Glosa de Lluís Busquets al missatge de Nadal de Joel Cortés

Glosa al Missatge de Nadal de Joel Cortés

Lluís Busquets i Grabulosa

Joel Cortés en el seu missatge nadalenc comenta inicialment  Is 59,14, fragment d’un poema en què el poble de Déu reconeix les seves culpes al Senyor. En traducció de la RV95:  El dret es va retirar, i la justícia era lluny, perquè la veritat va ensopegar a la plaça i l’equitat no va poder arribar . En versió de la BCI:

Per això et negues a fer-nos justícia,     
es manté lluny la teva salvació.
I és que la bona fe ensopega
pels carrers,
i l’honradesa no sap com entrar.

   En Joel ens  diu que aquest text “descriu, en molt poques paraules, la crua realitat en què viuen milions de persones”. I postil·la: “Un any més viurem la contradicció de rebre l’alegria i el goig de la promesa d’un món nou i comprovar que la història que avui escrivim els éssers humans no deixa espai per a cap celebració”.

  Però, d’on ve el text d’Isaïes? D’entrada cal dir que es tracta del tercer Isaïes (Is 56-66), un profeta que predica immediatament després del retorn a Palestina, i en condicions gens  galdoses (539-460aC), perquè la història sembla repetir-se recursivament.   Si Is II pretenia consolar, Is III, després de reflectir amargs conflictes de la Jerusalem postexílica, acaba així: “Cada festa de lluna nova/ i cada dissabte,/ tothom vindrà a adorar-me./ Ho dic jo, el Senyor./ Quan surtin del temple,/ veuran els cadàvers/ dels qui es van revoltar contra mi./ El cuc que els devora no morirà/ ni s’apagarà el foc que els crema./ Serà un espectacle repugnant/ als ulls dels mortals” (Is 66,23-24). El contrast és gran. Això no obstant, per al seu discurs inaugural a Natzaret, Jesús pouà els seus mots  d’Is III (Lc 4,18-19 prové d’Is 61,1-2+68,6) i en la purificació del temple exigirà que esdevingui “casa d’oració per a tots els pobles” (Mc 11,15 i paral·lels ve d’Is 56,7).

El profeta, de fet,  es queixa d’una creixent injustícia social entre els components del poble retronat de l’exili babilònic  i d’una nova recaiguda en pràctiques idolàtriques. Aquestes conductes reprensibles impedeixen l’arribada dels grans béns per a l’esdevenidor i fan trontollar l’esperança dels retornats. Prou el profeta es presenta com l’enviat del Senyor que porta “la bona nova als pobres” i cura “els cors desfets” (61,1), però, com si les promeses fetes durant l’exili (c. 40-55), no s’haguessin realitzat, com si la salvació trigués massa a arribar,  ha de tornar a insistir en la salvació de Déu i en la fidelitat indestructible del Senyor a la seva paraula.  Per això els c 63-65 tenen un caràcter apocalíptic: El senyor crearà “un cel nou i una terra nova./ Ningú no es recordarà del passat […]/crearé una Jerusalem joiosa”. Jerusalem serà restaurada i esdevindrà, a més, el centre que irradiarà una salvació pera tots els pobles i on s’adorarà l’únic Senyor.taula-glosa

Fixem-nos en l’estructura concèntrica de l’esquerra de tot Is III. El nucli rau en les promeses d’alliberament i glorificació dels c. 60-62, l’estrat primer del llibre (A); procedeix d’un profeta de Jeru-salem  proper al decret de Cir, abans de la reconstrucció del tem-ple. Jerusalem esdevindrà la llum del món, el centre de reunió de les nacions. Aquest nucli ve a ser la resposta a les lamentacions i súpli-ques que procedeixen i succeeixen a l’estrat (B) i (B’) de 59+63,15-64,12. El tercer estrat, (C) i (C’) —d’on ha manllevat el text en Joel— conté les acusacions de 56,9-58, 21 + 65,1-16 amb les corresponents súpliques i reflecteixen les agudes tensions de la comunitat jueva postexílica i els seus desviaments religiosos. Una introducció amb una nova llei per a una comunitat inclusiva (58,1-12) i una conclusió de promeses apocalíptiques (65,17-66,24), (D) i (D’) constitueixen del darrer estrat de tota l’estructura d’Is III, el primer referit a una renovació comunitària i, el segon, a una renovació de tota la creació. 

Quan en Joel ens diu que  les esglésies cal que bandegin “debats estèrils sobre la defensa de les essències i pureses doctrinals i alçar els ulls per cercar Jesús en la infinitat dels exclosos d’aquest món. Serem capaços de respondre a aquest repte?” es posa en la pell d’aquest profeta que es dirigeix als seus conciutadans tornats a la pròpia terra, tots els quals tenen la salvació a tocar i no saben com  aprofitar–la ni aprofitar-se’n. La promesa d’Is 59,21 amb què acaba en Joel  — “Aquesta serà la meva aliança amb ells: El meu esperit que reposa damunt vostre i les paraules que us he posat als llavis no s’allunyaran mai de vosaltres, ni dels vostres descendents, ni dels seus fills, des d’ara i per sempre. Ho dic jo, el Senyor”— és la promesa de fidelitat  perpètua del Senyor i ens porta a Lc 4,18, que copia justament Is 61,1-2:

L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m’ha ungit.
M’ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits.
És el programa que Joel ens demana per a aquest Nadal. Gràcies, Joel.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *