Francesc rep el premi Carlemany

Josep Maria Lari

El 6 de maig passat, el papa Francesc va rebre a la Sala Règia del Vaticà els principals dirigents europeus, que li varen lliurar el Premi Internacional Carlemany, que cada any, des de 1950, reconeix les persones i institucions que han destacat pel seu treball a favor de la unificació dels pobles europeus, la defensa dels més alts valors humans: la llibertat, la humanitat, la pau i l’ajuda als pobles oprimits i marginats.

Davant les autoritats presents i, per extensió, de tots els ciutadans europeus, respecte del futur d’Europa, el Papa no es va mossegar la llengua i va centrar el seu discurs en el model econòmic imperant, la corrupció política i el paper que està tenint en la dramàtica crisi dels refugiats.

“Què t’ha passat Europa humanista, defensora dels drets humans, de la democràcia i de la llibertat? Què t’ha passat Europa, terra de poetes, filòsofs, artistes, músics, escriptors? Què t’ha passat Europa, mare de pobles i nacions, mare de grans homes i dones que van ser capaços de defensar i donar la vida per la dignitat dels seus germans?”

Aquestes preguntes inquieten el Papa i, amb aquest propòsit, va evocar els pares fundadors d’Europa, que van saber buscar vies alternatives i innovadores en un context marcat per les ferides de la guerra i van tenir l’audàcia no només de somiar la idea d’Europa, sinó que van gosar transformar radicalment els models que únicament provocaven violència i destrucció.

Va demanar una Europa capaç de donar a llum un nou humanisme basat en tres capacitats: la capacitat d’integrar, capacitat de comunicació i la capacitat de generar.

Les arrels d’Europa es van anar consolidant a través de la seva història, aprenent a integrar en síntesis sempre noves les cultures més diverses i sense relació aparent entre elles. La identitat europea és i sempre ha estat una identitat dinàmica i multicultural.

Va cridar a la recerca de nous models econòmics més inclusius i equitatius, orientats no per a uns pocs, sinó per al benefici de la gent i de la societat.

I va manifestar el seu somni d’una Europa jove, capaç de ser encara mare que es fa càrrec del nen i auxilia el pobre i als que vénen a la recerca d’acollida, una Europa que escolta i valora els malalts i els ancians, una Europa on ser emigrant no sigui un delicte, on els joves respirin l’aire net de l’honestedat, estimin la bellesa de la cultura i d’una vida senzilla, on casar-se i tenir fills sigui una responsabilitat i una gran alegria, una Europa de les famílies, amb polítiques realment eficaces, centrades en els rostres més que en els nombres i en el naixement de fills, una Europa que promogui i protegeixi els drets de cadascú, sense oblidar els deures envers tots, una Europa de la qual no es pugui dir que el seu compromís pels drets humans ha estat la seva última utopia.

Escoltar-lo defensant tot això sense la idea predeterminada d’erigir-se en líder mundial de la història, sinó, ben al contrari, esperonant les consciències de tots els qui tenen a les seves mans construir una Europa així des dels llocs que ocupen, fa renéixer l’esperança de tots els qui creiem i volem una Europa forta i unida.

La Unió Europea s’ha fet gran o s’ha engrandit? És evident que s’ha engrandit i més ho ha de fer encara, però també és evident que no s’ha fet gran en el sentit de créixer en maduresa perquè no ha estat capaç d’harmonitzar ni prioritzar quina part de sobirania ha de cedir cada país dels que la constitueixen per seguir una línia forta i consensuada d’actuació, tant de cara endins com de cara enfora.

Francesc parla molt i també escolta molt; es nota en tot el que diu i en tot el que fa i no ha de ser fàcil ni dir-ho ni fer-ho, perquè no tots els vents li bufen a favor. Una constant reiterada a les seves homilies és que preguem per ell. Cal que ho fem, ho necessita i s’ho mereix, de la mateixa manera que li és del tot merescut el Premi Carlemany.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *