki a Polònia, d’Erdogan a Turquia i de tants altres. Tots ells, cal remarcar-ho, han assolit el poder amb una part considerable del vot popular. No podem comparar-los, doncs, amb altres personatges estrafolaris i cruels com, per exemple, Kim Jong-on a Corea del Nord, que és un dictador del més pur estil.

    Persones que defensen sense embuts el racisme, el menyspreu i l’hostilitat contra els immigrants i els refugiats, la violència contra els adversaris, la duresa contra els desvalguts i l’homofòbia, sovint volent-se emparar en la doctrina de l’església catòlica o de la de les diferents confessions protestants. Així, per exemple, en l’ocupació del Capitoli per part dels seguidors de Trump vam poder veure, al costat de símbols feixistes i supremacistes, pancartes amb les frases “Jesus saves” o “Jesus 2020”, creus i altra simbologia cristiana. És prou conegut també que els evangèlics blancs donaven majoritàriament suport a Trump. I encara que potser no és massa representatiu pel seu extremisme, l’ex-nunci Carlo María Viganó diu literalment que Biden i el Papa Francesc estan subordinats “a la ideologia globalista i a la seva perversa, inhumana, anticristiana i infernal agenda.”. Ben al contrari, l’arquebisbe de Washington Wilton Gregory ha dit: “Aquells que recorren a la retòrica incendiària han d’acceptar alguna responsabilitat per incitar a la creixent violència”.

    El que resulta evident és que no tots els alemanys dels anys 30 ni els actuals polonesos, hongaresos, nord-americans… que han votat aquestes opcions polítiques  són persones malignes, obsedides a causar el mal i gaire diferents dels que no els van votar. Doncs, la pregunta, és inevitable: Per què ho han fet?

    Paradoxalment, aquests lideratges i moviments feixistes, malgrat que tots ells fonamenten bona part del seu ascens en els poderosos, utilitzen una terminologia confusa en què parlen de conspiracions mundials, d’un amenaçador nou ordre mundial, de poders secrets i, sempre, d’aversió al liberalisme i al capitalisme En aquest sentit, ja històricament, a Espanya, la Falange es declarava anticapitalista, reclamava que la propietat dels mitjans de producció s’havia d’administrar de forma autogestionada, exigia la nacionalització de la banca…, reclamacions que, sinceres o no per part dels seus seguidors, no es corresponen a la ideologia de dretes.

    Ens trobem, doncs, davant d’uns paràmetres ideològics que, si més no, teòricament, fugen dels conceptes clàssics de la dreta i l’esquerra  democràtica. I creiem que aquest és un dels fonaments del seu relatiu  èxit en alguns moments, fonamentat en el vot de les classes socials més desafavorides, desesperades amb “l’estatus quo” habitual de l’alternança entre el centre dreta i el centre esquerra que creuen que no alleugereix la seva situació, farts de sentir-se menystinguts per les elits intel·lectuals i econòmiques, desitjosos, davant la seva dissort, de canviar-la i escoltant, per tant, a qui els ofereix solucions màgiques, amb missatges  simples i solucions fàcils, i que veuen en la globalització i en els estrangers un perill per al manteniment de les seves arrels culturals i uns competidors per als llocs de treball de menys qualificació professional i per als escassos ajuts socials. 

    Una altra part d’aquest vot pot venir també d’aquells que estan cansats del que s’ha nomenat el políticament correcte, farcit d’hipocresia i fariseisme i dels guardians de la moral globalitzadora i asèptica.

    I, darrere de tot plegat, els ideòlegs, els neoliberals d’escola de negocis, que volen augmentar els beneficis a compte d’empobrir cada vegada més els ciutadans. Contra ells les paraules de Francesc: “Cal urgentment un sistema econòmic que sigui equitatiu, digne de confiança i capaç d’abordar els desafiaments més pregons a què s’enfronta la humanitat i el nostre planeta”.

    Cal pensar-hi. No podem menysprear aquests moviments amb frases inútils i llocs comuns. Què estem fent tots plegats malament perquè persones que no es poden considerar globalment ni pitjors ni millors que les altres, donin suport a moviments intrínsecament perversos? O és que volem desconèixer que bona part del seu electorat prové de les classes populars?

    Trump no ha marxat. El seu esperit segueix arrelat a Occident. 

 

Àngel Miret

 

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *