Estima i viu la justícia

Lluís Costa

Aquest era el lema de la campanya institucional de Càritas per als dies d’Advent i de Nadal. Tot i que ja han passat dos mesos, em permeto de fer-ne esment, perquè penso que les seves aportacions tenen plena vigència.

Hi ha una carpeta, que es pot consultar a la pàgina web corresponent,  ben proveïda de recursos pedagògics per assimilar-lo i portar-lo a la pràctica, oferts, en llibrets diferenciats, als infants, als joves i als adults.

En un dels llibrets titulat “Fonamentació” hi ha uns documents amb reflexions capaces de sacsejar-nos i de donar-nos la darrera empenta que sovint ens manca per dir prou d’una vegada i posar-hi el coll de veritat. No són pas invents d’última hora, però sí veritats que deixem cobrir de pols i que van quedant arraconades per la pressió de la brega quotidiana.

S’hi cita literalment el primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència i han de comportar-se fraternalment els uns envers els altres”.

Qualificar el reconeixement de la dignitat de tots i de cadascun dels éssers humans com el primer dret i deure fonamentals, tot atribuint-la incondicionalment a tots i exigint un comportament fraternal dels uns envers els altres és una iniciativa contundent, que la converteix en axioma indiscutible i irrenunciable.

Com que confio que ningú no gosi posar-ho en dubte, remarco l’actitud bàsica per aconseguir el capgirament de tanta injustícia com ens corromp: la coherència entre creença i conducta de cada dia. Aquesta coherència ens portarà al compromís sincer i incansable per esdevenir agents de transformació en tots els àmbits pels quals ens movem.

M’ha semblat molt oportuna la precisió i els comentaris sobre què significa justícia: no pas allò que en teoria imparteixen els tribunals i que té tants punts de contacte amb el càstig i amb alguna mena de venjança i tan pocs amb la rehabilitació i el redreçament dels esgarriats, sinó la voluntat constant i diligent de donar a cadascú el que és seu, o sigui de donar a cadascú allò a què té dret, allò que necessita per viure amb la dignitat que li correspon, tal com estableix l’article que hem citat al començament. Una justícia que va acompanyada indefectiblement de la compassió, de la capacitat de patir per i amb l’altre, de sentir el seu dolor en la nostra pròpia carn.

I, per acabar, dues pinzellades de perspectiva cristiana. El Déu que ens revela Jesús és el Déu que escolta el clam dels oprimits i ens crida a construir la fraternitat practicant la justícia que acabem de definir i defensant-la fins al punt de fer creïble la identificació de la fe i de la justícia, de comprendre i d’ajudar a comprendre que conculcar aquesta dimensió del la justícia és negar Déu mateix.

La justícia és, doncs, una virtut cabdal per als seguidors de Jesús, però l’amor, el primer manament, va més enllà: no solament ens demana donar a cadascú el que és seu, sinó donar també del que és nostre per compartir amb l’altre el que som i tenim. La Ciutat de Déu no es promou solament amb relacions de drets i deures, sinó, abans i més encara, amb relacions de gratuïtat, de misericòrdia i de comunió.

Pàgina web de la campanya a Càritas
Llibret: Fonamentació de la Campanya Institucional 2014-2017

 

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *