Estem convidats a canviar…

Mercè Izquierdo

A la sessió d’Espai Obert del set de maig, vàrem escoltar dues intervencions, les dues memorables, que omplen de sentit tot el que hem anat escoltant a les altres trobades d’aquest curs, en les quals hem reflexionat sobre l’ús irresponsable dels recursos naturals que el papa Francesc denuncia en la seva encíclica ‘Laudato si’ i hem buscat orientació per posar-hi remei.

A les sessions prèvies, la reflexió s’havia centrat en l’Ecologia, la Demografia i l’Energia. A la primera ponència d’aquesta darrera sessió, vàrem reviure, sota el guiatge de Josep Manel Vallejo, caputxí, l’actitud de Francesc d’Asís: joiosa, sorpresa i atenta a la natura creada per Déu. La filòsofa Bernadette Bensaude-Vincent, en la segona, ens va mostrar les complexes relacions que s’estableixen entre la natura i les intervencions humanes en ella. Em referiré breument a aquesta segona intervenció, perquè em sembla molt oportuna: ens fa veure que el Papa ens diu que no val posar pedaços, que cal un nou estil de vida.

La ponent ens va recordar les paraules del papa Francesc a l’encíclica ‘Laudato si’ i, al llarg de la xerrada, ens va fer veure que aquestes paraules són revolucionàries: La nostra casa de tots és també com una germana, amb la qual compartim l’existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços […] Aquesta germana crida pel dany que li provoquem a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu hi ha posat.

Les alarmes que han esclatat enfront del canvi climàtic, l’esgotament de recursos i de combustibles fòssils, la previsible falta d’aliments i d’accés a l’aigua fan que ara ens trobem en una cruïlla: podem canviar o podem continuar encegats en una fugida endavant, sense fer cas de les alertes enceses, passar de llarg la cruïlla i pensar que els problemes de la humanitat són tècnics i que la tècnica (les neurociències, la nanotecnologia, la biotecnologia,..) els resoldrà.

Però, justament ara, en el moment en què la nanotecnologia i la biotecnologia semblen posar al nostre servei les parts més íntimes de la natura i dels vivents, estem cridats a canviar d’actitud i a capgirar de manera responsable les relacions entre les persones i la natura que havien presidit fins ara les ciències i la tecnologia. I el papa ens compromet a fer-ho.

A ‘Laudato si’ se’ns proposa cooperació amb la natura; representa la tria d’una opció d’humilitat tecnològica (en paraules de BBV) i això és una revolució: la revolució ecològica, un canvi de paradigma que comporta un canvi de valors que les paraules del papa suggereixen i concreten al llarg de tot el document. Les paraules del Papa ens il·lusionen. Són boniques les metàfores (femenines) amb les quals comença l’encíclica: la naturalesa ens és mare i germana que ens acullen a la casa de tots; les agraeixo i les acullo com a un avançament dels nous temps que s’anuncien.

Recordo ara el que explica Evelyn Fox Keller, biofísica, matemàtica i pionera en l’estudi de les relacions de gènere a les ciències, sobre la dita ‘revolució científica’ en els segles XVII i XVIII. Aquesta revolució, en la qual pren importància el treball experimental i transformador dels fenòmens naturals, s’afirmava que la natura ha d’estar dominada, sotmesa a turments, per extreure’n les riqueses i conèixer els seus secrets. I un dels seus líders, Francis Bacon (1561-1626), es refereix al significat d’aquesta revolució en el seu llibre ‘Temporis Partus Masculus’ (El naixement masculí del temps) dient-nos que la ciència anterior representava una manera de fer femenina, passiva, dèbil, expectant i que el nou temps que neix és mascle, actiu, generatiu. I d’aquests ‘nous temps masculins’ dels quals ens parla Bacon i els altres líders de la ciència moderna encara en som hereus.

Serà possible que la revolució ecològica impliqui també la superació d’actituds patriarcals i dominadores, masclistes, i que sigui valorat un nou estil de relacions, no jeràrquiques, germanívoles, que substituïm un ‘saber per dominar’ per un ‘saber per viure millor tots plegats’? Si la ciència abans de Bacon era femenina i la de desprès i fins ara, masculina, potser el que ara toca és deixar de banda aquests estereotips i fer realitat allò de ‘ni home ni dona’ en la construcció del regne’ (que vol dir que tant els uns com les altres hi són cridats per igual).

La crida a la conversió ecològica requereix ser escoltada amb l’actitud amorosa de Sant Francesc. S’ha d’interpretar, ens hem de sentir interpel·lats per ella, per fer-la realitat . Perquè, com que és un canvi en la nostra mirada sobre les relacions entre la natura i les persones que l’habiten, és radical i tindrà conseqüències a molts nivells que encara no sospitem. Perquè ara ens adonem més que mai que som natura, que, habitant-la, la canviem. Si dominant-la en fem una màquina, la humanitzem quan la compartim, quan l’estimem i quan la gaudim com a obra de Déu, quan ‘sentim’ que ens ha estat encomanada i que en som responsables.

I les mares i les germanes ens sentim interpel·lades d’una manera especial…

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *